Com t’imagines el déu del vi i del teatre?

Com us imagineu el déu Dionís (en grec Διόνυσος), també anomenat Bacus (Βάκχος)? Jove o vell? Prim o gras? Alt o baix?…

Recordeu el déu del vi de Fantasia (1940) de Disney!

Déu del vi, Fantasia (1940) de Disney

Imatge de previsualització de YouTube

Feu recerca sobre la iconografia de Dionís/Bacus. No us oblideu de fer-nos arribar el model que més s’ajusta a la vostra imatge del déu.

P.D.: La Júlia de Grec 1 ens ha presentat el seu Dionís/Bacus a partir del videojoc nipó Kamigami no Asobi (神々の悪戯: Ludere deorum) i no té res semblant al de La Pastoral de Fantasia de la factoria Disney.

Imatge de previsualització de YouTube
Publicat dins de Déus, General, Pervivència en l'art, Pervivència en la pintura | Etiquetat com a , , , , , , , | Deixa un comentari

Els déus i el zodíac

Després de fer el kahoot Endevina els signes, saps quina relació tenen els déus amb el zodíac?

Lucía, Alicia, Claudia i Natalia
4t ESO Cultura Clàssica

Publicat dins de Déus, General | Deixa un comentari

Pigmalió

Pigmalió

“Ai Pigmalió, que no te n’adones,
que no és res més que un tros de marfil?
Deixa de mirar-la, deixa de vestir-la,
deixa de pensar en ella dia i nit…”
Es retreu de nou, mentre s’extasia
contemplant el cos tan ben esculpit.

Li ha posat nom i tot: Galatea.
I l’adorna amb flors, anells i vestits
i li va parlant com si estigués viva
i li amanyaga la pell amb els dits
i li pinta els ulls i també les galtes
i li fa petons als llavis sovint.

“Ai Pigmalió, explica’ns: què et passa?
No surts del taller! Estàs molt més prim…
Digues: per què plores? Volem ajudar-te…”,
inquiets li diuen tots els seus amics.
Qui ho entendria? Com pot confessar-los:
m’he enamorat d’un cos de marfil?

Cada cop més dèbil (amb prou feines menja),
cada cop més sol, cada cop més trist,

només viu per ella, per la seva estàtua,
com pel seu reflex vivia Narcís.
Igual que ell, l’amor dolçament l’amarga
i la bogeria l’està consumint.

“Ai, Pigmalió, entenc que l’estimes,
però saps que és absurd: l’has de destruir!
Agafa un martell i trenca-la a trossos,
que si mor la cuca, mor també el verí”,
el tempta el poc seny que encara li queda.
Venus, aleshores, se’n va compadir.

Mentre pronuncia “Adéu, Galatea…”
i plorant li treu flors, anells, vestits
i li va parlant com si ja fos morta
i aixeca el martell, suant, amb els dits
i la mira als ulls i tremola i dubta,
“un últim petó”, diu entre sospirs,

“un últim petó damunt dels teus llavis…”,
li sembla de sobte que no és marfil
el que està besant sinó uns llavis tendres,
que de sobte s’omple d’aire el seu pit,
que mou una mà, una cama, l’altra,
i que tentineja com un nen petit…

I Pigmalió, plorant d’alegria
ara, la contempla viva i agraït
llença contra el terra el martell i crida:
“Gràcies, oh déus, per haver sentit
i haver fet reals les meves pregàries.”
I Venus somreia de veure’l feliç.

  • Sabeu qui era Pigmalió?
  • Què és el pigmalionisme? i el complex de Pigmalió?
  • En coneixeu pervivència?

    Edward Burne-Jones

Montserrat Bastons

Escola Aula, Barcelona

Publicat dins de Amor per les estàtues, General, Poesia | Etiquetat com a | 1 comentari

Els 12 treballs d’Hèrcules

A través d’aquest kahoot podeu posar en pràctica els 12 treballs d’Hèracles (Hèrcules, en llatí). Hi juguem?

Natalia Rueda Sánchez
4tD /2017-2018
Cultura Clàssica

Publicat dins de Cicles mítics, Esforç, General, Herois, Kahoot, Monstres | Etiquetat com a , , , , , , | 1 comentari

Ariadna

Ariadna a Naxos d’ Evelyn De Morgan, 1877

Ariadna

“No dormis més! Desperta! Ariadna, desperta!,
que Teseu ha marxat d’aquesta illa deserta
i t’ha abandonat…”
(¿O seria millor
potser que et protegís sempre de la claror
i que feliç seguissis dormint plàcidament…?,
es preguntava el vent.)
“Ariadna, desperta!”
Quina veu és que em crida
i amb el seu crit em deixa l’ànima adolorida?
Amb els dits busca el cos que ahir la va estimar
i palpa grans de sorra i la sorra es desfà.
“Teseu, Teseu, on ets?”
S’aixeca impacient
i de sobte ho entén:
veu que un vaixell que té veles negres de pressa
el mar color de vi cavalca i travessa.
“Teseu, escolta’m: torna! On vas, desagraït?
¿Com és que m’abraçaves just ahir a la nit,
amb petons i promeses, si ja tenies clar
fugir sol l’endemà?
No! No! Deu ser un error…!”, es diu ella mateixa
a l’instant convençuda i se’n riu de la queixa.
“Que deu haver salpat només a pescar peix
i tornarà…”
Però el neguit li reneix,
quan impotent s’adona que el seu veler s’esmuny,
ai, cada cop més lluny.
Igual que una destral tomba el tronc d’una alzina,
així cau Ariadna damunt la sorra fina,
de genolls. Els seus ulls, com l’aigua d’una font,

van rajant per algú que no la correspon.
I colpeja la sorra, amb els punys tancats, fort,
ple de ràbia el cor:
“Respon: ¿on se suposa que he de viure jo ara?
On? Si no puc tornar a casa del meu pare:
sóc una traïdora!
¿En una altra ciutat
i com a bona esclava que em venguin al mercat?
O si no ve ningú… ¿em quedaré aquí,
sola fins a morir?
Tant de bo no haguessis arribat mai a Creta!
Tant de bo no t’hagués vist desembarcar dreta,
des de dalt de la torre més alta de palau!
Tant de bo t’hagués mort el mig home, mig brau!
¿Per què vaig oferir-te un cabdell d’amagat
si eres un ingrat?
I si t’ho repensessis, tot t’ho perdonaria…
¿L’amor, què no perdona?
Però maleït sia:
les teves veles negres solquen ja l’horitzó,
camí d’Atenes.
Ets el seu salvador:
l’heroi que va acabar amb el monstre i sortint
viu d’aquell laberint!
I jo, ¿què sóc per tu?…”
S’aixeca decidida.
Ni del sol que l’escalfa ni del vent que li crida:
“Atura’t, Ariadna!” no tindrà pietat.
Amb passos lents s’enfila cap a un penya-segat
i es llença daltabaix, contra el rocam marí,
sense por a morir.

Montserrat Bastons Garcia

Escola Aula

 

Publicat dins de Abandonament, General, Herois, Poesia | Etiquetat com a , | 2 comentaris