Estem al tercer trimestre gairebé a final de curs, tothom te ganes de que arribi l’estiu i les vacances, a hores d’ara és quan les famílies i els grups d’amics comencen a platejar-se si podrien fer algun viatge, a prepara-ho amb il·lusió i a comptar els dies que falten per al dia de partida.
A la nostra edat no tenim tantes obligacions com un adult, per tant podem permetre’ns el luxe, per exemple, d’anar de càmping amb un grupet d’amigues. Totes pressuposem que no hi haurà cap problema i que hi serem totes, i en realitat aquest any serà així.
Més d’una vegada hem comentat els plans que tenim per als pròxims anys, i lògicament no hi coincidim. Tot i això, ens auto convencem de que passi el que passi no deixarem de fer aquestes coses i intentarem que el grup no quedi reduït. Però, probablement serà inevitable. Vivim prop d’una ciutat molt gran com és Barcelona, i tant sigui en universitats com en feines cadascú seguirà el seu camí.
Per tant, hem d’aprofitar al màxim els estius que ens queden i no deixar per més endavant l’oportunitat de fer coses, ja que si no ho fem ara no ho farem. El temps no aprofitat és temps perdut.
Natàlia
