Nick Vujicic, un exemple a seguir

Imagina per un moment que has nascut sense braços. Que no pots abraçar, tocar ni tan sols agafar la forquilla i el ganivet per menjar. Ara, a això suma-li que tampoc tens cames per poder caminar, córrer, ballar o estar simplement dempeus. Què faries? Quin tipus de vida creus que portaries?

Bé doncs, aquest és el cas de Nick Vujicic. Aquest home és australià, de Melbourne en concret. Va néixer l’any 1982, amb la peculiaritat que li mancaven els braços i les cames. Els metges mai li han sabut explicar què tenia, i aquest fet l’ha marcat tota vida. Durant la infància va haver de suportar les rialles i insults dels seus companys d’escola. A més, això no va quedar aquí. Aquesta situació el va dur a un estat de solitud i depressió total. Sovint es preguntava “per què haig de ser jo qui pateix aquesta discapacitat i no un altre?” I és que, qui no s’ho preguntaria? Anys més tard però, quan va anar creixent va aprendre a conviure amb la seva condició. Va començar a fer-se valer per si sol, a fer coses simples però alhora impressionants per a un home de les seves característiques. Va trobar la manera de rentar-se, utilitzar l’ordinador, fer esport i moltes altres coses ell tot sol. A més, quan va acabar l’institut va fer l’impossible per poder anar a la universitat. I el millor de tot és que va ser capaç de graduar-se en Comptabilitat i Planificació Financera. No obstant això, avui en dia Nick Vujicic no està treballant en res relacionat amb la seva carrera. Va trobar que això no l’omplia i per tant va decidir fer una cosa que realment el fes feliç. Actualment, viatja per tot el món explicant les seves vivències i encoratjant a milers de discapacitats.

Crec que aquest home té un do especial per omplir de vitalitat a la gent. És capaç d’arrancar-li un somriure a qualsevol persona discapacitada o no. Quan el sents, aprens l’autèntic valor de la vida. Podem considerar-lo un model a seguir ja que tot i que va tenir una infància molt complicada sempre ha aconseguit tot allò que s’ha proposat. Crec que si penséssim com ell seriem una mica més feliços; no ens preocuparíem per qualsevol cosa, ens sentiríem més plens. Per viure així però, primer hauríem d’aprendre a buscar el costat positiu de les coses, per molt difícil que ens pugui semblar. En definitiva, crec que tots hauríem de prendre nota de Nick Vujicic.

Laura