Tag Archives: Ràdio

Un día en Pompeya de Fernando Lillo

Llegiu-ne un fragment i de ben segur us agradarà!

vid. “Si Pompeya no existiese, no sabríamos cómo fue la vida cotidiana de los romanos” en el blog del seu autor, el company Fernando Lillo.

Cómo era la vida cotidiana en Pompeya

“Vist per a sentència”: A Grècia, els judicis públics van fer entrar en crisi el teatre clàssic

El Matí de Catalunya Ràdio del 15 de juliol va tractar sobre la justícia a Grècia en el seu espai “Vist per a sentència“, presentat per David Melgarejo, periodista de TV3 especialitzat en informació de tribunals.

Gaby

L’ocupació romana del Pirineu a En Guàrdia!

L’ocupació romana del Pirineu. En principi semblava que els Pirineus havien quedat lluny de l’àrea de control i influència dels romans, en el moment que aquests van arribar a la Península per Empúries. Tot i així, hi ha prou elements i fonts literàries de l’època que ens permeten suposar que la zona pirinenca no va ser una frontera llunyana i desconeguda. Més enllà del rastre documental, les mostres arqueològiques permeten afirmar que hi havia guarnicions romanes a la zona pirinenca des de la segona meitat del segle II abans de Crist.

Enric Calpena en va parlar el proppassat diumenge a En Guàrdia! a Catalunya Ràdio amb Josep M. Solé i Sabaté, historiador, i Oriol Olesti, professor titular d’Història Antiga de la UAB.

Si voleu tornar a escoltar el programa o us el vàreu perdre, ho podeu fer aquí:

Què us ha semblat?

Gaby

Grans filòsofs grecs

Per commemorar el Dia Mundial de la filosofia, enguany us recomanem Grans filòsofs grecs de En Guàrdia!

De la inquietud dels pensadors presocràtics per descobrir l’essència de les coses a l’Acadèmia de Plató i els principis de l’ètica aristotèlica. Norbert Bilbeny, catedràtic d’Ètica i degà de la Facultat de Filosofia de la UB, relata l’evolució del pensament filosòfic en la Grècia Antiga, generador de les bases del pensament occidental actual en el programa d’Enric Calpena En Guàrdia! els diumenges a Catalunya Ràdio.

Filosofia antiga

Us animeu a trobar més cançons actuals relacionades amb la filosofia grega i publicar-les a L’empremta d’Orfeu?

Muntanyes de la Grècia clàssica

Amb Enric Calpena que sempre et fa estar “En guàrdia!” a Catalunya Ràdio podem ara aprofundir en la geografia de l’antiga Grècia (thinglink, kahoot…) i en les seves muntanyes. No us perdeu En Guàrdia!, un programa de divulgació històrica, guardonat amb el Premi Ràdio Associació i el Premi Òmnium Cultural.

Al mont Olimp habitaven els dotze principals déus grecs (vid. Hi ha déus a l’Olimp?). L’oracle de Delfos, a la falda del Parnàs, va rebre consultes durant milers d’anys. L’Ida va ser testimoni de la guerra de Troia, segons la “Ilíada”, i l’Atos, un obstacle important durant la Segona Guerra Mèdica. El periodista Héctor Oliva, autor de “¿Hay dioses en el Olimpo? Ascensión a las cumbres míticas de la Antigüedad“, ens trasllada a les muntanyes de la Grècia clàssica, icones culturals i escenari de batalles decisives, tant reals com mitològiques.

Els ulls de Minerva a Wonderland de Ràdio 4

Bon dia a tothom!

Alguns de vosaltres ja ho sabeu, perquè ho heu vist al Facebook, o al Twitter, o hem tingut l’ocasió de parlar i us ho he pogut dir personalment.

La periodista Rosa Gil em va oferir fa unes quantes setmanes l’oportunitat de tenir durant la temporada que va de mitjan setembre de 2016 a mitjan juliol de 2017 una secció setmanal dins el programa Wonderland de RNE-Ràdio 4, que dirigeix i presenta des de fa uns quants anys (aquesta n’és la setena temporada).

És, com dic, una secció setmanal d’aproximadament quinze minuts de durada, que vaig decidir dedicar a difondre coneixements al voltant del món clàssic que encara avui dia tenen vigència i significat plens, és a dir, a mirar d’establir un diàleg, de traçar ponts, entre el que som i la tradició que ens explica.

Els ulls de Minerva amb Mònica Miró a Wonderland de Ràdio 4

He intitulat aquesta secció Els ulls de Minerva, deessa de les arts, dona intel·ligent, amb capacitat de mirar enfora i endins amb els seus ulls d’òliba. Sota el lema manllevat i adaptat del poeta J.V. Foix “Ens exalta el nou i ens enamora el vell”, la idea és crear comunitat al voltant d’aquestes qüestions i d’aquesta trobada setmanal, amb una presència a les xarxes socials (Facebook i Twitter).

La secció, que va començar el passat 18 de setembre, s’emet cada diumenge poc després de les 15 h, obrint el programa Wonderland.

Us deixo la relació de freqüències d’FM de Ràdio 4 arreu de Catalunya, perquè, si ho voleu, ens pugueu escoltar:

BARCELONA:
Collserola 100.8, Collsupina 104.7, Igualada 106.9, Montserrat 103.8, San Pere de Ribes 106.3.

GIRONA:
La Molina 90.8, Olot 106.6, Palafrugell 103.0, Rocacorba 106.2.

LLEIDA:
Alpicat 87.9, Baqueira 93.3, Bossot 102.3, Pont de Suert 104.9, Solsona 93.7, Soriguera 90.6, Viella 102,6.

TARRAGONA:
Mont Caro 90.7, Musara 88.8.

O, dit altrament:

Anoia 106.9 FM
Bages, Berguedà i Alt Penedès 103.8 FM
Barcelona 100.8 FM
Garraf 106.3 FM
Osona 104.7 FM
Cerdanya 90.8 FM
Costa Brava 98.2 FM
Garrotxa 106.6 FM
Girona 106.2 FM
Alta Ribagorça 104.9 FM
La Seu d’Urgell 90.6 FM
Lleida 87.9 FM
Solsonès i Alt Urgell 93.7 FM
Baix Ebre, Terra Alta i Ribera d’Ebre 90.7 FM
Camp de Tarragona 88.8 FM
Andorra 106.0 FM

Ràdio 4 també emet en territori occità:
Val d’Aran 93.3, 102.3 i 102.6 FM

I, si no, ens podeu seguir a la ràdio en directe, per Internet:
http://www.rtve.es/radio/radio4-endirecto/

Si penseu que diumenge a les 3 de la tarda és mala hora per escoltar-nos, podeu baixar-vos quan vulgueu els podcasts del programa des d’aquest enllaç:
http://www.rtve.es/alacarta/audios/wonderland/

Tot plegat serà un intensiu de cultura clàssica des de vessants ben diverses. Avui s’emetrà el tercer lliurament: hi parlaré del mite de Pigmalió.

Per escoltar la primera emissió, de fa dues setmanes (18 de setembre), podeu fer clic aquí:
http://www.rtve.es/alacarta/audios/wonderland/wonderland-18-setembre-2016/3720733/

Si no us voleu perdre tampoc la de diumenge passat, dia 25 de setembre, escolteu-la aquí:

I amplieu coneixements sobre les qüestions tractades al programa seguint-nos a Facebook i a Twitter:

Facebook: https://www.facebook.com/UllsdeMinerva/
Twitter: https://twitter.com/UllsdeMinerva

Us animo, per tant, a escoltar-nos, a fer suggeriments sobre temes de què us agradaria que parléssim i a teixir amb aquesta finestra al món antic des del món d’avui dia una xarxa de complicitats. I ajudeu-nos també, si us plau, a donar a conèixer el programa Wonderland, que és ja tot un clàssic del món de la cultura.

Gràcies per l’atenció, una abraçada i que tingueu un bon diumenge!

Mònica Miró Vinaixa

Entrevista a Pan, l’únic i inigualable déu dels pastors

Salvete Aràcnids!

Durant el segon trimestre, els alumnes de quart de l’Institut Isaac Albéniz vam treballar Narracions de mites clàssics, una adaptació de Les Metamorfosis d’Ovidi. Seguidament vam realitzar totes les qüestions presentades al llibre sobre la temàtica que ens pertocava. I per finalitzar amb el treball vam fer una recreació del mite que més ens agradava dins del nostre bloc. Dos grups vam fer un programa de radio per desenvolupar el treball.

El Marçal i jo vam escollir Pan. déu dels pastors, per a la nostra entrevista. Teníem uns coneixements previs sobre Pan i Siringa, gràcies als treballs i exercicis realitzats al bloc. Per entendre l’entrevista, necessiteu uns breus coneixements previs: Pan va estimar la nimfa Siringa, que no el corresponia. Una vegada, mentre fugia, la nimfa es va llançar al riu Ladó; acorralada, va demanar ajuda a les seves germanes les nimfes, que commogudes, la van convertir en un canyar. Quan Pan va arribar, només va poder abraçar les canyes bressolades pel vent, però la remor que produïen li va agradar de tal manera que va decidir construir un nou instrument musical amb elles; d’aquesta forma va crear la flauta anomenada siringa en record de la nimfa d’igual nom.

Plantejament

Nosaltres ens hem proposat fer una sèrie de preguntes i que Pan ens parli sobre ell i la seva història. El nostre plantejament és simple, jo, l’entrevistador, sóc el presentador d’Entrevistes temporals, un programa relacionat amb l’actualitat i la mitologia. Comencem parlant sobre ell i Siringa, i el que va passar quan Pan la va veure, fins al final de la història. A continuació, parlem breument sobre el seu físic i, finalment, de la seva música, fins i tot ens farà una demostració del seu disc en directe. En aquest cas, només parlem sobre Pan i li fem unes preguntes que ell haurà de respondre. El que nosaltres consideràvem ideal era una entrevista que tingués el màxim d’informació possible sobre diferents aspectes. Per això, tractem el seu físic, el seus pensaments i emocions, i la seva passió per la música. Hem fet una versió del mite i de Pan una mica diferent, a la nostra manera, un tant més humorístic i divertit, un Pan menys seriós i més amistós, i un mite més interessant, tot això moderadament, ja que si ens n’haguéssim allunyat excessivament, es podria haver perdut l’essència del mite.

Transcripció de l’entrevista

– Hola a tots i a totes, benvinguts a “Entrevistes temporals”! Avui viatgem a uns temps immemorials per parlar sobre un dels grans mites de la mitologia grega. Som aquí amb Pan, déu dels pastors, que ens respondrà a unes preguntes sobre el seu amor amb Siringa, una nàiade del riu Ladó. Primer de tot, gràcies per assistir a la nostra entrevista, teníem moltes ganes que vinguessis.

– Gràcies, també és un honor per a mi haver pogut venir aquí amb vosaltres.

– Primera pregunta: Què és el que vas sentir el primer moment que la vas veure?

– Bé, jo simplement em vaig enamorar. No vaig pensar res, em vaig quedar aclaparat, sense paraules.

2. En algun moment es va aturar a parlar amb tu?

– Jo ho intentava, però ella no feia cas de les meves ofrenes. Vaig intentar que em fes cas, però ella només cridava i demanava ajuda a les seves germanes.

3. En cap moment no vas pensar a deixar-ho córrer?

– A què et refereixes amb deixar-ho córrer?

– Si no vas pensar que potser el més convenient sería deixar-la en pau.

– Jo només pensava que ella era l’amor de la meva vida.

4. Quan vas veure les seves germanes per primer cop, què vas pensar?

– Vaig pensar que els demanaria ajuda per poder lliurar-se de mi.

5. Ens podríes explicar què és el que van fer?

– Com ja va escriure Ovidi a la seva obra, van transformar Siringa en un canyar.

6. Passem a parlar una mica més sobre tu; t’és incòmode, per exemple, portar aquestes banyes al cap?

– Sí i no, realment em molesta que no tinguin cap mena d’utilitat, però tampoc és cap molèstia, ja que acabes oblidant-te que les portes a sobre.

7. Ens podríes dir algun dels avantatges de tenir aquestes potes de cabra?

– Com ja sabreu, sóc un sàtir, meitat home i meitat cabra; acostumem a viure a les altes muntanyes i per tant, les nostres potes són molt útils per a aquells terrenys.

8. I hi trobes algun desaventatge?

– Puc ser molt ràpid i saltar molt, però sí que és cert que en algunes zones, com per exemple les rocoses, se’m fa molt més difícil caminar.

9. Hi ha rumors per l’Olimp que treuràs el teu propi disc, ¿és això cert?

– Realment volia que fós un secret, però ja que s’ha difós sí, en treuré un relacionat amb el meu passat.

10. Ens podríes fer una demostració en directe?

– D’acord, improvisaré una mica. (Sona la flauta de Pan)

– Meravellós… Bé, aquí ho deixem, nois, ha estat un honor poder entrevistar una divinitat. Gràcies per tot.

– A vosaltres! M’ho he passat molt bé en aquesta entrevista.

Us proposo les següents activitats:

– Busqueu informació relacionada amb Pan que no estigui esmentada a l’article.

– Per què la nimfa Siringa escapa i demana ajut? A qui demana ajuda?

– Quines diferències pots trobar entre el Pan mitòlogic i el Pan de l’entrevista?

– D’on prové el nom “Siringa”?

– Defineix cada personatge que apareix a l’article amb una paraula que consideris convenient. 

Kevin González
Llatí 4ESO

Llatinismes molt “Optimistes” a Catalunya Ràdio


Sovint, podem escoltar llatinismes i mencions clàssiques a “Els Optimistes”, el concurs de Catalunya Ràdio que cada dia amenitza l’antenna d’una a dues del migdia, presentat pels showmans Manu Guix i Àngel Llàtzer. Un exemple ben recent, el tenim en el programa de dijous 13 de març:

Gaby

La nostra experiència virtual a la ràdio

Ahir dia 9 de maig de 2012, Ràdio Premià de Mar va dedicar l’espai setmanal Escoles als guanyadors dels Premis Sant Jordi 2012.

 

Programa sencer:

Malauradament, nosaltres, la Sara Bernad i la Laia Muñoz, les dues premiades de la Categoria F, no vam poder anar-hi, ja que estàvem d’excursió amb la classe de Grec a fer un taller de cuina grega antiga al mercat de la la Boqueria de Barcelona amb els aràcnids grecs de l’Albéniz.

Llavors la nostra professora de clàssiques, la Margalida, va idear, a l’hora del pati, un muntatge amb les gravacions de les nostres veus llegint els poemes i conte premiats i responent les preguntes corresponents.

Va ser una llàstima que no hi poguéssim anar, ja que ens feia molta il·lusió. Però la veritat, va quedar força bé i encara que no hi vam ser presents, semblava que hi fóssim.

L’experiència de ser premiades ens va omplir d’honor, emoció, gratitut i orgull.  Però el més important no és el premi material, sinó la sensació que has estat tu qui ho ha aconseguit i que has creat un relat, poema, etc. que ha arribat fins al cor d’altres persones. Però el nostre camí com a joves compositores de poemes i contes no ha acabat, al contrari, comença. Estem en una meta amb paranys difícils i enganyosos en una societat que potser els satisfa més un <em> Best Seller </em> ple de morbositats; que un relat que només pretén ser agradable, evadir-se per un moment de la falsetat d’aquest món,  fugir a èpoques i indrets llunyans… On trobar un respir.

En conclusió, per a nosaltres, l’escriptura és un vici indefens que ens ajuda a madurar i reflexionar sobre diferents aspectes de la vida.

 

 

 

Eulàlia (Laia Muñoz Osorio) i Zícora (Sara Bernad Fornier)

1r Batx Grec

Un comentari homèric

Aquest cap de setmana s’ha celebrat a Reus el congrés de CDC, partit que es troba al capdavant del Govern de Catalunya. El cònclave de la formació nacionalista ha estat l’argument d’aquesta punyent crítica de Tian Riba, col·laborador del programa matinal “La primera hora”, que dirigeix i presenta Jordi Basté a RAC 1, en què el comentarista estableix un paral·lelisme entre les finalitats del partit polític i alguns passatges de l’Odissea.

Què us ha semblat el comentari? Per què creieu que utilitza l’obra homèrica com a mesura de la trajectòria del partit polític?

GABY