Sopa, gambes, musclos, escopinyes, carn, canapès, dàtils, torrons, xocolata, anís, cafè, Àlex, Javier, Veronica, Mario, tiets, tiet, iaia, avi… I així podria seguir fins omplir tot un escrit de noms que descriurien a la perfecció la meva ‘’nochebuena’’. Ahir, en canvi, a la llista faltava una persona molt important. En David, el meu cosí.
El David te 26 anys. Tot i que es una mica crio i em pica de mala manera, me l’estimo molt. Ell es germà de la Verònica, la meva cosina gran, tots dos són com els meus germans grans. En David te un paper molt important al Nadal de la meva família. Ell s’encarrega de que tot vagi perfecte, de que a casa, a ningú li falti un motiu per somriure. Ahir, per desgracia va deixar en mans de l’Àlex, el meu altre cosí, aquesta tasca. Tothom va notar la seva absència. El David no va poder sopar amb nosaltres.
Normalment, i des de fa molts anys, quan acabem de sopar la nit del 24 de desembre, solem fer xivarri a casa, cantant, jugant a cartes o a qualsevol cosa que se’ns acudeixi. Ahir va ser diferent. Tots teníem l’esperança de que en David es presentés per sorpresa i comencés a repartir abraçades i petons per a tots. L’Àlex va cuidar del meu cosí petit i el meu germà, jo vaig estar amb la meva cosina gran i la iaia al sofà, els altres parlaven de coses sèries i la meva mare fregava els plats. No era el mateix sense ell. Vam gaudir tots plegats d’una manera molt diferent. El vaig trobar a faltar.
Avui que ja es 25 de desembre, torno a dinar a casa dels avis. Avui dos dels meus cosins no hi seran. La Verònica s’aixecarà tard i el David… avui el David sí que vindrà! Aquest matí s’ha presentat a casa d’hora, ens ha portat l’esmorzar i ell ja és a casa de la iaia amb el meu germà! Així que jo, que encara esmorzo a la una de la tarda i encara no em crec que avui dini amb el meu cosí gran, vaig tirant cap a casa de la iaia. Sols em queda desitjar-vos un BON NADAL a tots i que entreu al 2012 amb bon peu! 🙂
Carolina Castaño
