
Enguany he decidit escriure un seguit de poemes per a celebrar Sant Jordi, aquesta festa tant catalana i especial. És el nostre deure commemorar tots els esforços que es varen fer en el seu moment per a recuperar les lletres catalanes. D’aquesta manera tots podem participar aportant escrits i poemes de collita pròpia. Us animo a unir-vos-hi i si pot ser amb referents clàssics!
Passió
Les dèbils guspires reviuen el foc,
el bategant cor esdevé roent.
El caliu embriaga poc a poc,
la sinuosa ànima, s’encén estrident.
L’ardent inconscient aflora,
afluent dels racons més profunds.
El sentiment de soledat no enyora,
renega, llençant-se al pou sense fons.
La sang, de rojos, brolla,
de vermells, el foc es tenyeix,
de corall, insinuen els llavis,
d’escarlata, l’au fènix reneix.
Inferno
La foscor s’apodera de la vista,
el cos esdevé com el gel,
la càlida llum s’apaga,
comença el viatge a l’infern.
Caront i la barca esperen,
la Llacuna Estígia, d’ànimes plena,
un cà de tres caps que vigilen,
guardià de temoroses ànimes en pena.
Un cel rogent i flamíger,
un terra erm i ardent.
Sulfurant, Hades fumeja,
torturant esperits, sàdicament.
Sense sortides la ment desespera,
la por, s’apodera del pensament,
ja res més alleugera,
eternament destinats al patiment.
Descriptio Puellae
Dorada, la sedosa cabellera, ondea,
llevada por la brisa primaveral.
Larga y rubia, rodea,
el bello rostro de porcelana oriental.
De finos rasgos, sus impávidos ojos interpelan.
Almendrados, sus pupilas de azabache esconden.
Chata, la pequeña nariz equilibra.
Suaves mejillas, calientes, se enrojecen.
Los tiernos labios húmedos, color coral,
presionados, un sinuoso beso ocultan.
Sonríe, dientes más blancos que el mármol.
Única, estos elementos la modelan.
Arnau Torres Nadal 2n batx B