El Fil de les Clàssiques

Tarraco viva us espera a Tarragona amb gladiadors i una pila d’activitats interessants! No us ho podeu perdre!

Almenys feu un Gran recorregut!

Reprenem Quae fabula est? amb aquesta pintura d’un mite ovidià. De quin mite es tracta? Quina és la transformació? De qui és aquesta pintura? On es troba actualment?

Per acabar, intenta fer un diàleg entre els dos personatges principals i si pot ser en llatí. T’hi atreveixes?

Tothom sap qui va ser Juli Cèsar, el conqueridor assassinat; però qui coneix la seva mare?
Per no perdre la tradició (Mater, matercula!; Els fills les millors joies…) i alhora honorar les mares -què seríem sense elles?- en un dia com a avui reivindiquem, doncs, el paper d’Aurèlia Cotta en la vida de Juli Cèsar tot recuperant aquesta intervenció de Bernardo Souvirón a El día menos pensado de RNE:

Enguany Ars amatoria d’Ovidi és una de les lectures prescriptives de les PAU de llatí a Catalunya. El seu estudi ens ha portat a detectar, a més de la seva actualitat en l’art de lligar, la influència ovidiana en el Cançoner de Ripoll o Carmina Rivipullensia precisament en l’any que Ripoll és Capital de la Cultura Catalana. El Cançoner de Ripoll és un corpus poètic breu d’influència goliardesca que es troba dins del manuscrit 74 de la biblioteca del monestir de Santa Maria de Ripoll, actualment ubicat a l’Arxiu de la Corona d’Aragó.

Al monestir de Ripoll, anys abans dels preats Carmina Burana, un estudiant enamorat o un monjo amb un gran coneixement de la mètrica clàssica -un coetani dels destacats trobadors catalans Guillem de Berguedà (1130-1196), Guillem de Cabestany (?-1212) i el rei Alfons I (1154-1196)- va escriure d’amagat uns poemes eròtics, en llatí, no gaire coneguts i que encara reclamen un estudi a fons. El seu descobridor, Lluís Nicolau d’Olwer, el va anomenar l’Anònim Enamorat. Jaume Arnella (Barcelona, 1942) va rescatar de l’oblit part del poemari, traduït per Joan Soler i Amigó (Badalona, 1941), i va enregistrar el CD Eròtica Monàstica l’any 1994. L’editorial Adesiara va publicar el 2010 El cançoner de Ripoll amb traducció de Jordi Raventós i amb la introducció de Pere Quetglas.

A partir de la versió catalana de Ramon Sargatal (Carmina Rivipullensia. El cançoner eròtic de Ripoll (1995) del poema medieval ripollès, els alumnes de segon de batxillerat de llatí, Cristina Álvarez i Ricard Martínez, n’han fet la seva versió barrejant llatí i català i ens han cantat amb el tòpic de l’amor com a milícia (Militia Amoris) aquesta balada Quare Cupidini militaverim, acompanyats de la guitarra amb la música “I Don’t Want to Miss a Thing” d’Aerosmith:

Greu nafra d’amor,
que porta molt dolor!
És font de gran furor
i comporta molt terror.
Tement el seu furor,
jo vaig buscar l’amor.
I així, sense terror,
evito el seu dolor.
Quem dum sequor, apricam
sum adeptus amicam.
Fa temps que me’n delia
i amb casta ment venia.
El front i el coll
et papilla sat dura
quia sunt sine ruga,
candent plus nie pura.
Blanques té les dents.
I els ulls ben relluents.

Mans, peus i cames
com lluna són de blanques.
Hac me Venus donauit,
qua me nimis ditauit
M’hi hauria menys tornat
si or m’hagués donat.
Val més que no pas l’or
i més que cap tresor (que cap tresor)
Em plau molt més que l’or,
que venç tots els tresors.
Aquesta estimaré!
Sols a ella serviré!
Deprecor Cithaream
mihi quod seruet eam.
Aquesta estimaré!
Sols a ella serviré!

Aquest cap de setmana la pluja intensa i constant ha remullat la novena edició del festival de recreació històrica de Badalona, la Magna Celebratio; però no l’ha aigualit ja que en comptes dels carrers els soldats i els artesans dels diferents oficis s’han apoderat de les termes, del decumanus, del Jardí de Quint Licini i de la domus dels dofins i allí han fet les seves demostracions i tallers. Tot seguit en teniu un tastet, dedicat especialment als aràcnides de Badalona i als tripulants de El vaixell d’Odisseu:

Vid. Fotografies