La política a Grècia i a Roma, tema del Concurs Odissea MMXVII

Des del desembre i fins el diumenge 5 de febrer de 2017, es pot fer la inscripció per participar a l’ edició d’enguany del Concurs Odissea, adreçat als estudiants de llatí, grec i cultura clàssica de secundària. Els equips han d’estar formats per un màxim de tres components.

El tema de l’Odissea 2016 és la política a Grècia i a Roma.

 L’institut Premià de Mar hi ha participat des de la primera edició organitzada per l’APLEC.

Enguany hi participen, a més de l’APLEC a Catalunya, les seccions de la SEEC de Cadis, Còrdova, Granada, Màlaga i Sevilla a Andalusia, d’Aragó, de Canàries, de Galícia, d’Extremadura, de la Rioja, de València-Castelló i Alacant, de Valladolid i de Madrid. A cada edició, més alumnes d’arreu hi poden participar!

 La primera fase del concurs es durà a terme entre el 6 i el 9 de febrer, i s’allargarà fins el 22 de febrer (dia de la final estatal). Consulteu-ne les bases i el calendari i contesteu les preguntes que es formulin aquí.

Els tres primers dies (6, 7 i 8 de febrer) sortiran publicades tres preguntes que versaran sobre un tema relacionat amb la Cultura Clàssica.

  • 1r dia: la política en la mitologia grega i romana.
  • 2n dia: la política en la vida quotidiana a Grècia i Roma.
  • 3r dia: la política en la història i institucions grecollatines.

V. El quart dia (dijous 9 de febrer), sortiran publicades unes altres preguntes-pista i una superpregunta de major dificultat que les preguntes ordinàries: la resposta de la superpregunta vindrà donada per les inicials de les respostes correctes d’aquestes preguntes-pista, seguint el seu ordre de publicació. Totes aquestes preguntes tindran com a eix temàtic la política en la literatura grecollatina.

Trobareu tota la informació (bases, calendari, preguntes freqüents, etc.), a la pàgina del concurs: recomanem llegir atentament les bases. Una novetat d’enguany és que només es concedirà un premi per centre i, com l’any passat, el temps no comptarà fins al quart dia (la superpregunta). Podeu seguir l’actualitat del concurs i difondre la vostra participació a través de Facebook i de Twitter  #OdiseaXVII

S’estableixen els següents premis

   I. FASE catalana:

  • Un primer premi de 100 euros per al primer equip classificat.
  • Dos segons premis de 75 euros per als dos equips següents en la classificació.
  • Tres tercers premis de 50 euros per als tres equips següents en la classificació.

   II. FASE estatal:

El primer classificat, a més, participarà a la final estatal amb els guanyadors de les altres seus i podrà optar als següents premis:
Primer equip classificat: 390€
Segon equip classificat: 210€
Tercer equip classificat: 150€
Quart equip classificat: 90€
Cinquè equip classificat: 60€

El tema entorn del qual girarà el contingut de les preguntes d’aquest any serà la política a Grècia i Roma. Personatges de l’Antiguitat han simbolitzat la lluita per la llibertat, la defensa dels valors cívics, però també la traïció, l’ambició desmesurada, la corrupció o la violència més cruel. Un recorregut per la política en l’Antiguitat pot ser el mirall en el qual mirem el nostre present més actual. Paraules com aristocràcia, democràcia, república, cònsol, senat, oligarquia o demagògia, formen part de la nostra cultura, heretades de grecs i romans, però signifiquen ara el mateix que aleshores? Us atreviu a explorar com era el món de la política a Grècia i Roma?

A les naus, navegants! Us espera tota una odissea!

Felicem Diem Natalem et ANFF vobis exoptamus!

Felicitació de l’alumne de 4t d’ESO Llatí, Jordi Álvarez

Els alumnes de Llatí de 1r de Batxillerat també han fet amb tot l’amor del món aquesta Nadala amb la cançó Jingle Bells en llatí i un “mannequin challence” ben nadalenc per desitjar-vos un bon Nadal i una bona entrada d’any!

Imatge de previsualització de YouTube

Moltes gràcies Faysal (per enllestir el muntatge) i alumnes de Llatí 1! Sou genials!

L’Abigail de 2n de Batxillerat ens felicita el Nadal i ens meravella amb aquest Adeste fideles!

Imatge de previsualització de YouTube

Moltes gràcies, Abigail, per aquest fantàstic regal!

Per molts anys i bones festes, filadors i filadores, amb els millors desitjos per al 2017! Que tingueu uns bons Reis!…

c1mt8mywgaawsve

GREC: Per cert, els desitjos d’aquest mosaic romà en grec coincideixen amb els nostres?

LLATÍ: Tot utilitzant correctament els temps verbals en llatí, feu un comentari desitjant el millor per al nou any comentant si heu tingut regals aquestes festes, …

LLATÍ 2: Quin personatge de lEneida, el trobem també per Nadal? Per què?

“Mitologies” al Museu Picasso de Barcelona

Del 24 de novembre de 2016 fins al 19 de març de 2017 aneu a veure a les sales A del Museu Picasso de Barcelona, l’exposició temporal MITOLOGIES, OBRA GRÀFICA A LA COL·LECCIÓ DEL MUSEU.

 

Pablo Picasso (25 d’octubre de 1881- 8 d’abril de 1973) s’insereix en la llarga tradició d’artistes i poetes que, en el decurs de la història, s’han inspirat en la mitologia grecoromana.  Al llarg de la seva vida, Picasso, com tants altres artistes i literats, es va sentir atret, sobretot en l’obra gràfica i en el dibuix,  pel món de la mitologia, tal com testimonia un dels seus primers dibuixos conservats, Hèrcules (1890), on representa aquest heroi mític (Hèracles, en grec) conegut per la seva extraordinària força sobrehumana:

Hèrcules de Picasso

En aquesta exposició, Mitologies, obra gràfica a la col·lecció del Museu, comissariada per Claustre Rafart, s’hi pot contemplar una selecció d’unes 40 obres de la col·lecció del Museu Picasso al voltant de l’atracció de l’artista malagueny pel món de la mitologia grecoromana durant un període ampli de la seva vida com a gravador. Els mites protagonitzen un gran nombre d’escenes tractades i elaborades amb diferents tècniques i materials: aiguafort, aiguatinta, punta seca, litografia,… treballades damunt planxes de coure, zinc, pedra, linòleum,… El resultat del tiratge d’aquestes planxes són unes estampes que destaquen per la seva llibertat de traç, el vigor expressiu i un ombrejat magnífic mostrant el domini de la tècnica i el geni creador de Picasso.

El recorregut de la mostra s’inicia amb dos dibuixos, punt de partida d’aquest tema en l’obra de l’artista. És impactant un dibuix datat pels volts de l’any 1900, La violació, protagonitzat per un sàtir que s’abraona damunt una dona que lluita per desempallegar-se’n. A continuació, s’exposa l’obra gràfica agrupada segons els protagonistes de la mitologia picassiana (Minotaure, Faune, Centaure, Dànae, Venus, Bacus,…) o per escenes específiques pròpies d’aquest cosmos, com poden ser les bacanals.

La proliferació dels mites grecoromans en l’obra de Picasso és rica i variada (Hèrcules, Apol·lo, Calidó, Cèfal, Melèagre, Nèstor, Políxena, Posidó, el Minotaure,  Zeus i d’altres éssers fantàstics com ara centaures, faunes, les tres gràcies i les muses, …) per bé que són el Minotaure, el Faune i el Centaure els més representats. Aquests éssers mitològics híbrids assoleixen un gran protagonisme, i sovint esdevenen el reflex del mateix artista. El Minotaure és l’alter ego de Picasso i a través d’aquest mite va canalitzar tota la seva vigorosa masculinitat i les seves pulsions sexuals. El faune és un altre alter ego de Picasso i representa la seva alegria.

“Cap de faune”, linòleum 1968

A Picasso li interessa el mite clàssic com a portador de tota una gamma de significats insòlits i l’empra de manera fluida. El treballa de manera personal, a la vegada, que li serveix de pretext per comunicar idees. A grans trets, es pot dir que la presència del mite es manifesta en les seves composicions de tres maneres: en obres que respecten en l’essencial el mite clàssic; en obres on el mite apareix descontextualitzat i, aleshores, guanya nous valors; i en obres en què el recrea a partir dels treballs de grans artistes occidentals, amb els quals estableix un diàleg fructífer.

El Picasso gravador recrea escenes i personatges extrets del fecund món de la mitologia grecoromana, que representen idees o símbols i han perdurat fins als nostres dies. En tria les històries que l’afecten, que són el reflex de la seva dualitat home-artista, i les explica a través del mite emprant-lo sovint com a símbol al·legòric del procés creatiu, o com el reflex de les turbulències amoroses (com el seu amor en la dècada dels anys 30 per la jove Marie-Thérese Walter, 27 anys menor que ell) o d’altres aspectes de la seva vida quotidiana, proeses, plaers, dolor, tragèdia…

De l’any 1935 és l’aiguafort que va regalar dedicat al Museu d’Art Modern de Barcelona, La minotauromàquia, un any de profunda crisi interna en què Picasso es va sentir desmotivat per la pintura i es va dedicar a l’escriptura. Només amb aquest quatre, considerat un precedent directe del Guernica,  ens hi podríem estar una bona estona intentant trobar-hi el diàleg que estableix amb altres artistes en l’amalgama de referències mitològiques i artístiques, ben entortolligades que ens porten al cabdell de fil d’Ariadna i Teseu amb les Filoses de Velázquez, la nena amb llum que recorda Antígona… amb d’altres de religioses com la mà de Déu de la Capella Sixtina o l’escala de la crucifixió de Crist…

En aquesta fusió de narració i història que esdevé el mite, Picasso aboca tot el seu geni creatiu. L’únic aspecte de la relació de Picasso amb el mite que ha quedat exclòs en aquesta mostra és el de la fidelitat al relat original: no s’han pogut exposar per qüestions de conservació una sèrie de gravats dedicats a Les metamorfosis inspirats directament en Les Metamorfosis del poeta romà Ovidi.

No us perdeu aquesta petita exposició de 40 gravats i dibuixos mitològics al Museu Picasso de Barcelona i  a les xarxes socials sota el hashtag #PicassoMitologia

I ja que sou al Museu, aprofiteu per veure la magnífica exposició temporal Cubisme i guerra

Els de Grec 1, els més peripatètics de l’IPM, han estat elegits en el concurs de “Merlí”!

A classe de Grec 1, vàrem fer un “mannequin challenge” sobre “El pas del mite al logos: La Guerra de Troia” per tal d’explicar la guerra de Troia, tema que estem treballant a classe amb la Berta i  que Merlí va tractar al capítol segon de la 1a temporada, i animats per aquest “mannequin challenge” d’art, el vàrem enviar, amb l’ajut tècnic de la Valèria, al concurs de Merlí “Et convidem a la preestrena de l’últim capítol de la segons temporada” (sèrie de tv3 que seguim des del principi i en busquem els referents clàssics!)

L’enhorabona, alumnes de Grec 1, ho heu aconseguit!  Heu estat elegits per anar a conèixer els actors de Merlí i  veure amb ells i amb els fans de la sèrie l’últim capítol de la temporada al cinema Arribau de Barcelona! Sens dubte, han trobat molt original el vostre “mannequin challenge”!

ipm-merli

“Enhorabona, heu estat escollits per assistir a la preestrena de l’últim capítol de “Merlí”. Us informem que durant l’acte es gravaran accions amb la participació del públic que podran ser emeses per les diferents plataformes de la CCMA.”

Reserveu-vos, alumnes de Grec 1, la tarda del dilluns per anar al cinema i fer més merlinades!

P.S.: Un tastet de la vetllada, fet per l’alumna de Grec 1 Marta Ruiz:

Imatge de previsualització de YouTube

Els de Grec 1 de l'IPM a "Qui ningú es mogui"

Els de Grec 1 de l'IPM a "Qui ningú es mogui"

La preestrena de l’últim capítol de la segona temporada de “Merlí” ens va servir per fer el “mannequin challenge” més multitudinari. El temps es va congelar, però això no s’ha acabat. Merlí i els peripatètics encara ens poden fer trempar.

Origen: Que ningú es mogui: el ‘Merlí challenge’

#pastintopresentXM16

Tweet conditions:

  • in English
  • write: I can see #pastintopresentXM16 with…
  • write: a short text: an idea, a thought… any kind of text related to the images (or this versus that)
  • images
  • from the 23rd of december to the 6th of January

Vid. #pastintopresentXM16