Tag Archives: Treball de recerca

Les Set Meravelles del Món Antic

Hola! Sóc la Maida Moreno, estudiant de 2n de Batxillerat d’Humanitats de l’institut Josep Lladonsa a Lleida.

La Margalida m’ha ajudat molt al meu Treball de Recerca, el qual l’he fet de les Meravelles del Món Antic i ara em dona l’oportunitat de poder compartir-lo amb més gent. A continuació inserto el treball escrit i la presentació :

Una altra vegada, moltes gràcies Margalida

Pluja de centaures aràcnids

Ja fa uns dies, la Margalida anunciava la concessió dels tres Centaures d’or, que atorga Chiron amb motiu del Dia Mundial d’Internet, a blocs relacionats d’alguna manera amb l’entorn d’Aracne fila i fila: Reconstrucció histórica. Un nou nivel d’empatiaEl fil del mite Grec   Siringa, la música de l’antiga Grècia

aureus_0

Enmig d’altres reconeixements per a blocs d’alumnes aràcnids, Edublogs, Esdelibro, Hèracles… -i d’altres que potser encara han de venir-, aquests auris homes-cavall podrien passar desapercebuts, si no fos que hi ha alguns elements que els donen una significació especial.

D’una banda, mostren experiències ben diferents pel que fa a l’origen, la finalitat i l’autoria.

  • El primer i el tercer són Treballs de recerca d’alumnes de segon de batxillerat que han triat aquest format digital en lloc del tradicional. Tenen, per tant, una autoria singular i la seva finalitat és sevir de plataforma per mostrar el procés de recerca i les conclusions obtingudes, tot i que en els dos casos els alumnes manifesten la voluntat de mantenir-los en actiu.
  • El segon és un espai col·lectiu, amb aportacions diverses -i per tant, autoria plural- nascut amb la voluntat d’esdevenir una annex temàtic de l’Aracne, com tants d’altres els darrers anys, seguint el camí obert per L’empremta d’Orfeu i més tard La cinta de Νίκη.

De l’altra, són una mostra de l’experiència compartida entre l’Institut Premià i l’Isaac Albéniz de Badalona que ens vam plantejar des del segon any de vida d’aquest bloc -d’això ja ha plogut molt- i que va ser acceptada com a Bona pràctica pel Departament d’Ensenyament.

 

  • Els dos primers blocs són obra d’alumnes de l’IPM. Des de Premià, sota la supervisió de la Margalida, l’Arnau Lario va confeccionant el mosaic de la reconstrucció històrica a Catalunya i els alumnes de l’ESO segueixen el fill que els ofereix la mitologia grega.
  • Siringa, la música de l’antiga Grècia prové de l’Albéniz de Badalona, on la Marina Salas s’endinsa en els orígens de la música, que tant li apassiona, mentre jo mateixa, meravellada de la seva sensibilitat musical, miro de guiar-la en el laberint digital.

El que us deia, aquesta pluja de centaures fa palesa la riquesa de l’experiència que compartim de fa temps i la diversitat de possibilitats que el format bloc ofereix al nostres alumnes. Tant de bo n’obtinguem més fruits i puguem reprendre també les experiències presencials inter-centres com l’excursió al Parc del Laberint, o els de Premià torneu a participar a la Magna celebratio, com ara fa 3 anys.

Orgullosa d’aquests reconeixements a nivell professional i personal, us animo a continuar perseguint i capturar centaures i d’altres figures mitològiques, que encara en queden molts rondant per l’univers clàssic digital, a l’espera de tenaços caçadors armats d’esforç, perseverança i enginy!

 TERESA

Siringa i els clàssics a les Jornades Científiques de Badalona

Què hi fem els clàssics en unes Jornades de vocació científica, com el seu nom indica? Cal agrair al Centre de Recursos per al Professorat de Badalona que, en organitzar any rere any les Jornades Científiques d’Ensenyament Secundari,  hagi mostrat des del principi un gran interès en la interdisciplinarietat de la mostra, des de tots els àmbits del saber. Els Treballs de recerca que s’hi presenten tenen en comú no et tema, sinó el plantejament científic de la investigació, és a dir, que tot partint de d’uns objectius clars i unes hipòtesis prèvies, els alumnes arriben a conclusions pròpies i ben fonamentades.

En l’edició d’enguany, la vintinovena (aviat és dit!), una aràcnida de l’Institut Isaac Albéniz, la Marina Salas, hi ha participat amb l’exposició a l’auditori del BCIN (Badalona Centre Internacional de Negocis) del seu treball en bloc Siringa, la música de l’antiga Grècia. No és la primera a fer-ho, ja que la Carla Asensio hi va participar fa quatre anys amb Origen de les grafies: tendències enfrontades, però sí que és precursora en aquesta mostra pel que fa al format bloc. De fet, enguany era l’únic treball en aquest suport, si més no de la sessió de dijous, en què nosaltres vam participar.

Imatge de previsualització de YouTube

Queda demostrat, doncs, que les lletres i les arts, tenen el seu lloc en aquesta mena de congressos científics, però deixeu-me que afegeixi que em va complaure veure que les clàssiques en concret hi van ser molt presents. El tercer dia de les jornades, acompanyaven la nostra Siringa dos treballs amb referents clàssics:

  • La Laura Aixut, del centre Maristes Champagnat, va presentar Set de venjança. La còlera del déus a “Les Metamorfosis” d’Ovidi. 
  • La Marta Gràcia, de l’Escola d’Art i superior de Disseny Pau Gargallo, ens va adelitar amb el seu Femen Olimp, una actualització de cinc divinitats femenines gregues materialitzada en un vidoclip de promoció d’un grup musical. Fantàstiques, les seves il·lustracions!

Fent un cop d’ull als resums dels treballs presentats els altres dies, hi he trobat també, en la segona sessió, una exposició sobre L’alimentació a l’antiga Roma, a càrrec de Maria Lapuente del Col·legi Badalonès.

Si tenim en compte que cada centre de la ciutat només pot presentar un màxim de cinc treballs -tres per exposar a l’auditori i dos per presentar al vestíbul- i que no tots els centres els presenten tots, ¿no trobeu que la presència clàssica no està gens malament?

Per acabar, aquí teniu un muntatge amb tots els participants de l’Albéniz, per tal de contextualitzar el que s’ha dit fins ara, id est, que els treballs de lletres conviuen amb els de ciències en perfecta harmonia.

TERESA

Siringa, la música de l’Antiga Grècia

Recentment he presentat el meu Treball de Recerca en format bloc sobre la música de l’Antiga Grècia. A partir d’un seguit d’articles he investigat els diferents àmbits en què es trobava, com ara en la religió o en l’educació, la seva teoria de notació musical, i els instruments utilitzats en el moment.

 photo Portada_zps8f378126.jpg

Per tal que us pugueu fer una idea de la meva investigació, crec que és imprescindible parlar dels objectius i les hipòtesis, prèviament establertes, així com les conclusions extretes. D’aquesta manera, penso que podré ajudar a aquells alumnes de primer de Batxillerat que emprenen el camí del Treball de Recerca, ja que, potser, els serveixi com una mena de guia a l’hora d’elaborar el seu propi treball. Dit això, passem a veure els objectius i les hipòtesis.

L’objectiu bàsic i clar de la meva recerca era aportar un gra de sorra en la investigació d’aquest tema, del qual penso que se n’ha fet una recerca bastant escassa. En segon lloc, volia trobar un paral·lelisme entre la teoria musical dels temps de l’Antiga Grècia amb l’actual teoria d’occident, i estudiar els diferents instruments grecs antics a fi de trobar-hi una possible relació amb els actuals. A més, el fet d’utilitzar el format bloc per presentar el treball em va donar la oportunitat d’ampliar els meus coneixements informàtics i poder convertir-lo en una eina de fàcil difusió. Així doncs, les hipòtesis que vaig establir eren que els orígens de la teoria d’occident es trobaven en la teoria de la Grècia clàssica, i que alguns dels instruments que coneixem avui en dia provenen d’instruments de l’Antiga Grècia.

Pel que fa a les conclusions extretes, han estat les següents:
En primer lloc, utilitzant el format bloc he aconseguit crear un espai web que recull una àmplia informació sobre la música de l’Antiga Grècia. En segon lloc, he pogut veure que la teoria musical grega ha seguit un camí diferent, més proper al de les cultures orientals, a la teoria d’occident, tot i que n’han quedat restes d’escales o d’intervals senzills com ara els semitons o els tetracords. D’altra banda, amb l’apartat d’instruments, he observat quines característiques es mantenen ens els instruments d’avui en dia, com ara la classificació en família de vent, corda i percussió o fins i tot l’ús que en feien els grecs, que igual que nosaltres, els utilitzaven per acompanyar representacions teatrals, festes i rituals religiosos. Per acabar, l’últim dels objectius era ampliar els meus coneixements informàtics; no tan sols he après a utilitzar el format bloc, sinó també programes d’edició de vídeo i imatge, entre altres.

Pel que fa a la hipòtesi sobre si els orígens de l’actual teoria musical d’occident podrien remuntar-se en les teories musicals de l’Antiga Grècia, la resposta no pot ser rotunda. M’explico. La majoria d’orígens de la música occidental es troben en l’Edat Mitjana, quan comença a existir la polifonia amb els cants religiosos, element gairebé inexistent en la música de la Grècia clàssica, mentre que la teoria musical grega ha influenciat algunes cultures orientals, com per exemple a l’Orient Islàmic, que en gairebé un centenar d’escales han adoptat formes de les escales gregues. Això que acabo d’explicar és fàcilment visible, també, en les reproduccions de melodies de l’Antiga Grècia, les quals ens recorden a melodies xineses, és a dir, melodies orientals. La segona hipòtesi era que els instruments actuals provenen dels instruments de l’Antiga Grècia. En aquest punt he comprovat que els cordòfons, com ara les lires o les cítares, evolucionarien cap a les cultures orientals per la seva afinació i el tipus de so que reprodueixen, mentre que la majoria d’aeròfons s’aproparien més cap el món occidental. De l’aulos, per exemple, n’ha derivat l’oboè. D’altra banda, no he distingit una clara evolució dels instruments de percussió perquè són instruments més primitius. Dit això, veiem com la cultura occidental ha rebut una important influència de la música de l’Antiga Grècia, més aviat per la vessant de tradició clàssica que no pas per les teories musicals. En santuaris de la música com el Liceu o l’Òpera de Paris han optat per decorar les seves sales amb elements de la música de la Grècia clàssica, com ara lires i cítares; en l’àmbit escolar continuem mantenint l’ideal de la formació musical dels infants i joves; i èticament, igual que els grecs, creiem que cada gènere musical transmet un sentiment diferent i defineix certs comportaments de les persones.

Si us animeu a entrar al meu bloc, veureu que l’índex està dividit en dues parts principals; la teòrica, estructurada en diferents apartats, com són el context en el qual es trobava la música de la Grècia Clàssica, les anotacions musicals i els instruments de l’Antiga Grècia, i la pràctica, en la qual, aprofitant el nom del meu Treball de Recerca he construït una siringa o flauta de Pan.
L’índex també consta d’una tercera part, els annexos, una sèries d’activitats que no es poden incloure en cap dels apartats anteriors però que els complementen. En aquesta, trobem les audicions, una pàgina amb presentacions audiovisuals com ara el recull de peces del museu del “Louvre” amb escenes musicals, les exposicions, articles en els quals s’expliquen diferents museus visitats, i un article de crítica sobre l’actual ensenyament musical en escoles i instituts.


Primer himne dèlfic a Apol·lo, interpretat amb clarinet en si♭ per Marina Salas Zamora.

La bibliografia, un dels apartats fonamentals del treball, està estructurada en diferents apartats segons el tipus de recurs. Els llibres que he utilitzat són majoritàriament genèrics sobre la història de la música, ja que m’ha estat molt difícil trobar un d’específic sobre la música de l’Antiga Grècia. També he extret informació del llibre que utilitzem a l’assignatura de grec, Grec I de la Margalida Capellà, per les qüestions de civilització, i de clàssics com l’Odissea per fragments concrets. Pel que fa a les pàgines webs, n’hi ha una gran varietat segons la informació que necessitava. Destacaria una pàgina sobre la música de l’Antiga Grècia de la Viquipèdia, la qual m’ha ajudat a estructurar l’índex del treball, el Theoi, un portal amb àmplia informació sobre la mitologia grega, la FiloXarxa, d’on he enllaçat la majoria de biografies sobre filòsofs, i el Perseus, una pàgina molt interessant i completa amb textos en grec clàssic i traduïts a l’anglès.

La veritat és que l’experiència de treballar en un bloc ha estat molt enriquidora, ja que m’ha permès ampliar els meus coneixements informàtics, inserir enllaços interns i externs, així com publicar presentacions audiovisuals en les quals es recullen peces i/o altres imatges de museus visitats i reproduccions d’algunes de les melodies que s’han trobat sobre la música de la Grècia clàssica. Per això, recomano a tots aquells que encara heu de començar amb la vostra recerca, que us animeu a presentar-lo en aquest format ja que us permetrà realitzar una feina molt completa i, a més, us donarà la oportunitat de poder continuar amb la vostra investigació un cop presentat el Treball de Recerca com a tal.

MARINA SALAS ZAMORA, Ins Isaac Albéniz

La reconstrucció històrica més didàctica

Avui, alguns dels alumnes de la Margalida heu viscut una experiència (espero) interessant i amena, diferent del que passa a les aules normalment. Més lluny de la presentació del meu treball de recerca, que segurament no ha estat més diferent de les que veureu quan exposin els treballs els de segon de batxillerat (toqui quan us toqui), el més interessant ha estat el fet que alguns alumnes s’han emprovat les armadures de legionari (i han pogut comprovar que no pesen tant).

Pels que no hagueu tingut l’oportunitat de venir, aquí teniu el muntatge que he fet amb parts de les dues sessions que he fet durant el dia d’avui:

Per cert, no oblideu d’omplir-me aquest qüestionari per al TR!


Moltes gràcies!

Arnau Lario Devesa
2n Batxillerat

Cartellera de teatre clàssic a Barcelona

T’apassiona el teatre? T’agrada la cultura clàssica grecollatina? Aleshores no us podeu perdre les entrades en el meu bloc sobre la cartellera teatral de Barcelona amb referents clàssics grecollatins!

També podeu seguir de prop el meu Twitter on publico totes les novetats del bloc i entra al Facebook Cartellera teatral!

I no us oblideu de contestar aquesta enquesta per completar el meu treball de recerca. Gràcies!

Camila Arigón

2n Batx Grec i llatí

Literatura grega a escena: la literatura grega i la seva pervivència a la xarxa!

Tinc l’honor de presentar-vos Literatura grega a escena, bloc elaborat per Núria Yela Garcia, Laura Luna Surinyach i per jo mateixa, Laia Muñoz Osorio. Hem decidit presentar el nostre treball col·laboratiu de recerca en format bloc al concurs “ES DE LIBRO“.

Literatura grega a escena ofereix apunts molt interessants sobre els autors més representatius de la literatura grega i les seves obres més importants, de les quals hem trobat una infinita pervivència en diversos àmbits de la vida quotidiana i en les arts (ràdio, televisió, cinema, música, pintura, escultura, literatura…) al llarg de la història.

La idea inicial d’aquest projecte ens la va donar la nostra professora de llatí i de grec, la Margalida. La proposta consistia en estudiar literatura grega de segon de batxillerat de Grec a partir de l’elaboració d’un bloc. Així doncs la Margalida ens va obrir el bloc i nosaltres ens vam encarregar de fer recerca a partir del nostre llibre de Grec 2 (també de la Margalida!) i a partir d’altres fonts d’informació de la xarxa.

 photo Literaturagregaaescena_zpsf1850055.png

 

Així doncs en poc més de quatre mesos hem anat recopilant i sintetitzant els diversos gèneres de la literatura grega (èpica, lírica, gènere dramàtic), els seus autors més representatius (des d’Homer i Apol·loni de Rodes fins Píndar i Safo de Lesbos fins a Sòfocles, Eurípides, Èsquil i Aristòfanes entre d’altres). També hem inclòs les seves obres literàries: la Ilíada d’Homer, l’Odissea d’Homer, Les Argonàutiques d’Apol·loni de Rodes, Antígona de Sòfocles, Prometeu encadenat d’Èsquil; la Medea, l’Hipsípila, Ifigenia a Àulida d’Eurípides i Lisístrata d’Aristòfanes.

En la meva opinió, la creació d’aquest bloc m’ha permès desenvolupar i millorar la meva competència comunicativa i sobretot digital, ja que vaig començar amb unes habilitats nefastes en això últim i ara sóc capaç d’editar exitosament articles amb imatges i vídeos. També he millorat en la meva expressió escrita i he reduït el nombre de faltes que acostumava a fer. A més a més aquesta recerca m’ha ajudat a augmentar els meus coneixements sobre la literatura, la mitologia i la civilització gregues: ara puc entendre-ho molt bé perquè la literatura sempre ha estat un reflex de la societat de la seva època. Finalment haig de dir que el bloc m’ha encoratjat a llegir i saber molt més de literatura grega escena, de fet aquest any he tingut l’oportunitat de llegir Antígona de Sòfocles i la meravellosa adaptació de Salvador Espriu del mite clàssic, la Medea d’Eurípides i El Prometeu encadenat d’Èsquil. L’any passat ja vaig poder llegir les adaptacions corresponents a la Ilíada i l’Odissea d’Homer, Les Argonàutiques d’Apol·loni de Rodes, Les Bacants d’Eurípides; però ha estat aquest any quan m’he enriquit més en literatura grega.

Per acabar m’agradaria parlar sobre la gran pervivència que hem trobat de les obres gregues antigues, a Literatura grega a escena mostrem per exemple pel·lícules i llibres amb referents literaris grecs impensables però ben clars, com ara la semblança entre La Sang de Mercè Rodoreda amb la Medea d’Eurípides o bé un seguit de pel·lícules amb l’Antígona de Sòfocles. També us oferim apartats extres com ara “Dona i Literatura” o “Recreacions“.

Així doncs convidem a entrar en el nostre bloc a totes aquelles persones interessades en la literatura i la mitologia grega i a tots aquelles que vulguin aprendre quines són les arrels dels llibres que avui llegim, les pel·lícules que veiem i la música que escoltem. Esperem que us agradi!

Laia Muñoz Osorio

2n Batxillerat Llatí i Grec

Realitat o idealització?

Sabeu quina planta han intentat dibuixar els alumnes de primer de la ESO de l’escola Bergantí per al treball de recerca de la Sara i la Chaima de l’institut Premià de Mar? Qui es va inspirar en ella, segons el text de Vitruvi, i per fer què? Què n’opineu: realitat o idealització?

Pau Gasol Valls
Escola Bergantí
El Masnou

L’empremta d’Orfeu: el bloc aràcnid dels referents musicals!

Aracne fila i fila acaba de fer quatre anys, però, per si encara no ho sabeu, a més de ser el bloc dels alumnes, El Fil de les Clàssiques més col·laboratiu, ja té descendents! És, entre d’altres, la mare d’un bloc nascut com a treball de recerca de l’exalumne de Premià Oriol García Penche que tots coneixeu perquè aquest estiu ha compartit el seu viatge amb nosaltres (per cert on ha anat?). De ben segur, però, us sona més el nom de Deka per tots els raps que ens ha regalat! Aquests dies de principi de curs hem après l’alfabet grec amb El rap de les lletres gregues i hem reflexionat sobre per a què serveix avui estudiar llatí amb El rap del llatí. L’Uri també va immortalitzar el nostre bloc amb  El rap d’Aracne. El rap de la primera declinacióEl rap de la filosofia o El rap conclusió del seu Treball de Recerca són altres raps seus. L’esperit cooperatiu i col·laboratiu que va aprendre amb Aracne fila i fila el varen portar a regalar-nos el seu treball de recerca els referents clàssics en la música actual perquè entre tots i totes l’anéssim engrandint perquè era conscient que només havia obert el camí.

Aràcnids i aràcnides acabats d’arribar a aquesta teranyina clàssica, no us espanteu i entre tots i totes farem aquest teixit clàssic a la xarxa més gros, però si és música actual amb referents clàssics ho publicarem i ho comentarem a L’empremta d’Orfeu!

Ovidi ens porta a Ràdio Premià de Mar

Ahir vàrem anar de la mà d’Ovidi al programa Escoles de Ràdio Premià de Mar per haver guanyat el primer i segon premi en la categoria F de prosa en el certamen literari de Sant Jordi 2011 amb Denis, ànima de llop i El silenci d’Hipe:

Rebeca Sánchez 2n de batx. Llatí
Sílvia Espinach 1r de batx. Llatí