Hi ha déus a l’Olimp?

DB_mgS_XsAACAxm

Al programa de Catalunya Ràdio “Viatgers de la Gran Anaconda”, Toni Arbonès entrevista el viatger i escriptor Héctor Oliva (Terrassa, 1970) arran del seu llibre Hi ha déus a l’Olimp? Un pelegrinatge pels cims sagrats del Mediterrani, sorgit de la pregunta si hi havia déus a l’Olimp, i per comprovar-ho va emprendre un pelegrinatge pels cims sagrats del Mediterrani… i més enllà. Des de l’Etna i el Vesuvi a l’Ararat; des de l’Athos, l’Olimp, el Parnàs i el Sinaí al penyal de Gibraltar i el Teide. Tots els cims d’aquests volcans i muntanyes tanquen alguna relació amb la història, la cultura i els mites de l’Antiguitat i, per tant, amb els orígens de la nostra civilització.

Muntanyes màgiques

  • Quina era la màgia de les muntanyes per als antics grecs?
  • A l’antiga Roma, l’emperador Adrià (l’errant) podria ben bé ser el primer precursor del muntanyisme?
    Quina mitologia amaguen les muntanyes? Quina us ha agradat més?
  • Què n’opineu : “No es viatja per escapar de la vida sinó perquè la vida no s’escapi” (Héctor Oliva)
Publicat dins de Actualitat, Déus, General, Herois, Ràdio | Etiquetat com a , , , | Deixa un comentari

Mitologia i realitat

Amb aquest poema, pretenc reprendre el fil de Fem poemes inspirant-nos en la mitologia!

MITOLOGIA I REALITAT

Mitologia i realitat,
el mateix tipus de relat

Un amb déus, nimfes i poders
l’altre amb humans i actualitat.
Però el que els dos tenen són sentiments.

Apol·lo de Dafne està enamorat,
igual que nosaltres de la tecnologia
Ròmul i Rem volen la ciutat,
igual que nosaltres, un sistema millor
Posidó està malhumorat,
igual que nosaltres amb la desigualtat.
Tots els déus volen llibertat,
igual que nosaltres en aquest món injust.

Però els déus tenen poders,
les nimfes poden volar
i a l’inframón es pot viatjar.

I és que això és la realitat,
la mitologia només és art.

Sílvia Fernàndez
4t ESO Llatí optativa 2

Publicat dins de Actualitat, Déus, General, Herois, Poesia | Etiquetat com a , | Deixa un comentari

Orfeu i Eurídice en l’actualitat

L’Elena cridava mentre corria pel bosc. Els seus ulls oberts  desprenien llàgrimes que arrossegaven part de la seva cara. El vel va caure delicadament sobre el terra, ple de musc i de fang per la pluja.  Portava els peus nus i el vestit embarrotat. De cop va caure a terra. Havia trepitjat alguna  cosa… un animal, una serp…. sigui el que sigui li va causar una ferida mortal.

L’Oriol no parava de donar voltes. Intentava pensar, però era massa complicat fer-ho en aquell moment. Sentia pressió, nervis, melanconia…   L’únic que tenia a l’abast era esperar, esperar notícies.  Es va començar a treure la pallaresa, desesperat. Mirava cap a totes direccions, però sense un punt concret en ment, sense mirar res realment. Es va girar, l’havien trobat. L’Oriol no s’ho va pensar dues vegades. La necessitat d’anar a l’hospital amb ella era inevitable. Suplicà de genolls als homes de bates perfectament blanques.  No podia respirar, només deshidratar-se a base de llàgrimes. La pèrdua de l’Elena va ser de cop, sense temps a poder assimilar res. Aquest fet ho feia més trist, més dolorós, sense  oblidar que aquell dia seria el més feliç de la seva existència, ja que celebrarien el seu amor, el seu casament. L’Elena se’n va anar per sempre i el seu amor perduraria més enllà. I és que, la mort encara és un misteri per a la humanitat. Sempre ho ha sigut.

Raquel Villellas

4t ESO Llatí optativa 2

Publicat dins de Amor més enllà de la mort, General | Etiquetat com a , , , | Deixa un comentari

Jàson de Manuel Vilar

Una de les obres de l’escultor català Manuel Vilar (1812-1860) porta per títol Jàson i es troba a la Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi.

"Jàson" de Manuel Vilar

Després d’haver-ne observat la reproducció de més amunt, feu, en un mínim de 200 paraules, una redacció que tingui en compte els aspectes següents:

  • El nom de l’heroïna que es casà amb Jàson i que és el títol d’una tragèdia d’Eurípides.
  • El monstre que Jàson, amb l’ajut de l’heroïna, vencé i el motiu pel qual ho va fer.
  • El final de la tragèdia d’Eurípides que porta el títol de l’heroïna. Quina funció catàrtica produïa en els espectadors?
  • Algunes característiques de l’obra d’Eurípides en comparació amb algun altre poeta tràgic.
  • Eurípides entén la psicologia femenina o és un autor misogin?
Publicat dins de Arts, Escultura, General, Herois, Monstres | Etiquetat com a , , , | 4 comentaris

Les Nereides

Les Nereides, que en singular significa nedar, era el nom col·lectiu de les 50 filles de la oceànide Doris i Nereu, el déu del mar. Són considerades les nimfes del mar que vivien en el Mediterrani, i sovint se’ls representava com a donzelles joves de bellesa extraordinària i cabells blaus o daurats que cantaven amb veu melodiosa i ballaven al voltant del seu pare. Representaven tot allò que hi hagués de bonic en el mar.

Segons la tradició, aquestes nimfes vivien amb el seu pare en les profunditats, però solien pujar a la superfície per ajudar els navegants durant les seves llargues travessies, on es presentaven totalment nues (en alguna ocasió es van representar amb cua de peix) muntades en dofins, hipocamps i altres monstres marins. També portaven de vegades corones de coral, el trident de Posidó, del seguici del qual formaven part, i petits peixos de colors.

Les més cèlebres eren Tetis (mare d’Aquil·les), Galatea (amant d’Acis i desitjada pel ciclop Polifem) i Amfítrite (dona del poderós Posidó).

nereidas-y-tritones

Pervivències:

  • Sobretot apareixen en la poesia grega on s’explica tot el que s’ha dit abans, des d’Homer fins a Apol·loni de Rodes.
  • En la llatina, en llegendes, com en els versos de Virgili o Ovidi. També es presenten en la poesia arcàdica i la novel·la pastoral del Renaixement, on pul·lulen esquives Galatees.
  • Fins i tot en el conte de la bella i la bèstia es reprodueixen els amors de Galatea i el Cíclop.
  • Shakespeare recorda com es disfressaven de Nereides les dames de Cleòpatra, i E. A. Poe fa intervenir en el seu Al Araaf  una inquietant Nesace.
  • En la pintura grega i en la renaixentista es representen freqüentment com a festeig de Amfítrite o Tetis en les seves noces, d’Europa raptada o dels coquetejos o el triomf de Galatea, com el meravellós pintat per Rafael.

    sirenas-herbert-draper-1

    “Ulisses i les sirenes” de Herbert James Draper

Se sol confondre les Nereides amb les sirenes, ja que en tots dos casos es tracta de criatures femenines que viuen en el mar. Aquest error tan freqüent es deu a la corrupció del mite de les sirenes, a les quals se les descriu com a híbrids entre dona i peix, quan en realitat, per als antics grecs, les sirenes eren meitat dona, meitat au, i segons Ovidi, com a aus de plomatge vermellós. Però l’error està tan estès que ja no val la pena desmentir-ho.

jwsirena

“Sirena” de John William Waterhouse

“D’aquí i allà penyes descomunals i esculls bessons
contra el cel amenacen, baix el bec del qual amplament
a resguard està en silenci la mar; a més un decorat de boscos vincladissos
hi ha per sobre, i negra arbreda plana amb ombra espantable.
Sota el front del fons, una cova d’esculls penjolls,
dins dolces aigües i seients de roca viva,
estatge de nimfes. Aquí a les naus cansades maroma
cap reté, no les hi amarra l’àncora amb la seva corba mossegada.”

L’Eneida de Virgili, llibre I versos 162-169.

  • T’agrada la mitologia?
  • Trobes alguna altra pervivència?
  • Saps algun mite sobre alguna de les Nereides?

Nerea Júdez

4t ESO Llatí optativa 2

Publicat dins de Amor no correspost, Déus, Etimologia, General, Pervivència, Pervivència en l'art, Pintura, Rapte d'amor | Etiquetat com a | Deixa un comentari