Com tots sabem, a la terra hi ha moltíssims paisatges naturals preciosos, fascinants, que tenen trets curiosos o amb colors espectaculars. Doncs bé, fa poc vaig descobrir “Giant’s Causeway”, un penya-segat molt peculiar situat a la costa del nord-est d’Irlanda del Nord.
Hi ha diferents trets pels quals aquest lloc em va cridar l’atenció. L’àrea del penya-segat està dividida en unes 40.000 columnes de basalt (aquest material és una roca volcànica).Sorprenentment, la majoria d’aquests pilars tenen forma hexagonal, però també n’hi ha d’altres amb quatre, cinc, set i vuit costats. Com podeu imaginar, té un aspecte molt interessant.
Aquesta zona va adoptar formes regulars perquè es va produir una erupció volcànica fa aproximadament seixanta mil anys i després de que la lava es refredés va crear-se aquesta divisió tan exacta de les noves roques volcàniques. Ja que no tinc coneixements de geologia aquesta reacció del basalt em va semblar força esbalaïdora, però ho va ser encara més el fet de que a prop del penya-segat hi hagués una roca amb forma de bota.
El nom d’aquest indret prové d’una llegenda que explica l’origen d’aquest penya-segat. Tot i que hi ha vàries versions de la llegenda jo n’he escollit una.
La història diu que hi havia dos gegants, un d’ells era irlandès, Finn McCool, i l’altre provenia d’Escòcia, Fingal. No tenien bona relació i un dia es van començar a insultar i a tirar-se pedres mútuament des d’una banda a l’altre del canal que separa Irlanda i Escòcia . Aquest enfrontament va durar una setmana durant la qual les pedres que es llançaven van anar-se acumulant al mar, creant una calçada a sobre de la superfície marina. Finalment, en Fingal va creuar-la per tal de lluitar contra el gegant irlandès, però en Finn estava molt cansat i la seva dona, per protegir-lo el va tapar amb una manta i va fer veure que era el seu nadó. Quan el gegant escocès va arribar, la dona li va explicar que en Finn havia anat a tallar llenya i que el nadó que estava dormint era el seu fill. Quan en Fingal va veure la mida de la criatura no va gosar imaginar la mida que tindria el pare i va marxar corrents per la calçada, destruint-la al seu pas i deixant abandonada una de les seves botes.
Les restes de la seva destrossa i el seu calçat ens deixen l’actual penya-segat, un dels llocs més visitats a Irlanda del Nord que a més forma part del Patrimoni de la Humanitat.
Nina Roglán
Nina,
M’ha encantat la història del penya-segat. L’expliques molt bé i fa venir ganes de seguir llegint. Ben estructurat, clar i planer. Un plaer per al lector, així que… gràcies.
Fins al proper escrit
Josep Maria