Category Archives: Llatí 4t

Gran Glòria

Fa pocs dies vaig escriure un poema que es tracta de mitologia grega i romana. És fascinant saber el nostre passat, la nostra generació, per  saber qui som i d’on venim. La gent en general parlen que tant la mitologia com les llengües clàssiques estan oblidadess; però, per a mi no. Per a  mi viu al meu interior.

  GRAN GLÒRIA

No fallaré una altra vegada,

seré una guerrera,

una lluitadora de la pau.

Defensaré el bé,

et defensaré a tu.

Deixaré el meu nom.

El nom gravat pel món,

per les ciutats i pels pobles.

Defensaré la meva pàtria.

Seré Aquil·les, amb l’astúcia,

el seu coratge, el seu valor.

Amb la  fletxa clavada.

Seré Hèrcules,  la seva força

descomunal i amb la seva maça

faré els dotze treballs.

Seré Ulisses, la seva idea

enderrocà Troia,

i tots els seus habitants.

Seré Teseu, amb el fil,

travessaré el laberint,

i mataré el Minotaure.

Seré Atlas, el tità,

aguantaré el cel,

amb les meves pròpies mans.

Seré un gladiador, amb casc,

m’aplaudiran a l’amfiteatre,

tindré una gran glòria.

Conqueriré terres

les faré meves,

m’aniré expandint.

Jo no vull banquets,

no vull festes, no vull regals,

vull una gran glòria.

Soc una gran lectora, tinc un vocabulari bastant fluid. En aquest poema mostro alguns dels mites que he estudiat tant a Cultura Clàssica com a Llatí. Per a mi aquestes assignatures són molt importants.  I en un futur desitjo poder dedicar-me a les llengües clàssiques.

Confio que, entre tots farem  créixer aquestes llengües tan meravelloses que tenim.

Els romans i els grecs  van deixar una gran empremta a una bona part de la  terra. Nosaltres farem el mateix!

Martina Lloret

Cultura Clàssica i llatí 4t ESO

  

De viatge amb referents clàssics a Madrid

Aquestes festes he viatjat a Madrid i tant de cercar referències clàssiques i pervivència dels mites a Llatí i a Cultura Clàssica, m’he passat tot el viatge amb referents clàssics.

  • Què opineu dels referents  clàssics que vaig trobar al viatge de Madrid?
  • Algú sap més referents clàssics que es puguin trobar a Madrid?

Erika Tomás 4tC

Llatí i Cultura Clàssica 4t

Els anys que fa avui Roma!

Avui Roma fa 2775 (MMDCCLXXV). I per això en el nostre blog volem comemorar aquest aniversari amb el nostre article. Segons les antigues tradicions i documents, Roma va ser fundada el 21 d’abril del 753 a.C, el primer rei romà va ser Ròmul després de matar el seu germà Rem, habitada per troians comandats per Eneas i els aborígens, encara que aquestes dues poblacions tenien diferents cultures i idiomes, totes dues poblacions vivien en un mateix territori. I després d’un temps totes dues poblacions es van juntar en una sola i van ser els romans. Els pobles del voltant tenien enveja dels romans, ja que era una ciutat pròspera i rica, aquesta enveja va portar a la guerra contra aquests. Amb aquestes guerres els romans es van aprofitar, ja que després de prendre bones decisions estratègiques, el poble romà va envair els pobles enemics i es va aprofitar de l’expansió del territori per ser més pròspera. Aixì va començar Roma. S’han creat molts mites al voltant de Roma com per exemple el de Ròmul i Rem, segons un mite els troians van arribar a Roma vagant, perquè Posidó va inundar Troia quan Laomedont va negar-hi el sou que havia promès en veure les monumentals muralles.

Infografía roma de rabab

La història de la nostra empresa de Just Pradera

FELIÇ ANIVERSARI DE ROMA de Stephany Hern�ndez

Es la concentración de dióxido de carbono que se encuentra en nuestra atmósfera en mayo de 2020. Es la más alta que se ha dado en la historia de la humanidad. de Judith Joselyn Dominguez

infografia roma de Ainhoa Elizabeth Cortez

Fet per:Guillem Morales, David Canal, Just Pradera, Yassine elSuibi, Rabab elMouden, Stephany Hernández, Judith Dominguez i Ainhoa Cortez.

8M

El 8 de març de 2022 coincideix amb un dels moments històrics més rellevants del que portem de segle XXI. L’ascens de la dona en una escala social que cada vegada és més igualitària ha coincidit amb l’esclat definitiu de la guerra entre Ucraïna i Rússia, amb tot el que això comporta per la política i l’economia mundial (i sobretot europea).

D’aquesta manera, i tot i que sempre hi ha hagut guerres durant la història de la humanitat, ara la dona pot jugar un paper que fins ara no se li estava permès, el de soldat, tot i que aquest paper està agafat amb pinces i s’ha d’interpretar de diferents maneres segons la situació (i ho podem veure reflectit en com les dones poden escollir si marxen o no d’Ucraïna i els homes entre 18 i 60 anys tenen la obligatorietat, perla llei marcial, de quedar-se al país per servir com a soldats).

Els humans, siguin homes o dones, sempre han patit les conseqüències de la guerra, ja sigui com a soldats o com a civils. I centrant-nos en el paper de les dones en la guerra durant el transcurs de la història, veiem que, tot i que com a soldats no han tingut tanta importància com els homes (perquè no se’ls hi estava permès), com a civils han resultat ser essencials per a la pervivència de la vida i la societat, a més de ser un dels col·lectius que, sense portar una arma sota el braç, s’ha vist més perjudicat per les conseqüències i els problemes ocasionats pels conflictes bèl·lics.

Per parlar sobre els inicis de la dona en temps de guerra ens hem de remuntar als setges romans que s’imposaven sobre la població grega en temps de conflictes (i, especialment, sobre les dones), i podem entendre la situació femenina en aquells moments gràcies a escrits com el de Borja Antela-Fernández a “Vencidas, Violadas, Vendidas: Mujeres Griegas y Violencia Sexual en Asedios Romanos”, on l’autor explica la situació en què es trobaven les dones mentre els homes exercien de soldats.

“Vençudes, violades i venudes”. Així califica Antela-Fernández a les dones gregues mentre els romans imposaven un setge sobre les ciutats on vivien. Per la duresa de les paraules, podem interpretar la situació i els grans problemes que tenien les dones (la majoria indefenses) a l’hora de tractar d’evitar els crims que els romans aprofitaven per realitzar quan tothom estava pendent de la guerra.

Avui és un dia sempre important, avui és el dia de la dona, i de la mateixa manera que reivindiquem la pau entre Ucraïna i Rússia degut a tot allò que comporta per a nosaltres el conflicte bèl·lic, també reivindiquem la importància de la dona en la nostra societat, perquè també ens afecta a totes i a tots. Sense matisos, sense condicions i sense un sol “però”, amb totes elles avui i sempre.

Sergi López

2n Batxillerat

Setmana de la ciència 21 a Cultura Clàssica i a Llatí de 4t ESO

Aquests dies se celebra la setmana de la ciència a l’IPM. A classe de Cultura clàssica i a Llatí de 4t  vam decidir amb la nostra professora Margalida fer alguna activitat diferent. La professora va estar totalment d’acord amb nosaltres. Ens va fer una proposta, fer un gran mural per demostrar que el llatí era la llengua de la ciència, almenys fins al segle XVIII els científics i les científiques (ens ha costat molt trobar-ne, només tres!) sabien llatí i per això molta terminologia científica encara ara és d’arrel llatina (i també grega).

Els científics i les científiques sabien llatí

També hem fet un mural tot esbrinant la pervivència dels numerals grecs i llatins en les matemàtiques, ciències…

I finalment a Llatí hem volgut celebrar l’any internacional de les fruites i les verdures esbrinant el seu nom en llatí i en neollatí (Ens ha costat moltíssim, però tothom hi ha treballat!).

Fruites i Verdures en llatí per celebrar l’Any Internacional

Estem molt contents d’haver aconseguit fer els tres murals durant la Setmana de la Ciència. Ha sigut molt entretingut per a nosaltres  i, a més d’aprendre moltíssim, ens ha ajudat a cohesionar molt el grup.

Alumnes de Llatí i de Cultura Clàssica itinerari humanístic

Alguns alumnes de Cultura Clàssica 4t ESO itinerari 1

Moltes gràcies!

Alumnes de Cultura Clàssica i Llatí 4t

El mosaic de la Vil·la de Can Ferrerons s’exhibirà al Museu Romà de Premià de Mar

A principis de novembre es va traslladar a Premià de Mar el mosaic romà de la part noble de la Vil·la de Can Ferrerons que va ser descobert de manera fortuïta l’any 1969 a l’alçada del número 231 de l’actual Gran Via. Es tracta d’un paviment policromat format per una composició d’octàgons adjacents que formen quadrats, amb estrelles de sis puntes, trenes de dues cordes, escacats, rectangles d’espartaria, filets dentats, fulles octopètales, entre d’altres. En destaca l’emblema amb una sèrie de tres llaceries en forma de 8 que integren també motius geomètrics com la doble corda o el filet dentat, fulles de trèvol i peltes. El mosaic té dues composicions rectangulars més, d’un cromatisme més viu, farcides de motius vegetals, que alhora envolten una sèrie de cercles concèntrics dins dels quals es troben diverses garlandes vegetals, fulles, la trena de dues cordes i altres motius geomètrics.

El mosaic és del Museu d’Arqueologia -que l’ha conservat als seus magatzems des que va ser trobat per tal de preservar-lo- però ara l’ha cedit a Premià de Mar durant 15 anys a través d’un comodat per ser restaurat i exhibit al Museu Romà quan s’acabi el seu procés de museïtzació. Tot i que el mosaic no és originari de l’edifici octogonal on s’ubica el Museu Romà, sí que pertany a l’assentament de la Vil·la Romana de Can Farrerons, d’unes cinc hectàrees i mitja, construïda a l’època del Baix Imperi.

Ara el mosaic es restaura fora de les dependències del Museu i els professors de l’institut Premià de Mar han tingut l’oportunitat de veure’l abans de ser exposat al Museu i poder-hi fer visites escolars. Tanmateix, els alumnes ja frisen per poder-lo contemplar in situ i treballar a l’aula, tal com canta Neus Gili.

Les grans batalles de l’antiguitat clàssica

Del 12 al 26 de gener de 2021 la fundació March ofereix en obert un interessant cicle de conferències sobre les grans batalles de l’antiguitat grega (Marató, Termòpiles i Gaugamela) i romana (Cannes i Pidna), coordinat per Fernando Quesada Sanz, catedràtic d’Arqueologia de la Universitat Autònoma de Madrid.