La caiguda d’Ícar

“Paisatge amb la caiguda d’Ícar” de Pieter Brueghel el Vell. Font: Wiquipèdia

Narcís Comadira. Diari Ara 01/12/2017

  • Quin escriptor llatí ens relata el mite d’Ícar? En quina obra? Què simbolitza?
  • Què simbolitza la pintura “Paisatge amb la caiguda d’Ícar” de Pieter Brueghel el Vell
  • Té relació “la caiguda d’Ícar” amb “la nostra història recent” i amb “aquesta Icària que tots plegats, un dia o un altre, tard o d’hora, acabarem construint”?

Mercè Otero

Publicat dins de Actualitat, Càstig, General, Pervivència, Pervivència en l'art, Pintura, Premsa | Etiquetat com a , , , | 2 comentaris

Ulisses i les sirenes

Clica damunt la imatge per llegir l’article “Ulisses i les sirenes” (“Ulises y las sirenas“) d’Antoni Puigverd, publicat a La Vanguardia el 29 del 10 del 2017.

IMG-4084

 

[…] Com és sabut, el mite d’Ulisses ens recorda que un líder de veritat, ha d’escoltar el dolç cant de les sirenes, però ha d’atrevir-se a resistir-s’hi. A l’Odissea, per suportar les veus d’Escil·la i Caribdis, Ulisses es va fer lligar al pal de messana mentre la seva gent es tapava les orelles amb cera, per no sentir-les. D’aquesta manera, el seu vaixell va esquivar aquells esculls tan seductors, i va arribar a port. Puigdemont va estar a punt de resistir, però no va saber o no va voler fabricar taps de cera per a la seva gent. No es va atrevir a explicar-los que acceptar els límits que la realitat i la força imposen no equival pas a fracàs ni a rendició, sinó, al contrari, a maduresa, confiança, resistència.

[… ]Ara, fonent-se amb la seva gent, Puigdemont degusta, pels carrers d’una Girona en fires, les dolces veus de l’aplaudiment sirènid: el carrer, en la claustral companyia, sempre és deliciós. Però la nau catalana ja ha xocat contra les roques de la realitat i el vi d’una república retòrica donarà aviat diverses variants de vinagre. Decepció. Presó. Judicis. Costos econòmics. Pèrdua de poder. L’empatx de fantasia pot desaiguar en un abocador d’amargor.

[…] Puigdemont és un home de conviccions independentistes. Ha exercit admirablement el paper que la CUP i Junts pel Sí li van proposar. Amb franquesa, empatia i naturalitat. Certament, en el moment de la veritat no ha tingut els nervis d’acer, la punta de cinisme i el sentit de realitat que s’exigeix als líders. La duresa dels grans polítics, més que humana, és filla d’ambicions heroiques: governar el destí dels pobles. Encarnar com Ulisses el destí de la humanitat. Carles Puigdemont no té cap més ambició que formar part de la gent, de la seva gent. Ser-ne l’expressió més pura, desinteressada i genuïna. Per això ara s’hi abraça i, espera, conformat i fatalista, la cruel sentència de la història i la impietosa sentència dels tribunals d’Espanya.

[…] El mite d’Ulisses ens recorda que un líder ha d’escoltar i resistir alhora el dolç cant de les sirenes.

  • Què n’opineu? Ulisses i les sirenes és un mite ben trobat? Quina relació tenen Escil.la, Caribdis i les Sirenes en l’Odissea d’Homer.

Mercè Otero

Publicat dins de Actualitat, Cicles mítics, General, Herois, Pervivència, Premsa | Etiquetat com a , | 1 comentari

Robert Baratheon i Cersei Lannister com a Zeus i Hera

Aquests dos personatges, Robert Baratheon i  Cersei Lannister, formen part de la saga de Joc de Trons (GoT). En el primer pla de la fotografia podem veure Robert Baratheon, de la casa Baratheon (cérvols reials), el rei de ponent i dels set regnes. Rere d’ell, podem veure Cersei Lannister, de la casa Lannister (“Oye mi rugido“), ella és la seva dona, per tant, la reina.

cersei-and-robert-baratheon-cersei-lannister-29371087-1280-720

Jo, amb el meu treball de recerca, vull arribar a trobar totes les similituds possibles entre els personatges de la saga i els herois i déus de la mitologia grecoromana. Així doncs, començaré amb Zeus/ Júpiter i Hera/ Juno.

Una de les primeres semblances que podem trobar amb Zeus i Hera és que ells estan contínuament en un conflicte.

En el primer capítol, ja podem veure com el rei Robert arriba a Invernalia i no es preocupa per res, únicament es limita a beure, menjar, a ser autoritari i a tenir relacions sexuals amb prostitutes. Robert no es talla ni un pèl i juga amb les prostitutes davant de Cersei. Per tant, Robert té unes característiques molt semblants a Zeus. Per altra banda, podem veure com Cersei ha d’estar suportant els enganys de Robert. També podem veure que la reina està sempre en segon lloc, cosa que és normal si parlem d’una sèrie medieval, però té altres característiques que fan que ningú tingui respecte vers ella.
Cersei és una persona interessada, que no es preocupa per ningú, únicament pels seus fills i pel regne. També és rancorosa i manipuladora, tant com Hera.

Què en penseu vosaltres? Esteu d’acord amb mi?

Podeu trobar més similituds?

Rocío Rodríguez Boza, 1r de Batxillerat Humanístic

Publicat dins de Amor conjugal, Amor donjuanesc, Déus, Pervivència | Etiquetat com a , , | Deixa un comentari

Hi ha déus a l’Olimp?

DB_mgS_XsAACAxm

Al programa de Catalunya Ràdio “Viatgers de la Gran Anaconda”, Toni Arbonès entrevista el viatger i escriptor Héctor Oliva (Terrassa, 1970) arran del seu llibre Hi ha déus a l’Olimp? Un pelegrinatge pels cims sagrats del Mediterrani, sorgit de la pregunta si hi havia déus a l’Olimp, i per comprovar-ho va emprendre un pelegrinatge pels cims sagrats del Mediterrani… i més enllà. Des de l’Etna i el Vesuvi a l’Ararat; des de l’Athos, l’Olimp, el Parnàs i el Sinaí al penyal de Gibraltar i el Teide. Tots els cims d’aquests volcans i muntanyes tanquen alguna relació amb la història, la cultura i els mites de l’Antiguitat i, per tant, amb els orígens de la nostra civilització.

Muntanyes màgiques

  • Quina era la màgia de les muntanyes per als antics grecs?
  • A l’antiga Roma, l’emperador Adrià (l’errant) podria ben bé ser el primer precursor del muntanyisme?
    Quina mitologia amaguen les muntanyes? Quina us ha agradat més?
  • Què n’opineu : “No es viatja per escapar de la vida sinó perquè la vida no s’escapi” (Héctor Oliva)
Publicat dins de Actualitat, Déus, General, Herois, Ràdio | Etiquetat com a , , , | 1 comentari

Mitologia i realitat

Amb aquest poema, pretenc reprendre el fil de Fem poemes inspirant-nos en la mitologia!

MITOLOGIA I REALITAT

Mitologia i realitat,
el mateix tipus de relat

Un amb déus, nimfes i poders
l’altre amb humans i actualitat.
Però el que els dos tenen són sentiments.

Apol·lo de Dafne està enamorat,
igual que nosaltres de la tecnologia
Ròmul i Rem volen la ciutat,
igual que nosaltres, un sistema millor
Posidó està malhumorat,
igual que nosaltres amb la desigualtat.
Tots els déus volen llibertat,
igual que nosaltres en aquest món injust.

Però els déus tenen poders,
les nimfes poden volar
i a l’inframón es pot viatjar.

I és que això és la realitat,
la mitologia només és art.

Sílvia Fernàndez
4t ESO Llatí optativa 2

Publicat dins de Actualitat, Déus, General, Herois, Poesia | Etiquetat com a , | Deixa un comentari