Sense tema

Després de tres anys escrivint escrits per a aquest bloc, a un se li acaben les idees. Sempre m’ha costat escollir un tema del que poder escriure alguna cosa maca i que doni per a molt, però tinc la sensació de que sempre és el mateix.

Intento escriure sobre les meves experiències, per a que em sigui més fàcil, però siguem realistes, fent segon de batxillerat, i a només quatre mesos d’acabar el curs,  no tinc temps per a fer gaires coses, a part d’estudiar. Aquest últim any ha sigut molt estressant, entre el Treball de Recerca, els exàmens, els treballs, les redaccions, afrontar que les notes baixen, pensar què vols fer amb el teu futur, buscar universitats, les extraescolars, etc. No hi ha temps per parar-se a gaudir de la vida, i molt menys en trobar algun tema interesant del que escriure.

Podria aprofitar i parlar de les notícies d’actualitat, i escriure de la situació econòmica, dels polítics corruptes, o inclús de la dimissió del Papa, però no hi ha res que no s’hagi parlat ja. O podria escriure de com un professor et deixa de contar uns punts d’un examen, o que tal altre professor corregeix més pel nom que no pas per feina. En definitiva, hi ha moltes injustícies de les que podria escriure, però que no li interessen a ningú. Que per no interessar no m’interessen ni a mi. Però quina alternativa em queda llavors, escriure de les estrelles? Ja ho he fet i, sincerament, m’estranyaria que algú se l’hagués llegit aquell text.

Així que després de mesos aplaçant-ho, em trobo davant de l’ordinador pensant un bon tema sobre el que escriure, i com no se m’ocorria res, he escrit aquest text, dirigit a totes aquelles persones que, com jo, no tenen cap mena d’originalitat escrivint. I esperant la inspiració divina per a una nova idea.

Kim