En aquest context de crisi econòmica s’aguditza la precària situació en la qual es troba la dona. A part de les múltiples dificultats econòmiques i socials, les dones patim l’opressió del sistema patriarcal en què vivim.
L’atur amenaça tant homes com dones, però sovint la desocupació entre el sector femení de la població és menys visible, malgrat ser un fet tant o més generalitzat. Hem de tenir present que hi ha una xifra gens menyspreable de dones, sobretot immigrants, que treballen en l’economia submergida i és per això que no hi ha estadístiques que recullin i facin un seguiment de la seva pèrdua de treball.
Treballen de manera irregular i sense cotitzar i, a més, no tenen dret a prestacions ni a subsidi. Totes les tasques que solen realitzar estan vinculades al treball domèstic, sobretot a l’àmbit de la neteja i a la cura de persones dependents; tasques associades tradicionalment a un rol que la dona ha adquirit i contra el qual portem segles lluitant.
Les nostres possibilitats de trobar una feina remunerada es redueixen, ja que els millors llocs de treball són monopolitzats pels homes: les dades de lideratge d’empreses, de temporalitat, de parcialitat i també la mitjana de sous ho corroboren. Encara ara es manté la idea que el salari femení és secundari per a l’economia familiar, fet que perpetua que els nostres sous siguin inferiors, malgrat exercir la mateixa feina que els homes.
Com a conseqüència de les dificultats per aconseguir feina, les dones acabem retornant a la llar i a les tasques domèstiques. Per tant, recuperem el rol de vetlladores -encarregades de tenir cura de la quitxalla i els més grans- que arrosseguem des de fa temps.
S’incrementa la dependència envers el sou masculí que representa un cop molt dur per a l’autoestima i per a les possibilitats d’emancipació de qualsevol dona emparellada.
L’índex del divorcis ha caigut en picat com a conseqüència de l’actual panorama econòmic, ja que tenir parella amb qui compartir les despeses és vist, sovint, com l’única opció per poder cobrir les necessitats bàsiques: tenir una llar, menjar i vestir-se.
En els casos en què la dona és maltractada, la situació empitjora perquè encara és més complicat trencar amb l’abús a causa de la dependència econòmica.
Per tant, la violència masclista es perpetua en major grau, però l’estat tan sols redueix les ajudes per aquestes dones, prescindint per exemple del Ministeri d’Igualtat.
Dins d’aquest període marcat per una forta crisis, les dones patim més que mai un regressió dels nostres drets. No oblidem, per tant, que és necessari organitzar-nos i prendre consciència perquè la lluita feminista no s’aturi.
No volem retornar a la llar.
No hem de dependre de l’economia masculina.
Mereixem llocs de treball dignes amb salaris equivalents als dels homes.
Les dones primer, en ser precàries i en sortir al carrer!
Emma
