La típica frase: “no saps el que tens fins que ho perds” aquest cap de setmana m’ha quedat massa clara. Hi ha vegades, que les persones que penses que no marxaran mai del teu costat ho fan; i és en aquell moment que te n’adones que hauries d’haver actuat, o haver dit una altra cosa.
Haig de dir que hi ha una persona molt important a la meva vida, que sempre m’ha ajudat moltíssim quan he tingut problemes personals… I per unes raons en concret, ara mateix ens hem distanciat. I ara és quan la trobo a faltar, no quan sabia que si la trucava vindria a assecar-me les llàgrimes.
L’he fallat, i la veritat és que no sé què fer perquè sigui tot com abans perquè és i serà molt important per a mi. Quan quedàvem per no fer res, o quan dèiem coses sense sentit pel mòbil, una nit de festa juntes o simplement secrets que sempre quedaran entre nosaltres.
Sempre s’ha sacrificat per la gent que valia la pena però per un error, que ara mateix no ve al cas, hem perdut tot allò que ens havia costat tant aconseguir: una gran amistat.
No saps les ganes que tinc de explicar-te el que t’has perdut del meu cap de setmana, no saps les ganes que tinc d’abraçar-te Gina.
T’estimo.
Anna.
Anna, estic convençut que les grans amistat no desapareixen (a menys que ens esforcem a fer-les desaparèixer).
L’escrit expressa sentiments gens fàcils d’exposar, i això el fa més valuós. El redactat és senzill i força directe. Està molt bé.
No deixis d’escriure, d’acord?
Josep Maria