Si tu em dius vine ho deixo tot, però digue’m vine…

<<¿No deseas poder ser feliz en todos los aspectos de tu vida…?
¿No tener que aceptar nada que no te agrade…?
¿Sentir que la vida es controlada por ti en lugar de ir a rebufo de ella en el vagón 23…?
<<No respondí…
<<Finalmente me miró y me soltó las tres preguntas que llevaba años deseando que alguien me hiciera:
¿Quieres o no quieres controlar tu vida?
¿Quieres o no quieres ser dueño de todos tus momentos?
¿Quieres?
<>

Això és un fragment de la novel·la ‘’Si tu em dius vine ho deixo tot… però digue’m vine.’’
Té com a protagonista a Dani, un home que es dedica a buscar nens desapareguts. El mateix dia que la seva parella l’abandona, rep la trucada de telèfon d’un pare que, desesperat, li demana ajuda per buscar al seu fill. Dani no té clar si aceptar el cas, però davant la insistencia del pare, acaba fent-ho. La recerca del nen li conduirà a Capri, a aquell far, aquell lloc màgic en el qual afloraran records de la seva infantesa i dels dos personatges que van marcar la seva vida: el Sr. Martín i George. El retrobament portarà a Dani a reflexionar sobre la seva vida, sobre la història d’amor amb la seva parella i sobre les coses que realment importen.

Aquest llibre em va fascinar. Mai m’havia llegit una cosa amb tantes ganes, amb ganes de saber com segueix i evoluciona la història. Et poses al lloc del personatge, el qual no és perfecte, obviament com tothom. Te n’adones de que moltes coses que ens explica, a la teva vida passen constament un darrera l’altre i amb molta raó, les coses sempre passen per algo.

Felicitat, tristesa, amor, desamor, il·lusió, desil·lució, paciencia, intriga, i més paciencia… són uns quants dels adjectius amb els que podria descriure la trama d’aquest llibre.
Bàsicament ens explica una història per arribar a una conclusió de com viure la teva vida, o com voldries que fós. Res és perfecte ni tampoc per sempre. Mai diguis mai però tampoc sempre. Dels errors s’apren, i tot el que comença, acaba..

Albert Espinosa, l’autor del llibre ha tingut una vida molt difícil, ja que amb només catorze anys ja el van començar a operar de diferents malalties i ha viscut tota la vida d’hospital en hospital, però tot i així, ell mai ha parat de tirar cap endavant i de ser optimista, que al cap i a la fi, sempre tot esforç té la seva recompensa. I això ens ho transment a la novel·la. Ens transmet les ganes de seguir llegint, de pensar en tot el que ens va dient i relacionar-ho tot amb el nostre dia a dia.

Dedicada a todos
los que siguen queriendo ser diferentes
y luchan contra aquellos que desean que seamos iguales.

Aitana.

Aquest article ha estat publicat en Aitana Amérigo, Llibres. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *