Tag Archives: Llatí

Amb música el llatí entra millor!

[youtube]https://youtu.be/ZlVvgw-FNmA[/youtube]

[youtube]https://youtu.be/e5geVOY9N0o[/youtube]

VICTUS, un “room escape” de temàtica romana, la proposta d’oci clàssic per aquest estiu (i hivern?)

Aquestes alçades qui no ha sentit a parlar o ha fet mai alguna partida de room escape?

 Pels despistats o desconeixedors del tema, un room escape, com bé diu el nom, és un joc d’“escapisme”, que normalment es juga en grup, en el qual has d’aconseguir sortir d’una habitació a través del treball en equip, la cerca de pistes i la resolució d’enigmes, i tot en un temps límitat (sovint 60 minuts). Cal dir que en cap moment se sent claustrofòbia ni res semblant. Des de fora, un mentor controla els moviments via càmeres amb altaveu i us pot ajudar i guiar en cas que us encalleu.

 Estem de sort i, per fi, tenim la primera sala (coneguda fins ara) que s’ha atrevit a muntar una partida de room escape de temàtica i ambientació romana: Escapanimus.cat (Ronda Zamenhof, 79, Sabadell).

L’entrada principal de la sala

 Aquesta setmana, hi vam anar i en vam sortir molt contents i satisfets, tant pels enigmes i el muntatge del joc però també per la representació històrica de la decoració de l’habitació i la narrativa mitològica. Només comentar-vos que vam invocar Bacus i vam poder estar en contacte amb ell, que ens feia de guia. També dir que no cal saber cultura clàssica per sortir-ne, però tot ajuda i, si ho teniu fresc, podeu anar més ràpid a resoldre segons què… (és una bona manera de repassar el temari, s’hi podria dur els alumnes a final de trimestre o curs).

La “ianua” de la sala, darrere d’aquesta es desenvolupa tota la partida.

 

 No us vull explicar gaire més per no fer-vos spoiler i aixafar-vos la il·lusió de veure-ho i gaudir-ho vosaltres mateixos in situ. Us deixo, això sí, les quatre línies de presentació oficial de la partida per fer-vos dentetes:

 “Ens trobem al segle II abans de Crist. L’home ha comès un gran error, robar al Déu Júpiter un dels seus tresors més preuats: El pergamí del seu llinatge. Els Déus, farts de la supèrbia dels homes, han decidit alliberar el caos a la terra. L’Oracle ho acaba de vaticinar: S’acosta l’apocalipsi. Només una prova d’humilitat i submissió retornarà l’equilibri.”

No us recorda una mica el mite de Prometeu?

 Si voleu passar-ho bé una estona envoltats de coses romanes i clàssiques (i fresquets, tenen aire condicionat!), ara teniu una molt bona oportunitat! No la deixeu escapar (penseu en fer la reserva abans d’anar-hi). 

 Podeu explicar-nos com ha anat en els comentaris. Nosaltres vam aconseguir resoldre’l molt dignament! 😉 

Berta Cantó, professora de clàssiques

PS: L’amo ens va dir que uns col•legues n’estaven preparant un altre, també de temàtica romana però totalment diferent, a El Masnou. Caldrà anar-hi quan el tinguin llest!

Llatí i grec a Mauthausen

Uns set mil cent vuitanta-nou republicans espanyols anaren a raure a Mauthausen, dels quals  cinc mil no en sortiren vius.

El llistat realitzat per Montserrat Roig a Els catalans als camps nazis (Edicions 62, Barcelona, 2001 pàg. 319) permet copsar que no hi ha poble o poblet de Catalunya i d’arreu dels Països Catalans on no hi hagi algun mort al camp de Mauthausen.

Aquest cap de setmana he anat a Mauthausen a la commemoració 73è aniversari de l’alliberament del camp el 5 de maig de 1945, i he vist inscripcions en grec i llatí. Què n’opineu?

Dic, hospes, Spartae nos te hic vidisse iacentes, dum sanctis patriae legibus obsequimur.

Dic, hospes, Spartae, nos te hic vidisse iacentes
dum sanctis patriae legibus obsequimur.

A partir de les Tusculanae Quaestiones 1.101 de Ciceró que emula l’epitafi als 300 espartatans morts a les Termòpiles de
Simònides de Ceos:

ὦ ξεῖν᾿, ἀγγέλλειν Λακεδαιμονίοις ὅτι τῇδε
κείμεθα τοῖς κείνων πειθόμενοι νομίμοις.

Isabel Carreras Odriozola
Professora jubilada de Clàssiques
Institut Serra de Marina, Premià de Mar

Vacances a Tàrraco

El passat estiu, la meva parella i jo vam empendre l’aventura d’anar a passar uns dies a la ciutat de Tarragona, havent estudiat els dos el batxillerat humanístic i coneixent de sobres la ciutat romana de Tàrraco. La nostra intenció, de bon principi, va ser a més de passar uns dies junts, poder conèixer d’aprop tot allò que haviem vist per fotografies i que tants cops havíem estudiat a l’aula. Teníem molt d’interès en poder conèixer en directe les edificacions romanes que tanta importància van suposar per Tàrraco, així com per què era tan important dins d’Hispània.

El primer que vam visitar va ser l’amfiteatre. Va ser completament INCREÏBLE veure’l el directe. No vàrem poder veure’l per dins encara que, com a recompensa vam assistir des de lluny, a un espectacle de Tarraco viva on es feia una representació de com eren les lluites de gladiadors. Encara vam acabar més fascinats.

L'amfiteatre de nit. De lluny la representació de les lluites de gladiadors.

L’amfiteatre de nit. De lluny la representació de les lluites de gladiadors.

L'amfiteatre vist des de fora.

L’amfiteatre vist des de fora i de dia.

Aquell mateix dia, admirats per la magnificiència de les contruccions, vam visitar una maqueta, és a dir, una reconstrucció en miniatura de la ciutat de Tàrraco del segle II en escala 1:500, on vam poder observar com era en època romana, així com la manera en què vivien els romans, on es trobava cada edificació i quina era la seva funció. Va ser genial veure-la  ja que ens va ajudar a imaginar-nos la ciutat un cop anéssim visitant cada racó.

Representació de la Tárraco romana.

Representació de la Tárraco romana.

Tot seguit, vam visitar les restes romanes que queden del circ. Tant des de fora com de dins, ens va semblar magnífic, molt gran i ens va permetre imaginar-nos com era en la seva època.

Una de les quatre cantonades que regien el circ romà.

Una de les quatre cantonades que regien el circ romà.

Part del circ romà

Part del circ romà

Així mateix, vam tenir el plaer de visitar el pretori, és a dir, la  construcció que servía per comunicar el Circ romà amb el fòrum Provincial.

Part del pretori romà

Part del pretori romà

Part subterrània del pretori.

Part subterrània del pretori.

Per últim, però no menys important, vàrem visitar les muralles romanes i durant el recorregut vam anar trobant altres elements com ara alguns fragments d’una columna de l’època, gravats sobre pedra, parts de les torres que conformaven la muralla de la ciutat…

Part de la muralla romana.

Part de la muralla romana.

Gravat reconstruit de la ciutat de Tárraco en nomenclatura romana.

Gravat reconstruït de la ciutat de Tàrraco en nomenclatura romana.

Restes de la torre de Minerva

Restes de la torre de Minerva

En resum, va ser una experiència molt excitant i molt única, en la qual vam poder gaudir de ben a prop el passat romà. Animo a tothom a qui l’interessi que hi vagi que, de ben segur, no es decebrà. Ens varen faltar moltes coses per a visitar, per això no descartem tornar-hi l’any vinent i seguir mantenint viva l’essència que varen deixar-nos els nostres avantpassats romans.

22497091_10212601486245185_475364120_o

Mireia Sánchez Cano

Exalumna de Llatí i Grec de l’institut Premià de Mar

Ens preparem amb kahoot Llatí PAU 2017

Hem fet molts kahoots amb els pensa de Lingua Latina per se illustrata, molts de lectures (Metamorfosis, Eneida, Miles Gloriosus…) i molts de literatura (Ciceró…), cultura i civilització (termes…), de llatinismes (jurídics…), per preparar les PAU… però ara hem decidit de fer-ne un de cloenda. Hi voleu jugar?

– “Tranquils, anem a fer un kahoot!”

kahootPAULlatí

 

Alexia, Irene i Sandra

Alumnes de Llatí 2n de Batxillerat

Ser mare a l’antiga Roma

Fa poc vam celebrar el dia de la mare a Espanya i a cinc països més. Tots estimem  les nostres mares, i el seu paper és molt important per a la societat: elles ens eduquen i ens veuen créixer. Però, ha estat així des de sempre?

Als epitafis trobàvem informació sobre la vida de la persona, i molts cops també ens donen informació sobre la societat en la que vivia. Recordem, doncs, l’epitafi de Clàudia del segle II aC.:

Foraster , poc és el que vull dir-te ; atura’t i llegeix amb atenció :

Aquí hi ha el sepulcre no pulcre d’una polida dona

Els seus pares li van donar el nom de Claudia .

Va estimar al seu marit amb tot el seu cor.

 Va criar dos fills. A un el va deixar sobre la terra ; a l’altre el va enterrar ja sota terra .

De conversa graciosa i de pas elegant.

Va guardar casa seva. Va fer la seva llana . Dit això, ves-te’n.

En aquest epitafi podem veure clarament les tres funcions principals de la dona en època antiga: ser bona esposa, cuidar la casa,  tenir fills i criar-los.

detalle del Ara Pacis

La dea grega Gea en un monument romà I a. C.

Amb una situació de clara discriminació sobre la dona, i al costat dels grans càrrecs que podíem veure als epitafis dels homes: càrrecs polítics i èxits militars , la dona no n’obtenia cap. I és que al cap i a la fi, el seu paper principal era l’educació dels fills, que no era de poca importància. Era molt diferent l’educació que rebia un ‘’puer’’ que una ‘’puella’’, ja que la noia havia de ser formada adequadament per poder ser una bona matrona.

Una de les mares més importants de l’antiga Roma, va ser Cornèlia, la mare dels germans Grac. Ella tenia una gran responsabilitat social degut al seu paper com a esposa d’un dels aristòcrates més poderós de l’època, que quan aquest marit va morir, Cornèlia es va encarregar del paper de la casa i dels seus fills.

Els seus tres fills: dos barons i una noia, van ser educats de manera constant i molt influent, fins que els dos fills van iniciar una carrera política i la seva filla va ser casada amb Escipió Emilià. Desgraciadament, els seus dos fills van morir assassinats i no va tenir cap nét. Aquesta gran influència i popularitat és la raó per la qual la societat la recorda com una de les dones més coneguda de l’Antiga Roma.

Quines altres mares romanes coneixeu? Qui va ser la mare de Juli Cèsar i quina influència va exercir en ell?

Creieu que el paper de la dona ha canviat al llarg dels segles? i el de les mares?  Segueix existint el masclisme avui en dia?

Laia Costa,

1r de Batxillerat Humanístic

Taller d’escriptura amb calamus: cartes d’amor en llatí

El passat dilluns 18 d’abril, els alumnes de llatí de primer de batxillerat vam realitzar un taller d’escriptura amb calamus. Va ser una nova experiència per molts de nosaltres i ens va agradar molt. Aquí us deixem el resultat final i una petita demostració de com va ser aquell dia.

[youtube]https://www.youtube.com/watch?v=EnxfAQabipQ[/youtube]

Per cert, sabeu què vàrem escriure?

Ramon Albero, Mariona Cava i Eloi Salat, alumnes de llatí 1r de Batxillerat

Rosa, rosae, feta manualitat!

En una tasca del Moodle de llatí de 4t de l’ESO, havíem d’esbrinar la pervivència del paradigma de la primera declinació llatina Rosa, -ae i de comentar el perquè de la seva pervivència en la música, en el cinema, en els productes i establiments comercials,… En una altra tasca, hem conegut l’herència clàssica dels perfums i tot un món de referents clàssics en els anuncis publicitaris.
Jo, amb el permís de la magistra, he dissenyat un flascó de perfum de pètals de rosa i li he posat el nom de Rosa, -ae. Què n’opineu?

Carla Cámara
4t ESO Llatí opt. 1

Visitem el Museu Romà de Premià de Mar

El dilluns 26 i el divendres 30 d’octubre de 2015 a la planta octagonal del Museu Romà de Premià, els alumnes de llatí de 4t d’ESO i de batxillerat de l’IPM  vam recitar els epitafis recollits per Mònica Miró Vinaixa al seu llibre Perennia, i els alumnes del CNL del Maresme van llegir la seva traducció al català. Va ser una experiència molt maca ja que a part de recitar epitafis escrits fa molt de temps, vam fer-ho a una planta octagonal romana de Premià de Mar on vam poder fer-nos una idea de com eren les sales de rebre i els balnea d’aquella època.

Muntatge audiovisual de la visita del dilluns 26 d’octubre, fet per l’alumne de 4t de llatí Miguel Ángel Valdivieso:

[youtube]https://www.youtube.com/watch?v=gcbNxoW10zI[/youtube]

Muntatge audiovisual de la visita del 30 d’octubre, fet per l’alumne de 1r de batxillerat Eloi Salat:

[youtube]https://www.youtube.com/watch?v=HeEeiGGjb4Y[/youtube]

Si voleu aprofundir sobre el nostre passat romà, llegiu, entre d’altres, aquest apunt a Aracne fila i fila, i sobretot no us perdeu aquesta conferència “Les darreres novetats al jaciment romà de Can Ferrerons” el proper diumenge dia 6 de desembre a les 12h, al Museu de l’Estampació de Premià de Mar.

Mariona Cava i Eloi Salat, alumnes de Clàssiques 1r de Batxillerat