Mor Steve Jobs, l’inventor del segle 21

Steve Jobs va néixer un 24 de febrer de 1955 a San Francisco. Els seus pares biològics, Abdulfattah Jandali -d’origen sirià- i Joanne Schieble no estaven casats. Va ser adoptat per Paul i Clara Jobs. Es va criar en el si d’una família amb pocs recursos. I va abandonar la universitat, perquè sabia que les oportunitats estaven fora de les aules.
La seva contribució al món tecnològic el converteix en un dels grans innovadors dels últims 75 anys, en un transformador de la indústria. Va fer de l’ordinador un artefacte senzill, va canviar la manera de fer negoci amb la música a través d’Internet i va llançar la telefonia mòbil en una altra dimensió.

Apple va ser fundada l’abril de 1976, en un garatge a Califòrnia. Al costat de Steve Jobs havia el seu company d’estudis i amic Steve Wozniak. La combinació era perfecta. Jobs, que llavors tenia 21 anys, s’encarregava de les idees i de vendre el producte. Wozniak es dedicava a les qüestions d’enginyeria i artefactes tecnològics. Així, i amb un capital de 90.000 dòlars, neix l’Apple I, amb l’objectiu de popularitzar l’ús dels ordinadors personals, portant-los de les oficines a les cases. El 1977 va arribar el seu primer èxit, amb l’Apple II, el primer ordinador produït en massa per al consum. En tan sols dos anys, la facturació de la companyia es va multiplicar per quinze, dels 7,8 milions de dòlars fins als 117 milions, el que els va convertir en multimilionaris abans de complir els 25 anys. El popular símbol de la poma amb un mos al costat dret el va prendre dels Beatles, que utilitzaven la imatge de la fruita del pecat original en els seus discos a final de la dècada dels anys 1960.

A Jobs li va ser diagnosticat un càncer de pàncrees el 2004. Ho va fer públic un any després, en el discurs de graduació a la Universitat de Stanford. Una llarga malaltia L’abril de 2009 va ser sotmès a un trasplantament de fetge, després de negar durant mesos els rumors sobre el seu delicat estat de salut.

Al setembre d’aquest any va reaparèixer en públic per llançar la tercera generació del popular reproductor iPod. Alarmantment prim, i amb la veu molt feble, va aprofitar per fer campanya per la donació d’òrgans. Encara que se’l considera un dels grans innovadors de la història, no va ser perquè creés nous productes. Jobs va tenir la capacitat de simplificar la tecnologia de l’època, en el moment adequat.

El Mac el primer ordinador que tenia pantalla, i li va afegir un ratolí. Simplificar la complexitat. Jobs necessitava un bon programa que li donés vida. En aquest moment va anar buscant ajuda al jove Bill Gates, sense saber que amb el pas del temps es convertiria en la seva gran rival a Microsoft. Les vendes van decebre i el PC dominava de forma aclaparadora. La tensió en el si d’Apple va créixer. I un any després, Steve Jobs es va veure forçat a abandonar la companyia per les diferències que tenia amb el seu llavors conseller delegat John Sculley portant el negoci. Els titulars de l’època parlen de la fi d’una era.

Jobs es va reincorporar després de 12 anys d’exili a la companyia que va crear carregat d’idees per ressuscitar Apple, com l’iMac. La computadora va ser llançada un any després amb un èxit rotund. Però el que va obrir els seus productes al consum en massa va ser el reproductor iPod i la botiga electrònica iTunes, per a la descàrrega legal de música. Així va tapar el forat on era Apple, llançant nous productes més enllà dels PC i poc a poc la sort de la companyia començaria a canviar.

Fins el passat 5 d’octubre quan, al mateix garatge on va crear el seu primer ordinador, va morir de la llarga malaltia de càncer que havia patit.

Borja