Patricia Heras

Aquest article va dedicat a tots els que estan involucrats en el cas del 4 de Febrer. Suposo que hi haurà molta gent que no coneix aquest cas, per això volia explicar-vos-el:

La nit del 4 de febrer de 2006 va acabar amb una càrrega policial al centre de Barcelona, al barri del Raval. Va succeir al voltant de l’antic teatre ocupat on s’estava celebrant una festa, i va ser entre els cops de porres que van començar a caure objectes dels balcons. Segons la història que va explicar per la ràdio  l’alcalde de Barcelona, poques hores després, un dels policies, que anava sense casc, va quedar en coma per l’impacte d’un test.

Tres joves detinguts, d’origen sud-americà, van ser greument torturats per policies i posteriorment enviats a presó provisional, privats de llibertat durant dos anys, a l’espera de judici, sense arribar a aclarir de què se’ls acusava. No van tenir molt en compte que l’objecte que va ferir el policia hagués estat tirat des d’un terrat, mentre que els detinguts estaven a caminant pel carrer.

Va haver-hi dos detinguts més aquella nit, la Patrícia i l’Alfredo, que negaven haver estat presents al lloc dels fets: van ser detinguts a l’hospital del Mar i trobats sospitosos per la seva forma de vestir. Malgrat les proves i evidències que exculpaven a tots els acusats, en el judici que es va celebrar contra ells no s’estava jutjant a individus, sinó a tot un col·lectiu.

Els nois detinguts aquella nit van atrïbuir-los la paraula culpable, sense ells haver fet res, però encaixaven perfectament, per la seva estètica, amb la imatge del dissident antisistema: l’enemic en aquells temps.

Anys després, va aparèixer als mitjans la notícia que dos policies havien estat condemnats a presó, amb penes de més de dos anys, per haver torturat a un jove llatinoamericà. La sentència condemnatòria demostrava que els agents van mentir i manipular proves durant el judici. Per tal d’encobrir les tortures a què van sotmetre al jove llatinoamericà, van acusar a aquest de ser traficant de drogues. No obstant això, en el curs de la investigació judicial el jutge va descobrir que aquesta acusació era falsa i no obeïa sinó a un muntatge policial.

Aquests agents resulten ser els mateixos que havien torturat els joves detinguts aquella nit del 4 de febrer de 2006, a més d’haver declarat com a testimonis en contra dels acusats durant la celebració del judici. Els acusats pel procés del 4 de febrer de 2006, no van tenir un final just. És l’enèsima història d’impunitat policial, acompanyada per bones dosis de racisme, classisme i la vulneració de drets fonamentals, tot això emparat per un aparell policial que no va experimentar cap ruptura amb la dictadura franquista, i uns polítics obsessionats amb el negoci immobiliari que ofereix la Marca Barcelona, a costa dels seus ciutadans.

Aquí us adjunto el documental de Ciutat Morta, on parlen sobre aquest cas: els acusats, familiars, amics i parelles de la Patricia Heras. Aquest documental gira entorn a la Patricia, una noia molt sensible que va haver de patir tota aquesta història terrorífica sense ajudes psicològiques, i que al final va decidir suicidar-se.

Marta