Sembla que els congressistes i senadors dels Estats Units han acordat combatre el desastre financer amb una quantitat astronòmica de diners (astronòmica per a la majoria del mortals, que no ens la podem ni imaginar; d’altres ja hi estan familiaritzats) destinada a salvar de la misèria les pobres grans fortunes que governen l’economia del seu país i, per tant, la del món.
Sembla que l’ajuda econòmica dels països rics als subdesenvolupats (el 0’7% del PIB que hi ha manera d’aconseguir, recordeu?) és no-res comparada amb la immensa subvenció que els donaran als super-rics (si volíeu un exemple del que significa “paradoxa”, aquí en teniu un de bo).
Sembla que, amb aquest ajut els poderosos aconseguiran salvar la fortuna (uns quants la incrementaran, no patiu), i els desafavorits s’enfonsaran una mica més en la misèria (semblava impossible!), perquè ara no podem destinar diners al Tercer món (hem de concentrar els esforços en els problemes realment importants!).
Sembla, en fi, que l’economia mundial està malalta perquè als poderosos alguna cosa els està anant molt malament, i necessiten l’ajut solidari dels menys afortunats (que sempre han estat generosos).
Sembla, finalment, que en aquest enrenou financer els causants de la malatia i el que asseguren que la curaran són les mateixes persones (o, com a mínim, bons amics). I els pacients? El seu nom ho diu tot. Tan sols els resta prendre paciència.
Però no ens hi hem d’amoïnar. Les coses no són el que semblen. No ens hem de deixar enganyar per les aparences. No comprenem l’autèntica naturalesa de les coses perquè no hi entenem, d’economia. Sembla un robatori, però en realitat ens estan fent un favor. Costa de creure oi?
