Un dimarts 13 diferent

Dimarts passat va ser dimarts 13, per a tothom era un dia de mala sort però per a mi i a una amiga no, ja que vam participar en el rodatge d’una pel·lícula. La pel·lícula era la segona part de “A tres metros sobre el cielo”, un film d’origen Italià fet per actors espanyols molt reconeguts i que va tenir un èxit molt gran a taquilla.

Un dia mirant la pàgina del Facebook, em va sortir una notícia d’un concurs per participar a la pel·lícula com a figurant. Només havies de enviar un parell de dades teves a l’e-mail que et donaven i esperar una resposta. Li vaig dir a una amiga meva que hi participés perquè si guanyava hauria d’anar sola i no volia, així que ella també s’hi va apuntar.

Al cap d’un dies, en veure que no teníem resposta cap de les dues, vam començar a fer bromes sobre el tema però, cinc dies abans del rodatge ens van enviar un e-mail on ens comunicaven que havíem guanyat! No ens ho podíem creure però si, el dimarts 13 de desembre estaríem al costat d’actors espanyols molt coneguts i estaríem també dins del món del rodatge.

Quan va arribar el dimarts, vam plegar de l’institut una mica abans per arribar a temps a Barcelona. El rodatge es feia a la sala Razzmatazz, una sala on també havien rodat la primera pel·lícula. En arribar, vam haver de fer cua i després d’algun que altre entrebanc, vam aconseguir entrar. Un noi ens va agafar i ens va portar fins a on seria la “nostra posició” en el rodatge. Ens va tocar estar a dalt d’un pòdium i des d’allà es veien els actors i la sala en general perfectament i vam tenir la sort de que darrere nostre, els actors anaven allà quan no tenien una escena, etc. així que els vam tenir al costat.

Tot i que vam estar cinc hores ballant i movent-nos de posició sense parar, ens ho vam passar genial i sens dubte ho repetiria mil cops malgrat la multitud de gent i el cansant de repetir molts cops una mateixa escena. Aquesta experiència tinc clar que mai l’oblidaré i ara ja sé què és estar en el rodatge d’una pel·lícula.

Judith

Aquest article ha estat publicat en Cinema, Judith Hernández. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *