NIT “JOVE”?

S’acaba la festa major d’estiu. Està bé això d’acomiadar l’estiu amb dies de festes. Moltes imatges agradables i estones per recordar, però també una taca negra: la imatge inesborrable de colles d’adolescents carregats amb bosses del “Sorli” farcides de begudes més o menys alcohòliques. Coles, taronjades i, sobretot, ginebres a dojo. Són quarts de dues de la matinada i elles i ells jeuen als parcs i a les voreres, esperant que sigui l’hora de la “nit jove”. Alguns ja van una mica tocats… l’espera se’ls fa llarga i hi ha ganes de consumir (si no, per a què ho hem traginat tot?).

És una cerimònia que es repeteix a cada festa major, any rere any (i sembla que no som pas l’únic poble, malauradament). A les vuit del matí surto a buscar el pa i el diari i sento ferum de cremat. El contenidor de paper del carrer està mig destruït. Davant de l’institut, dels quatre contenidors tan sols en queda un sense cremar. M’apropo al centre i el panorama és desolador, tot i l’esforç dels nois de la brigada, que s’afanyen a deixar-ho tot net i polit. No sigui cas que els veïns ensopeguin amb les deixalles. S’afanyen a ocultar les evidències d’una nit de barbàrie.

Al forn m’informen de baralles, hospitalitzacions i incendis. El cas és que tots ho sabíem. No és pas ni la primera ni la segona vegada! Al contrari, la “tradició” va creixent, sense que ningú faci res per resoldre-ho. Sembla que denunciar aquesta situació sigui “carca”. Potser sí que la racionalitat és passada de moda i ara toca institucionalitzar allò que en diuen “el botellón”.

Penso que tot plegat és força lamentable. De la càrrega de les bosses del Sorli (i de les motxilles, més discretes, però no més buides) se’n desprèn que això de la nit jove és per a la majoria, bàsicament, una nit per agafar una bona borratxera. Associar jove amb borratxo no deu ser el propòsit dels promotors de la festa, però n’és el resultat, així que farien bé de replantejar-se una tradició que genera associacions semàntiques tan nefastes. Estem dient als nostres adolescents que joventut és sinònim de borratxera, descontrol, manca de respecte, absència de valors cívics… fantàstic!. Després ens queixarem que l’escola no fa bé la seva feina educativa i ens quedarem tan tranquils!

Aquesta autèntica invitació a la disbauxa posa en un compromís força joves que “queden malament” perquè han de dir als seus col·legues que no han anat a la nit “jove”. Representa que “són uns avorrits” perquè no han volgut passar un ritus iniciàtic que no es pot defugir! Tampoc ho tenen fàcil els pares que han de “fer-se forts” davant les demandes dels seus fills i filles de dotze o tretze anys, que sostenen que “tots els meus amics hi van”. Són uns pares “dèspotes”. És difícil plantar cara a tot això, però ningú ha dit que educar sigui un camí de roses. Gairebé sempre consisteix a nedar contra corrent, i no és gens còmode.

Una altra conseqüència lamentable de la instauració d’una “nit jove” a la festa major, és que les altres nits no ho són, de joves. Els joves queden exclosos de la festa precisament en la mesura en que la societat, cada cop més paternalista i despistada, els ha muntat un espai i un temps perquè facin trapelleries. Un espai i un temps on les regles no valen i tothom mira cap a una altra banda. Algú ha pensat que així està educant? Algú ha pensat que ell no té la obligació d’educar? No és això… pobres joves!

Una esperança: després d’una jornada de consum desenfrenat obligatori de begudes –perquè si no, quedes malament-, una fira d’intercanvi on molts joves reivindiquen un altre món… perquè aquest, ja ho veuen, està profundament malalt.