La Ilíada d’Homer

La Ilíada, juntament amb l’Odisseaes tracta de l’obra èpica més important de la literatura grega i també de la literatura universal. La Ilíada narra cinquanta-un dies del novè any de la guerra de Troia, concretament el setge dels aqueus en la ciutat de Troia.

L’Odissea és la continuació de la Ilíada des del punt de vista temàtic, de fet explica el viatge de tornada d’un dels guerrers grecs a la Guerra de Troia: l’astut Odisseu. Tanmateix hi ha certes diferències formals entre una obra i altra, aspecte pel qual molts investigadors dubten de que Homer hagués escrit les dues obres èpiques més importants de la literatura universal:

  • Temàticament, la Ilíada és monòtona. En canvi l’Odissea presenta personatges i escenaris força variats.
  • A l’Odissea apareixen certs elements folklòrics de la Grècia micènica que són inexistents a la Ilíada, tot i pertànyer a la mateixa època.
  • Les divinitats a la Ilíada es mostren molt més distants i cruels amb els humans que a l’Odissea, en la que apareixen més “humanitzats” i propers amb els homes.
  • A la Ilíada hi ha una uniformitat social i cultural, en canvi a l’Odissea es coneixen altres terres amb costums i personatges diferents.
  • A la Ilíada es reflecteix la societat aristocràtica amb valors com l’honor, la justícia, la lleialtat, el bé, la religiositat… Tanmateix aquests a l’Odissea ja s’han perdut.

Troians Hèctor

Els troians duent el cos d’Hèctor, relleu romà del segle II dC.

Després de nou anys de guerra entre grecs i troians, s’escampa una gran pesta entre els aqueus. L’endeví Calcant pronostica que l’epidèmia no desapareixerà fins que el rei Agamèmnon d’Argos (cap de l’expedició grega) no permeti que la troiana Criseida (l’esclava d’aquest últim) torni amb el seu pare Crises. Agamèmnon accepta, però pren com a seva Briseida, l’esclava d’Aquil·leu, qui estava enamorat d’ella. Per aquest motiu, el fill de Tetis es va retirar de la batalla, sent el més fort i valent de tots els aqueus.

La còlera

La còlera d’Aquil·leu de François-Léon Benouville, 1847.

Els déus olímpics es posicionen amb un i altre bàndol jugant amb els guerrers grecs i troians com si fossin titelles. Els herois s’enfronten entre ells en sagnants combats o duels, els quals només aconsegueixen que cada cop hi hagi més víctimes i més patiment sobretot entre el pople troià que es troba envoltat pels aqueus.

Finalment Aquil·leu decideix reprendre la batalla arran d’un tràgic fet que el desconsolà per complet i va fer sortir d’ell una perillosa còlera: el millor amic del fill de Tetis, Pàtrocle va morir en combat fent-se passar per Aquil·leu. La guerra fa un gir amb l’entrada d’Aquil·leu en el camp de batalla i a més a més les divinitats olímpiques decideixen recolzar el bàndol aqueu i deixar de proporcionar ajut als troians.

Aquil·leu i Pàtrocle

Aquil·leu i el cos de Pàtrocle de Nikolai Ge, 1855.

El moment culminant és el duel entre Aquil·leu (representant els grecs) i Hèctor (representant els troians). Aquil·leu va vèncer l’heroi troià, el va lligar a un carro i el va passejar per la ciutat com a acte de revenja per haver matat el seu estimat amic.

Per acabar, els aqueus celebren jocs fúnebres en honor a Pàtrocle, van organitzar: carreres de carros, pugilat, lluita, llançament de pes, llançament de javelina i tir amb arc. En plena celebració dels jocs fúnebres, Príam (el rei troià) i un vell herald s’acosten al campament enemic i preguen que els deixin enterrar el cos d’Hèctor a canvi de nombrosos regals. Aquil·leu accepta i a més a més acorda amb Príam onze dies de pau per a recollir i donar sepultura als caiguts d’ambdós bàndols.

Aquil·leu triomfant

Aquil·leu triomfant de Franz Matsch, 1892.

Aquest article s'ha publicat dins de Èpica, General, Mitologia i etiquetat amb , , , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

15 respostes a La Ilíada d’Homer

  1. Zícora diu:

    Salve.

    Molt bon article Laia. Has fet una molt bona estructuració de les idees. Has utilitzat un vocabulari entenedor i senzill. Personalment, vaig tindre la curiositat de llegir-m’ha la Ilíada original, ho vaig intentar però va resultar realment difícil, ja que contenia gran quantitat de paraules de caire molt culta i arcaïtzants, però tot i així em va agradar perquè aprens el significat de paraules que abans desconeixies totalment. Per altre banda, mai m’havia parat a analitzar una mica més a fons aquesta obra respecte les característiques que la componen. Aquest article m’ha fet fixar-m’ha i adonar-m’ha que òbviament, podem trobar moltes diferències entre la Ilíada i l’Odissea, que entre d’altres la primera és més monòtona i la segona hi ha més varietat de paisatges.

    Vale.

  2. Retroenllaç: Antígona, entre l’obra d’art i el missatge político-moral | Literatura grega a escena

  3. Retroenllaç: Origen de la Eneida | Aracne fila i fila

  4. Retroenllaç: Anònim

  5. Retroenllaç: L’EMPREMTA D’ORFEU » “Achilles, Agony, And Ecstasy de Manowar

  6. Retroenllaç: El cavall de Troia i la petita Helena | Cartellera de teatre clàssic

  7. Retroenllaç: Reescrivint el mite a partir de l’art: la guerra de Troia | El fil del mite grec

  8. Retroenllaç: L’EMPREMTA D’ORFEU » “Achilles, Agony, And Ecstasy de Manowar

  9. Retroenllaç: Pervivència de la Ilíada en la televisió i el cinema | La cinta de Νίκη

  10. Retroenllaç: L’Eneida, baula romana de pervivència homèrica | El fil del mite grec

  11. Retroenllaç: El domini de la paraula a Grècia | Literatura grega a escena

  12. Retroenllaç: Un any de premis per als alumnes de Llatí de l’ESO! | El fil del mite grec

  13. La ‘Ilíada’, la guerra de todos nosotros
    Varias novedades regresan al mundo del misterioso Homero. La universalidad de sus temas mantiene su magnetismo casi tres milenios después
    “Homero describe la guerra de forma sincera y precisa”

    http://cultura.elpais.com/cultura/2015/08/14/babelia/1439562665_225234.html

  14. Retroenllaç: L’EMPREMTA D’ORFEU » Ulysses de Franz Ferdinand

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *