Jàson de Manuel Vilar

Una de les obres de l’escultor català Manuel Vilar (1812-1860) porta per títol Jàson i es troba a la Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi.

"Jàson" de Manuel Vilar

Després d’haver-ne observat la reproducció de més amunt, feu, en un mínim de 200 paraules, una redacció que tingui en compte els aspectes següents:

  • El nom de l’heroïna que es casà amb Jàson i que és el títol d’una tragèdia d’Eurípides.
  • El monstre que Jàson, amb l’ajut de l’heroïna, vencé i el motiu pel qual ho va fer.
  • El final de la tragèdia d’Eurípides que porta el títol de l’heroïna. Quina funció catàrtica produïa en els espectadors?
  • Algunes característiques de l’obra d’Eurípides en comparació amb algun altre poeta tràgic.
  • Eurípides entén la psicologia femenina o és un autor misogin?
Publicat dins de Arts, Escultura, General, Herois, Monstres | Etiquetat com a , , , | 4 comentaris

Les Nereides

Les Nereides, que en singular significa nedar, era el nom col·lectiu de les 50 filles de la oceànide Doris i Nereu, el déu del mar. Són considerades les nimfes del mar que vivien en el Mediterrani, i sovint se’ls representava com a donzelles joves de bellesa extraordinària i cabells blaus o daurats que cantaven amb veu melodiosa i ballaven al voltant del seu pare. Representaven tot allò que hi hagués de bonic en el mar.

Segons la tradició, aquestes nimfes vivien amb el seu pare en les profunditats, però solien pujar a la superfície per ajudar els navegants durant les seves llargues travessies, on es presentaven totalment nues (en alguna ocasió es van representar amb cua de peix) muntades en dofins, hipocamps i altres monstres marins. També portaven de vegades corones de coral, el trident de Posidó, del seguici del qual formaven part, i petits peixos de colors.

Les més cèlebres eren Tetis (mare d’Aquil·les), Galatea (amant d’Acis i desitjada pel ciclop Polifem) i Amfítrite (dona del poderós Posidó).

nereidas-y-tritones

Pervivències:

  • Sobretot apareixen en la poesia grega on s’explica tot el que s’ha dit abans, des d’Homer fins a Apol·loni de Rodes.
  • En la llatina, en llegendes, com en els versos de Virgili o Ovidi. També es presenten en la poesia arcàdica i la novel·la pastoral del Renaixement, on pul·lulen esquives Galatees.
  • Fins i tot en el conte de la bella i la bèstia es reprodueixen els amors de Galatea i el Cíclop.
  • Shakespeare recorda com es disfressaven de Nereides les dames de Cleòpatra, i E. A. Poe fa intervenir en el seu Al Araaf  una inquietant Nesace.
  • En la pintura grega i en la renaixentista es representen freqüentment com a festeig de Amfítrite o Tetis en les seves noces, d’Europa raptada o dels coquetejos o el triomf de Galatea, com el meravellós pintat per Rafael.

    sirenas-herbert-draper-1

    “Ulisses i les sirenes” de Herbert James Draper

Se sol confondre les Nereides amb les sirenes, ja que en tots dos casos es tracta de criatures femenines que viuen en el mar. Aquest error tan freqüent es deu a la corrupció del mite de les sirenes, a les quals se les descriu com a híbrids entre dona i peix, quan en realitat, per als antics grecs, les sirenes eren meitat dona, meitat au, i segons Ovidi, com a aus de plomatge vermellós. Però l’error està tan estès que ja no val la pena desmentir-ho.

jwsirena

“Sirena” de John William Waterhouse

“D’aquí i allà penyes descomunals i esculls bessons
contra el cel amenacen, baix el bec del qual amplament
a resguard està en silenci la mar; a més un decorat de boscos vincladissos
hi ha per sobre, i negra arbreda plana amb ombra espantable.
Sota el front del fons, una cova d’esculls penjolls,
dins dolces aigües i seients de roca viva,
estatge de nimfes. Aquí a les naus cansades maroma
cap reté, no les hi amarra l’àncora amb la seva corba mossegada.”

L’Eneida de Virgili, llibre I versos 162-169.

  • T’agrada la mitologia?
  • Trobes alguna altra pervivència?
  • Saps algun mite sobre alguna de les Nereides?

Nerea Júdez

4t ESO Llatí optativa 2

Publicat dins de Amor no correspost, Déus, Etimologia, General, Pervivència, Pervivència en l'art, Pintura, Rapte d'amor | Etiquetat com a | Deixa un comentari

El judici de Paris a “Els ulls de Minerva”

Mònica Miró ens parla de la bellesa i del mite universal del judici de Paris, antecedent de la guerra de Troia, a Els ulls de Minerva:

El judici de Paris, segons Apuleu a L’ase d’or:

17308744_10212091391389839_2600126676168111919_n

Publicat dins de Abandonament, Actualitat, Cicles mítics, Concurs, Déus, General, Herois, Ràdio, Rapte d'amor | Etiquetat com a , , , , , , , , , , , , , , , | Deixa un comentari

Air Collage amb mite grec de la florida de l’ametller

Air-collage Fil·lis/Ametller

A classe d’Història i Fonaments de les Arts, el professor Manel Trenchs ens ha manat de fer un Air Collage i jo he triat un quadre de Vincent Van Gogh, “Ametller en flor” (1888) amb l’ametller que acaba de florir just a tocar de casa; però també he fet aquest per compartir a El fil del mite grec i recordar la història que la meva mare sempre m’explicava de petita sobre la florida de l’ametller.

Per cert, sabeu quina obra és? A quin mite fa referència?

Valèria Cuní

1r Batxillerat d’Arts

Escola Santa Anna de Mataró

Publicat dins de Abandonament, Amor més enllà de la mort, Arts, General, Herois, Pervivència en l'art | Etiquetat com a , , | 3 comentaris

Hades, fet mural

Els alumnes de Cultura Clàssica de 4t hem finalitzat el dossier dels déus i els herois i tot seguit hem fet un gran mural representant el món d’Hades segons el punt de vista de cada alumne.

Tothom ha aportat idees diferents, és un mural fet amb molta il·lusió i que ens ha unit com a grup.

El podeu trobar a la planta baixa de l’edifici Serra.

Imatge de previsualització de YouTube

Quins referents d’Hades coneixeu?

Amaia i Oriol, 4t ESO Cultura Clàssica i Llatí

Publicat dins de Déus, General | Etiquetat com a | 2 comentaris