Aquestes dues últimes setmanes les hem tingut plenes d’exàmens. Ahir, per exemple, en vaig fer dos i em van anar bastant malament. Però el que més ràbia em fa és que els sabia fer però no vaig tenir temps d’acabar-los. Primer vaig fer l’examen d’història i em vaig entretenir molt en una pregunta perquè volia fer-la bé i quan va sonar el timbre encara em quedaven dues preguntes. Vaig fer corrents la que valia més punts i l’altra la vaig començar però no vaig poder escriure gaire. Normalment els exàmens d’història són llargs però els fem quadrar per tenir més temps però aquest cop no va ser així. Després, vaig anar a classe de francès. Vaig arribar tard perquè em vaig quedar fins tard fent l’examen d’història. Només arribar em diuen que tenim un “examen sorpresa”. Havíem d’escriure la redacció que teníem de deures de memòria i després subratllar tota la gramàtica que hi havíem posat. Més o menys me’n recordava del que havia escrit i vaig començar. Però a mida que anava avançant me n’anava recordant d’altres coses i les anava anotant al marge. Vaig pensar que em donaria temps de passar-la a net però tampoc va ser així. Va sonar el timbre i un altre cop no havia acabat. Vaig acabar d’escriure el que em quedava ràpidament però no ho vaig poder subratllar. Pateixo perquè era l’únic examen del trimestre i no em podia permetre que m’anés malament.
Odio la sensació que tinc quan un examen m’ha anat malament, però odio encara més la sensació de que soni el timbre i encara em quedin coses per fer. A partir d’ara faré els exàmens més ràpid perquè no vull quedar-me mai més de les últimes.
Andrea