Ostium a càrrec d’Escarrufaverros de Campanet

Aquesta nit a les 23:30 a la plaça major del meu poble natal,  els Escarrufaverros de Campanet presenten Ostium. Un nom llatí altre cop i ben encertat! Si recordeu Ecce hircus no us el podeu perdre!

Campaneters, vilatans i foravilers, gaudiu de valent del correfoc i pareu atenció i sabreu per què li han posat el nom llatí Ostium! Molt bona Festa major! Molt bon estiu!

Les baldufes Edublogs dels blocs de clàssiques de l’IPM

El proppassat dissabte 13 de juny a MediaLab Prado, Literatura grega a escena, L’Univers clàssic dels nostres mots i El fil del mite grec rebien en la categoria d’Alumnes de Batxillerat i d’Alumnes de Secundària  les baldufes d’or, de plata i de bronze en els IX Premis Edublogs d’Espiral.

Els alumnes que varen afanyar-se a publicar la notícia del premi a El fil del mite grec, L’univers clàssic dels nostres mots i Literatura grega a escena, un per curs, van ser els elegits d’anar a recollir el premi a Madrid.

BlogsguanyadorsIXEDublogs

Raül amb la baldufa d’or de Literatura grega a escena, Arnau amb la de plata de L’univers clàssic dels nostres mites i Noelia amb la de bronze de El fil del mite grec

Va ser un dia ben intens: vàrem agafar el primer tren AVE de Barcelona i vàrem tornar amb l’últim. Després de la cerimònia de lliurament dels premis, vàrem visitar la Feria del Libro en el parc del Retiro entre referents mitològics i llibreries de clàssiques, després vàrem anar al Museo Arqueológico Nacional i no ens vàrem perdre detall de les sales de Grècia i d’Hispània romana i per acabar ens vàrem passejar per les sales del Museo del Prado a la recerca dels referents clàssics en la pervivència dels grans artistes que hostatja aquesta magna pinacoteca.

Amb tanta baldufa, però, us asseguro que no cal que insistiu més, alumnes i direcció del centre, perquè els blocs de clàssiques de l’IPM ja no poden ser més premiats!

Arnau Lario i Margalida Capellà, Madrid 13 de juny de 2015

L’enhorabona a tots els participants, finalistes i guanyadors d’aquests Premis Espiral! Moltes gràcies al jurat i a l’organització dels Premis Edublogs d’Espiral. És possible treballar d’una altra manera, els blogs ho fan possible i vosaltres, alumnes, ho heu demostrat! Moltes gràcies, alumnes i col·laboradors de la blogosfera El Fil de les Clàssiques! Avant!

L’epigrafia romana a En Guàrdia!

Si diumenge passat us vàreu perdre l’excel·lent programa de ràdio En Guàrdia de Catalunya Ràdio sobre l’epigrafia romana, aquí el teniu per retrobar-lo (i comentar-lo) quan reprenguem les classes o escoltar.lo i gaudir.lo durant les vacances d’estiu. Enric Calpena i la dra. Isabel Rodà, membre recent de la Reial Acadèmia de Bones Lletres i catedràtica d’Arqueologia de la UAB, tracten amb molt d’encert i d’una manera molt amena i entenedora els diferents àmbits (la llengua, l’onomàstica, l’estructura territorial, l’ordenament social, l’exèrcit, la toponímia…) sobre els quals permet ampliar coneixements l’epigrafia romana. Abans d’acabar, també es recrea una part del discurs de la dra. Rodà en el seu ingrés a la Reial Acadèmia de Bones Lletres: “Un episodi dintre de les humanitats: l’Epigrafia. Epigrafia «major» i «menor»: l’exemple del fabricant de teules Herenni Optat”.

Dra. Isabel Rodà llegint el seu discurs a la Reial Acadèmia de Bones Lletres, el 12 de febrer del 2015 a les 7 del vespre.

Esdelibro concedeix dues mencions extraordinàries a dos treballs de clàssiques de l’IPM

Dos treballs de clàssiques del nostre centre han rebut una menció extraordinària del jurat del concurs Es de libro 2014/15 de CEDRO: el projecte de recerca de 4t Els orígens clàssics del cinema de Sara Martín, Judit Caballero i Paula Contreras i el treball de recerca de segon de batxillerat Menjar i beure a l’antiga Grècia de Rebeca Barroso i Ana Maria Falcón. L’enhorabona, alumnes dels treballs guardonats! L’enhorabona, alumnes! Podeu veure els treballs premiats aquí.

TR de Rebeca Barroso i Anna Mª Falcón

Menjar i beure a l’antiga Grècia, TR de Rebeca Barroso i Anna Mª Falcón

Els orígens clàssics del cinema. Projecte de recerca de 4t d’ESO de Laia Martín, Paula Contreras i Judith Caballero

No us perdeu aquest programa de ràdio “España vuelta y vuelta” de rtve.es en què els membres del jurat opinen sobre la qualitat dels treballs presentats i premiats i de la dificultat de triar un sol guardonat entre els finalistes.

Imatge de previsualització de YouTube

Anem al teatre! Mots de ritual per a Electra

Imatge de previsualització de YouTube

Mots de ritual per a Electra de Josep Palau i Fabre va ser escrita a París l’any 1958 durant el seu exili fins que retornà a Catalunya el 1962 i estrenada el 1974 (ara set anys després de la seva mort, s’ha representat al TNC). És una peça de 543 versos lliures introduïda amb un pròleg en prosa on explica els antecedents de la trama. Malauradament és una tragèdia molt poc coneguda del teatre català en què Palau i Fabre reflexiona, a partir de les seves vivències com a exiliat a França, sobre la funció de la tragèdia en la nostra societat amb la reescriptura del mite clàssic en què reflexiona sobre la necessitat de fer justícia per la sang vessada i alhora l’horror de qualsevol guerra, la separació de germans, l’evidència de desitjos, els amors enrevessats, els neguits… i la dificultat de fer justícia sense cometre de nou més injustícia i més venjança. La tragèdia, filla de la democràcia atenesa, és per a Palau i Fabre el llenguatge (implícit) de la llibertat.

Imatge de previsualització de YouTube

El dramaturg i director teatral Jordi Coca ha portat per primer cop aquesta obra, fent justícia al Palau i Fabre dramaturg, a un gran teatre públic, a la sala Tallers del TNC de Barcelona, fins aleshores sols s’havia representat a universitats i a sales alternatives, com a l’Espai Brossa. Jordi Coca allunya la tragèdia palaufabriana del franquisme i la fa universal tot i que a l’obra, es projecten imatges de la primera guerra mundial. Entre els canvis dramatúrgics, Coca ha desplaçat el monòleg d’Orestes i ha canviat l’indret on es retroben sense reconèixer-se Electra i Orestes. Reforçant així la teoria de Palau i Fabre, segons la qual els herois, tot i el destí, han de ser conscients dels seus actes. D’aquesta manera, gràcies a la humanitat que adquireixen,  aconsegueixen una intensitat tràgica que els acosta a l’espectador.

L’exiliat Orestes retorna disposat a venjar la mort del seu pare Agamèmnon a mans de l’amant de la seva mare Clitemnestra, Egist. Es topa amb Electra, però ambdós germans fingeixen la seva identitat  i entre tots dos es consumarà l’incest que portarà a la venjança.

No creguis que mai ningú comprengui
el que hem fet, el que has fet. Només tu i jo podrem
comprendre’ns l’un a l’altre, i parlar, i respirar,
i imitar això que sembla que és la vida.
Només tu i jo podrem mirar-nos en els ulls.
Però potser és això l’amor, i és més que tot.

Josep Palau i Fabre, Mots de ritual per a Electra

Per què Palau i Fabre es treu de la màniga aquest incest entre germans? Doncs, perquè en una Catalunya de postguerra, escindida després de la guerra civil, sols l’incest entre l’exiliat (Orestes) i la resistència clandestina (Electra) podia demostrar que calia la unió per aconseguir refer el país (Josep Palau i Fabre “El mirall embruixat” a Assaigs, articles i memòries), tot i que, com bé sabem el final d’en Franco va ser un altre. Ara bé, Orestes-Pílades no vol perdre la seva llibertat a les ordres d’Istar-Electra,  és impactant la dialèctica que sorgeix entre els dos amants, una autèntica lluita de sexes, que ens revela l’opinió de Palau i Fabre sobre les relacions home-dona i ens aclareix que sols l’incest pot segellar el pacte de venjança (L’Electra de Josep Palau i Fabre, per la dra. Montserrat Jufresa):

¿Per què en front d’una dona, un home vol buidar-se
l’ànima sols pel cos, com si el cos fos en ella
més que els mots o els ulls?

Josep Palau i Fabre, Mots de ritual per a Electra

Mots de ritual per a Electra és una obra intensa però curta (aproximadament una hora) perquè la consciència no admet interrupció i l’espectacle no és interromput, tot i que el públic al final no sap si marxar o esperar-se. El teatre de Palau i Fabre, defugint el to aburgesat, és tancat, rigorós, premeditat, minoritari, de temps i espai reduït, mou consciències i fa reflexionar, representa el món i n’és exemple a seguir, un mirall del món amb paraules sense massa ornamentació amb la força del vers  però amb un joc dialèctic ben encertat … tot plegat fa que els espectadors que en puguin gaudir també siguin pocs, perquè tal com ens va dir al final de l’obra Dafnis Balduz falta públic per assaborir els clàssics.

Per què una obra desconeguda per al públic, s’estrena amb adaptacions i innovacions importants? Per què durant tan pocs dies? És admissible la venjança? Cal venjança per fer justícia? En qui cal delegar la venjança? En els tribunals de justícia o exercint la violència? Qui són les Erínies? Què vetllen? Quin és el paper de la dona? Per què el paper d’Orestes envers la força d’Electra és tan difícil en el segle XXI? Per què Orestes és tan diferent? Per què costa tant interpretar el seu paper a un home jove de la nostra època? Per què s’ha d’assumir la responsabilitat dels actes? És una obra pacifista? Com són els personatges palaufabrians?… Si voleu trobar respostes a aquestes preguntes no us perdeu l’obra, si en teniu ocasió, i mentrestant visioneu el col·loqui “Mots de ritual per a Electra” , fet el 8 de maig i conduït per la novel·lista Maria Barbal, juntament amb el director Jordi Coca, i els actors i actrius de la companyia.

Imatge de previsualització de YouTube

N.B.: No us perdeu la ressenya i les entrevistes a alumnes i professor de l’escola Patufet de Barcelona i a l’actor Dafnis Balduz (Orestes) que va fer l’alumna Camila Arigón el dia que vàrem anar a veure Mots de ritual per a Electra de Josep Palau i Fabre al TNC i ho ha publicat al seu bloc-Treball de recerca Cartellera de teatre clàssic a Barcelona

Camila i Dafnis Balduz