A GRÈCIA:
ΚΑΘΗΜΕΡΙΟΣ ΒΙΟΣ
-
Casada i conformada – Jéssica Llavero
-
Un dia a casa de la Irene – Carla Asensio
-
Alysa, princesa dels esclaus – Andrea Martínez
-
La vida quotidiana d’una jove grega– Ariadna Jiménez
- Anthea, t’estimo amiga meva
- Corinna
- Els bells temps d’infància
- Records femenins
- Sòcrates a l’àgora
- Un amor fugaç
La nena que va voler veure el Sol d’Atenes (1a part) (2a part): Laia Muñoz Osorio
- La vida d’una esclava
- La vida d’una dona grega
El Diari personal d’una dona a l’antiga Grècia
En vers:
Oda a la dracma – Laia Muñoz Osorio
Oda a la veritat – Laia Muñoz Osorio
Nadal a l’Olimp – Laia Muñoz Osorio
Veus perdudes – Laia Muñoz Osorio
Un simposi a casa d’Aristides –Carlos Thiriet
El brindis grec– Irene Ruiz
Una dona grega – Arnau Torres
A ROMA:
Llatí (ESO i Batxillerat):
Un tomb per l’antiga Roma (Laura, Núria, Toni, Rebeca, Alis, Carlos, Coty, Dani, Irena, Lina, Marta, Oriol i Rabab)
Jocs florals I
Jocs florals II
Jocs florals III
Clàudia i la deessa Cíbele I: L’amant
Clàudia i la deessa Cibele II: La vestal adúltera
Clàudia i la deessa Cíbele III: Una dona romana
Clàudia i la deessa Cíbele IV: L’estàtua
Clàudia i la deessa Cíbele V: El mariner
Clàudia i la deessa Cíbele VI: La Vestal Màxima
Cartes de comiat des del campament
Bàrcino:
De sobte, Bàrcino de Sílvia Espinach.
Tornant a un passat romà, d’Oriol S. López.
Recreacions hagiogràfiques (màrtirs cristians)
Jo també sóc romana! (Santa Eulàlia) – Laia Muñoz Osorio
Tatiana a la recerca de la veritat I, II, III, IV (Santa Tatiana) – Laia Muñoz Osorio
AL PARC DEL LABERINT D’HORTA:
-
Labyrinth trip– Carla Asensio
- El somni d’un dos d’octubre – Annia García
-
Carta a una amiga – Ana Rosa
-
El destí al Parc del laberint – Thaïs García
-
El misteri del Parc del laberint – Carlos Cuevas
-
Eterna joventut – Idoia Garay
-
On es troba la meva Mar? – Sarah Martínez
-
Laberint del Minotaure – Edgar Baena
-
Fets estranys – Jéssica Llavero
-
Laberint màgic – Sara Cañizares.
SANT JORDI
http://www.nationalgeographic.com.es/articulo/historia/secciones/7364/dia_vida_una_mujer_atenas_clasica.html?_page=2
Una nena a Grècia.
Des de que era petita sempre he estat tancada al gineceu amb la meva mare, la meva àvia i les meves germanes. Encara que a vegades, amb la excusa de ajudar a la meva mare a refrescar-se quan estava embarassada del meu germà petit, sortia al pati interior de la casa, això era un privilegi, les meves germanes no han aconseguit sortir mai. La meva mare i la meva àvia sempre ens cuidaven i ens ensenyaven des de ven petites. Recordo quan era ven petita, quan la meva mare em vestia amb el pitó i les sandàlies, i me n’anava a jugar amb unes nines fetes de drap, que feien les meves dos germanes grans mentre la meva àvia les ensenyava a cosir. Jo sempre he volgut ser com la meva germana gran, sobretot de petita que veia com la mare li ensenyava a posar-se guapa, amb el seu maquillatge, es pintava les pestanyes i es ressaltava els pòmuls, jo sempre volia ser com ella i arribar a aquella edat en que la meva mare m’ensenyes a posar-me guapa. Quan ja vaig ser lo suficient gran perquè la meva mare i la meva àvia m’eduquessin, és a dir, m’ensenyessin a cuinar, treballar la llana i el teixit, portar la casa, i quan era una mica més gran a preparar les celebracions que el meu marit desitgi en el futur i portar els esclaus, vaig deixar les nines per començar a aprendre a ser una bona esposa. Però no creieu que era gaire gran, tindria uns set anys quan ja vaig començar a ajudar a casa. Allà la meva segona germana gran ja no hi era a casa, ella ja vivia amb el seu marit des de feia un parell d’anys i des de el dia del seu casament ja no el he vit més, en canvi al seu marit el veig cada dos per tres anant a comprar quan els esclaus no van, a la caverna amb els amics…I la meva germana gran, la que des de petita he desitjar ser com ella , també es va cassar, fa ja tres anys, el seu marit va morir per una malaltia i s’ha quedat a càrrec del seu sogre, i quan el seu fill sigui lo suficient gran passarà a ser càrrec d’ell, és a dir, que tampoc la veig des de fa molt de temps. La meva mare i la meva àvia no estaven gaire contentes amb mi perquè no sem donava gaire bé portar una casa i volien casar-me el més aviat possible, així que em passava dia i nit esforçant per poder ser una bona dona grega, fins que vaig aprendre, fins i tot, a dirigir als esclaus i preparar la celebració d’un simposi per els amics del meu futur marit. Ara ja tinc catorze anys i dintre de poc, igual que les meves germanes gran em toca anar-me’n de casa, he de casar-me amb el meu futur marit, i això no passarà dintre de molt, perquè ja he tingut el plaer de conèixer al nuvi. I sincerament crec que he sigut una noia bastant afortunada, perquè de tots els homes de vint anys que he arribat a veure ell es el millor, i com tampoc podria negar a casar-m’hi amb ell perquè ho decideixen els meus pares, estic preparant el meu casament amb il•lusió, encara que em sàpiga greu deixar a la meva mare i la meva àvia soles, i sobretot deixar la meva infància enrere.
Pingback: Un viatge a les platges de les illes gregues | Aracne fila i fila
LA VIDA EN GRECIA
Las tardes no eran mas que
ríos acorralados
El sol algo mas
que un símbolo dorado
Ponerse a pensar en plenitud
para dejar de callar voces
Días con cuestiones de actitud
Moría quien fallaba a los dioses
Nacimientos en armonía interna
Quien semidiós nacía
dejaba un legado de vida eterna
Quienes todo lo sabían
de la filosofía vivían
Buscando al cielo la vía
mientras campesinos
pensando como conseguir la comida del siguiente día
La noche los encontraba
a todos por igual
desde las amistades mas fieles
hasta el peor mal..
Que después los dioses
se encargaran de hacer a los malos sufrir
eran partes de las historias
por las cuales Grecia quería vivir.
Vid. La meva vida grega de la Nadia
Diari d’Espàsia
Tornem-hi! Un altre dia com els altres. Aquí tancada entre quatre parets dia rere dia, hora rere hora. Sempre igual. N’estic ben tipa. Es pensen que només serveixo per preparar el dinar, endreçar la casa, cuidar aquesta colla de merrecs…
Jo me’ls estimo, però crec que no he nascut només per això. Per què els homes poden sortir, trobar-se amb els amics, parlar, fer política… i nosaltres ens hem d’acontentar tenint el jardí arregladet i el marit satisfet? Ens tenen per ben poca cosa.
Des de petita m’han fet mirar amb mals ulls les dones espartanes, però ara amb els anys gairabé les envejo. Elles són més lliures; poden sortir, van a palestres, s’entrenen. Tenen més llibertats.
I tot això, només per néixer dona i atenesa. Em fa ràbia pensar que les meves dues filles seguiran el meu camí: tancades en un gineceu, cuidant la casa i aprenent només quatre coses; i, en canvi, els seus germans tindran les portes obertes arreu.
Jo prou veig que la petita els dona quatre mil voltes als nanos. És espavilada i desperta, té inquietuds. Fins i tot son pare ho veu. L’altre dia va i li diu: “un noi hauries de ser!”
És així: els homes se n’adonen, però no canviaran res.