Category Archives: Cultura Clàssica 4t

Contes clàssics de terror en 1 minut

Dimarts 30 de novembre vàrem fer una classe ben divertida. Els alumnes de 2n de l’ESO han creat uns contes originals i després els han enregistrat en format àudio amb música i efectes terrorífics. Només podien durar un minut i, quan la nostra professora, la Margalida, ens va fer escoltar el primer, la Paula va pegar un xiscle que va fer efecte dominó i es va crear un clima de terror semblant al que vàrem viure a Cultura Clàssica per la Castanyada.

 

Ver esta publicación en Instagram

 

Una publicación compartida de Margalida Capellà (@filaracne)

Amb els contes de por en un minut, havíem de trobar les referències clàssiques. Pensàvem que aquest cop, a diferència, del dia de lectura lliure de contes de terror, no en trobaríem ni una, perquè una cosa són escriptors com Edgar Alan Poe, H. P. Lovecraft, Pere Calders, etc. i l’altra alumnes que encara no han fet Cultura Clàssica.

No ens ho podíem creure. En tots hi vàrem trobar els referents clàssics estudiats de l’home llop (Licàon a les Metamorfosis d’Ovidi, també Petroni i Plini el Vell en parlen), les cases encantades, bruixes, fantasmes, morts vivents, … en les comèdies de Plaute, en L’ase d’or d’Apuleu…També vàrem trobar en els seus contes referències cinematogràfiques, Psicosis d’Alfred Hitchcock, La núvia cadàver de Tim Burton, Annabelle de John R. Leonetti, Finders Keepers d’Alexander Yellen, etc

Volem felicitar els alumnes de 2n d’ESO de Català per fer aquests contes de por en un minut tan ben fets (nosaltres pensàvem que eren de 2n, però de batxillerat!). Realment els contes fantasmagòrics ja els van inventar els grecs i els romans i la tradició clàssica terrorífica perviu encara en el nostre imaginari col·lectiu.

Alma i Judith
Llatí i Cultura Clàssica 4t ESO

Setmana de la ciència 21 a Cultura Clàssica i a Llatí de 4t ESO

Aquests dies se celebra la setmana de la ciència a l’IPM. A classe de Cultura clàssica i a Llatí de 4t  vam decidir amb la nostra professora Margalida fer alguna activitat diferent. La professora va estar totalment d’acord amb nosaltres. Ens va fer una proposta, fer un gran mural per demostrar que el llatí era la llengua de la ciència, almenys fins al segle XVIII els científics i les científiques (ens ha costat molt trobar-ne, només tres!) sabien llatí i per això molta terminologia científica encara ara és d’arrel llatina (i també grega).

Els científics i les científiques sabien llatí

També hem fet un mural tot esbrinant la pervivència dels numerals grecs i llatins en les matemàtiques, ciències…

I finalment a Llatí hem volgut celebrar l’any internacional de les fruites i les verdures esbrinant el seu nom en llatí i en neollatí (Ens ha costat moltíssim, però tothom hi ha treballat!).

Fruites i Verdures en llatí per celebrar l’Any Internacional

Estem molt contents d’haver aconseguit fer els tres murals durant la Setmana de la Ciència. Ha sigut molt entretingut per a nosaltres  i, a més d’aprendre moltíssim, ens ha ajudat a cohesionar molt el grup.

Alumnes de Llatí i de Cultura Clàssica itinerari humanístic

Alguns alumnes de Cultura Clàssica 4t ESO itinerari 1

Moltes gràcies!

Alumnes de Cultura Clàssica i Llatí 4t

Contes en diferents llengües per celebrar el Dia Europeu de les Llengües


Els alumnes de cultura Clàssica de 4t de l’ESO hem escrit els nostres contes inventats en les diferents llengües que sabem per tal de demostrar que el llatí és la mare de les nostres llengües romàniques (català, castellà, gallec, italià, francès, …) i que les llengües germàniques (anglès, alemany…) són llengües cosines de les llengües romàniques (també anomenades neollatines) perquè el llatí és una llengua germana de l’antic germànic com també ho és del grec, filles totes elles de l’indoeuropeu. La similitud lèxica i morfològica entre les llengües d’Europa, tret del basc, finès i hongarès, ens fa postul·lar un origen comú: l’anomenat indoeuropeu.

A classe els companys llatinoamericans també parlen llengües romàniques: castellà a Cuba, a l’Equador, Colòmbia….

La Mariia parla ucrainès i rus, llengües eslaves, també indoeuropees, i aleshores també ens hem adonat que el seu alfabet, el ciríl·lic està emparentat amb el nostre, l’alfabet llatí. Ara bé, el seu deriva directament de l’alfabet grec i el nostre indirectament a través dels etruscs.

A classe, però, hi ha alumnes que no parlen llengües indoeuropees i aquestes llengües són l’àrab i el suajili que pertanyen a altres famílies lingüístiques.

Les llengües ens ajuden a preservar la nostra manera de pensar i de ser. Apreneu llengües!

Alumnes de Cultura Clàssica 4t IPM

Alumnes de Cultura Clàssica de 4t franja 3 amb la nostra professora, la Margalida Capellà

Cosa parliamo quando parliamo di mito, ovvero una riflessione sul significato del mito classico oggi, conferència a càrrec d’Andrea Marcolongo

Andrea Marcolongo

El passat divendres 30 d’abril, convidada per la Societat Catalana d’Estudis Clàssics, filial de l’Institut d’Estudis Catalans, Andrea Marcolongo va fer una videoconferència sobre el mite clàssic.

Nosaltres, occidentals del segle XXI, hem de fer un esforç per entendre què eren els mites clàssics. Segons Jean Pierre Vernant, són l’estadi salvatge, lliure, no domat, del pensament humà; per tant, Marcolongo insisteix que, per entendre’l, ho podem necessitar tot menys la racionalitat. Encara que ens pugui sorprendre, el mot mite no arriba a les llengües romàniques fins al segle XIX, com a préstec del grec clàssic. En llatí, se l’havia anomenat fabula “favola”, mot que en català ha evolucionat a “faula”. Però el mite no és una història, no té una data fixa. El mite no és religió, ni tampoc és llegenda com a superstició. El mite és la manera d’imaginar el món per part d’una societat.

Els grecs van crear un conjunt narratiu com a sistema de pensament, un gran patrimoni fet en poc temps, però d’una gran longevitat. Com s’ho van fer? Pensant en ells mateixos, amb una gran capacitat d’imaginar. Volien crear la seva societat i tots s’hi veien reflectits. El μῦθος, que en grec significava paraula, és l’horitzó del pensament grec, dona respostes sense proposar problemes. Els mites eren la manera d’imaginar el món per part de la societat grega, eren el que els cohesionava com a poble, diferent dels altres pobles.

Andrea Marcolongo em va descobrir aspectes que no sabia sobre els mites. Per començar, ja em va sorprendre que només fes 150 anys que la paraula mite existia en la nostra llengua. D’altra banda, em va fer veure els mites amb uns altres ulls. Des de petit me n’havien explicat i potser per això els veia com un conte, una història d’aventures. Ara he descobert que el mite és una manera de veure el món que es pot anar adaptant a les diferents societats. L’aventura és la part visible del mite, però al seu darrere hi ha la presentació d’una sèrie de valors i d’actituds humanes que les podem trobar en els nostres dies.

En la seva conferència de poc menys d’una hora, Andrea Marcolongo va mostrar els seus coneixements sobre el tema i l’interès d’apropar la cultura grega a l’actualitat, però sobretot, va transmetre amb les seves paraules la passió que sent pel món clàssic. Potser per això l’altre dia vaig anar a la llibreria a comprar-me un dels seus llibres, La lengua de los dioses. Nueve razones para amar el griego.

 Gerard Balduzzi

Grec 1r Batxillerat

Institut Premià de Mar

En homenatge als cossos de guix de Pompeia

A classe de Visual i Plàstic els alumnes de 4t B de l’institut Premià de Mar hem fet amb guix figures del cos humà. Ens plau compartir-les hic et nunc en memòria de les víctimes de Pompeia, sepultades per l’erupció del volcà Vesuvi i recuperades en guix per Giuseppe Fiorelli que és conegut pels seus calcs de guix produïts per un procés que va ser batejat amb el seu nom: el ‘procés Fiorelli’. Es va adonar que quan un cadàver o un altre material orgànic ha estat enterrat en cendra, en podrir-se deixa una cavitat en la cendra endurida que l’envolta. Quan es descobreix aquesta cavitat, s’aboca guix i es deixa endurir. Llavors, es retira amb cura la cendra exterior i el guix replica la persona o l’animal en el moment de la seva mort. Aquest procés va donar informació sobre com va morir la gent en l’erupció, el que estaven fent en els seus últims moments i la roba que portaven.

Rida
4t B

Les grans batalles de l’antiguitat clàssica

Del 12 al 26 de gener de 2021 la fundació March ofereix en obert un interessant cicle de conferències sobre les grans batalles de l’antiguitat grega (Marató, Termòpiles i Gaugamela) i romana (Cannes i Pidna), coordinat per Fernando Quesada Sanz, catedràtic d’Arqueologia de la Universitat Autònoma de Madrid.

La cultura clàssica, forja d’occident

El proppassat dijous 21 de gener a les cinc, es va retransmetre en directe a través dels canals de Youtube, Facebook i Twitter la conferència “La cultura clásica, forja de Occidente” a càrrec de Marco Antonio Coronel Ramos, catedràtic de la Universitat de València. Amb aquest gest, la Facultat de Filosofia i LLetres de la Universitat de Granada va seguir mostrant el seu suport a la defensa de les matèries de Llatí i Grec en la nova Llei d’Educació (LOMLOE).

Què és per a tu la Cultura Clàssica? És una relíquia o un fonament?