Ha estat quan era a punt de sortir de la cuina que l’he vista, prop de l’aigüera, i he decidit enllestir-la. Sabia que no hi quedava gaire líquid, però tampoc no tenia gaire set, així que he agafat la llauna i m’he begut el dit de Coca-cola que encara hi quedava. Calenta. Massa hores fora de la nevera.
Ara la llauna és al cubell de les deixalles apartat envasos, ben arrugada. Tinc per costum xafar-les bé abans de llençar-les. No hi tinc res contra les llaunes de Coca-cola, també plego altres llaunes i tetrabrics, sense anar més lluny, per tal de guanyar espai. Però aquesta, ben plegada al costat de l’envàs de la llet, lluïa unes lletres molt grosses que deien: FELICITAT.
Sorprès, he tornat a agafar la llauna i he descobert, en lletres no tan grans, un rètol que m’ha deixat perplex: “Institut Coca-Cola de la felicitat”. L’he girada per examinar-la bé, buscant alguna pista que m’ajudés a comprendre de què anava tot plegat, però res, aquí quedava tot.
Així que, tot aprofitant una estona de fresqueta després d’un dissabte ben calorós, he decidit llençar a l’oceà la meva ampolla amb el missatge a dins: Algú em pot ajudar? Existeix aquest institut de la felicitat? Què s’hi fa? Què entenen per felicitat? Són utilitaristes? Idealistes? Hedonistes? Puritans? Intel·lectualistes?…. Pot ser que tants segles de debats filosòfics entorn de la felicitat estiguessin esperant l’arribada de la coca-cola que, finalment, ens ho aclarirà tot?
Finalment, he descobert (el Google, que tot ho sap) que existeix aquest institut, i que figures de renom avalen la seva seriositat: http://www.institutodelafelicidad.com. Si us passegeu per aquesta web podreu comprovar que fins i tot organitzen congressos internacionals sobre el tema. No sé de què em queixo, si fins i tot la Coca-cola promou la filosofia!
