Ahir, després de veure el partit del Barcelona contra l’Osasuna em vaig adonar que aquesta lliga no tindria cap sentit, perquè el nivell dels equips són molt diferents.
En aquets últims anys la lliga s’ha decidit entre els mateixos equips, el Barcelona i el Madrid. Aixó passa perquè els equips més bons tenen suficient diners per comprar els millors jugadors, en canvi, els que tenen poques possibilitats de guanyar s’han de conformar amb els que tenen o en comprar-ne de més barats. Tots aquests diners els aconsegueixen bàsicament per quatre raons: pels socis, per les empreses que volen patrocinar-los, pels títols que guanyin i per la televisió.
Per altra banda quan un equip que necessita diners té un jugador bo, si un equip ric (acostumen a ser els que guanyen títols) vol comprar-lo el que ha de fer es vendre-li perquè l’hi oferirien tants diners i no els podria rebutjar.
Àlex
Una bona reflexió entorn del futbol de “primeríssima categoria”. Descrius un cercle “viciós” (o virtuós?) del qual sembla difícil sortir.
M’ha agradat el que dius i com ho dius. Està força ben estructurat, encara que, segurament, podries donar-li més profunditat.
Segueix escrivint, d’acord?
Josep M