El passat pont de la constitució vaig anar amb la família a Alemanya a visitar en Tobias. Per aquells que no ho sapigueu, el Tobias és un noi alemany que l’any passat va fer un intercanvi anual a casa meva, i des de llavors ha sigut el meu germà.
Em va fer moltíssima il·lusió veure’l ja que el trobava més a faltar del que em pensava. Ens va ensenyar el seu poble, ciutats properes, fires de nadal… tot això limitat pel temps i pel fred. Igualment em va donar la sensació d’haver visitat bastants llocs. Els dies anteriors a anar-hi li preguntava: que està nevat? I ell sempre hem deia que no. Però la última nit abans de tornar a casa, mentre passejàvem el gos, va començar a nevar! Sí, ja us podeu imaginar què contentes que estàvem jo i ma germana com nenes petites per allà… I en Tobias rient-se de nosaltres. Què hi farem, nosaltres no veiem tanta neu com per acabar cansada d’ella…
Amb tot això vull dir que em va agradar moltíssim tornar a veure en Tobias, i que el pròxim cop (espero que d’aquí poc) vingui ell a visitar-nos a tots nosaltres!
Ainara
