Fa pocs dies vaig escriure un poema que es tracta de mitologia grega i romana. És fascinant saber el nostre passat, la nostra generació, per saber qui som i d’on venim. La gent en general parlen que tant la mitologia com les llengües clàssiques estan oblidadess; però, per a mi no. Per a mi viu al meu interior.
GRAN GLÒRIA
No fallaré una altra vegada,
seré una guerrera,
una lluitadora de la pau.
Defensaré el bé,
et defensaré a tu.
Deixaré el meu nom.
El nom gravat pel món,
per les ciutats i pels pobles.
Defensaré la meva pàtria.
Seré Aquil·les, amb l’astúcia,
el seu coratge, el seu valor.
Amb la fletxa clavada.
Seré Hèrcules, la seva força
descomunal i amb la seva maça
faré els dotze treballs.
Seré Ulisses, la seva idea
enderrocà Troia,
i tots els seus habitants.
Seré Teseu, amb el fil,
travessaré el laberint,
i mataré el Minotaure.
Seré Atlas, el tità,
aguantaré el cel,
amb les meves pròpies mans.
Seré un gladiador, amb casc,
m’aplaudiran a l’amfiteatre,
tindré una gran glòria.
Conqueriré terres
les faré meves,
m’aniré expandint.
Jo no vull banquets,
no vull festes, no vull regals,
vull una gran glòria.
Soc una gran lectora, tinc un vocabulari bastant fluid. En aquest poema mostro alguns dels mites que he estudiat tant a Cultura Clàssica com a Llatí. Per a mi aquestes assignatures són molt importants. I en un futur desitjo poder dedicar-me a les llengües clàssiques.
Confio que, entre tots farem créixer aquestes llengües tan meravelloses que tenim.
Els romans i els grecs van deixar una gran empremta a una bona part de la terra. Nosaltres farem el mateix!
Martina Lloret
Cultura Clàssica i llatí 4t ESO
