Tag Archives: Vida quotidiana

Diari personal d’una dona a l’antiga Grècia

La ceràmica retrata alguns aspectes de la nostra vida i potser serà el que passarà a la posterioritat. Tanmateix, he decidit deixar per escrit la meva història en forma de diari personal, la protagonista d’aquest li he posat el nom d’Aglaia, una dona modesta i cansada de les diferències socials.

Aquest diari l’escric explicant el meu dia a dia i reivindicant-me així una mica, ja que per via oral no ho puc fer i aprofito aquest diari que serà el confident dels meus secrets més íntims, i, si algun dia algú el troba es pugui fer una idea del paper que ocupava la dona de la meva època.

Dia 1: Sóc l’Aglaia mare d’una de les famílies d’una població grega. Desperto de nou i sóc allà, un dia més contemplo les vistes al mar i com cada matí segueixo la meva rutina diària. Primer de tot serveixo al meu marit i als meus cinc fills l’esmorzar que els hi pertoca i si en queda esmorzo jo, a casa per aquest àpat  ἀκρατισμός mengem una espècie de pa de cibada mullat en vi pur, és deliciós sempre que puc m’hi atipo. Som una família modesta i encara no hem aconseguit reunir diners suficients per a poder instal·lar a casa un petit quarto de bany com hi tenen algunes famílies amb banyeres de fang ornamentades les quals són precioses! Així doncs m’endinso cap als camins de grava que em porten al mar. De fet, podria assajar-me als banys comuns però sempre he preferit el mar, aprofito per desconnectar i per anar a buscar aigua pura a la font del poble.

Les rutines em maten, a mi m’agrada improvisar i viure el moment. Després que el meu pare firmés el contracte amb el meu marit, assegurant que passava a ser propietat seva, no he volgut tornar a saber res d’ells. Sempre he pensat que pertanyo a una època futura, on les dones juguin un paper més important. M’encantaria no ser eternament menor d’edat i poder entrar en l’ordre públic, estic segura que podria aportar una nova visió de la societat. Com canviarien les coses…I tant que canviarien!
Després d’aquesta petita reivindicació, segueixo explicant. La meva filla Adònia va curta de roba, així que avui em tocarà teixir alguna cosa de roba i un cop acabi preparar el dinar que si no en Agatone, el meu marit s’enfadarà. Sempre al seu servei, sempre… N’estic ben tipa!

Un cop arriben els meus fills fem una mica de safareig a l’entrada tot i que discretament per tal que no em vegi gaire gent. Ells aprofiten també, per jugar, tenen una joguina amo una base rodona la qual l’enrotlla un fil i la van fent pujar i baixar. Aconsegueixen fer virgueries. Un dia, vaig somiar que l’any 2017 d’aquí milers d’anys encara existirien i s’anomenarien “ioios”. El meu fill mitjà té un gran do amb els jocs de taula, és una autèntica màquina.

Sec al terrat i veig la caiguda del sol… Reflexiono i me’n torno a adonar que no sóc feliç, si nos fos pels meus fills de ben segur que jo, no hi seria aquí. Sort que puc escriure i pintar! Sóc una dona afortunada!

Aina Blanch (text) i Anto Cerdà (il·lustracions), 1r de batxillerat humanístic

Una dona grega

d2

Gineceu, il·lustració Grec 2 unitat 1 pàg. 16 (Editorial Teide)

Una dona grega

El dia s’aixeca, i jo amb ell.

La rutina comença amb el so de l’estornell.

M’aixeco i hores m’hi passo, davant el nítid mirall.

La cabellera amb una trossa em recullo,

suaus ungüents pel sensible rostre m’escampo,

amb el delicat quitó de lli em vesteixo,

fermalls i un cinyell me l’acomoden,

si tinc fred amb un bonic himàcion em cobreixo.

De la casa me’n cuido,

magnífics vestits teixeixo,

pa i conserves preparo,

dinar i sopar, jo cuino.

Els meus preciosos fills alleto,

al gineceu els porto,

per la meva filla nines confecciono,

al meu fill un io-io li dono.

Feliç Dia Mundial de la Poesia!

Arnau Torres Nadal

1r Batxillerat Grec

 

Cabells blaus!

Anto i Ada, 1r Batxillerat Humanístic

 

Nunc etiam infectos demens imitare Britannos,
ludis et externo tincta nitore caput?
Vt natura dedit, sic omnis recta figu ra est:
turpis Romano Belgicus ore color.
Illi sub terris fiant mala multa puellae,
quae mentita suas uertit inepta comas!
Deme: mihi certe poteris formosa uideri,
mi formosa sat es, si modo saepe uenis.
An si caeruleo quaedam sua tempora fuco
tinxerit, idcirco caerula forma bona est?
Cum tibi nec frater nec sit tibi filius ullus,
frater ego et tibi sim filius unus ego.
Ipse tuus semper tibi sit custodia lectus,
nec nimis ornata fronte sedere uelis.
Credam ego narranti, noli committere, famae:
et terram rumor transilit et maria.
Properci 2, 17b, 23-38

Ah boja! ¿Ara també imites els pintats bretons, i et diverteixes duent el cap tenyit d’una lluentor manllevada? Tal com la Natura la dota, tota figura és perfecta: el color del belga deshonra una cara romana. Que sota terra hagi de patir mil turments, la dona estúpida que altera els seus cabells amb una aparença mentida. Pel que fa a mi, sempre podràs semblar-me bella: prou bella ets per a mi, mentre vinguis sovint. ¿Per ventura, només perquè una dona qualsevol s’ha tenyit els polsos de blau, la bellesa blava és admirable? Jo creuré la fama parlera, no vulguis cometre faltes: les murmuracions travessen les terres i els mars.

Traducció de : J. Mínguez (1946)

Qui és Properci? A quina època va viure? Després de llegir amb molta atenció el fragment anterior, comenteu-lo.

Creieu que portar els cabells blaus és només una moda actual? Vosaltres també us heu tenyit o us agradaria lluir els cabells blaus com nosaltres?

Ada Andiñach & Antonella Cerdà, 1r de Batxillerat Llatí

L’home romà i els anells

En el món romà una joia es feia servir per simbolitzar un estatus, a més de per adornar. Els anells eren una de les joies més populars i van ser utilitzats tant pels homes com per les dones.  En l’home, l’anell reflectia la classe social a la qual pertanyia i, amb posterioritat, el nivell econòmic del portador.

Els rics portaven al dit anular de la mà esquerra un anell de ferro perquè creien que des d’aquest dit hi havia una vena que anava directament al cor. Aquest anell no era només un adorn; servia de segell per autentificar i lacrar els documents. De manera que, quan el portador moria es destruïa l’anell per tal que ningú més el pogués emprar.

L’ anell d’or annulus aureus es reservava per a certes ocasions i persones. Els enviats a l’estranger en una ambaixada portaven un anell d’or com a mostra de la seva dignitat, però un cop de tornada lluïen el de ferro una altra vegada.

h1813

Però, la funció assignada principalment a l’anell va ser la de segell per signar documents oficials i privats.h2206

Al principi, només es portaven anells en un dit i estava mal vist que un home portés dos anells; però després, ja entrat l’Imperi per influència dels gustos i modes orientals,  va anar augmentant el nombre d’anells que es posaven i es van carregar els dits amb anells amb pedres precioses, a excepció del dit d’enmig,  l’anomenat infamis que per superstició quedava sense cap anell. Els dies de dol es treien els anells d’or (els més utilitzats a partir del segle I dC), que també deixaven de portar com a senyal de protesta.

Per guardar els anells feien servir uns cofres anomenats dactyliothecae. La gent rica tenia jocs d’anells; més lleugers per a l’estiu, més pesats per l’hivern. Existien dactyliothecae públics i privats a Roma on s’exhibien els anells portats a casa que venien de guerres estrangeres.

El més comú va ser el gust pels anells adornats amb gemmes i camafeus, en els quals els romans gastaven enormes fortunes. Els romans humils els imitaven en bronze i amb un tros de pasta de vidre encastat, com si fos una pedra preciosa.També s’han trobat anells amb l’efígie de l’emperador.

Anell amb l'efígie de Tiberi

Anell amb l’efígie de Tiberi

Rocío Rodríguez

1r Batx. Humanístic

La Maison Carrée a Nîmes

5.0.3

La Maison Carrée a Nîmes (França)

La civilització romana ha deixat una gran petjada en diferents àmbits de la nostra societat actual, un d’ells és l’art.

Les civilitzacions grega i romana van crear uns models artístics (art clàssic), especialment en arquitectura i en escultura, que s’han mantingut i recuperat al llarg del temps. L’art clàssic romà és una barreja d’elements i influències artístiques de diferents procedències. Això va ser gràcies al contacte cultural del poble romà amb els diferents pobles, i està especialment influït per l’art etrusc i l’art grec, dels quals van prendre alguns elements artístics.

Avui parlarem d’un temple que encara conservem avui en dia a la ciutat francesa de Nimes: la Maison Carrée.

Es tracta d’un temple edificat l’any 16 aC, és a dir, en temps de l’emperador Octavi August. En aquell moment ocupava un lloc en l’antic fòrum romà, la zona comercial de la ciutat, just en la confluència dels dos carrers principals: el cardo i el decumanus. Tanmateix, actualment se situa al centre de la ciutat.

El seu autor és desconegut però sabem que va ser construït per ordre del governador Agripa, que era la mà dreta d’August. Aquest temple és una mostra de les intencions d’Octavi August de romanitzar tot l’imperi que havia aplegat sota el seu poder. A banda de temples va fer construir edificacions civils com aqüeductes, teatres, amfiteatres, arcs de triomf… D’altra banda era una bona manera d’impressionar a altres pobles conquerits per demostrar el poder i la grandesa dels nous amos.

[youtube]https://www.youtube.com/watch?v=tgDGYfCEes8[/youtube]

La Maison Carrée és una obra d’influència grega tal com podem veure en la seva planta rectangular, l’ús del sistema arquitravat o els ordres arquitectònics clàssics a la qual s’hi van incorporar elements innovadors, propis de la tradició etrusca, com ara el podi elevat. Aquesta construcció, al mateix temps, seria un referent per al temple de l’Ara Pacis de Roma (13-9 aC) i segles més tard per al Renaixement i el Neoclàssic pel que fa la importància del pòrtic i l’ordre corinti emprat. EX: Església de La Madeleine de París (1807-1842).

Laia Costa,

2n de Batxillerat Humanístic

Κάρπαθος, l’illa de la qual tothom parla

160519160848-egyptair-ms804-plane-full-169Desgraciadament, Grècia torna a ser notícia amb el descobriment de les possibles restes de l’avió MS804 de la companyia Egyptair, desaparegut el passat 19 de maig. El punt assenyalat per l’exèrcit egipci és el sud-est de l’illa grega de Kárpathos.

Kárpathos (Κάρπαθος) és una illa de la mar Egea entre Creta i Rodes. És considerada terra dels Titans i gegants, ja que la tradició diu que Atlas, Prometeu i Epimito, van habitar-la. Segons la mitologia grega, el primer habitant de Karpathos és el tità Iapetos; fill d’Urà (cel) i Gea (Terra). Els ‘telquins‘ van ser els antics pobladors d’aquesta illa, éssers mitològics representats com a meitat home meitat peix, coneguts per ser grans marins i fills de Posidó.
0ed33390dd66e979710b3a0ee608a005
L’illa ha estat profundament influenciada pels habitants de Creta, que van emigrar i es van assentar del II mil·lenni aC, però els pocs documents existents mostren que l’illa de Kárpathos ha estat habitada des del Neolític.

Nombroses troballes de l’Edat del Bronze (2000 aC) mostren l’expansió dels cretencs i el seu domini sobre aquest tram de mar.
Durant l’època de les guerres civils a Grècia, Kárpathos va ser aliada d’Atenes i Delos, però després van passar sota el domini de Rodes.

Kárpathos ha experimentat un gran domini estranger: en l’Edat Mitjana l’illa s’anomenava Sarpantos, i, després dels francs, Kárpathos i Rhodes passaran sota el comandament de Lleó Gavalas, seguit per Andreas i Ludovic i acabant finalment sota el domini turc al segle 16.
L’any 1821, els habitants de Kárpathos participaren en la revolució grega, passant a formar part de l’estat grec el 1823. En 1830 el Protocol de Londres va lliurar l’illa als turcs, mentre que el 1912, va estar sota el comandament italià, igual que totes les illes del Dodecaneso.
Finalment, Kárpathos es converteix en illa grega el 7 març 1948.

Però va ser Homer que va donar a conèixer l’illa en la Ilíada al catàleg de les naus, on l’anomena Carpats.

Laia Costa,

1r de Batxillerat Humanístic

Ser mare a l’antiga Roma

Fa poc vam celebrar el dia de la mare a Espanya i a cinc països més. Tots estimem  les nostres mares, i el seu paper és molt important per a la societat: elles ens eduquen i ens veuen créixer. Però, ha estat així des de sempre?

Als epitafis trobàvem informació sobre la vida de la persona, i molts cops també ens donen informació sobre la societat en la que vivia. Recordem, doncs, l’epitafi de Clàudia del segle II aC.:

Foraster , poc és el que vull dir-te ; atura’t i llegeix amb atenció :

Aquí hi ha el sepulcre no pulcre d’una polida dona

Els seus pares li van donar el nom de Claudia .

Va estimar al seu marit amb tot el seu cor.

 Va criar dos fills. A un el va deixar sobre la terra ; a l’altre el va enterrar ja sota terra .

De conversa graciosa i de pas elegant.

Va guardar casa seva. Va fer la seva llana . Dit això, ves-te’n.

En aquest epitafi podem veure clarament les tres funcions principals de la dona en època antiga: ser bona esposa, cuidar la casa,  tenir fills i criar-los.

detalle del Ara Pacis

La dea grega Gea en un monument romà I a. C.

Amb una situació de clara discriminació sobre la dona, i al costat dels grans càrrecs que podíem veure als epitafis dels homes: càrrecs polítics i èxits militars , la dona no n’obtenia cap. I és que al cap i a la fi, el seu paper principal era l’educació dels fills, que no era de poca importància. Era molt diferent l’educació que rebia un ‘’puer’’ que una ‘’puella’’, ja que la noia havia de ser formada adequadament per poder ser una bona matrona.

Una de les mares més importants de l’antiga Roma, va ser Cornèlia, la mare dels germans Grac. Ella tenia una gran responsabilitat social degut al seu paper com a esposa d’un dels aristòcrates més poderós de l’època, que quan aquest marit va morir, Cornèlia es va encarregar del paper de la casa i dels seus fills.

Els seus tres fills: dos barons i una noia, van ser educats de manera constant i molt influent, fins que els dos fills van iniciar una carrera política i la seva filla va ser casada amb Escipió Emilià. Desgraciadament, els seus dos fills van morir assassinats i no va tenir cap nét. Aquesta gran influència i popularitat és la raó per la qual la societat la recorda com una de les dones més coneguda de l’Antiga Roma.

Quines altres mares romanes coneixeu? Qui va ser la mare de Juli Cèsar i quina influència va exercir en ell?

Creieu que el paper de la dona ha canviat al llarg dels segles? i el de les mares?  Segueix existint el masclisme avui en dia?

Laia Costa,

1r de Batxillerat Humanístic