Robert Baratheon i Cersei Lannister com a Zeus i Hera

Aquests dos personatges, Robert Baratheon i  Cersei Lannister, formen part de la saga de Joc de Trons (GoT). En el primer pla de la fotografia podem veure Robert Baratheon, de la casa Baratheon (cérvols reials), el rei de ponent i dels set regnes. Rere d’ell, podem veure Cersei Lannister, de la casa Lannister (“Oye mi rugido“), ella és la seva dona, per tant, la reina.

cersei-and-robert-baratheon-cersei-lannister-29371087-1280-720

Jo, amb el meu treball de recerca, vull arribar a trobar totes les similituds possibles entre els personatges de la saga i els herois i déus de la mitologia grecoromana. Així doncs, començaré amb Zeus/ Júpiter i Hera/ Juno.

Una de les primeres semblances que podem trobar amb Zeus i Hera és que ells estan contínuament en un conflicte.

En el primer capítol, ja podem veure com el rei Robert arriba a Invernalia i no es preocupa per res, únicament es limita a beure, menjar, a ser autoritari i a tenir relacions sexuals amb prostitutes. Robert no es talla ni un pèl i juga amb les prostitutes davant de Cersei. Per tant, Robert té unes característiques molt semblants a Zeus. Per altra banda, podem veure com Cersei ha d’estar suportant els enganys de Robert. També podem veure que la reina està sempre en segon lloc, cosa que és normal si parlem d’una sèrie medieval, però té altres característiques que fan que ningú tingui respecte vers ella.
Cersei és una persona interessada, que no es preocupa per ningú, únicament pels seus fills i pel regne. També és rancorosa i manipuladora, tant com Hera.

Què en penseu vosaltres? Esteu d’acord amb mi?

Podeu trobar més similituds?

Rocío Rodríguez Boza, 1r de Batxillerat Humanístic

Publicat dins de Amor conjugal, Amor donjuanesc, Déus, Pervivència | Etiquetat com a , , | Deixa un comentari

Hi ha déus a l’Olimp?

DB_mgS_XsAACAxm

Al programa de Catalunya Ràdio “Viatgers de la Gran Anaconda”, Toni Arbonès entrevista el viatger i escriptor Héctor Oliva (Terrassa, 1970) arran del seu llibre Hi ha déus a l’Olimp? Un pelegrinatge pels cims sagrats del Mediterrani, sorgit de la pregunta si hi havia déus a l’Olimp, i per comprovar-ho va emprendre un pelegrinatge pels cims sagrats del Mediterrani… i més enllà. Des de l’Etna i el Vesuvi a l’Ararat; des de l’Athos, l’Olimp, el Parnàs i el Sinaí al penyal de Gibraltar i el Teide. Tots els cims d’aquests volcans i muntanyes tanquen alguna relació amb la història, la cultura i els mites de l’Antiguitat i, per tant, amb els orígens de la nostra civilització.

Muntanyes màgiques

  • Quina era la màgia de les muntanyes per als antics grecs?
  • A l’antiga Roma, l’emperador Adrià (l’errant) podria ben bé ser el primer precursor del muntanyisme?
    Quina mitologia amaguen les muntanyes? Quina us ha agradat més?
  • Què n’opineu : “No es viatja per escapar de la vida sinó perquè la vida no s’escapi” (Héctor Oliva)
Publicat dins de Actualitat, Déus, General, Herois, Ràdio | Etiquetat com a , , , | Deixa un comentari

Mitologia i realitat

Amb aquest poema, pretenc reprendre el fil de Fem poemes inspirant-nos en la mitologia!

MITOLOGIA I REALITAT

Mitologia i realitat,
el mateix tipus de relat

Un amb déus, nimfes i poders
l’altre amb humans i actualitat.
Però el que els dos tenen són sentiments.

Apol·lo de Dafne està enamorat,
igual que nosaltres de la tecnologia
Ròmul i Rem volen la ciutat,
igual que nosaltres, un sistema millor
Posidó està malhumorat,
igual que nosaltres amb la desigualtat.
Tots els déus volen llibertat,
igual que nosaltres en aquest món injust.

Però els déus tenen poders,
les nimfes poden volar
i a l’inframón es pot viatjar.

I és que això és la realitat,
la mitologia només és art.

Sílvia Fernàndez
4t ESO Llatí optativa 2

Publicat dins de Actualitat, Déus, General, Herois, Poesia | Etiquetat com a , | Deixa un comentari

Orfeu i Eurídice en l’actualitat

L’Elena cridava mentre corria pel bosc. Els seus ulls oberts  desprenien llàgrimes que arrossegaven part de la seva cara. El vel va caure delicadament sobre el terra, ple de musc i de fang per la pluja.  Portava els peus nus i el vestit embarrotat. De cop va caure a terra. Havia trepitjat alguna  cosa… un animal, una serp…. sigui el que sigui li va causar una ferida mortal.

L’Oriol no parava de donar voltes. Intentava pensar, però era massa complicat fer-ho en aquell moment. Sentia pressió, nervis, melanconia…   L’únic que tenia a l’abast era esperar, esperar notícies.  Es va començar a treure la pallaresa, desesperat. Mirava cap a totes direccions, però sense un punt concret en ment, sense mirar res realment. Es va girar, l’havien trobat. L’Oriol no s’ho va pensar dues vegades. La necessitat d’anar a l’hospital amb ella era inevitable. Suplicà de genolls als homes de bates perfectament blanques.  No podia respirar, només deshidratar-se a base de llàgrimes. La pèrdua de l’Elena va ser de cop, sense temps a poder assimilar res. Aquest fet ho feia més trist, més dolorós, sense  oblidar que aquell dia seria el més feliç de la seva existència, ja que celebrarien el seu amor, el seu casament. L’Elena se’n va anar per sempre i el seu amor perduraria més enllà. I és que, la mort encara és un misteri per a la humanitat. Sempre ho ha sigut.

Raquel Villellas

4t ESO Llatí optativa 2

Publicat dins de Amor més enllà de la mort, General | Etiquetat com a , , , | Deixa un comentari

Jàson de Manuel Vilar

Una de les obres de l’escultor català Manuel Vilar (1812-1860) porta per títol Jàson i es troba a la Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi.

"Jàson" de Manuel Vilar

Després d’haver-ne observat la reproducció de més amunt, feu, en un mínim de 200 paraules, una redacció que tingui en compte els aspectes següents:

  • El nom de l’heroïna que es casà amb Jàson i que és el títol d’una tragèdia d’Eurípides.
  • El monstre que Jàson, amb l’ajut de l’heroïna, vencé i el motiu pel qual ho va fer.
  • El final de la tragèdia d’Eurípides que porta el títol de l’heroïna. Quina funció catàrtica produïa en els espectadors?
  • Algunes característiques de l’obra d’Eurípides en comparació amb algun altre poeta tràgic.
  • Eurípides entén la psicologia femenina o és un autor misogin?
Publicat dins de Arts, Escultura, General, Herois, Monstres | Etiquetat com a , , , | 4 comentaris