Urbem Romanam, vídeo fet per la Sofia, alumna de Llatí de l’Araceli de La Miranda ens servirà per apropar-nos a l’urbanisme de la ciutat de Roma en particular i de les ciutats romanes en general i alhora ens permetrà comparar-lo amb la seva pervivència en l’actualitat.
InfoK ens porta a visitar una gran exposició sobre el Colosseu o Coliseu que es pot visitar al mateix amfiteatre romà.
Què sabem d’aquest edifici romà?
“Roma y nosotros. Cómo entender la herencia romana en nuestro tiempo” (Rome and us. How to understand Roman heritage in our time) és la primera conferència, dins el cicle “Diálogos con el mundo clásico“, de la Dra. Mary Beard (University of Cambridge), presentada por la Prof. Carmen Fernández Ochoa (Universidad Autónoma de Madrid) i Dr. Javier Salido Domínguez (Universidad Complutense de Madrid).
[youtube]https://www.youtube.com/watch?v=M93rz5BBcYg[/youtube]
Per Setmana Santa, vaig tenir la sort de poder viatjar a Itàlia, conèixer Roma… i gaudir de tot el que havia estudiat a classe de Llatí de 4t.
Per què és important conèixer Itàlia, viatjar a Roma… si estudiem llatí?
Alba Moreno
Alumna de 4t d’ESO Llatí
Cúria Hostília en vermell
La Cúria Hostíl·lia fou la seu del Senat en el Fòrum Romà. La cúria Hostília ocupava el lloc d’un antic temple etrusc que s’havia construït per commemorar la pau entre sabins i romans. Amb el temps el temple estava malmès i el rei Tul·li Hostili el va fer reconstruir, per això, des de llavors va portar el seu nom. Fou la primera casa del senat romà. En aquest edifici tan senzill, a la cantonada nord-oest de la plaça del Fòrum, els senadors s’hi van reunir durant segles. Més tard va ser incendiada per un grup de romans en protesta per l’assassinat del seu heroi Publi Clodi Pulcre, un magistrat membre de la gens Clàudia. Al segle I aC se la va anomenar Cúria Júlia (en llatí, Curia Iulia) en honor a Juli Cèsar, però les obres no es van acabar fins a l’any 29 aC en temps d’August.
(La Cúria Júlia, en la qual es reunia el senat romà després de la destrucció)
Actualment es conserven les seves restes dins del Fòrum Romà.
Chorouk Regrag, 2n Batxillerat Humanístic
Salve!
Us proposo una ruta turística perquè aprofiteu al màxim la visita a Roma, us suggereixo aquest itinerari en el qual us mostro els monuments més importants de Roma, i que crec que són imprescindibles per visitar.
Roma, capital d’Itàlia, és una de les ciutats amb més història a tot el món, considerada com la Ciutat Eterna. Per això, no crec que hi hagi raons de pes per aquells amants de la història antiga o de les arts, però tot i per aquells que no els agradi la història, estic segura que els agradarà molt, ja que és una ciutat que està plena de sorpreses. Com us he dit anteriorment, no crec que hi hagi raons de pes per no anar de passeig almenys durant una setmana a aquesta bonica Urbs (ciutat) situada al cor d’un dels països més pintorescs del “vell continent”.
Roma és la seu del Vaticà, de grans museus, d’obres il·lustres com la Fontana di Trevi i de llocs preciosos com és el Colosseu Romà (Amphitheatrum Flavium Romae, en llatí) i moltes curiositats (la boca de la Veritat, en Pasquino, una piràmide romana…).
És una ciutat que us esperarà amb els braços oberts perquè la pugueu conèixer i gaudir totalment.
Chorouk Regrag, 2n Batxillerat Humanístic
A Hispània hi ha més de 500 vil·les romanes. Es poden visitar i preparar abans la visita de dotze gràcies a una app Villas romanas de Hispania.
[youtube]https://www.youtube.com/watch?v=H2UcJUcTcN4[/youtube]
Aquestes vacances he anat a fer una ruta per Espanya i una de les parades va ser a la zona de Palència on hi ha la Villa Romana la Olmeda.
Va ser descoberta el 5 de Juliol de 1968, la terra pertanyia a Javier Cortés qui va donar i gestionar tots els treballs arqueològics i difusió per a la vil·la. Van construir un edifici que va ser inaugurat el 1984 però les obres van finalitzar el 2009. L’edifici que actualment és un museu permet la visita a aquestes restes arqueològiques per a visitants de tot el món (consta de més de 1.500 m² de mosaics).
La Villa Romana la Olmeda és un dels jaciments més importants, es tracta d’una mansió del S.IV d.C. De planta quadrada, un pati central, peristil, habitacions amb paviments i mosaics…
El saló principal o “oecus” de 175m² que conserva un dels principals mosaics del món romà en el que es poden contemplar dues escenes: la principal narra l’episodi d’Ulisses a Esciros, també trobem una sanefa amb retrats probablement dels propietaris de la casa. A sota hi trobem una escena d’una caça que és molt realista.
[youtube]https://www.youtube.com/watch?v=MRPaXpr7qU8[/youtube]
Carla Muñoz Osorio
1r Batxillerat Humanístic
La Maison Carrée a Nîmes (França)
La civilització romana ha deixat una gran petjada en diferents àmbits de la nostra societat actual, un d’ells és l’art.
Les civilitzacions grega i romana van crear uns models artístics (art clàssic), especialment en arquitectura i en escultura, que s’han mantingut i recuperat al llarg del temps. L’art clàssic romà és una barreja d’elements i influències artístiques de diferents procedències. Això va ser gràcies al contacte cultural del poble romà amb els diferents pobles, i està especialment influït per l’art etrusc i l’art grec, dels quals van prendre alguns elements artístics.
Avui parlarem d’un temple que encara conservem avui en dia a la ciutat francesa de Nimes: la Maison Carrée.
Es tracta d’un temple edificat l’any 16 aC, és a dir, en temps de l’emperador Octavi August. En aquell moment ocupava un lloc en l’antic fòrum romà, la zona comercial de la ciutat, just en la confluència dels dos carrers principals: el cardo i el decumanus. Tanmateix, actualment se situa al centre de la ciutat.
El seu autor és desconegut però sabem que va ser construït per ordre del governador Agripa, que era la mà dreta d’August. Aquest temple és una mostra de les intencions d’Octavi August de romanitzar tot l’imperi que havia aplegat sota el seu poder. A banda de temples va fer construir edificacions civils com aqüeductes, teatres, amfiteatres, arcs de triomf… D’altra banda era una bona manera d’impressionar a altres pobles conquerits per demostrar el poder i la grandesa dels nous amos.
[youtube]https://www.youtube.com/watch?v=tgDGYfCEes8[/youtube]
La Maison Carrée és una obra d’influència grega tal com podem veure en la seva planta rectangular, l’ús del sistema arquitravat o els ordres arquitectònics clàssics a la qual s’hi van incorporar elements innovadors, propis de la tradició etrusca, com ara el podi elevat. Aquesta construcció, al mateix temps, seria un referent per al temple de l’Ara Pacis de Roma (13-9 aC) i segles més tard per al Renaixement i el Neoclàssic pel que fa la importància del pòrtic i l’ordre corinti emprat. EX: Església de La Madeleine de París (1807-1842).
Laia Costa,
2n de Batxillerat Humanístic
“Mare, torna a la teva habitació, a les teves tasques amb el teler i el fus, aquest discurs serà un assumpte d’homes”, va dir Telèmac a l’Odissea. Això va ser el primer manifest sexista que la coneguda escriptora Mary Beard va llegir en la literatura clàssica.
Mary Beard va estudiar Clàssiques a Cambridge i és coneguda com la divulgadora del món romà al Regne Unit per excel·lència. Tot i que el veritable motiu de la seva fama va ser el programa de documentals de la BBC, Meet the Romans. El crític televisiu AA Gill va dir que el seu aspecte físic no estava al nivell de la petita pantalla. L’autora, en canvi, no es va quedar de braços plegats i va dir: “Com el senyor Gill no va anar a la universitat, mai no va aprendre el rigor d’argumentació intel·lectual, simplement creu que pot insultar amb enginy. Massa lletja per a la televisió? No, massa intel·ligent per a homes que tenen por de les dones amb cervell.”
Mary Beard
En castellà trobem llibres seus com: En ‘Pompeya: vida y muerte en una ciudad romana’ (2010), ‘Conoce a los romanos con Mary Beard‘ (2012), ‘Pompeya: nuevos secretos revelados por Mary Beard‘ (2016) y ‘Ultimate Rome‘ (2016), que combinen el feminisme a l’antiga Roma amb la divulgació. Per aquesta raó, els seus llibres són ‘best sellers’ i fa poc va ser guardonada amb el premi Princesa d’Astúries de Ciències Socials.
Ha estat sempre una gran defensora del paper que les llengües clàssiques a l’ensenyament. “No volem oblidar el que som. Europa no només ve de Roma o Grècia, està formada per moltes més influències, però seria molt greu que perdéssim la capacitat de llegir a Virgili en llatí, perdríem una cosa molt profunda si això ocorregués”, afegeix.
Les seves obres són importants perquè parla de temes nous i actuals, però amb un punt de misteri. Sempre explica allò que sabem, però també allò que ignorem o allò que hauríem de conèixer. Per exemple, sobre la figura de Calígula ens porta a una conclusió: ¿Va ser deposat perquè era un mal emperador i un assassí, o perquè els seus successors necessitaven justificar el cop i per això ho van descriure com un sàdic assassí quan en realitat no era pitjor que altres governants?
L’escriptora ens apropa al món romà, però també al present. Ella diu: ” Les comparacions directes entre Roma i nosaltres no tenen sentit, és un món molt diferent en massa sentits. Però, d’altra banda, crec que si un pensa per exemple en la forma en què Roma va debatre problemes com les llibertats civils, el concepte de ciutadania, el terrorisme o els drets de l’individu crec que si enriqueix la forma en què mirem al present. ”
L’objectiu de Beard era evidenciar que la diferència entre els comportaments misògins de l’antiguitat amb els de l’actualitat no és tan àmplia. Les metamorfosis d’Ovidi li van servir per fer un salt en l’actualitat i denunciar casos de masclisme exprés.
Laia Costa,
1r de Batxillerat Humanístic
Fa poc vam celebrar el dia de la mare a Espanya i a cinc països més. Tots estimem les nostres mares, i el seu paper és molt important per a la societat: elles ens eduquen i ens veuen créixer. Però, ha estat així des de sempre?
Als epitafis trobàvem informació sobre la vida de la persona, i molts cops també ens donen informació sobre la societat en la que vivia. Recordem, doncs, l’epitafi de Clàudia del segle II aC.:
Foraster , poc és el que vull dir-te ; atura’t i llegeix amb atenció :
Aquí hi ha el sepulcre no pulcre d’una polida dona
Els seus pares li van donar el nom de Claudia .
Va estimar al seu marit amb tot el seu cor.
Va criar dos fills. A un el va deixar sobre la terra ; a l’altre el va enterrar ja sota terra .
De conversa graciosa i de pas elegant.
Va guardar casa seva. Va fer la seva llana . Dit això, ves-te’n.
En aquest epitafi podem veure clarament les tres funcions principals de la dona en època antiga: ser bona esposa, cuidar la casa, tenir fills i criar-los.
La dea grega Gea en un monument romà I a. C.
Amb una situació de clara discriminació sobre la dona, i al costat dels grans càrrecs que podíem veure als epitafis dels homes: càrrecs polítics i èxits militars , la dona no n’obtenia cap. I és que al cap i a la fi, el seu paper principal era l’educació dels fills, que no era de poca importància. Era molt diferent l’educació que rebia un ‘’puer’’ que una ‘’puella’’, ja que la noia havia de ser formada adequadament per poder ser una bona matrona.
Una de les mares més importants de l’antiga Roma, va ser Cornèlia, la mare dels germans Grac. Ella tenia una gran responsabilitat social degut al seu paper com a esposa d’un dels aristòcrates més poderós de l’època, que quan aquest marit va morir, Cornèlia es va encarregar del paper de la casa i dels seus fills.
Els seus tres fills: dos barons i una noia, van ser educats de manera constant i molt influent, fins que els dos fills van iniciar una carrera política i la seva filla va ser casada amb Escipió Emilià. Desgraciadament, els seus dos fills van morir assassinats i no va tenir cap nét. Aquesta gran influència i popularitat és la raó per la qual la societat la recorda com una de les dones més coneguda de l’Antiga Roma.
Quines altres mares romanes coneixeu? Qui va ser la mare de Juli Cèsar i quina influència va exercir en ell?
Creieu que el paper de la dona ha canviat al llarg dels segles? i el de les mares? Segueix existint el masclisme avui en dia?
Laia Costa,
1r de Batxillerat Humanístic