Dia Mundial de la Poesia amb referències clàssiques

Dia Mundial de la Poesia

Si dia 17 us va passar per alt el Dia de la poesia catalana a Internet, fa temps que celebrem tal dia com avui a El Fil de les Clàssiques el Dia Mundial de la Poesia.

Ja se sap que llegir i escriure poesia és tot un plaer, però no a l’abast de tothom; per tant, tal com ja ha fet la Pepita Castellví, us animo, poetes i poetesses, a deixar en comentari el poema amb referències clàssiques que vulgueu compartir amb tots nosaltres i també us animo a escriure un poema sobre un mite, un personatge grec o romà, un edifici clàssic, un sentiment com l’amor, el desamor, l’amistat… Tot és començar i anar estirant del fil, les paraules, autèntics bàlsams, sortiran soles. Ho proveu? S’acosta Sant Jordi i, si és inèdit, el podreu presentar al Certamen Literari, si voleu, o publicar-lo a Aracne fila i fila!

EL TEU NOM

Busco el teu nom en la llarga línia de l’horitzó.
El busco en el passat, en els records,
en els dies que corren sense parar.
El busco en els somnis oblidats.
En la lluïssor d’una mirada,
en les paraules a l’atzar.
En el xiuxiueig de les fulles dels arbres,
en l’espai que els núvols deixen al descobert.
En la blavor del mar, en el daurat del sol.
El busco en la fantasia, en la imaginació
El busco… el busco…

Pepita CASTELLVÍ

També podeu aprofitar per introduir un poema de Literatura Universal amb referències a la geografia grega en aquest Google map tal com us animem la Iria i l’Omaima a Oda a una urna griega.

I de la poesia grega què en sabeu? Quin poeta o poetessa us agrada més? Quines poetes gregues antigues coneixeu? Sabien estimar els poetes romans de l’època d’August? Us agrada més Horaci o Catul? També podeu passar una bona estona amb música de poetes!…

Gaudiu de la poesia avui i sempre!

La pedra mil·liar de Can Ferrerons

Al Museu Romà de Premià, hi ha exposat el mil·liari trobat a Can Ferrerons, tal com vàrem poder contemplar el dia de la seva recent inauguració.

Saps què és un mil·liari? Quina era la seva finalitat? Per què aquesta pedra mil·liar trobada a Premià és rellevant? A quina via romana pertanyia? Quina informació ens dóna? Per què porten el nom de l’emperador? Per quin emperador (o emperadors) es creu que el mil·liari de Premià fou sufragat i, per tant, dedicat? La pedra mil·liar, trobada a Can Ferrerons, quan perd la seva utilitat com a mil·liari, quin ús acaba tenint? Quants mil·liaris romans s’han trobat a El Maresme? Es conserven? On?…

La planta octagonal de Can Ferrerons s’obre al públic: Museu Romà de Premià

Museu Romà de Premià

image009

Avui, idus de març, i sense fer cas als auguris s’ha inaugurat el Museu Romà de Premià.  Des de les 12,00 del migdia s’han fet a l’exterior del jaciment (c/ Enric Granados, 115, de Premià de Mar) diferents activitats adreçades a tots els públics i contextualitzades en el món romà. Amb retard, com acostuma a passar, s’ha fet l’acte oficial d’inauguració i han començat les visites al jaciment en torns de 50 persones.

DSC_0255

El jaciment, descobert a finals de l’any 2.000, és un conjunt arqueològic de gran singularitat a Catalunya. Es tracta d’un edifici de planta octagonal d’època romana tardana que no té paral·lel amb cap altre jaciment arqueològic descobert fins ara. L’espai que es pot visitar consta d’uns 550 m². Els treballs de condicionament per a la visita al pública es van iniciar durant la tardor de l’any passat i han tingut un cost de 164.954,28€. Aquesta obra s’inclou dins el Pla de Barris, i compta amb una subvenció del Departament de Cultura d’un 50%. A més, rebrà una subvenció de 52.340€ per part de la Diputació de Barcelona.

Els alumnes de llatí de l’institut Premià de Mar hem vist la descoberta del jaciment, i mentre els anys han anat passant l’hem anat coneixent i descobrint de la mà de Marta Molina, d’Anton Torrents, de Ramón Coll, de Marta Prevosti, Josep Font, Isabel Rodà… l’hem visitat amb el profesor Robert Delord i els alumnes francesos de Grenoble, fins i tot va venir la televisió, han sorgit articles als nostres blocs, thinglinks, treballs de recerca com el de Rubén Florencio, Hady Camara & Georgina Tur  i premis per Sant Jordi i per Treballs de Recerca (Hèracles 2012, Projecte de Recerca Jove, Baldiri Reixac…)

Quinze anys de records personals inesborrables lligats a un jaciment a qui desitjo la millor de les bones fortunes.

Imatge de previsualització de YouTube

Moltes gràcies alumnes per participar-hi avui activament, com l’Arnau Lario i el Guillem Acien, o bé per interessar-vos pel passat romà de Premià. Avui sé que a Premià tenim el futur romà assegurat, tot i que encara hi ha molta feina a fer!

Museu Romà de Premià de Mar
Enric Granados 115
Visites concertades: museuroma@premiademar.cat
Telèfon 93 752 91 97

Les restes trobades a Can Ferrerons es poden veure a Arqueologia de Premià al MEP i un tastet a Aracne.

Lola Busquets entrevista Ramon Coll al programa Tot d’una de Ràdio Premià del 13 de març de 2015:

Tota l’actualitat de Can Ferrerons a Premià Notícies.

Idibus Martiis MMDCCLXVIII a.u.c.

Un matí de comèdia grecollatina al Teatre Joventut d’Hospitalet de LLobregat

Lisístrata i Càsina

Un any més hem pogut gaudir del teatre grecollatí. Enguany hem anat tots al teatre Joventut d’Hospitalet de Llobregat i en comptes d’una tragèdia grega i una comèdia romana com anem fent des de fa anys i panys, hem assistit a una representació d’una comèdia grega en català, la sempre vigent Lisístrata a càrrec del Grup de Teatre i Música de 4t d’ESO de l’Institut Isaac Albéniz de Badalona i una comèdia en castellà de Plaute, Càsina, passada de moda pel que fa a l’argument però paradigmàtica per entendre l’art plautí, a càrrec del grup Komos del IES Distrito Marítimo de València.

Casina-de-plauto

Lisístrata

Com a mallorquina m’ha fet molta gràcia que a la Lisístrata Cinèsias i Mirrina parlessin en mallorquí i que la traducció de Càsina fos a càrrec de Joan Carles Simó. Per cert, aquí la trobareu en francès!

Enhorabona als joves actors, als seus directors, als organitzadors de Prósopon i d’una manera molt especial a Begoña Usobiaga i a Carme Llitjós, coordinadores de Prósopon Catalunya.

Gaudiu dels clàssics: llegiu-los, representeu-los, aneu al teatre a veure-los!

Espero amb candeletes els vostres comentaris de valoració, així com  els diferents apunts a Aracne fila i fila i pel que fa a la Lisístrata al bloc dels alumnes de Grec de segon de batxillerat, Literatura grega a escena. Sara Bernad ahir ja va publicar algunes fotografies al Facebook Fildelesclàssiques.

Imatge de previsualització de YouTube

Les edats de la dona en la poesia grega

Per celebrar el Dia Internacional de la Dona, enguany també em plau compartir hic et nunc la presentació que va acompanyar la conferència Les edats de la dona en la poesia grega, concretament en l’Antologia Palatina, dins del curs d’actualització organitzat per la Societat Catalana d’Estudis Clàssics de l’IEC: Les edats del món, les edats dels homes… Els epigrames funeraris hel·lenístics de l’Antologia Palatina, recopilats per A.S.F. Gow i D.L.Page, esdevenen, tot i la ficció literària, testimonis interessants pel que fa a les dones gregues ja que faciliten dades sobre el nom de la finada, la família, la ciutat, les causes de la mort, qualitats ideals i també l’edat (nenes, joves donzelles, casades i velles), ara bé dels 286 epitafis sols 68 van destinats a dones i malauradament a diferència dels masculins els femenins són menys explícits. Quan pensem en l’esperança de vida de la dona grega, cal tenir en compte que aleshores com ara les dones vivien més que els homes però sobretot vivien molt menys: l’esperança de vida femenina a l’època hel·lenística era de 36 anys per a les dones i un any més per als homes, sols menys d’un 1% de la població arribava als 80 anys.

Tot i la meva recerca, en l’Antologia Palatina, no hi ha cap epigrama a l’estil de “A la edad de las mujeres” de Quevedo que ens parli de totes les edats de la dona amb uns quants versos, per això a tall de conclusió vaig demanar a la Pepita Castellví que ens fes un poema:

LES TEVES EDATS

Sols fa un moment que has obert els ulls,
sols un moment que encara eres somni.
Els dies s’enfilen un darrere l’altre
i passa el temps: un, dos, cinc anys…
Infància esplendorosa plena de jocs.

Bella i jove, a l’hora blava
del matrimoni, bella i dolça.
I ara, ja has complert el teu destí.
Entre els teus braços, gronxant-lo
tendrament, dorm el teu petit nadó.

Ara ja no hi ha converses de noietes.
La llar, els fills, s’emporten les xerrades,
els jocs, cap a uns altres horitzonts.

I un dia, sense avisar, t’arriba la vellesa
mentre el sol envermelleix els núvols,
i pinta la teva vida amb colors d’or i aram.

PEPITA CASTELLVÍ