Per acabar les classes, tallers compartits de Jocs romans i de Creació d’una ciutat romana amb els alumnes de 1r de l’ESO

Hem acabat les classes a l’institut Premià de Mar! Per tancar el curs 2015/2016, tal com ja es va anunciar al twitter i seguint la tradició d’acabar l’ESO amb jocs romans, hem fet dos tallers internivells, portats per alumnes de llatí de 4t i de 1r de batxillerat amb alumnes de 1r de l’ESO, dins el projecte Interès pel nostre passat romà.

Dimecres a l’hora de Llatí 1, a les 11.30, els alumnes de llatí van explicar les parts de la ciutat romana i les diferents ciutats romanes a la cinquantena d’alumnes de 1r de l’ESO que no havien anat de colònies a Cala Monjoi: fundació de la ciutat, traçat de les muralles, portes principals, cardo i decumanus, habitatges (domus, insula et villa) fòrum (basílica, cúria, temples…), edificis d’oci (teatre, amfiteatre i circ) i aqüeductes i termes…  Els alumnes de 1r varen fer unes maquetes de les cases, gràcies al material retallable del Camp d’Aprenentatge de Tarragona, que van situar en un plànol d’una ciutat romana. Després es va fer un bingo i com a premi es va fer un diploma de pergamí amb calamus amb el llatinisme Cum laude.

Taller Creació Ciutat Romana, alumnes de 1r de batxillerat amb alumnes de 1r de l’ESO
Imatge de previsualització de YouTube

Dijous a l’hora de Llatí de 4t a les 12.30 vàrem sortir a les pistes i als porxos els alumnes de 4t van jugar com a romans amb els de primer de l’ESO, feia molt de sol i molts alumnes estaven de ramadà, tot i així no van defallir en cap moment i vam passar un matí inoblidable. Els alumnes guanyadors van aconseguir nous i pomes, tot i que alguns se’ls van portar a casa per menjar a la nit amb la família.

Taller Juguem com els romans, alumnes de 4t d’ESO de Llatí amb alumnes de 1r de l’ESO
Imatge de previsualització de YouTube

Demà els alumnes de 1r de l’ESO començaran el seu crèdit de síntesi Com viuríem si haguéssim nascut a l’època dels romans?

A més de visitar les restes grecoromanes d’Empúries (amb l’àgora i στοά restaurades) i l’edifici de planta octogonal de Can Ferrerons al Museu romà de Premià, també han visitat el Museu de Badalona i la Vil·la de Torre Llauder a Mataró (Iluro).

Els alumnes de 4t de l’ESO el seu Projecte de Recerca. A l’àrea de clàssiques en tenim tres i tots ells relacionats amb la lectura prescriptiva de Llatí de 4t Narracions de mites clàssics, una adaptació de les Metamorfosis d’Ovidi. Us convido a donar-los un cop de mà amb els seus formularis inicials.

Mitologia i sexualitat i El sexe a la mitologia

És narcisista la nostra identitat digital a l’Instagram?

Els alumnes de Grec i de Llatí de 1r de batxillerat comencen els seus exàmens finals.

Els alumnes de Grec i de Llatí de 2n tindran dijous els exàmens, primer el de Llatí i després el de Grec.

Molta sort a tots i a totes! Molt bon estiu!

Dos mil dos-cents anys després de la mort de Plaute

L’autor de comèdia llatina més aplaudit Plaute (en llatí, Titus Maccius Plautus) va néixer cap al 251 aC a Sarsina, a l’antiga Úmbria (situada ara a la Romanya), i va morir a Roma l’any 184 aC. Aquesta setmana a la ciutat natal de Plaute s’ha presentat la moneda de dos euros italiana que commemora els 2.200 anys de la seva mort.

Imatge de previsualització de YouTube

Aquesta moneda commemorativa de 2 euros reprodueix el mosaic del segle II amb màscares de teatre (tragèdia i comèdia) trobat a les Termes de Deci (Museus Capitolins).

CisGxNqXIAANi9z

Moneda commemorativa de Plaute: 2.200 anys de la seva mort

CjUPnm6WgAAcNmD

Mosaic. Termes de Deci (Museus Capitolins)

Què n’opines? Què saps de Plaute i de la seva vigència i pervivència?

Dia Internacional dels Museus: quina nit de museus!

Ci91Yk6WgAAON5B

Aquests dies no teniu excusa, hi ha una pila d’actes de franc als museus! Aquesta setmana se celebra la dotzena edició una iniciativa del Consell d’Europa i que inclou més de 4.000 museus de 40 països diferents: el Dia Internacional dels Museus i la Nit dels Museus.

Per explicar en primera persona les activitats que es faran als museus la nit del 21 de maig, Laura Sangrà irromp en plena nit al MNAC, el MAC i la Fundació Miró:

Molts són els museus que obren les seves portes de nit. Hic et nunc, ens fixarem en els actes que participaran en Guillem de segon de batxillerat i sobretot n’Arnau Lario (quin nuvi serà!) a la Recreació Històrica d’un “Matrimoni Romà” amb la seva obra De amoribus… aut non…” (“Sobre els amors… o no…) que “Barcino Oriens” representarà a la “Nit dels Museus” (dissabte 21 de maig de 2016) al Museu d’Història de Catalunya en dues posades en escena: a les 20’30 i a les 22’30.

13221497_788362977931911_8071210386294829838_n

A Badalona, podreu fer un viatge en el temps (visitar de forma gratuïta a partir de les set de la tarda i fins passada mitjanit els diferents espais museïtzats de la ciutat romana de Baetulo: l’espai Termes i Decumanus, el Jardí de Quint Licini, la Casa dels Dofins i -com a novetat d’aquest any- el conducte d’aigües) i a Mataró tindreu l’oportunitat de fer una visita teatralitzada a Torre Llauder dissabte 21 de maig a les dotze del migdia a la vil·la romana on un personatge molt singular desvetllà els secrets de la vil·la d’època imperial, residència d’un il·lustre patrici romà, i passejarem arreu per descobrir les dependències decorades amb esplèndids mosaics de colors, els banys (caldari, tepidari i frigidari) i els dos peristils.

Visita teatralitzada a Torre Llauder

Al Museu de Guissona, he tingut el plaer de seleccionar els textos clàssics amb els quals aquesta nit el Club de Lectura de l’Ateneu de Guissona farà parlar els objectes del Museu!

05 realistuc party flyer template

Us ho perdreu! És la millor manera de demostrar el nostre interès pel nostre passat i per la nostra matèria de Llatí!

Gaudiu dels museus aquests dies i sempre!

Per què Ramon Llull empra el llatí?

Ramon Llull, escultura de bronze i pedra (1967) d’Horacio d’Eguía al Passeig de Sagrera, Ciutat de Mallorca amb inscripció en llatí, català i àrab.

Tots els infants que hem nascut a l’illa de Mallorca sabem des de ben petits qui és Ramon Llull i ens fascina la seva apassionant vida i obra. Com pot ser que un cortesà com ell, casat amb la noble Blanca Picany i amb dos fills, ho deixi tot per dedicar-se a la contemplació i a la conversió d’infidels? Pintem el seu rostre barbut després de contemplar les seves múltiples escultures i de visitar el seu sepulcre a l’església de Sant Francesc de Ciutat, davant del qual ens expliquen la seva mort de retorn a Mallorca enmig de la mar Mediterrània. Vaig créixer envoltada del savi il·luminat, fins i tot vaig jugar, sense saber-ho en una de les seves propietats, la posada de Biniatró, que va heretar del repartiment del rei Jaume I. Escoltem atentament de ben petits, dels mestres i dels padrins, els seus escrits, sobretot del LLibre de les bèsties. Encara recordo com m’explicaven l’elecció del rei Lleó, com els animals d’una espècie i l’altra s’escometien perquè el rei fos dels seus; el sermó del rei als consellers que l’atenien amb reverència; les intrigues de la Guineu…  Passen els anys, i una descobreix a classe de filosofia que en El llibre de les bèsties, hi ha quelcom més que les historietes d’animals que em feien somiar: “raonament”, “qüestió”, “pensament”. A classe de socials, una percep que Llull mitjançant la ficció animal descriu la situació real de la societat per tal d’extreure conclusions del que hauria de ser… Després una s’adona a Llengua i Literatura Catalana, gràcies a un gran professor, Joan Melià, que aquell Ramon Llull cortesà, viatger,… és el més rellevant i genuí escriptor, filòsof, místic, teòleg, professor i missioner mallorquí del segle XIII (1232-1316) i alhora el primer gran autor literari en català gràcies al qual la llengua catalana esdevingué més culta: per la incorporació de llatinismes i neologismes provinents del llatí, així com per la introducció de calcs i imitacions sintàctiques de la llengua llatina en els seus escrits.

RamonLlull_Gravat

Deixant a banda, les meves relacions personals amb Llull, tot i que en venir a estudiar a Barcelona, el vaig trobar al vestíbul de la Universitat que ara acull l’exposició “Tresors del coneixement”, hic et nunc, ja que enguany, en ocasió del setè centenari de la seva mort, arreu se celebra l’Any Llull, i també als centres escolars i fins i tot se’n fan treballs de síntesi, rutes literàries i nosaltres, a classe de llatí, ens preguntem pel món clàssic en Ramon LLull. Ara bé, si bé la seva obra escrita és la més extensa produïda per un sol autor medieval, no sols està redactada en llatí, sinó també en català, occità i àrab, per què Llull utilitza el llatí?

En primer lloc, cal tenir en compte l’època en què viu. El segle XIII és una cruïlla cultural -i també lingüística- entre tres móns: el de l’escolàstica, el món àrab i la poesia trobadoresca. Ramon Llull a la Mallorca que feia poc havia estat conquerida per Jaume I va aprendre, a diferència d’altres pensadors del seu temps, àrab d’un esclau domèstic i la seva primera producció escrita és precisament una traducció de l’àrab al llatí, el Compendium logicae Algazellis.

De les dues-centes seixanta obres conservades, segons els catàlegs moderns, la majoria estan escrites en llatí i s’estudien, sota la direcció de Friedrich Stegmüller, al Raimundus-Lullus-Institut, que es troba a la Facultat de Teologia de la Universitat alemanya de Friburg de Brisgòvia. Per què l’empra? Doncs, no pas com a llengua de l’antiga Roma, ans com a llengua única de comunicació de la cristiandat -l’àrab com a llengua de conversió i per tal d’arribar a més gent el provençal, la llengua de cultura de la poesia laica de l’Europa Medieval-. El llatí era la llengua de l’Església; però també era la llengua de cultura de l’Europa occidental: obligatòria a les universitats, la llengua de la Cúria pontifícia, la de la diplomàcia, dels llibres… El llatí li garantia que els seus escrits arribessin a tots els racons d’Occident. Després de la conversió, en estudiar teologia i filosofia, Llull es  va veure obligat a conèixer la llengua llatina, ara bé no dominava els recursos expressius. Tanmateix, va utilitzar magistralment el llatí vulgar per tractar tota mena de temes i matèries amb l’ajut dels seus col·laboradors per a la publicació i difusió de les seves obres en llatí.  D’aquí que el llatí no és sempre uniforme, de vegades és una traducció literal de les estructures lingüístiques de les llengües romàniques, d’altres s’assembla més al llatí escolàstic i alguna obra té el segell d’un humanista.

Llull escriu en llatí tot respectant els trets de la tradició literària i és un bon hereu de la tradició científica i filosòfica, sobretot platònica i aristotèlica. En canvi, Llull no cita, per qüestions de fe, gairebé mai els autors de tradició clàssica, filtrats per la tradició llatina medieval, tot i que aquests anaven guanyant terreny i tot sovint s’hi inspira i, si són massa pagans, canvia. A veure, en quin mite creieu que es va inspirar Llull quan va escriure:

Reconta’s que el Cercle e el Quadrangle e el Triangle s’encontraren en Quantitat, qui era llur mare, la qual tenia un pom d’aur e demanà a sos fills si ells sabien a qui devia donar aquell pom d’aur. Vid. “Ramon Llull” de Lola Badia dins La nissaga catalana del món clàssic, a cura de Montserrat Tudela i Penya i Pere Izquierdo i Tugas. Barcelona, Auriga 2011.

Entre els actes de Sant Jordi a l’IPM de l’àrea de clàssiques (Scriptorium, punts de llibre amb papir i calamus, recital Carpe diem, visita a Iluro i a l’exposició El sexe a l’època romana, Gimcana al Parc del Laberint…), hem treballat també Ramon Llull i l’alumna de 4t ESO Carla Camara ha estat l’artífex d’aquest arbre lul·lià amb unes etiquetes que en llatí pregunten (quid? quando? ubi? quare?) i responen sobre les qüestions de l’Arbre de la Ciència (Ars scientiae) que segurament, com apunta Pere Villalba, Llull va escriure primer en llatí i després en català.

El meu immens agraïment als meus mestres, professors i parents que m’han fet créixer admirant l’obra de Ramon Llull i també a la Carla que ha dedicat moltes hores de pati per complaure’m amb l’arbre de la ciència que ara tenim al passadís de l’institut IPM a l’edifici Cristòfol Ferrer just a tocar a la nostra aula de Clàssiques. Entre tots i totes, ara hi hem de posar les nostres àrees de coneixement en llatí i, seguint el savi, procurar que aquest sigui interdisciplinar, plurilingüe i pel bé comú: Si treballes per be comu cascun hom es teu u a u.

Quan els alumnes agraïts tornen a l’institut…

Quan els alumnes més díscols tornen a l’institut per agrair, no en privat sinó a l’aula, tot el que els hem ensenyat, aleshores no sols són el millor exemple per als alumnes actuals sinó la mostra més fefaent que la nostra feina no és estèril i la nostra professió el millor ofici del món. Moltes gràcies, Alma Bergel! Avant!

DSC02465

Alma Bergel, alumna de 2n de Dret UAB i exalumna de Grec i de Llatí de la Margalida, així com tutoranda de 2n de Batxillerat C i de treball de recerca “El sexe a Roma

Imatge de previsualització de YouTube

N.B.: Abans de Nadal, d’aquesta promoció també va venir a classe de Llatí 1 en Víctor Sànchez, alumne invident que estudia segon de Periodisme a la Pompeu i que us va donar autèntics consells amb els estudis de Grec, amb el Treball de Recerca…