La teva presència

Sento que els sentiments augmenten a una velocitat terrible omplint el meu cor d’amor, i en qualsevol moment el meu òrgan explotarà i hi haurà amor per tot el meu cos; has creat una malaltia la qual farà que mica en mica la meva sang vagi acceptant aquesta metàstasi i farà que tu i jo siguem un. I és que tot això m’està transportant a un somni que no vull que acabi mai, gràcies a tu estàs omplint la meva vida d’adrenalina i vull viure mil perills al teu costat perquè sé que tindré sempre la victòria assegurada si estic amb tu.

Vull ser capaç de alliberar-me de les pors a les que sempre he estat sotmesa, i sé del cert que tu podràs ajudar-me, llançar les restes al mar i començar una nova vida al teu costat, on el present sigui el nostre infinit, vull viure al teu costat com si no hi haguès un demà, sense preocupacions ni presses, vull consumir-te entre els llençols fins deixar-te sense forces, vull mossegar-te el llavi cada vegada que et tremoli, en fi, vull envellir al teu costat i que els nostres sentiments romanguin sempre joves.

No vull compartir-te amb ningú, no vull que s’adonin de lo perfecte que arribes a ser, no vull que tinguis ulls per altres noies, no podria suportar-ho. Vull que siguis meu fins que el meu cor deixi de bategar, perquè no et podries fer una mínima idea de com destruiries la meva vida si decidicis marxar. Estigues segur que mai havia experimentat res semblant a com em sento quan estic al teu costat, quan les teves mans m’acaricien o simplement quan els teus dits rellisquen sobre la meva pell, en aquell moment és quan em sento la noia més feliç del món, perquè la teva presència no té preu.

Laia