Category Archives: Cultura Clàssica 4t

Per què volem estudiar grec?

Avui dia, encara conservem una gran part de la cultura grega en nosaltres i la nostra societat. Durant tota la història, pintors, pensadors, arquitectes i, en general, tota classe d’artistes, han utilitzat com a model tot el que ens van deixar els grecs, tant en els mites, com en els llibres, la seva forma de fer art, els seus filòsofs, la seva forma de pensar, i fins i tot la seva manera de viure en societat. Inclús la nostra democràcia no es tan nostra, sinó que ells en van ser els creadors.

L’època clàssica ha marcat un abans i un després en l’evolució de la humanitat. Per exemple, van ser els primers en plantejar-se d’on venim, què fem aquí, i a raonar el per què de tot. Han aportat conceptes dins de l’àmbit de la biologia, la geografia, la filosofia, la física, la música, el teatre, la medicina, etc.

Si no fos per ells, el curs de la nostra història hauria estat totalment diferent, ens han canviat, i han inspirat a milers de persones a l’hora d’actuar d’una forma o d’una altra. No hem de perdre consciència d’això, no hem d’oblidar d’on venim, quines són les nostres arrels, i hem de donar les gràcies a la civilització grega per tot allò que ens han transmès generació rere generació.

Per tot això i més, volem estudiar grec!

Lola

2n Batxillerat Humanístic

L’hortus conclusus de l’IPM

Els alumnes de CFGM de Jardineria i Floristeria del Vicent han dissenyat, sembrat i cuidat un hortus conclusus al pati del nostre institut.

Els alumnes de Clàssiques de 4t de l’ESO de la Margalida hem treballat les plantes aromàtiques, culinàries i medicinals que tenien els romans en els jardins dels peristils de les domus per al gaudi i ús familiar  i els hem etiquetat en llatí i en català.

Hortus conclusus al pati de l’institut Premià de Mar. Fotografia de Sergi Viader

Què és un hortus conclusus? Quina relació té amb el uiridarium de les domus romanes? A l’edat mitjana on el trobem? Sabeu reconèixer les plantes de l’hortus?

En la nostra visita a Empúries, ens vam adonar que a la ciutat romana també hi havia domus amb un jardinet geomètric ple de plantes aromàtiques, condimentàries, medicinals.

5a edició de la Festa Romana de Premià de Mar. Roma victrix. Un dia amb els romans

Diumenge 5 de maig a les 11 del matí i fins a les 14 se celebrarà la 5a edició de la Festa Romana de Premià de Mar “Roma Victrix. Un dia amb els romans” a càrrec de Ludus Gladiatorius Imperialis Barcinonensis de Barcino Oriens amb tallers i jocs romans. Enguany l’aniversari es veu condicionat per les obres d’ampliació i reforma del Museu Romà, que han obligat a ajornar la data de l’activitat (normalment es fa el març) i la ubicació (enguany es farà a Santiago Rusiñol entre Verdaguer i Granados i no hi haurà visita al Museu, però sí informació sobre l’edifici octogonal, així com sobre les excavacions que s’hi han fet i què s’hi ha trobat.).

Premià notícies de Ràdio Premià de Mar entrevista el regidor responsable de la Festa Romana David Gutiérrez:

No us la perdeu!

XXIV Triumvirat Mediterrani

La fira grecoromana del Triumvirat Mediterrani permet conèixer el nostre passat a través de diverses activitats que ens acosten a la vida a l’antiguitat amb activitats i propostes repartides pel conjunt arqueològic d’Empúries i el nucli de l’Escala al llarg de tot el cap de setmana (4 i 5 de maig): visites guiades, tallers didàctics i infantils, parades d’antics oficis romans, activitats de reconstrucció històrica, fira i espectacles ambientats en l’antiga Roma.

El dissabte 4 de maig durant tot el dia i fins les 19h, hi haurà portes obertes al jaciment d’Empúries, i a l’audiovisual i 3D del criptopòrtic de la Domus dels mosaics. Totes les activitats són gratuïtes.

La Cantània “A de Brossa” i l’enigma dels referents clàssics

Benvolguts aràcnids,

Un any més us escrivim des de l’Escola Bergantí del Masnou per anunciar-vos que els alumnes de 5è de primària hem tornat a trobar referents clàssics a la Cantània. Enguany els alumnes de 4t de Llatí i de Cultura Clàssica de na Margalida tindreu l’oportunitat de saber-ho de primera mà perquè us ho vindrem a explicar i cantar personalment! La trobada la realitzarem l’1 d’abril a l’INS Premià de Mar i l’estem preparant amb molta il•lusió! I la resta de lectors Aràcnids… no us preocupeu, perquè us prometem fer un article mostrant-vos els punts tractats en aquesta trobada.

La Cantània d’aquest curs es titula “A de Brossa” i està dedicada al poeta català Joan Brossa, enguany que es commemora el centenari del seu naixement i “L’any Brossa”. Trobareu informació sobre el personatge i l’obra i molt de material didàctic a la web de la seva Fundació. La cantata es basa en una proposta musical ben interessant a partir de nou poemes seus. El compositor és l’Eduard Iniesta. Els infants canten alguns dels seus poemes i entremig les dues narradores s’encarreguen de la part dramàtica, que ha estat creada per la Marta Gil. No només trobem interessant i atractiva la part musical de la cantata sinó també tot el treball interdisciplinari que es pot dur a terme a partir del poeta Brossa.

I així, estirant aquest fil… enguany ens trobarem a Premià!

Us deixem aquí amb tota la relació d’articles que hem publicat a Aracne els darrers anys:

La “Cançó grega” al Cantània 2011, Beceroles
Gaudeamus igitur a Cantània 2012
La flauta de Pan i la Cantània
“Rambla Llibertat” més referents clàssics a la Cantània
Referents clàssics en la Cantània 2016
Els mites de la Cantània 2016. Treball col•laboratiu INS Premià-Escola Bergantí
Cantània 2017: “La nit dels malsons”
La Cantània “Partícules”: més referents clàssics

Na Margalida també va publicar aquest article al bloc “El fil de les Clàssiques” a partir de la recerca que van fer les seves alumnes Mar Acien i Abril Ramos i que vam tenir l’oportunitat de presentar a l’Auditori de Barcelona l’any 2014.

Vint-i-cinc anys de Cantània amb referents clàssics

Fins aviat,
Xavi de música

Exposició: “Luxe. Dels assiris a Alexandre el Gran”

Del 5 d’abril fins a l’11 d’agast de 2019 es podrà visitar a CaixaForum Barcelona l’exposició  “Luxe. Dels assiris a Alexandre el Gran”.

Ivoris, joies, relleus, vidre, or i metalls de totes les parts del Pròxim Orient antic ens mostren la importància del luxe en les relacions de comerç i poder de les antigues civilitzacions. Els antics objectes de luxe aportaven plaer i benestar. La distància o la dificultat que suposava aconseguir-lo o adquirir-lo feia que un objecte fos considerat de luxe. En aquesta exposició es fa un extens recorregut per la producció, varietat i valor d’aquests objectes preuats, des del 900 fins al 300 aC.

Els antics imperis assiri, babilònic, fenici i persa van tenir en comú amb Alexandre el Gran el propòsit i la cobejança d’estendre el seu poder més enllà dels seus propis límits. Aquests imperis ocupaven una àrea compresa entre les actuals Espanya i Índia, i formaven un corredor de comunicació i una zona de pas indispensable entre el món mediterrani i Àsia. Aquests territoris van ser l’escenari de lluites incessants, conquestes i saquejos de tota índole, però també d’un intens comerç de matèries primeres, metalls preciosos i objectes manufacturats. De tot això, ens n’ha quedat un testimoni fefaent en l’excepcional qualitat i refinament dels objectes de luxe adquirits per les elits al llarg de centenars d’anys.

La bella col·lecció d’objectes fascinants que recull aquesta exposició i que prové dels fons del Bristish Museum ens ajuda a entendre les cultures antigues, que competien i alhora interactuaven les unes amb les altres mitjançant el consum d’objectes de luxe. Aquestes civilitzacions van dur a terme interaccions complexes i en àmbits diversos les unes amb les altres, fins al punt de generar una època de dinamisme i de gran prosperitat en una extensa regió, que, a la llarga, va constituir un gran premi per a un governant extraordinàriament ambiciós, Alexandre el Gran.

Chronos, el gran protagonista a “Lladres de temps”

El programa de TV3 Sense Ficció ha emès el documental “Lladres de temps” (“Time Thieves”), en què es pretén despertar entre els espectadors consciència de les moltes hores del nostre temps que regalem a executar processos productius de les diverses empreses amb què ens relacionem. En el reportatge la consultora en gestió del temps Magali Combal ens alerta que hem d’impedir caure en la dictadura del deu Cronos….

Podeu visionar el reportatge sencer a la pàgina del Sense Ficció

Qui són Chronos (en grec, Χρόνος), Kairós (en grec καιρός) i Aion (en grec, Αἰών)? Quina diferència hi ha entre ells? Qui representa el temps cronològic (present, passat i futur) o seqüencial? Qui representa un moment del temps indeterminat en què passa alguna cosa d’especial? Qui representa el temps il·limitat?

Quin déu del temps impera avui en dia i quins déus del temps ens caldria recuperar?