Ut pictura poiesis

La Unesco va declarar el dia 21 de març Dia Mundial de la Poesia (#DiaMundialPoesia) i per commemorar aquesta diada un any més, ens unim a les activitats del Departament de Català i Clàssiques de l’institut Premià de Mar, principalment l’exposició Expopoètica que també podeu gaudir de manera digital, audiovisual i a la Biblioteca Martí Rosselló.

Participeu també tot completant aquest Padlet amb diferents definicions de poesia (vostres o de poetes) tot seguint la diapositiva del poeta i escriptor mallorquí Miquel Bauçà i Rosselló, professor de Llengua i Literatura Catalanes del nostre centre, aleshores Cristòfol Ferrer.

Made with Padlet

També podeu seguir una antiga tradició i introduir un poema de la Literatura Universal amb referències a la geografia grega en aquest Google map.

I de la poesia grega què en sabeu (vid. Topobiografies de poetes gregues)? Quin poeta o poetessa us agrada més? Quines poetes gregues antigues coneixeu? Sabien estimar els poetes romans de l’època d’August? Us agrada més Horaci o Catul? Qui és la musa de la poesia? També podeu passar una bona estona amb música de poetes!…

IMPORTÀNCIA DELS POETES. MOLTS POBLES PRETENEN SER LA PÀTRIA D’HOMER

Saxa et solitudines uoci respondent, bestiae cantu flectuntur atque consistunt: nos non poetarum uoce moueamur? Homerum Colophonii ciuem esse dicunt suum, Salaminii repetunt, Smyrnaei suum esse confirmant itaque etiam delubrum in oppido dedicauerunt, permulti alii praeterea pugnant inter se atque contendunt. (Extret de CICERÓ, Discurs a favor del poeta Àrquias, 8, 19.)

Ut pictura poiesis! Gaudiu de la poesia avui i sempre! Animeu-vos a escriure el vostre poema per presentar-lo al Certamen literari de Sant Jordi i comenceu a escalfar motors per fer una lectura pública de l’Odissea d’Homer el proper 24 de març!

Alumnes de Grec de l’IPM llegiran en català el cant VI de “L’Odissea”

Ludifiquem el patrimoni arqueològic amb kahoot i amb Jumble kahoot!

Amb kahoot i Jumble kahoot repassarem el patrimoni arqueològic romà de les proves de Llatí PAU Catalunya 2017:
La presència romana a Catalunya: Barcino, Emporiae, Ilerda, Tarraco.
La presència romana a la resta d’Hispània. Emerita Augusta.

Aquesta setmana hem conegut una recreació en 3D que mostra com era la Casa dels Mosaics de l’Empúries romana:

Imatge de previsualització de YouTube

captura

cronologiaempuries

Captura de pantalla (9)

 

Captura de pantalla (11)

 

Captura de pantalla (12)

 

Captura de pantalla (14)

 

Per acabar, continueu repassant el patrimoni arqueològic amb Posa’t a prova.

Jornada de Portes Obertes a l’institut Premià de Mar: dissabte 11 de març

portes-obertes_r-724x1024-1

Avui 11 de març vine a la Jornada de Portes obertes de l’Institut Premià de Mar (Premià de Mar, El Maresme)! I si vols estudiar Batxillerat Humanístic, amb matemàtiques (LLatí i Matemàtiques) o sense Matemàtiques (LLatí i Grec), passa’t per INFO 1 de l’edifici Cristòfol Ferrer i podràs conèixer, de la mà dels mateixos alumnes de Grec i de Llatí, el projecte educatiu de Clàssiques digitals i els espais digitals de l’àrea de llengües de l’IPM, que han rebut una pila de premis i reconeixements.

Vet aquí el nostre centre en llatí!

La Mireia, la Júlia, el Nil de segon de Batxillerat i qui s’hi afegeixi us presentaran un kahoot!

portesobertes2017

Bona tria! Moltes gràcies!

Ordo Virtutum d’Hildegarda de Bingen

Sovint hi ha espectacles molt interessants, però que passen completament desapercebuts i això que ja fa tres anys que el grup Ardit Ensemble, formació vocal-instrumental interdisciplinària, nascuda al si de la Universitat de Barcelona l’any 2012 i especialitzada en la recerca, l’estudi i la interpretació del patrimoni musical religiós i profà medieval, interpreta l’Ordo Virtutum d’Hildegarda de Bingen (1098-1179), una dona única per la seva època: com a abadessa va acabar sent consellera de papes i emperadors i, com a artista, és una de les poquíssimes compositores del segle XII de qui conservem la música anotada en els manuscrits originals.

La novetat del proppassat 12 de febrer a la parròquia de Santa Anna (carrer de Santa Anna 29) de Barcelona ha estat que l’experta Catherine Schroeder, reconeguda intèrpret en cant hildegardià i fundadora del Centre de Música Medieval de París, ha interpretat el personatge de solista principal en el paper de l’Ànima.

Catherine Schroeder ha interpretat el personatge de l'Ànima a Ordo Virtutum, 11 de febrer de 2017

Catherine Schroeder interpretant el personatge de l’Ànima de l'”Ordo Virtutum”a la parròquia de Santa Anna

Hildegarda de Bingen va fer, a més de 77 obres vocals,  l’Ordo Virtutum, poc després que fos fundat el monestir de Sant Rupert, a Bingen. Afortunadament, la tradició i el pas del temps ens han preservart aquest antic drama espiritual al·legòric escrit en llatí. La música de l’Ordo Virtutum en neumes és excel·lent tant en expressió, com en imatges, una delícia. El text llatí que n’il·lustra el contingut és amarat de ressons bíblics, d’una espiritualitat profunda, com les visions descrites en el  Scivias: aquest drama tan antic és avui un text viu, que encara és vigent. És un drama espiritual i al·legòric, en el sentit que se’l relaciona estretament amb la vida monàstica i, particularment, amb la integració de les oblates, les noies que han de treballar la seva ànima per atènyer la salvació a través de les virtuts en la nova comunitat religiosa.

Miniatura del Liber Scivias amb Hildegarda dictant a un escriba

L’eix argumental de l’Ordo Virtutum ens descriu el camí que fressa una Ànima, peregrina d’aquest món terrenal, per tal d’atènyer la salvació: s’hi descriuen els perills mundans que li surten a l’encontre (diabolus) i les forces celestials (virtutes) que poden dissuadir-la’n. Per a Hildegarda, la via que mena a la salvatio es petja diàriament gràcies als pensaments, les paraules i les accions virtuoses: és per pròpia voluntat que l’ànima es pot perfeccionar i purificar; per a fer-ho, l’ànima té com a aliades les forces divines, les virtuts, que, com a host celestial, li brinden en tot moment l’ajut necessari per a vèncer el diable.

Mitjançant la representació d’aquesta obra, es pretenia escenificar, d’una banda, la joia i plenitud derivada d’una vida virtuosa, viscuda en comunitat i consagrada a Déu, i dels perills que podia significar renunciar-hi.

Imatge de previsualització de YouTube

Espero que aviat tornem a tenir l’ocasió de poder gaudir d’una de les obres més antigues i fonamentals de la tradició clàssica occidental, amb l’afegitó de estar composta en llatí i per una gran dona.

“Els nostres alumnes i la lectura dels clàssics” a Auriga 86

auriga86g

Acaba de sortir el número 86 de la revista Auriga amb “Els nostres alumnes i la lectura dels clàssics”.

Tal com piulava al twitter el filòsof i pedagog Gregorio Luri, que ha treballat a tots els nivells de l’ensenyament: “Si leer a los clásicos ya no es motivador para los jóvenes, la culpa no es de los clásicos”.

Què podem fer per animar els joves a llegir els clàssics? Com s’ha de fer aquesta motivació? Hem de canviar el punt de partida per despertar el seu interès pels clàssics? “Los lectores de Harry Potter están más entrenados para leer a los clásicos” (Karina Bonifatti)? …

9789876910330

N.B.: Som subscriptors de la revista Auriga i, per això, tenim tots els números de la revista al departament de català i clàssiques del nostre centre i des del número 61 a la biblioteca digital. També participem al Fòrum Auriga.

Contacte revista Auriga: larevistaauriga@gmail.com