Category Archives: Cultura Clàssica 4t

Cosa parliamo quando parliamo di mito, ovvero una riflessione sul significato del mito classico oggi, conferència a càrrec d’Andrea Marcolongo

Andrea Marcolongo

El passat divendres 30 d’abril, convidada per la Societat Catalana d’Estudis Clàssics, filial de l’Institut d’Estudis Catalans, Andrea Marcolongo va fer una videoconferència sobre el mite clàssic.

Nosaltres, occidentals del segle XXI, hem de fer un esforç per entendre què eren els mites clàssics. Segons Jean Pierre Vernant, són l’estadi salvatge, lliure, no domat, del pensament humà; per tant, Marcolongo insisteix que, per entendre’l, ho podem necessitar tot menys la racionalitat. Encara que ens pugui sorprendre, el mot mite no arriba a les llengües romàniques fins al segle XIX, com a préstec del grec clàssic. En llatí, se l’havia anomenat fabula “favola”, mot que en català ha evolucionat a “faula”. Però el mite no és una història, no té una data fixa. El mite no és religió, ni tampoc és llegenda com a superstició. El mite és la manera d’imaginar el món per part d’una societat.

Els grecs van crear un conjunt narratiu com a sistema de pensament, un gran patrimoni fet en poc temps, però d’una gran longevitat. Com s’ho van fer? Pensant en ells mateixos, amb una gran capacitat d’imaginar. Volien crear la seva societat i tots s’hi veien reflectits. El μῦθος, que en grec significava paraula, és l’horitzó del pensament grec, dona respostes sense proposar problemes. Els mites eren la manera d’imaginar el món per part de la societat grega, eren el que els cohesionava com a poble, diferent dels altres pobles.

Andrea Marcolongo em va descobrir aspectes que no sabia sobre els mites. Per començar, ja em va sorprendre que només fes 150 anys que la paraula mite existia en la nostra llengua. D’altra banda, em va fer veure els mites amb uns altres ulls. Des de petit me n’havien explicat i potser per això els veia com un conte, una història d’aventures. Ara he descobert que el mite és una manera de veure el món que es pot anar adaptant a les diferents societats. L’aventura és la part visible del mite, però al seu darrere hi ha la presentació d’una sèrie de valors i d’actituds humanes que les podem trobar en els nostres dies.

En la seva conferència de poc menys d’una hora, Andrea Marcolongo va mostrar els seus coneixements sobre el tema i l’interès d’apropar la cultura grega a l’actualitat, però sobretot, va transmetre amb les seves paraules la passió que sent pel món clàssic. Potser per això l’altre dia vaig anar a la llibreria a comprar-me un dels seus llibres, La lengua de los dioses. Nueve razones para amar el griego.

 Gerard Balduzzi

Grec 1r Batxillerat

Institut Premià de Mar

En homenatge als cossos de guix de Pompeia

A classe de Visual i Plàstic els alumnes de 4t B de l’institut Premià de Mar hem fet amb guix figures del cos humà. Ens plau compartir-les hic et nunc en memòria de les víctimes de Pompeia, sepultades per l’erupció del volcà Vesuvi i recuperades en guix per Giuseppe Fiorelli que és conegut pels seus calcs de guix produïts per un procés que va ser batejat amb el seu nom: el ‘procés Fiorelli’. Es va adonar que quan un cadàver o un altre material orgànic ha estat enterrat en cendra, en podrir-se deixa una cavitat en la cendra endurida que l’envolta. Quan es descobreix aquesta cavitat, s’aboca guix i es deixa endurir. Llavors, es retira amb cura la cendra exterior i el guix replica la persona o l’animal en el moment de la seva mort. Aquest procés va donar informació sobre com va morir la gent en l’erupció, el que estaven fent en els seus últims moments i la roba que portaven.

Rida
4t B

Les grans batalles de l’antiguitat clàssica

Del 12 al 26 de gener de 2021 la fundació March ofereix en obert un interessant cicle de conferències sobre les grans batalles de l’antiguitat grega (Marató, Termòpiles i Gaugamela) i romana (Cannes i Pidna), coordinat per Fernando Quesada Sanz, catedràtic d’Arqueologia de la Universitat Autònoma de Madrid.

La cultura clàssica, forja d’occident

El proppassat dijous 21 de gener a les cinc, es va retransmetre en directe a través dels canals de Youtube, Facebook i Twitter la conferència “La cultura clásica, forja de Occidente” a càrrec de Marco Antonio Coronel Ramos, catedràtic de la Universitat de València. Amb aquest gest, la Facultat de Filosofia i LLetres de la Universitat de Granada va seguir mostrant el seu suport a la defensa de les matèries de Llatí i Grec en la nova Llei d’Educació (LOMLOE).

Què és per a tu la Cultura Clàssica? És una relíquia o un fonament?

Els alumnes de 4t a la recerca de la graduació

Aquesta és la història d’uns alumnes que es van veure obligats a emprendre el viatge més important de les seves vides. Amb el vaixell Quartdeso F, capitenejat per la Sara, es van endinsar al mar del coneixement, malgrat el perill i les tormentes que portaven els vents de l’huracà Covid.

Els catorze estudiants, colze a colze, van haver de superar grans perills com uns ocells en forma d’exàmens que llençaven suspensos. Però gràcies als escuts dels tutorials de youtube van aconseguir aturar les bèsties, tot i que la cosa més temuda pels quartsefes era l’illa de les matemàtiques. Per sort tenien un bon equip, com per exemple, amb les dues matemàtiques que es deien Marina i Andrea, van vèncer, amb les calculadores, el gegant dels polinomis. Amb la destresa dels zasques de la Noèlia, cap dels deixebles del Déu Prof era capaç de pertorbar el viatge dels nostres herois. En Miguel, el nostre linceu, amb la seva vista de falcó, veia venir els problemes abans que la resta. L’Ivan amb les seves cançons i acudits feia que els llapis i bolis anessin al mateix ritme. L’Arien, experta en dibuixos simbòlics i mapes, amb l’ajut d’en Joan aconseguia esquivar tots els monstres, com la temuda i perillosa Anna Maria. La Maia encoratja a remar i a seguir endavant els més díscols, com en David. L’Òscar trenca el seu rem i s’enfada molt, el boig! Però per poder dialogar amb tot el que es trobin pel camí estava la Daniela amb el seu gran coneixement de llibre i idiomes ens ajuda a dialogar per no veure’ns obligats a lluitar. Amb l’ajuda dels dos oracles, la Domina Gemorus i la Domina Margaritus, els estudiants van aconseguir escapar i guanyar les sirenes de l’ansietat.

I així, finalment, van arribar a l’illa de la graduació i van aconseguir el diploma d’or. I les nostres heroïnes i els nostres herois assoliren el seu objectiu que podrien explicar als seus néts i mai no oblidarien els seus companys.

  • Saps en quin mite m’he inspirat?
  • Quin llibre hem llegit?

Sara Millàs 4F