Tag Archives: Teatre

La vigència de les lectures recomanades de teatre grec

Durant els segles V i VI aC, a l’antiga Grècia es va crear el teatre. Al principi, s’utilitzava per fer ofrenes i càntics al déu Dionís, però eventualment va evolucionar fins als nostres dies, on el teatre s’ha convertit en una part molt important de la nostra societat.

En la cultura de l’antiga Grècia podem trobar diferents autors molt importants. En primer lloc està Aristòfanes, escriptor de la Lisístrata i Els Núvols, dues comèdies que van ser llegides a classe de Grec. Trobo que són importants, no només per la pervivència que ens ha deixat el teatre de l’època, sinó per als temes i les ensenyances de les obres. La Lisístrata ens parla de la força de les dones per afrontar una guerra pacíficament, sense violència, a través d’una vaga sexual. A Els Núvols, Aristòfanes ens parla, mitjançant una història d’un pare i un fill, la importància de l’oratòria i de les diferències entre el bé i el mal. Tots els temes esmentats anteriorment encara formen part de la nostra vida actual. Les dones encara fan vagues de sexe per aconseguir parar guerres i per aconseguir reformes de manera pacífica. El bé i el mal encara són temes que seguim discutint i estudiant per arribar a una societat millor.


Per una altra banda, tenim a Sòfocles, un altre autor important de l’època. Escriptor d’Antígona, una tragèdia llegida i comentada també a classe de Grec. Aquesta parla sobre com el destí té un futur guardat per nosaltres, que no es pot evitar ni canviar. Un altre dels grans temes actuals de la nostra societat. Hi ha gent que creu en el destí, hi ha gent que no hi creu, però sempre hi haurà aquest debat que mou masses. Pel que fa a Èdip rei, quin tema d’actualitat creieu que planteja?

Resumint, des de Aristòfanes a Shakespeare i fins a Buero Vallejo, el teatre ens acompanya en l’actualitat, tant en temàtiques com en fer-nos veure el món des de diferents punts de vista.

I vosaltres què n’opineu? Creieu que tenen vigència? Per què?

Núria Serra

2n Batx. grec

“Medus, servus improbus”

El passat 19 d’abril a l‘IES Margarida Xirgu, durant les jornades culturals, els alumnes de Llatí de 4t van representar l’obra en llatí “Medus, servus improbus”.

Es diu “Medus, servus improbus” i és una contaminatio entre diversos capítols de Familia Romana i un motiu de Plaute (l’esclava que és una lliure raptada).

Aemilia explica a Iulia que té una germana petita, que es diu Lydia, que va ser raptada i que la pot reconèixer per les lúnules idèntiques que porten. Medus veu el seu amo comptant cent monedes i com Iulius se’n va de l’habitació per castigar Marcus, que ha pegat a Iulia, li roba noranta i se’n va. Iulius ho descobreix, investiga, descobreix que Medus té una amiga a Roma i se’n hi va a buscar-lo amb un soldats i varis esclaus. Medus arriba a Roma per trobar-se amb la seva amiga, que es diu Lydia, i li regala un anell, que val noranta monedes. Mentre parlen apareix Iulius que els captura tots dos. Iulius, ferit a la seva dignitas, malgrat recuperar l’anell, decideix crucificar-los a tots dos al peristil de la seva villa per donar exemple. Iniciada la crucifixió apareixen Aemilia i Iulia. Iulia li pregunta a Lydia perquè porta una lúnula i tot es descobreix. Lydia es baixada de la creu i demana casar-se amb Medus, que és manumitit per Iulius. Ara Medus i Iulius són cunyats! Final feliç.

Representació de  “Medus, servus improbus” a l’institut Margarida Xirgu

Els alumnes s’ho van passar molt bé i la representació va fer riure els seus companys. L’obra la van seguir prou bé els seus companys de 4t pels subtítols que es projectaven a mida que parlaven (i que van servir per ajudar als desmemoriats) i per les explicacions que la deessa Venus (amb vestit rosa) feia quan començava cada acte.

“Medus, servus improbus”

Al capdavall una bonica experiència que espero que faci tenir un bon record del llatí als alumnes que van participar-hi i als que ho van veure.

M. Arcadi Viñas

Institut Margarita Xirgu

XXIII FESTIVAL JUVENIL DE TEATRE GRECOLLATÍ

ELA-ελα TEATRE és una entitat del barri de Santa Eulàlia de l’Hospitalet de Llobregat. En col·laboració amb l’institut Santa Eulàlia, porta a terme un projecte TÀNDEM patrocinat per l’Ajuntament de la ciutat. Enguany presenta la tragèdia LES FENÍCIES d’Eurípides en el marc del XXIII FESTIVAL JUVENIL DE TEATRE GRECOLLATÍ.

Carme Llitjós

Crònica de la I Trobada de Teatre Grecollatí de Secundària

Ela-ela TEATRE va proposar al mes de novembre passat la celebració d’aquesta Trobada, amb la intenció de reunir uns quants ensenyants de Llengües clàssiques que posessin en escena, en l’àmbit de la classe, obres de l’Antiguitat grecollatina, com a canal d’aprenentatge del pensament i de la cultura en general pròpies del món clàssic.

Finalment, vençudes les dificultats de calendari, ens vàrem trobar tres instituts: I. Pedraforca i I. Santa Eulàlia  de l’Hospitalet de Llobregat, i I. S’agulla de Blanes. L’espai destinat per a la Trobada va ser lAuditori Barradas, a l’Hospitalet.

L’Institut Pedraforca va presentar dues obres:      Una adaptació de l’Odissea  d’Homer amb alumnes d’ESO i una de  Lisístrata d’Aristòfanes amb nois i noies de Batxillerat. Com a responsable de l’activitat portava el grup la professora Marta Vázquez.

Des de Blanes va arribar un grup de 1r de Batxillerat,  amb la professora Mª José López . Van representar una obra titulada Mitus de butxaca. En un lugar de la Mancha, en part de creació pròpia. Un grup d’escolars catalans se’n va a la Mancha a representar tres mites: El judici de Paris,  Eco i Narcís, i Apol·lo i Dafne.

Alhora l’I. Santa Eulàlia hi va portar un grup d’alumnes com a públic i membres de la nostra entitat van omplir els temps  entre actuació i actuació amb exercicis d’improvisació teatral.

En acabar, vàrem fer una reunió de professores responsables de grup i membres de la nostra entitat, que havia organitzat la trobada. Es va parlar de la necessitat de crear i cercar textos adients a alumnes joves i la voluntat de continuar amb aquesta iniciativa.

El to de totes tres posades en escena era humorístic. Ens ho vàrem passar d’allò més bé perquè l’ambient va ser en tot moment cordial i distès. Hi tornarem el curs vinent!

                                   L’Hospitalet de Llobregat, 23 de març de 2018.

Carme LLitjós

De vacances: Aprenents de Plaute a Empúries

aprenents-de-plaute_large

A més a més de visitar les restes grecoromanes d’Empúries, aquest estiu podeu gaudir amb capvespres de teatre romà amb Aprenents de Plaute.

En plena època augustal el fòrum d’Emporiae pateix una reforma important. La ciutat ho celebra amb jocs i espectacles, entre ells una representació teatral per a la realització de la qual, es convoca un concurs. Agripina, filla de Caius Octavius Carbo, veu aquí l’oportunitat de complir un dels seus grans somnis: actuar en una comèdia. Però no ho pot fer sola…

En català:

Del 17 al 31 de juliol i de l’1 al 8 de setembre: cada dilluns, dimecres i divendres (* i excepcionalment el dia 27 de juliol)

De l’1 al 31 d’agost: de dilluns a divendres (excepte els dies 28 de juliol, 8 i 11 d’agost)

En castellà:

Del 3 al 31 d’agost: cada dijous

Horari: juliol a les 20h; agost a les 19.30h i setembre a les 19h
Preu: 10€. Menors de 8 anys gratuït.
Punt de trobada: Zona dels temples de la ciutat grega
Es recomana reserva prèvia al telèfon 972 77 59 76 II reservesempuries@gencat.cat

Teatres grecoromans d’Europa i d’Àsia

Al començament els teatres romans eren de fusta i desmuntables. Però a partir del segle I a. C. a Roma es van començar a construir teatres de pedra segons els models grecs, sovint refets pels romans.

Els grecs construïen els teatres sobre la falda d’una muntanya, per poder posar els seients en forma esglaonada en forma de grades, mentre que els romans també aprofitaven sovint el pendent per recolzar-hi la graderia.

Tant el teatre grec com el romà eren a l’aire lliure. Tant sols es cobria de vegades amb una lona.

  Aquí teniu el Kahoot de la meva companya Laia Costa.

Chorouk Regrag, 1r de Batxillerat Humanístic 2016

ASPECTES DE LA RELIGIÓ GREGA: Els jocs Olímpics i el teatre

Companys nostres ,us hem volgut preparar un Kahoot sobre la civilització i la cultura que tenien els antics grecs, exactament sobre els jocs Olímpics i el teatre, de les unitats 7 i 9 del llibre de text de Grec de 1r de Batxillerat.

Captura

 

Què us ha semblat el nostre Kahoot? Un cop heu acabat de fer-lo digueu-nos la vostra puntuació.

1r Batxillerat, Chorouk Regrag i Laia Arcas

“Classical Culture in English” at IPM

Hi,
we are from a state-owned high school from Premià de Mar, Institut Premià de Mar, near Barcelona. We are students from third of ESO, we are studying an optional subject called ‘Classical Culture in English’.
We are proud to show you our play ‘Orpheus’, an adaptation of Orpheus, a Greek myth found in poems written by different ancient Greek poets.

Orpheus. Fotografia Dia de Sant Jordi de Pep Caballeria

You’ll see that first we introduce the play with a poem called ‘Eurydice’, by the modernist American poet HD, Hilda Dolittle. The poem also deals with the myth of Orpheus and Eurydice.

[youtube width=”650″ height=”550″]https://youtu.be/T4LEgyi_9mA[/youtube]

We had great fun rehearsing the play and we also learned a lot about mythology and Greek culture by preparing all the details for the performance. Of course, we learned a lot of English, mainly vocabulary and pronunciation,
It’s been a great experience for all of us. Rehearsing a play and performing is a great group activity, which we recommend to you. As a teacher, I’m satisfied because we learned so many values and improved a great variety of skills diffferent from the traditional language skills practised in conventional lessons.

A. Lopez

English Teacher IPM

Antigone, el valor de la interdisciplinarietat

Quin sentit tindria la nostra tasca de divulgadors del món clàssic entre l’alumnat, si no fóssim capaços de fer-los entendre la seva pervivència al llarg dels segles i la seva vigència com a punt de partida de manifestacions artístiques i culturals de tots els temps?

Amb aquesta pregunta començava la comunicació que la Núria Valls, en qualitat de professora de Francès, i jo mateixa, com a docent de Grec i Llatí, vam presentar el passat divendres 13 de març a les IX Jornades de Didàctica de les Llengües Clàssiques que van tenir lloc a la Casa de Convalescència de l’Hospital de Sant Pau de Barcelona.

Crec que la resposta és evident i en aquest context aràcnid no paga la pena ni plantejar-se-la, per això ens vam centrar en una de les principals maneres de poder aconseguir la valoració i experimentació de la pervivència d’allò clàssic: la interdisciplinarietat. Pensem que cal fomentar-la i practicar-la com a eina bàsica de revaloració del llegat grecollatí. Per això vam posar diversos exemples de la tasca interdisciplinària a l’Institut Isaac Albéniz de Badalona, que va culminar l’any passat amb la representació d’una versió de l’Antigone de Jean Anouilh, premiada al concurs de l’Associació de Professors de Francès de Catalunya. I vam tancar la nostra exposició amb imatges de la inoblidable estada al Centre Mediterranéen d’études Françaises, que vam obtenir com a guardó.

Si voleu llegir la comunicació sencera o seguir alguns dels enllaços que la complementen podeu fer-ho aquí, però a continuació teniu la presentació amb què ho vam il·lustrar, que pot servir de resum del seu contingut.


Ara bé, amb aquest article voldríem anar més enllà. Ens agradaria que els vostres comentaris servissin per reflexionar sobre el valor de la interdisciplinarietat i posar en comú les experiències d’aquesta mena que heu reaitzat a diferents centres. No tinc cap dubte que els professors i professores coincidiran en la força d’aquesta mena d’actuacions que aprofiten les interseccions entre matèries per consolidar un coneixement més global, però ens interessa també l’opinió dels alumnes. Els que heu participat en algunes de les experiències de la presentació, feu-ne la vostra valoració. La resta, recordeu alguna experiència semblant que us hagi marcat especialment? Us semblen profitoses aquestes tasques compartides entre diferents matèries? Algú té alguna proposta al respecte? Potser els vostres professors i professores podrem recollir-ne alguna i aprendre, per tant, també de vosaltres. Jo no em canso de dir que un dels motius pels qual m’enamora la meva feina és que cada dia aprenc alguna cosa dels meus alumnes.

Vinga, us escoltem!

TERESA