Author Archives: camil.arigon

Amb textos de Salvador Espriu per Arenys de Mar

1 Reply

El 27 de febrer, com a excursió de literatura catalana, vam emprendre els alumnes una ruta literària pel lloc que va veure créixer cada estiu al ja llegendari autor Salvador Espriu: Arenys de Mar. L’objectiu de l’excursió era conèixer els espais en els quals Espriu s’havia basat en algunes de les seves obres, situar-nos en l’ambient de l’escriptor i acabar d’enamorar-nos de l’assignatura.

Una col·lecció de poemes seus ambientats en aquest lloc, o, més aviat, ambientats en la realitat tangible d’una fictícia ciutat que va idear amb l’ajuda d’Arenys, Sinera, ens va servir de guia pels llocs emblemàtics en els quals pensava Espriu mentre empunyava la seva ploma.
Des de l’estació on va jeure mort el cos de la Esperanceta Trinquis fins al cementiri on segueix jaient el del nostre autor, passant pel jardí de la casa on jugava o les escales per les quals va baixar Tereseta.

[youtube width=”650″ height=”550″]https://youtu.be/xaOFwtdh8ck[/youtube]

2n Baxtillerat llatí, grec i literatura catalana

Álex Aguilera

2n Batxillerat llatí i literatura catalana

Reconstrucció històrica en la inauguració del Museu Romà de Premià de Mar

9 Replies

Diumenge dia 15 de març es va inaugurar la planta octagonal descoberta a finals de l’any 2000, que porta el nom de Museu Romà de Premià de Mar, ubicat al barri de Can Ferrerons. A partir de les 12h del matí es van dur a terme una sèrie de tallers i ambientació romana, a càrrec de Barcino Oriens i Reconstrucció històrica de Badalona, que va aplegar un públic nombrós. A las 13h es va obrir el jaciment romà i vam poder visitar l’espai.

Camila Arigón

2n batxillerat de llatí

Lemnos

8 Replies

La pel·lícula Lemnos, el primer largometratge espanyol basat en una tragèdia grega dirigida per Alejandro Lorenzo Lledó, es basa en l’obra de Sòfocles, Filoctetes.Aquest projecte té com a objectiu omplir el buit del cinema espanyol quant a adaptacions de clàssics grecs, a més a més Filoctetes mai abans no s’ha dut a la gran pantalla. La intenció és fer una obra rigorosa amb els referents grecs i mitològics, allunyant-se de propostes cinematogràfiques poc fidels.

Sinopsis de Lemnos i acompanyament musical:

Podeu seguir les últimes notícies a Twitter i a Facebook!

Camila Arigón

2n Batx Grec

Cartellera de teatre clàssic a Barcelona

6 Replies

T’apassiona el teatre? T’agrada la cultura clàssica grecollatina? Aleshores no us podeu perdre les entrades en el meu bloc sobre la cartellera teatral de Barcelona amb referents clàssics grecollatins!

També podeu seguir de prop el meu Twitter on publico totes les novetats del bloc i entra al Facebook Cartellera teatral!

I no us oblideu de contestar aquesta enquesta per completar el meu treball de recerca. Gràcies!

Camila Arigón

2n Batx Grec i llatí

Titus Livius, scriptor historicus: Ab urbe condita

27 Replies

Una de les lectures prescriptives de les PAU de Llatí Catalunya 2015 és el primer llibre d’Ab urbe condita de l’historiador romà Tit Livi. A Aracne només en teníem una interessant ficció de la seva vida i, abans de començar a llegir Els orígens de Roma, hem de saber qui és Tit Livi, la seva relació amb August, la seva fama a Roma i la seva pervivència fins als nostres dies.


Camila Arigón
2n de Batx. Llatí

Delphos de Fortuny

13 Replies

El vestit Delphos va ser creat pel pintor, escenògraf i dissenyador tèxtil i industrial català Marià Fortuny i de Madrazo. El vestit es va crear el 1907 i va ser patentat el 1909 a París.

Aquesta creació de Fortuny proposava un vestit format únicament per una túnica de seda prisada inspirada en la indumentària de l’Antiga Grècia. La intenció de Marià Fortuny era destacar la bellesa natural del cos amb senzillesa i comoditat. Cada vestit tenia un color únic, inimitables al dia d’avui, que l’artista obtenia mitjançant un bany en 15 tints diferents, i tenia uns 400 plecs que permetien que la tela s’adaptés de manera perfecta al cos de la dona.

Encara avui dia els vestits Delphos són altament apreciats; el 2010 es van exposar a Madrid moltes de les peces de Fortuny.

Actualment, s’ha fet una recreació del vestit a la famosa sèrie espanyola “El tiempo entre costuras”:

[youtube]http://www.youtube.com/watch?v=NK1vAQTXZ4s[/youtube]

Camila Arigón
2n Batx. Humanístic: Llatí i Grec

Marcus Tullius Cicero

20 Replies

Què en sabeu de la vida de Ciceró? i de la política del seu temps? Quines obres el van portar a la fama, quines li van provocar l’exili i quines van ser el motiu de la seva mort? En quins autors va influir? Què vol dir el seu nom? Per què no és fàcil ser un bon orador? En què consisteix el cursus honorum?…

“En l’espai de tretze anys, Ciceró escalà totes les dignitats polítiques: nomenat qüestor, exercí (76-75 aC) aquesta funció a Lilibèon (Sicília), la qual cosa l’impulsà a actuar el 70, a petició dels sicilians, contra Verres, antic pretor concussionari de l’illa, defensat per Hortensi, rival de Ciceró, i sostingut per la noblesa; edil el 69 i pretor urbà el 66, pledejà en causes civils i polítiques, mentre anava adquirint una enorme fortuna i nombroses vil·les. A fi d’assegurar un ordre dins l’estat, tendí a unir cavallers i senadors (concordia ordinum), i fou cònsol el 63, a quaranta-tres anys. Féu fracassar una reforma agrària, defensà Gai Rabiri contra Cèsar i féu avortar la conspiració de Catilina amb uns discursos abrandats. L’execució dels conspiradors li alienà el favor dels demòcrates.”
MIQUEL DOLÇ. Fragment extret de l’Enciclopèdia Catalana a l’entrada Ciceró

Camila Arigón
1r Batx. Llatí

XIX Festival de teatre grecollatí a Tarragona

7 Replies

Ara que s’està acabant el curs i és moment de fer balanç, crec que cal dir que ha estat molt encertada la sortida que el passat 10 d’abril els alumnes de 1r de Batxillerat de grec i de llatí i els alumnes de 4t de l’ESO de llatí de l’institut Premià de Mar vam poder gaudir un dia sencer a la ciutat de Tarragona per veure representades dues obres de teatre dins el XIX Festival de teatre grecollatí de Tarragona (us hi heu fixat: el Festival té més anys que nosaltres!): Les Coèfores i El Soldat Fanfarró. A més a més, vam poder anar al museu on s’exposa la Maqueta de Tàrraco el segle II d.C i vam fer un passeig per l’interior de la muralla romana.

A continuació us deixo el vídeo amb tots els moments del dia:

[youtube]https://www.youtube.com/watch?v=YfD4r6oQlQY[/youtube]

Tot plegat, vam poder gaudir de la representació d’una tragèdia grega d’Èsquil, “Les Coèfores”, una història plena de rancor i venjança representada amb una impecable actuació, i alhora el contrast d’una comèdia de Plaute, “El Soldat Fanfarró”, a la qual van afegir vocabulari contemporani, produint una sensació d’acostament en l’actualitat.

Tant la maqueta de Tàrraco del segle II d.C com el passeig per l’interior de la muralla romana ens va traslladar a una altra època, a una ciutat romana plena d’encant. La maqueta de la ciutat romana de Tàrraco, la província més gran de l’Imperi Romà, va ser una de les ciutats importants i influenciables del món romà. La impressionant obra d’art tan summament detallada reflecteix amb precisió com era la ciutat de Tàrraco el segle II d.C, època de màxima esplendor de la ciutat.

Camila Arigón

1r Batxillerat Grec

De ser grecs com viuríem l’aspecte religiós?

36 Replies

Després d’estudiar les unitats del llibre de Grec 1 (ed. Teide) Aspectes de la religió grega. Els jocs atlètics i el Teatre, ens vàrem adonar que el poble grec era, a diferència de nosaltres, profundament religiós i hem intentat descriure els aspectes més importants, al nostre entendre, de la religió grega i, a continuació, tots o gairebé tots hem fet una recreació sobre com l’haguéssim viscut de ser grecs de l’antiga Grècia.

Quina recreació us ha agradat més? Per què? Quims aspectes en destaqueu? Què us ha sobtat més de la religiositat de l’antiga Grècia? Què sabeu de les festes religioses del calendari àtic?…

Alumnes de Grec 1