Màgia

Era un dia fred i jo tornava amb el meu pare cap a casa. El fred m’entrava pel nas evitant que pogués percebre alguna olor. Jo caminava amb el cap baix, dubtosa i trista. Només faltaven tres dies per a que els Reis Mags em portessin els regals que havia marcat amb una creueta en el catàleg del ToysRus. Feia dies que pensava en que, com cada any, havia de preparar el menjar que els Reis Mags s’emportarien per agafar forces i poder continuar el seu camí, i les begudes pels seus camells. Però aquella tarda una amiga em va dir que els meus estimats Reis Mags no existien, que tot eres mentides, i que en realitat els que em posaven els regals eren els meus pares.

Estava trista, enfadada, i vaig decidir que no volia els regals, no volia que els meus pares em compressin res, perquè si els Reis Mags no eren ningú tampoc volia els seus regals. Tot i això, el dia següent, com qualsevol nena de 6 anys que espera pentinar el cabell ros de la seva Barbie o fer gelats amb la maquina de gelats que havia vist en aquella revista, vaig canviar d’opinió i vaig decidir que encara que els Reis d’Orient no existissin podia acceptar aquells regals tan desitjats.

Ara, tot i que no espero que uns camells entrin per la porta de la terrassa, la màgia del Nadal es continua notant a tot arreu. Llums per les ciutats, dinars i sopars familiars i arbres decorats amb boles de tots colors. Tot i que el Nadal no el visquem com quan érem petits, sempre queda el record d’aquelles nits que dormies intranquil perquè qualsevol soroll et semblava que era la veu d’un dels Reis Mags. La màgia no desapareix mai i per això, per algunes persones aquests dies es converteixen en un dels dies més especials de l’any.

Laura