Author Archives: alarioxtecblocs

About alarioxtecblocs

Sóc un alumne de segon de Batxillerat de l'INS Premià de Mar, aficionat a la història i membre del grup de reconstrucció i divulgació històrica Barcino Oriens.

L’onzena Magna Celebratio

Aquest cap de setmana he participat de nou a aquest esdeveniment organitzat pel Museu de Badalona, però a diferència dels companys baetulonenses i barcinonenses ho he fet vestint de soldat i com a membre del grup Barcino Oriens, que s’encarregava tant del campament militar com dels tallers de pentinats (que sé que moltes de vosaltres heu visitat al llarg d’aquestes dues edicions), i de nou he gaudit de la reconstrucció històrica, com ho ha fet la gent que ha visitat el festival, tot i que he remarcat un lleu descens de visitants (com a mínim en el meu cas).

Tot i els contratemps que han viscut els organitzadors de la Magna, els canvis en l’estructura jeràrquica del Museu i els ajustaments econòmics que ha patit aquest esdeveniment, tant els voluntaris, participants com els organitzadors han sabut mantenir l’esperit d’allò que es va iniciar l’any 2004.

Pel que fa a mi, aquest any he pogut comptar amb la companyia d’en Guillem Acien, company de 1r de Batxillerat de l’IPM, que s’entrenava en una Magna set anys després que jo ho fes, i ha gaudit aquesta experiència tant o més que un servidor, com podeu veure en aquesta foto amb en Ricard Llop, director de Barcino Oriens i praefectus castrorum de la Legio II Traiana Fortis, que és el nom que té la secció militar del grup:

Arnau Lario

2n Batxillerat Humanístic

Demos, viure en democràcia

Avui he anat al Museu d’Aqueologia de Catalunya (Barcelona) a veure una exposició sobre els orígens de la democràcia, on s’explicava el context, els impulsors i en què consistia aquest règim polític creat per Clístenes (570 a. C.-507 a. C.), un aristòcrata atenenc descontent amb el sistema polític del moment, quan els tirans i els oligarques dominaven Atenes.  Aquest es va fer amb el poder el 508 a.C., amb el suport del poble. En aquest moment es produeix un canvi substancial en les institucions i s’integra el poble dins les noves estructures democràtiques.

Bust de Clístenes

El nom de democràcia (δημοκρατία) està format per composició dels mots “δῆμος” (poble) i “κράτος” (poder, sobrania) i designava un sistema polític en què la sobirania era en mans d’una assemblea composta per tots els ciutadans. Aquí teniu un fragment de la Història de la Guerra del Peloponnès, de Tucídides:

 “La nostra forma de govern no ha d’envejar res a les institucions dels pobles veïns, perquè som més aviat uns models que no pas uns imitadors d’altres. De nom és una democràcia, perquè l’administració està en mans, no d’uns pocs, sinó de la majoria. Però si la llei és igual per a tothom en els interessos particulars, és segons la consideració de què gaudeix cada ciutadà en alguna cosa, i no per raó de la seva classe, sinó del seu mèrit personal, que és preferit per a les funcions públiques, com tampoc per pobresa, si un pot fer servei a l’Estat, no li és destorb la seva obscura condició social […]. Els nostres ciutadans es preocupen igual dels afers particulars que dels públics […]. Perquè som els únics que tenim el qui no pren part en els afers públics, no per un tranquil, sinó per un inútil”. Tucídides II 37, 1; 40, 2; traducció de Jaume Berenguer, Barcelona, Fundació Bernat Metge

Per acabar, proposo un qüestionari que vaig trobar a l’exposició per saber si tu tindries dret a vot si a Premià (o Badalona) hagúessim de complir els mateixos requisits per a votar que els atenesos del segle V aC:


Naturalment, us animo a visitar aquesta exposició, que seguirà oberta fins el 28 de juny al Museu d’Arqueologia de Catalunya, on podreu aprendre sobre els orígens del nostre sistema polític d’una manera visual i entretinguda. Un exemple d’això és que repartides per les parts de l’exposició hi havia televisions on es mostraven escenes de diferents obres de teatre que tant coneixem, com “Lisístrata” o “Antígona“, a més de projectar-se en una altra pantalla l’explicació de com funcionava la democràcia atenesa en forma de telenotícies.

Per cert, em podríeu dir què signifiquen aquestes paraules?

Arnau Lario Devesa
2n Batxillerat C

La presència de la ceràmica romana a Premià de Mar

11083608_878889098842749_6056535244966864958_n

Aquest matí he anat al Museu de l’Estampació a assistir a una conferència impartida per en Ramon Coll i la Marta Prevosti, on ens han explicat l’origen, l’evolució de la forma de les àmfores al llarg del període històric dels edificis del jaciment (des de l’època de la República tardana fins el segle II, ja que després en desapareix la utilització) i les característiques de les diferents “generacions” d’aquests recipients tan típicament clàssics.

Jo hi he anat per curiositat personal, i, tot i que la ceràmica no és l’aspecte que més m’entusiasma de l’arqueologia, m’ha fascinat la quantitat de coses que es poden saber a partir d’aquest tipus de material (sempre que estigui dins el marc d’un jaciment arqueològic). Per exemple, podem saber si hi havia producció de ceràmica en un lloc si hi trobem peces mal fetes, deformades o defectuoses, ja que aquestes no es comercialitzen i, per tant, han estat utilitzades (o llençades) al mateix lloc de producció.

A més, hem d’entendre que el llegat romà de Premià de Mar no es limita a les parets de Can Ferrerons, sinó que el conjunt de troballes comprèn una superfície d’unes quatre hectàrees de terreny, que, si no estassin urbanitzades, ens revelarien un munt d’incògnites que ara tenim sobre l’edifici de planta octogonal i ens mostrarien tot el complex arquitectònic en la seva esplendor. De fet, la majoria de les troballes pel que fa a les àmfores s’han realitzat a la zona de la plaça del doctor Ferran, tant a la Gran Via com a l’espai que ocupen els blocs de pisos de Vall Premià.

Així que, tant als premianencs com als badalonins us convido a visitar i gaudir del patrimoni romà del nostre poble, que tan desapercebut ha passat i que tant important és.

Arnau Lario Devesa

2n Batxillerat Humanístic

La Guerra de les Gàl·lies, quan Roma va posar el peu al nord

Un dels conflictes bèl·lics més coneguts dels romans és la guerra ocorreguda durant el segle I aC entre les forces de la República Romana (encapçalades per Juli Cèsar i les tribus de la Gàl·lia (territori entre l’atlàntic i el Rin, aproximadament les actuals França i Bèlgica) arran de les intencions de conquesta de Roma sobre aquest territori.

Quadre que representa la rendició de Vercingetòrix, de Lionel Royer

Aquí teniu un Dipity fet ad hoc amb els esdeveniments més rellevants d’aquest conflicte:

Arnau Lario Devesa 2n Batxillerat Humanístic

Fer pedagogia vestit de romà

 Avui he publicat un vídeo on llegeixo i interpreto el capitulum XII del llibre “Familia romana, que parla de l’exèrcit romà. Durant tot el text, el pare explica als seus fills tots els detalls de la vida legionària, des de la impedimenta dels soldats fins els campaments, passant per la jerarquia militar i els enemics (germànics, britans, gals…).

Per il·lustrar l’àudio i per ajudar a entendre el text he afegit diverses imatges al llarg del vídeo, algunes de les quals provenen de la reconstrucció històrica, com els vestits i armadures dels fragments audiovisuals dins d’aquest. Com podeu veure en altres vídeos que he fet, les imatges poden ser un recurs molt interessant per difondre la cultura clàssica i estudiar llatí i grec.

Imatge de previsualització de YouTube

Espero que us serveixi a vosaltres, alumnes de primer de batxillerat i quart d’ESO, per facilitar-vos la tasca de traduir i pronunciar bé el llatí, detalls que conformen una part molt important d’aquesta assignatura.

Què us ha semblat? Us ha ajudat el fet de llegir amb acompanyament audiovisual? Creieu que són útils aquest tipus de vídeos?

Arnau Lario Devesa

2n Batxillerat

Can Ferrerons resorgeix de les ombres

El jaciment de Can Ferrerons, que conté les restes d’una vil·la romana de planta octogonal, veurà finalment la llum el diumenge 15 de març. Durant aquest dia els romans envaïran els voltants del jaciment, i Barcino Oriens i el grup de Reconstrucció històrica de Badalona ens transportaran de nou al món de fa 2000 anys.

Can Ferrerons, Premià de Mar

Com podeu veure aquí, la reconstrucció històrica servirà per fer reviure les restes arqueològiques d’aquesta sumptuosa construcció dels segles III/IV, de la qual tan sols coneixem la funcionalitat en el sector oest, on es localitza un petit balneum.  Mentre els visitants s’esperin per visitar el jaciment podran veure com era un campament romà del segle II dC i gaudir d’alguns oficis que ens portaran a la vida quotidiana dels habitants de la vil·la.

Us convido a venir i a gaudir d’aquest jaciment, que forma part del patrimoni cultural de Premià de Mar i que, a més, és excepcional en tota la Mediterrània.

image009

Quina millor manera hi ha de visitar un jaciment romà que entre un ambient romà?

Arnau Lario Devesa

2n Batxillerat C

La situació de Grècia des de l’humor

Durant tots aquests anys de crisi, Grècia ha estat moltes vegades als titulars dels diaris pels seus problemes econòmics, i des del programa “Polònia”, de TV3, no han desaprofitat l’oportunitat de fer-ne humor. Durant el programa del passat dijous (29-1-2015) van emetre un gag on sortia el president electe grec, Alexis Tsipras, que anava a la policia per denunciar que Pablo Iglesias i Joan Herrera.

Imatge de previsualització de YouTube

Poseu en comentaris totes les paraules que diguin relacionades amb el grec. Segur que us sorprendrà tot el que trobeu…

Arnau Lario Devesa

2n de Batxillerat

“L’escola d’Atenes”, la convenció somiada d’un amant de la filosofia

Edu3.cat

Una de les disciplines on més trobem la petjada del món clàssic és a l’art. Com ja vaig fer en el cas de l‘Erècteon (a Acròpoli d’Atenes), us presento una altra obra que he treballat a l’assignatura d’Història de l’Art: L’escola d’Atenes, de Rafael.

  • DOCUMENTACIÓ GENERAL

CATALOGACIÓ: Aquesta obra, pintada per Rafael d’Urbino (Urbino, actual Itàlia, 6 d’abril de 1483–Roma, 6 d’abril de 1520) , està a la Sala de la Signatura del Vaticà (Roma). Està datada entre els anys 1510 i 1511 i fa 7,72 metres de llarg (base).

ASPECTES BÀSICS: És una pintura al fresc situada en un dels murs de l’estança, i representa una sala enorme d’inspiració clàssica plena de persones fent diverses accions, com discutir, escriure o llegir.

PRIMERA APROXIMACIÓ: Hi podem distingir nombrosos intel·lectuals del món antic, com Plató, Aristòtil (al centre de la composició i en tercer pla), Epicur, Sòcrates, el mateix Rafael (en segon pla, repartits per la pintura), Pitàgores, Parmènides, Heràclit o Ptolomeu (en primer pla), entre molts d’altres. Aquest fet fa que l’obra sigui figurativa, ja que representa figures recognoscibles.

  • ANÀLISI FORMAL:

COMPOSICIÓ: El fresc conté diverses línies compositives, reforçades per l’arc de la paret, que accentua la regularitat de l’obra, que es pot dividir en línies horitzontals i verticals, ja que totes les figures que s’hi representen (tenint en compte que hi ha dos grups de persones en alçades diferents) tenen els caps a la mateixa altura.

ESPAI / VOLUM: A més, podem notar la marcada perspectiva que existeix, perquè a l’espai entre Plató i Aristòtil hi ha el punt de fuga que atorga a la composició una perspectiva lineal i molta profunditat (degut a l’arc de mig punt del fons, que marca el punt més llunyà).

ASPECTES BÀSICS (plàstics): El dibuix era una de les qualitats de Rafael, i en aquest cas no es trenca la norma. El dibuix presenta unes formes detallistes i alhora senzilles que aporten dinamisme i moviment a la pintura.

Pel que fa al color, hi ha una gran varietat (blaus, ataronjats, grisos, ocres, blancs…), i existeix un contrast entre la blancor, matisada per la llum, de l’edifici, i els colors vius dels vestits dels personatges.

FIGURES / FORMES: Les formes i figures estan dotades de naturalisme i hi destaca el moviment, i totes les figures es mouen, discuteixen, ensenyen, raonen… donant vida i moviment a l’obra. Tot i que moltes de les seves cares no mostren cap expressió, el moviment dels seus cossos suggereix el seu estat anímic.

ESTIL DES DEL PUNT DE VISTA FORMAL: L’estil de la pintura és renaixentista, concretament emmarcat en el Cinquecento, moviment del segle XVI. Va aprendre la tècnica i l’estil de dos pintors contemporanis, Miquel Àngel i Leonardo da Vinci. Del primer aprengué la composició anatòmica, i del segon el sfumato i la distribució de les figures en l’espai.

La “manera” de pintar de Rafael va ser portada a l’extrem pels seus col·laboradors, sobretot Giulio Romano. Amb ells s’inicia el manierisme. Rafael inspirà també grans pintors barrocs, com Annibale Carracci i Nicolàs Poussin. I a pintors neoclàssics com Ingres, als segle XIX.

  • INTERPRETACIÓ:

ICONOGRAFIA: L’Obra és de tema històric i intel·lectual. La pintura representa un gran nombre de persones de l’Antiguitat, filòsofs i científics. No hi ha cap de contemporani a Rafael, ja que considerava que des dels grecs, l’única cosa que havien fet els filòsofs era comentar els seus avantpassats. A més, al fons (a esquerra i dreta) hi ha les estàtues d’Apol·lo i Atena, déus grecs protectors de les arts i la saviesa, de manera que la seva col·locació dins la pintura no és casual.

ICONOLOGIA: La Gramàtica, Aritmètica i Música estan personificades en les figures localitzades a la part baixa a l’esquerra. La Geometria i l’Astronomia en les figures de la part baixa de la dreta. Al darrere d’aquests, drets, alguns representen la Retòrica i la Dialèctica.

ENCÀRREC I RECEPCIÓ DE L’OBRA: El 1508 Rafael va anar a Roma per treballar en les quatre estances del Vaticà, dedicades a petites biblioteques o llocs de treball. La primera que pintà va ser la de la Signatura, on es signaven els actes de gràcia, i que era la biblioteca del papa. Aquestes pintures eren merament decoratives, i el seu encàrrec es devia a la mentalitat oberta del papa del moment.

SIGNIFICAT / MARC HISTÒRIC I CULTURAL: El tema central és la veritat adquirida a través de la raó. El marc arquitectònic en que es desenvolupa l’escena està inspirat en el projecte de Bramante per Sant Pere del Vaticà Tot això va succeir durant el papat de Juli II, anomenat «el papa guerrer» i famós per ser protector d’artistes com Rafael Sanzio, Donato Bramante, a qui va encomanar els plànols de l’actual Basílica de Sant Pere, i Miquel Àngel a qui va encarregar les pintures de la volta de la Capella Sixtina, a més d’un colossal monument funerari. Aquest representa la síntesi de la filosofia pagana i cristiana, reflex de la societat del moment, que intentava tornar a les arrels clàssiques del passat sense deixar de banda la religió cristiana.

  • CONCLUSIÓ:

Aquesta obra, des del punt de vista merament personal, és una mostra més del moviment artístic que vivien els territoris de la península itàlica durant els segles XV i XVI, en plena baixa Edat Mitjana, quan s’havien començat a revaloritzar les obres i els pensaments d’època clàssica. A més, és sorprenent per l’època que el papa fos un mecenes, ja que fins el moment l’Església havia tingut una actitud recelosa envers l’art renaixentista pagà. Tot i que jo considero aquesta obra com una fita en la “carrera” de Rafael, no crec que sigui una de les obres més importants del moviment renaixentista.

Al capdamunt de la cúpula, hi ha un medalló amb l’aforisme llatí Causarum cognitio “el coneixement de les causes”.

Causarum cognitio a L'escola d'Atenes

Per acabar, he fet un Thinglink dels personatges clàssics que apareixen a la composició:

Què sabeu de cada un?

Arnau Lario Devesa

2n Batxillerat

Reconstruint les lletres gregues a la romana

El divendres, els alumnes de grec de 1r de Batxillerat (de l’Institut Premià de Mar) van realitzar una activitat diferent de les que estan programades al currículum escolar o al modus operandi  de la Margalida, tot i que ja en vaig organitzar una fa uns dies: un taller de panòplia i, a més, altres vegades s’han fet a l’IPM tallers d’escriptura, entre d’altres.

L’esmentada activitat tenia dues parts, la teòrica (on explicava el context del sistema educatiu romà) i la pràctica (quan els alumnes veien i tocaven el material del qual els havia parlat anteriorment).

La societat romana, sobretot durant el període republicà (509-27 a. C.), com en l’antiga Grècia democràtica (508-322 a. C.), les dates d’inici d’ambdós períodes poden no coincidir per mera casualitat, les decisions es prenien per concens i, per tant, era molt important la retòrica. Per aquest motiu, i sobretot després de la conquesta de Grècia (146 a. C), l’educació va passar a ser un element imprescindible en la vida d’un patrici (òbviament, només ells podien permetre-s’ho), i centenars d’esclaus grecs amb molts coneixements van ser enviats a la capital per fer de pedagogs, degut a la seva fama de savis.

Pel que fa al tema que ens ocupa, els alumnes utilitzaven diferents materials i superfícies d’escriptura:

  • La tauleta de cera:  Recipient de fusta de forma rectangular ple de cera, que feia la funció de “llibreta”, ja que era reutilitzable (amb la part plana d’un punxó calenta es fonia la cera).
Tauleta de cera

Tauleta de cera: Ha servit de forma regular des que es va inventar l’escriptura.

  • Làmines metàl·liques de plom i de bronze i especialment les d’aquest últim que van tenir gran relleu en la civilització romana.

Tauletes de Vindolanda (fusta)

  • Fulles i escorces d’arbres: diversos pobles de l’antiguitat les van aprofitar, a falta d’altres elements manuals.
  • Plaquetes de fusta: Encerada o blanquejada (àlbum ), van estar molt en voga entre grecs i romans si es va continuar usant-durant tota la Edat Mitjana.

 

  • El papir: Format per tires (anomenades philyrae pels romans) de la medul·la fibrosa ( biblos ) de l’arbust palustre papyrus enganxades en sentit longitudinal i transversal i després premsades i encolades amb engrut que des d’uns 3000 anys aC va constituir l’obligat material dels volums egipcis i l’ús es va estendre a Europa des del segle VI aC continuant més o menys fins al segle XI de l’era cristiana.

A continuació, vam passar a la part pràctica del taller, que consistia en escriure els primers versos de la Ilíada i l’Odissea, primer sobre paper, després pergamí i, al final, papir. Com podreu veure al vídeo a continuació, va ser, com a mínim, entretingut:

Imatge de previsualització de YouTube

Per acabar, què en penseu? Els que hi vau participar, us va agradar? Creieu que la reconstrucció dels materials d’escriptura us va ajudar a entendre com escrivien els romans?

Arnau Lario Devesa

2n Batxillerat

La reconstrucció històrica més didàctica

Avui, alguns dels alumnes de la Margalida heu viscut una experiència (espero) interessant i amena, diferent del que passa a les aules normalment. Més lluny de la presentació del meu treball de recerca, que segurament no ha estat més diferent de les que veureu quan exposin els treballs els de segon de batxillerat (toqui quan us toqui), el més interessant ha estat el fet que alguns alumnes s’han emprovat les armadures de legionari (i han pogut comprovar que no pesen tant).

Pels que no hagueu tingut l’oportunitat de venir, aquí teniu el muntatge que he fet amb parts de les dues sessions que he fet durant el dia d’avui:

Per cert, no oblideu d’omplir-me aquest qüestionari per al TR!


Moltes gràcies!

Arnau Lario Devesa
2n Batxillerat