Rivalitat Ferotge

A principis del segle XX van néixer a la petita ciutat d´Herzogenaurach (Alemanya) els germans Dassler. Adolf i Rudolf van començar a treballar a un petit taller de sabates a casa seva. Però un dia, els germans Dassler es van separar, i d’aquesta separació van sorgir les marques d´Addidas (Adolf Dassler) i Puma (Rudolf Dassler). Tot i això, el motiu per el qual he triat aquest tema no és pas l´esport, ni les marques esportives, sinó el que m´ha fet decidir-me per aquest tema és la rivalitat entre germans.

Al llarg de la història s´han vist molt enfrontament entre germans, com és el cas dels Dassler (que en ocasions van traslladar les seves disputes a la presó) i això ha provocat molts estudis científics sobre les causes. He investigat per veure quin eren els motius principals i els he classificat en tres importants:
-La necessitat d’atraure l’atenció dels pares o de tenir més atenció que la resta de germans.
-La comparació amb el germà i la necessitat de sentir-se superior a l’altre.
-I el desig d’aconseguir més coses o privilegis que el germà.
Després de pensar molt he arribat a la conclusió de que el paper dels pares és molt important i han de potenciar una relació sana entre germans. Tot i així els estudis han determinat que no es poden evitar les discussions.

He volgut explicar-vos lo millor que he sigut capaç aquesta rivalitat entre germans perquè és un tema que em toca molt de prop (tinc quatre germans) i perquè sempre ha causat i causarà molt problemes per qualsevol motiu.

Jordi

Aquest article ha estat publicat en Germans, Jordi Abril, Rivalitat. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Una resposta a Rivalitat Ferotge

  1. Josep M. Altés Riera diu:

    Jordi, m’ha deixat ben parat el teu escrit. Suposo que un dels mèrits d’un escrit és que no sigui molt previsible, i el teu no ho és gens. En començar em pensava que m’explicaries una història de la indústria automobilística, i ha resultat que no era res d’això.
    M’ha agradat tant el que dius com la forma en què ho has construït.
    No paris d’escriure, eh?
    Josep M.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *