Category Archives: Llatí 4t

El mosaic de la Vil·la de Can Ferrerons s’exhibirà al Museu Romà de Premià de Mar

A principis de novembre es va traslladar a Premià de Mar el mosaic romà de la part noble de la Vil·la de Can Ferrerons que va ser descobert de manera fortuïta l’any 1969 a l’alçada del número 231 de l’actual Gran Via. Es tracta d’un paviment policromat format per una composició d’octàgons adjacents que formen quadrats, amb estrelles de sis puntes, trenes de dues cordes, escacats, rectangles d’espartaria, filets dentats, fulles octopètales, entre d’altres. En destaca l’emblema amb una sèrie de tres llaceries en forma de 8 que integren també motius geomètrics com la doble corda o el filet dentat, fulles de trèvol i peltes. El mosaic té dues composicions rectangulars més, d’un cromatisme més viu, farcides de motius vegetals, que alhora envolten una sèrie de cercles concèntrics dins dels quals es troben diverses garlandes vegetals, fulles, la trena de dues cordes i altres motius geomètrics.

El mosaic és del Museu d’Arqueologia -que l’ha conservat als seus magatzems des que va ser trobat per tal de preservar-lo- però ara l’ha cedit a Premià de Mar durant 15 anys a través d’un comodat per ser restaurat i exhibit al Museu Romà quan s’acabi el seu procés de museïtzació. Tot i que el mosaic no és originari de l’edifici octogonal on s’ubica el Museu Romà, sí que pertany a l’assentament de la Vil·la Romana de Can Farrerons, d’unes cinc hectàrees i mitja, construïda a l’època del Baix Imperi.

Ara el mosaic es restaura fora de les dependències del Museu i els professors de l’institut Premià de Mar han tingut l’oportunitat de veure’l abans de ser exposat al Museu i poder-hi fer visites escolars. Tanmateix, els alumnes ja frisen per poder-lo contemplar in situ i treballar a l’aula, tal com canta Neus Gili.

Les grans batalles de l’antiguitat clàssica

Del 12 al 26 de gener de 2021 la fundació March ofereix en obert un interessant cicle de conferències sobre les grans batalles de l’antiguitat grega (Marató, Termòpiles i Gaugamela) i romana (Cannes i Pidna), coordinat per Fernando Quesada Sanz, catedràtic d’Arqueologia de la Universitat Autònoma de Madrid.

La cultura clàssica, forja d’occident

El proppassat dijous 21 de gener a les cinc, es va retransmetre en directe a través dels canals de Youtube, Facebook i Twitter la conferència “La cultura clásica, forja de Occidente” a càrrec de Marco Antonio Coronel Ramos, catedràtic de la Universitat de València. Amb aquest gest, la Facultat de Filosofia i LLetres de la Universitat de Granada va seguir mostrant el seu suport a la defensa de les matèries de Llatí i Grec en la nova Llei d’Educació (LOMLOE).

Què és per a tu la Cultura Clàssica? És una relíquia o un fonament?

Serpens

Els alumnes de llatí de l’Araceli de la Miranda han dramatitzat el text “The Romans find a way to rid themselves of a plague” de l’examen de 2019 de The Nathional Latin Examen.

Trēs annōs fuit pestilentia in urbe Rōmā. Itaque sacerdōtēs Rōmānī lēgātōs ad Graeciam mīsērunt. Lēgātī auxilium ab Aesculapiō, deō sānātiōnis, petēbant. Virī Rōmānī ad templum deī vēnērunt. Subitō Rōmānī serpentem vīdērunt. Serpēns templum relinquēbat et ad mare lentē sē movēbat. Serpēns in nāvem Rōmānam ascendit. Prīmō nautae ā nāve fūgērunt quod erant perterritī. Mox rediērunt quod sēnsērunt serpentem esse deum. Serpēns in mediā nāve sē cēlābat. Nautae cibum et aquam serpentī dedērunt. Tandem post sex diēs nautae ad urbem Rōmam advēnērunt. Serpēns dē nāve dēscendit et ad īnsulam in flūmine Tiberī natābat. Propter adventum serpentis, Rōmānī erant laetī quod pestilentia nōn iam in urbe erat.