Plou. No se que fer. Tampoc es que s’hi pugui fer gaire.
Em poso amb els deures. Avui no tinc gaire feina pero demà hi ha un control de filosofía. Com punyetes s’estudia això? Les altres assignauntures vénen amb un manual d’instruccions en forma de llibre, però en aquesta, no es el mateix. En aquesta em donen un parell de conceptes bastant bàsics a primera vista: que si Plató i els coneixements, que si Aristòtil i l’ànima…
i a mi em toca aprende’n i treure’n alguna conclusió útil, perquè clar, aquí no hi ha una resposta vàlida no, t’has de construïr tu la teva pròpia!
No sembla gaire difícil, porto tota la vida prenent decisions i arribant a conclusions.
Tot i així, alguna cosa d’aquestes preguntes m’inquieta.
Hi han preguntes molt fàcils: què vols per sopar?, o quin és el teu color preferit?
Les respostes a aquestes preguntes soler ser molt fàcils: arròs amb pollastre i el blau.
Però, i si un dia vingués algú i m’ensenyés un sopar tant bó que em fes canviar per sempre el meu anterior preferit? O no us sembla filet a la salsa de pebre una gran idea?
Perdó per les metàfores amb menjar pero es que encara no he berenat.
El cas és que pensava que tenía una opinió formada sobre uns temes i prou, jo tinc raó si ningú hi te res a dir. Però aquestes preguntes no només tenen més d’una resposta, sinó que a més a més hi ha gent amb opinions que no m’havía plantejat mai.
La primera reacció davant d’aquesta situació es el rebuig: no, això no està bé, la meva opinió és la correcta, si no no l’hauría pensat!
Però a mesura que passen les idees i s’intercanvien els punts de vista, s’obre una nova possibilitat, una nova resposta.
Es com si en un exàmen apareixés una nova opció a una pregunta que ja havies respost.
Potser per això el professor de filo parla tant a poc a poc, té masses idees al cap.
Ferran, fas un escrit imaginatiu i ben pensat. M’ha agradat el que diu, però no tant la forma en què ho expresses. M’explico:
– Hi ha molts errors en el redactat. Prova de revisar el text aamb el corrector del softcatalà (al menú de la dreta). Veuràs que detecta una colla d’irregularitats (no totes, clar)
– El text és molt telegràfic. Podries estructurar-lo a base de paràgrafs més extensos (no simples paràgrafs-frase). Segur que guanyaria cohesió i solidesa.
Per què no proves una i altra cosa i el tornes a enviar? T’ho recomano.
No deixis d’escriure, però recorda’t de revisar a fons els teus escrits!
Josep Maria
En realitat el text estava composat d’una altre manera originalment, però no es fins ara que me n’adono de que hi va haver un error en el reenviat del text.
Moltes frases s’han separat i per això hi ha tants punts i a part.
De fet no sé com funciona l’autocorrecció del softcatalà, però també és veritat que no vaig mirar com quedava.