Tag Archives: Tàrraco

Vacances a Tàrraco

El passat estiu, la meva parella i jo vam empendre l’aventura d’anar a passar uns dies a la ciutat de Tarragona, havent estudiat els dos el batxillerat humanístic i coneixent de sobres la ciutat romana de Tàrraco. La nostra intenció, de bon principi, va ser a més de passar uns dies junts, poder conèixer d’aprop tot allò que haviem vist per fotografies i que tants cops havíem estudiat a l’aula. Teníem molt d’interès en poder conèixer en directe les edificacions romanes que tanta importància van suposar per Tàrraco, així com per què era tan important dins d’Hispània.

El primer que vam visitar va ser l’amfiteatre. Va ser completament INCREÏBLE veure’l el directe. No vàrem poder veure’l per dins encara que, com a recompensa vam assistir des de lluny, a un espectacle de Tarraco viva on es feia una representació de com eren les lluites de gladiadors. Encara vam acabar més fascinats.

L'amfiteatre de nit. De lluny la representació de les lluites de gladiadors.

L’amfiteatre de nit. De lluny la representació de les lluites de gladiadors.

L'amfiteatre vist des de fora.

L’amfiteatre vist des de fora i de dia.

Aquell mateix dia, admirats per la magnificiència de les contruccions, vam visitar una maqueta, és a dir, una reconstrucció en miniatura de la ciutat de Tàrraco del segle II en escala 1:500, on vam poder observar com era en època romana, així com la manera en què vivien els romans, on es trobava cada edificació i quina era la seva funció. Va ser genial veure-la  ja que ens va ajudar a imaginar-nos la ciutat un cop anéssim visitant cada racó.

Representació de la Tárraco romana.

Representació de la Tárraco romana.

Tot seguit, vam visitar les restes romanes que queden del circ. Tant des de fora com de dins, ens va semblar magnífic, molt gran i ens va permetre imaginar-nos com era en la seva època.

Una de les quatre cantonades que regien el circ romà.

Una de les quatre cantonades que regien el circ romà.

Part del circ romà

Part del circ romà

Així mateix, vam tenir el plaer de visitar el pretori, és a dir, la  construcció que servía per comunicar el Circ romà amb el fòrum Provincial.

Part del pretori romà

Part del pretori romà

Part subterrània del pretori.

Part subterrània del pretori.

Per últim, però no menys important, vàrem visitar les muralles romanes i durant el recorregut vam anar trobant altres elements com ara alguns fragments d’una columna de l’època, gravats sobre pedra, parts de les torres que conformaven la muralla de la ciutat…

Part de la muralla romana.

Part de la muralla romana.

Gravat reconstruit de la ciutat de Tárraco en nomenclatura romana.

Gravat reconstruït de la ciutat de Tàrraco en nomenclatura romana.

Restes de la torre de Minerva

Restes de la torre de Minerva

En resum, va ser una experiència molt excitant i molt única, en la qual vam poder gaudir de ben a prop el passat romà. Animo a tothom a qui l’interessi que hi vagi que, de ben segur, no es decebrà. Ens varen faltar moltes coses per a visitar, per això no descartem tornar-hi l’any vinent i seguir mantenint viva l’essència que varen deixar-nos els nostres avantpassats romans.

22497091_10212601486245185_475364120_o

Mireia Sánchez Cano

Exalumna de Llatí i Grec de l’institut Premià de Mar

El Columbari romà de Vila-rodona

Coneixeu Vilabella? És un petit poble de l’Alt Camp, situat a set quilòmetres de Valls i a divuit de Tarragona, prop del riu Gaià, on la meva família i jo passem una part de les vacances. Ja podeu imaginar que, tractant-se d’un lloc al voltant de l’antiga Tarraco, les restes romanes es troben escampades arreu. Doncs bé, fa uns dies, vam fer una visita a un poble veí de Vilabella, Vila-rodona, amb la intenció de veure un dels monuments romans declarats per la Unesco (2003) com a bé cultural d’interès local: el columbari. L’edifici es conserva en força bon estat i s’hi ha fet una restauració parcial respectuosa que permet veure el conjunt en la seva forma i estructura originals.

Vista general del Columbari de Vila-rodona, Alt Camp. [Font: Joan Molar]

El columbari (columbarium) és un monument funerari destinat a contenir les urnes amb les restes provinents de la incineració dels cossos dels morts; segons els experts, és probable que pertanyessin als membres d’una família de lliberts, que s’hauria instal·lat en una villa propera; el conjunt data dels segles I-II dC. Es tracta, doncs, d’un monument funerari familiar que no està isolat, sinó dins d’una propietat rural (heredium).

Crida l’atenció l’exterior de l’edifici, que és sovint l’únic que es pot veure, ja que a l’interior només s’hi pot entrar amb visita concertada. Com que el temps ha malmès la façana, alguna cara ha estat reconstruïda en època medieval. Les que es conserven mantenen alguns dels elements que hem estudiat en les unitats sobre art clàssic: veiem un podium (alguna font d’informació parla d’estilobat) decorat amb arcs cecs, i, al damunt, unes columnes, també cegues, molt senzilles, que són falses pilastres dòriques.

Vista del podium, els arcs i les pilastres de l’exterior del Columbari. [Font: Jaon Molar].

Per sobre dels capitells hi ha una cornisa que devia servir de suport a la teulada. La coberta de l’edifici descansava sobre la volta de canó de la cel·la, era a dues aigües, i segurament seguia la construcció característica de les teulades que tots coneixem, i que s’anomena de tègula i ímbrex (del llatí: tegula,-ae; i imbrex, –icis). El conjunt exterior és de planta rectangular i està construït amb tècnica d’opus vittatum, una combinació de blocs de tova i fileres de maó.

Vista d’una de les cares del monument, on s’aprecia la seva tècnica constructiva original. Al davant, la placa en què es declara el Columbari bé cultural d’interès local. [Font: Joan Molar].

L’interior del Columbari estava dividit en dues parts: una paret central separava el pòrtic (pronaos) de la cella (naos), que era el lloc sagrat. No es conserva res del pòrtic. La cella, -ae f. 1a decl. se situa al nivell del podium, -i n. 2a decl.,  és quadrada i té un absis semicircular, que és on es devia situar la figura o imatge de la deïtat a la qual estava dedicat el Columbari. En els murs de l’interior es conserven sis petits nínxols o fornícules (loculi: plural de loculus, que és diminutiu de locus: m., 2a decl.), on es dipositaven les cendres dels difunts. El que corresponia al pater familias devia estar en un lloc preeminent, mentre que els de la resta de membres segurament es distribuïen al seu voltant. S’han trobat restes de la pintura que devia decorar les parets interiors.

En conjunt, però, no es tenen gaires dades sobre l’origen, evolució i determinades característiques del monument. El rètol que se situa al davant de l’edifici dóna la informació bàsica del que fins ara s’ha pogut investigar i saber del Columbari:

Rètol informatiu per als visitants del Columbari de Vila-rodona. [Font: Joan Molar].

Ara bé, el monument es conserva com una mostra impressionant de l’art funerari romà, a casa nostra. Aquí us deixo un enllaç per si voleu conèixer més detalls del Columbari de Vila-rodona.

Qüestions

  • Quins elements arquitectònics i artístics s’han esmentat en l’article? Quins coneixíeu i quins són nous?
  • L’etimologia del mot columbari no es relaciona ni amb la mort ni amb els enterraments. Per què creieu que ha arribat a tenir aquest sentit?
  • Coneixeu altres monuments funeraris romans a Catalunya?

Pau Molar. 1r batxillerat. 1.2

El primer emperador de Roma: August

August és una figura molt interessant de la història de l’Imperi romà, i la seva biografia també: NascutRoma el 23 de setembre del 63 aC, nebot i hereu de Juli Cèsar, va entrar als cercles de poder amb la mort del seu pare adoptiu el 44 aC. Des de l’any 31 aC va governar l’imperi de facto, tot i que fins a l’any 27 aC no va rebre el títol de prínceps de la República per part del Senat

Amb els seus aliats Marc Antoni i Lèpid va lluitar contra els assassins de Cèsar fins el 42 aC, quan els van vèncer a la batalla de Filipos (Grècia). Llavors es van repartir el domini de l’Imperi: Octavi es va quedar amb les dues províncies d’Hispània, Itàlia i la Gàl·lia, Marc Antoni es va quedar la part oriental i Lèpid les províncies africanes, el graner de Roma d’aleshores.

Un cop Octavi va haver derrotat Sext Pompeu, l’últim enemic que li quedava, el  36 aC va derrocar Lèpid i va declarar la guerra a Marc Antoni.  La resolució del conflicte va arribar aviat: el 2 de setembre de l’any 31 aC, la flota octaviana va vèncer Antoni i Cleòpatra a Actium.

Un cop va tornar a Roma, es va trobar amb el mateix problema que Juli Cèsar 15 anys enrere: canviar l’estructura de la República capa un orde monàrquic sense tocar els drets adquirits pel poble 500 anys enrere. Però se’n va sortir, i el  16 de gener del 27 aC el Senat li va atorgar el títol d’August.

Va ser llavors quan va iniciar una campanya massiva de publicitat per netejar la seva imatge i donar legitimitat al seu govern. Va utilitzar diversos recursos:

  •  Un intens programa d’obres públiques (publica magnificentia). Va construir edificis funcionals com ara aqüeductes i un immens rellotge de sol, però sobretot obres representatives com ara el fòrum d’August o el teatre de Marcel. August mateix parla en un informe dels 82 temples que féu construir en un any. En són un altre exemple les quatre columnes que hi ha a l’actual Centre Excursionista de Barcelona, que formaven part del temple dedicat a aquest emperador.
  • Va cuidar la seva imatge i va donar la sensació que compartia el seu poder amb el Senat. S’autoproclamà princeps senatus, president del Senat, títol que ja se li havia concedit anteriorment i que tan sols el designava com a primus inter pares, el primer entre iguals.
  • Es va erigir en el curador dels bons costums, i va promulgar la seva intenció de tornar a l’antic modus vivendi, a les tradicions ancestrals. A més, era considerat el curator morum (cuidador dels costums).
  • Va utilitzar la literatura com a element de propaganda: Autors com Ovidi, Virgili o Tit Livi, entre altres, van dedicar les seves obres (Eneida, Ab urbe condita…) a engrandir i dignificar la figura d’August, a més de legitimar el seu poder polític. Per exemple, a l’opera prima de Virgili es relaciona la gens Iulia amb Venus i Mart, a més dels troians, de manera que August quedava com un descendent dels fundadors de Roma i amb orígens divins.

De la seva política, tant civil com militar, en van derivar anys de prosperitat econòmica i pau a tot l’imperi (el que és conegut com pax augusta), i se’l considera un puntal de la romanització gràcies, en part, a la seva reorganització de les províncies, al canvi de l’estructura al govern d’aquestes i al repartiment de terres a les desenes de milers de soldats llicenciats.

Va morir a NolaNàpols, el 19 d’agost del 14 dC, data que enguany hem commemorat (amb menys efusió del que m’hauria agradat) de diferents maneres, la majoria durant el festival de reconstrucció històrica Tarraco viva, com per exemple:

  • Amb la reconstrucció de l’ara pacis i de tot el seu fris
  • Amb una reproducció de l’August de prima porta policromada
  • Amb nombroses conferències i actes

Aquí teniu un programa de Catalunya ràdio que parla de la vida d’August:

Per acabar, us deixo la presentació que vaig fer el dilluns a classe, que ve a ser un resum del que he explicat, que sempre és més fàcil d’entendre:

Arnau Lario Devesa
2n Batxillerat

Museu Nacional Arqueològic de Tarragona

El Museu Nacional Arqueològic de Tarragona, és un edifici emblemàtic per l’immoble i les seves exposicions, declarat bé cultural d’interès nacional. La seva estructura va ser formada al segle XIX, i és un dels més antics de Catalunya.

En el museu es porten a terme tasques com per exemple exposar peces que provenen de importants zones monumentals de la ciutat, el teatre, el circ i l’amfiteatre entre d’altres.

L’edifici

És un edifici que està situat damunt d’un turó que domina el mar. El seu exterior esta format per una  pedra escairada, que encaixa perfectament amb les restes de la muralla romana. El seu interior es poden apreciar les restes romanes i les seves col·leccions. Té un gran nombre de finestrals i algunes sales estan il·luminades amb una intenció de relaxar. Té una planta baixa i dos pisos.

Es va formar durant la primera meitat del segle XIX, a partir de col·leccions dels segles XVI, XVII i XVIII, tot i que la major part dels fons han estat recuperats en els últims cent cinquanta anys com a conseqüència de la construcció del port modern i de l’extraordinari creixement urbanístic de la ciutat.

Des de 1978 i des de la creació del Servei d’Arqueologia de la Generalitat (1981), les intervencions arqueològiques són una de les poques fonts d’ingrés del Museu, amb un augment molt considerable d’excavacions de la pròpia ciutat, dels principals monuments i d’altres zones d’interès de la ciutat.

És el centre de conservació i difusió d’unes exposicions que il·lustren el procés de romanització de la Península Ibèrica i que han de fer entenedores les formes de vida d’aquest període.

El museu

De les obres que hi ha exposades, la que més ens ha cridat l’atenció és la de la Muralla de Tàrraco, ja que vam estar allà en una excursió i vam poder observar-la amb atenció.

La exposició descriu com era abans, i com és ara la muralla: tenia una longitud de quatre mil metres, fins a la zona del port i cobria tot el perímetre de la primitiva ciutat de Tàrraco. Actualment se’n conserva, una cinquena part, la part alta.

També es poden apreciar diferents obres a la planta principal com ara  l’arquitectura romana a Tàrraco, els temples, el teatre i l’amfiteatre i les vies. A la primera planta hi han exposades obres sobre els aliments, la religió i la cultura, els metalls i les formes que podien adoptar i la història de Tàrraco al mar. A la segona planta hi ha diferents sales on es poden veure les escultures dels romans i els retrats, mosaics i gravats funeraris.

El museu et permet aprendre més sobre Tàrraco amb activitats dirigides a diferents tipus de públic i lligades a celebracions a partir de les seves activitats com per exemple les activitats del 17 de juliol, on et proposen saber coses sobre els perfums, maquillatges i pentinats.

També es pot visitar amb la teva família durant tot l’estiu i conèixer com era la vida a la ciutat de Tàrraco en època romana, visitar les botigues, els monuments, podeu passar una estona al circ…  Podeu gaudir d’aquesta activitat tots els dimecres de juliol i agost a les 11h. L’activitat dura 1h i 30 minuts.

Entre els seus objectius destaca la voluntat de difondre el coneixement sobre Tàrraco, actualitzant-lo a partir de les novetats científiques que es van produint, així com plantejar reflexions sobre el passat que puguin tenir interès per a la societat actual, en la seguretat de que és necessari establir ponts entre la mirada al passat i la visió des de la més estricta contemporaneïtat.

Es va iniciar l’any 1982 i la seva programació es basa en presentar diferents línies temàtiques al voltant de les col·leccions pròpies del museu, les relacions entre l’Antiguitat i l’actualitat, els homenatges i reflexions, les relacions entre arqueologia i fotografia, entre altres.

Kawtar Anzaui i Mar Fúnez.

Pont del Diable de Tarragona

El més conegut dels aqüeductes tarragonins és, sens dubte, l’anomenat “Pont del Diable”.

El Pont del Diable o Aqüeducte de les Ferreres és un dels aqüeductes construïts pels romans per dur aigua a l’antiga Tàrraco. L’obra, realitzada durant el s. I aC., servia per conduir l’aigua des del riu Francolí a la ciutat i és un dels aqüeductes més ben conservats d’aquella època. Està construït a base de carreus molt ben escairats, units en sec, sense utilitzar morter per ajuntar-los. Té dos pisos d’arcades superposades amb 11 arcs al pis inferior i 25 al superior, amb una alçada total de 27 m. i una longitud de 217. El canal per on circulava l’aigua és a la part superior de la construcció i conserva restes del revestiment original i de les successives reparacions que ha sofert l’aqüeducte al llarg del temps, ja que va ser utilitzat fins a les darreries del s.XVIII.

És un dels aqüeductes més monumentals de l’època romana i el més important de Catalunya. L’any 1905 va ser declarat Bé Cultural d’Interès Nacional i l’any 2000 fou declarat Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO, com a part del conjunt arqueològic de Tàrraco. Després de l’adquisició del terreny per part de l’Ajuntament de Tarragona, es va inaugurar l’any 2005 el Parc Ecohistòric del Pont del Diable, amb l’objectiu de preservar el monument i el seu entorn natural.

El Pont del Diable té diferents llegendes, una d’elles es aquesta:

La versió més coneguda ens explica que el mestre constructor d’obres estava aixecant el pont i una ventada se l’endugué. Desesperat digué que només el Diable podria construir un pont que durés mil anys. Així se li aparegué Satanàs, que garantí que aquella mateixa nit construiria un pont. A canvi, el diable demanà l’ànima del primer que begués l’aigua que passés pel pont. Qui ho va fer primer va ser un ase, i és d’aquest que el Diable es quedà l’ànima.

Vegeu, finalment, aquest petit reportatge del monument.

Aida González
Llatí 4 opt. 1

A què jugaven els nens a l’antiga Roma?

Sóc la Maria Mayor, alumna de 1r de Batxillerat de l’institut Premià de Mar. En el meu apunt del tercer trimestre parlaré sobre com es divertien els nens i les nenes a l’antiga Roma.

Fa 2.000 anys als nens també els hi agradava jugar com a nosaltres. Certament, nosaltres hem heretat una gran quantitat de jocs dels nens romans.

Com avui en dia les nenes, es divertien jugant amb nines, però elles no gaudien de mil joguines com teníem nosaltres quan érem petits, sinó que en tenien molt poques i eren fetes de fusta o de fang, alguna fins i tot era articulada (com es mostra a la fotografia) i es divertien jugant amb elles i vestint-les. També jugaven a les cuinetes, amb petites vaixelles i atuells, fets també de fusta o fang.

Per altra banda, als nois els hi agradava més jugar a batalles i es construïen espases de fusta.

També als nens i a les nenes de l’antigua Roma, els hi agradava jugar a fet i amagar, a la pilota, a les bales, a les tabes, al cèrcol i a la baldufa … Per exemple,  la morra, que era un joc semblant al dels “xinesos”, on calia endevinar quants dits trauria el contrari.

També ens han arribat relats on els nens trapelles feien bromes, com enganxar monedes al terra. 

Els hi encantava tenir una mascota, com tots nosaltres quan érem petits, tenien gats, gossos i fins i tot insectes! Els feien dir delicium o deliciae i els hi agradaven tant que quan morien, els representaven als seus sepulcres.

Observeu bé aquesta imatge d’una vitrina del MNAT de Tarragona i comenteu quines joguines romanes hi reconeixeu?

Museu Nacional Arqueològic de Tarragona

Si voleu jugar algun dia al pati com els nens romans i no heu anat a la Magna Celebratio, ara ja ho sabeu!

Tarraco ens fa reviure els clàssics

Ja fa prop d’un mes, els alumnes de llatí de 4t ESO i de Batxillerat acudiren a Tarragona per veure una comèdia romana anomenada El Soldat Fanfarró de Plaute i una tragèdia grega anomenada Les Coèfores d’Èsquil. Entre obra i obra, vam visitar la muralla que envolta Tarragona, vam veure la maqueta de Tàrraco i abans vam passejar per l’aqüeducte i la pedrea del Mèdol.

Us deixo amb un tast del dia que vam passar:

[youtube]https://www.youtube.com/watch?v=ghPG9SXuRhk[/youtube]

Guillem Tur i alumnes de Llatí de 4t

La cursa per rememorar la mort d’August

En el marc del meu Treball de Recerca, veig nombroses notícies d’actes que commemoren els 2 mil·lenis des de la mort del primer emperador de Roma, Octavi August. Concretament, l’efemèride serà el 19 d’agost, el dia exacte de la seva defunció.

A causa d’això, nombroses entitats, festivals i ciutats han començat a organitzar actes i celebracions commemoratives, així com conferències i exposicions. Aquí teniu alguns exemples d’aquest fenomen:

Com ja expliquen altres articles, August va entrar a l’alta política amb la formació del segon triumvirat, gràcies a la seva condició de fill adoptiu de Cèsar i a les seves dots polítiques. Un cop va guanyar la tercera guerra civil (42 aC), el seu poder sobre Roma va augmentar. En un món convuls i en constant canvi, va saber dominar els seus per crear un imperi estable i econòmicament viable. Un cop va vèncer Marc Antoni a la batalla d’Acci (31 aC), Octavi va proclamar l’imperi i va passar a anomenar-se August. El segle d’August és un moment esplendorós de Roma en tots els aspectes i especialment en la cultura.

Estàtua d’August, Roma

Pel que fa a la península ibèrica, l’emperador hi va passar bastants anys, ja que va assistir personalment al desenvolupament de les guerres càntabres (29 a. C.-19 a. C.), tot i que poques vegades va anar al front, per problemes de salut. Mentre es desenvolupaven els conflictes, August va residir a Tàrraco, ciutat que va créixer de manera considerable fins convertir-se en port principal del Mare nostrum. Va rebre un fort impuls urbanístic, una mostra del qual és el teatre i la monumentalització del fòrum local. I el 27 aC la ciutat va ser proclamada capital de la Tarraconense.

Pel que fa a Tarragona, un clar exemple de la rememoració de l’efemèride és la construcció d’una rèplica de l’Ara Pacis ubicada al nou Espai August, al recinte firal del Palau de Congressos de Tarragona. Durant la Tarraco Viva es representarà el fris de l’Ara, amb els 98 personatges que formen l’altar d’August.

Maqueta de la ciutat, Volta del Pallol (Tarragona)

Tàrraco és un clar exemple de la petjada que va deixar August a Hispània, i en pot ajudar a donar una explicació al fenomen que tractem. Però no n’és l’únic, ja que aquest passat cap de setmana es va celebrar la Magna Celebratio, com ja sabeu, on el Grup de Reconstrucció Històrica de Badalona va fer una recreació del casament d’Octavi August amb Lívia Drusil·la i també es van fer dues conferències: “August”, per Marc Mayer (catedràtic de Filologia Llatina a la UB), i “El paper de la cultura en la política d’August”, per Montserrat Tudela (llicenciada en Filologia Grega, directora de la revista Auriga). No vaig poder assistir-hi, però sé per la meva professora que van ser molt interessants.

Personalment, he arribat a la conclusió que  els pobles de la costa oriental de la península tenim una espècie d’agraïment a August, de manera que busquem alguna manera de retre-li homenatge, i aquesta n’és una. Per què?

Arnau Lario Devesa

1r Batxillerat