Tag Archives: Premis

Pluja de centaures aràcnids

Ja fa uns dies, la Margalida anunciava la concessió dels tres Centaures d’or, que atorga Chiron amb motiu del Dia Mundial d’Internet, a blocs relacionats d’alguna manera amb l’entorn d’Aracne fila i fila: Reconstrucció histórica. Un nou nivel d’empatiaEl fil del mite Grec   Siringa, la música de l’antiga Grècia

aureus_0

Enmig d’altres reconeixements per a blocs d’alumnes aràcnids, Edublogs, Esdelibro, Hèracles… -i d’altres que potser encara han de venir-, aquests auris homes-cavall podrien passar desapercebuts, si no fos que hi ha alguns elements que els donen una significació especial.

D’una banda, mostren experiències ben diferents pel que fa a l’origen, la finalitat i l’autoria.

  • El primer i el tercer són Treballs de recerca d’alumnes de segon de batxillerat que han triat aquest format digital en lloc del tradicional. Tenen, per tant, una autoria singular i la seva finalitat és sevir de plataforma per mostrar el procés de recerca i les conclusions obtingudes, tot i que en els dos casos els alumnes manifesten la voluntat de mantenir-los en actiu.
  • El segon és un espai col·lectiu, amb aportacions diverses -i per tant, autoria plural- nascut amb la voluntat d’esdevenir una annex temàtic de l’Aracne, com tants d’altres els darrers anys, seguint el camí obert per L’empremta d’Orfeu i més tard La cinta de Νίκη.

De l’altra, són una mostra de l’experiència compartida entre l’Institut Premià i l’Isaac Albéniz de Badalona que ens vam plantejar des del segon any de vida d’aquest bloc -d’això ja ha plogut molt- i que va ser acceptada com a Bona pràctica pel Departament d’Ensenyament.

 

  • Els dos primers blocs són obra d’alumnes de l’IPM. Des de Premià, sota la supervisió de la Margalida, l’Arnau Lario va confeccionant el mosaic de la reconstrucció històrica a Catalunya i els alumnes de l’ESO segueixen el fill que els ofereix la mitologia grega.
  • Siringa, la música de l’antiga Grècia prové de l’Albéniz de Badalona, on la Marina Salas s’endinsa en els orígens de la música, que tant li apassiona, mentre jo mateixa, meravellada de la seva sensibilitat musical, miro de guiar-la en el laberint digital.

El que us deia, aquesta pluja de centaures fa palesa la riquesa de l’experiència que compartim de fa temps i la diversitat de possibilitats que el format bloc ofereix al nostres alumnes. Tant de bo n’obtinguem més fruits i puguem reprendre també les experiències presencials inter-centres com l’excursió al Parc del Laberint, o els de Premià torneu a participar a la Magna celebratio, com ara fa 3 anys.

Orgullosa d’aquests reconeixements a nivell professional i personal, us animo a continuar perseguint i capturar centaures i d’altres figures mitològiques, que encara en queden molts rondant per l’univers clàssic digital, a l’espera de tenaços caçadors armats d’esforç, perseverança i enginy!

 TERESA

Antigone, el valor de la interdisciplinarietat

Quin sentit tindria la nostra tasca de divulgadors del món clàssic entre l’alumnat, si no fóssim capaços de fer-los entendre la seva pervivència al llarg dels segles i la seva vigència com a punt de partida de manifestacions artístiques i culturals de tots els temps?

Amb aquesta pregunta començava la comunicació que la Núria Valls, en qualitat de professora de Francès, i jo mateixa, com a docent de Grec i Llatí, vam presentar el passat divendres 13 de març a les IX Jornades de Didàctica de les Llengües Clàssiques que van tenir lloc a la Casa de Convalescència de l’Hospital de Sant Pau de Barcelona.

Crec que la resposta és evident i en aquest context aràcnid no paga la pena ni plantejar-se-la, per això ens vam centrar en una de les principals maneres de poder aconseguir la valoració i experimentació de la pervivència d’allò clàssic: la interdisciplinarietat. Pensem que cal fomentar-la i practicar-la com a eina bàsica de revaloració del llegat grecollatí. Per això vam posar diversos exemples de la tasca interdisciplinària a l’Institut Isaac Albéniz de Badalona, que va culminar l’any passat amb la representació d’una versió de l’Antigone de Jean Anouilh, premiada al concurs de l’Associació de Professors de Francès de Catalunya. I vam tancar la nostra exposició amb imatges de la inoblidable estada al Centre Mediterranéen d’études Françaises, que vam obtenir com a guardó.

Si voleu llegir la comunicació sencera o seguir alguns dels enllaços que la complementen podeu fer-ho aquí, però a continuació teniu la presentació amb què ho vam il·lustrar, que pot servir de resum del seu contingut.


Ara bé, amb aquest article voldríem anar més enllà. Ens agradaria que els vostres comentaris servissin per reflexionar sobre el valor de la interdisciplinarietat i posar en comú les experiències d’aquesta mena que heu reaitzat a diferents centres. No tinc cap dubte que els professors i professores coincidiran en la força d’aquesta mena d’actuacions que aprofiten les interseccions entre matèries per consolidar un coneixement més global, però ens interessa també l’opinió dels alumnes. Els que heu participat en algunes de les experiències de la presentació, feu-ne la vostra valoració. La resta, recordeu alguna experiència semblant que us hagi marcat especialment? Us semblen profitoses aquestes tasques compartides entre diferents matèries? Algú té alguna proposta al respecte? Potser els vostres professors i professores podrem recollir-ne alguna i aprendre, per tant, també de vosaltres. Jo no em canso de dir que un dels motius pels qual m’enamora la meva feina és que cada dia aprenc alguna cosa dels meus alumnes.

Vinga, us escoltem!

TERESA

Journée de Théatre Mythologique en Français

Jeudi 24 Avril nous sommes allés à l’Institut Français de Barcelone pour jouer notre pièce, Antigone. On s’est presenté à un concours de théâtre dans le catégorie mythologique. La pièce que nous avons représentée est une adaptation de l’historie d’Antigone, de Jean Anouilh. On en a fait trois actes. Dans le premier acte, il y a la présentation des personnages qui sont: Antigone, fille d’Oedipe; Créon, le roi de Tèbes; Hémon, le fiancé d’Antigone et le fils de Créon; Ismène, la soeur d’Antigone et Eurydice, la reine. Comme dans toutes les pièces classiques il y avait un choeur et des narratrices.

Est-ce que vous pouvez nous ranconter l’histoire d’Antigone? Les actes 2 et 3 nous en parlaient mais c’est à vous de l’expliquer par vos commentaires.

Dans notre Antigone, nous avons fait un raprochement entre cette histoire et celle des personnes qui veulent traverser la Méditerraine pour arriver en Europe.

Pour finir, vous dire que nous avons gagné le concours! Et nous partirons à une rencontre de théâtre mythologique à Cap d’Ail. On vous recontera a la suite 🙂

Et à tous ceux qui nous ont vu, est-ce que vous avez aimé ? Faites nous des critiques.

A continuació us deixem un recull de les obres que es van representar durant el matí del passat 24 d’Abril a l’Institut Français de Barcelona!

Lisístrata (Lysistrata): Protagonitzada per una dona que vol aconseguir la pau entre Atenes i Esparta, va ser representada pels alumnes de Batxibac de l’Institut Montserrat, i dirigida per Magali Frappant.

Orfeu (Orphée): Història protagonitzada per Eurídice i Orfeu. Eurídice mor, i és tanta la pena d’Orfeu, que Hades li permet anar a l’infern amb la condició que quan torni, no giri el cap per mirar-la o es quedarà per sempre a l’inframón. Representada pels alumnes de l’Institut Sentmenat, i dirigida per Nina Sánchez.

– El fil d’Ariadna (Le fil d’Ariane): Obra protagonitzada per Teseu i Ariadna. Els pares d’Ariadna, reis de Creta, havien declarat la guerra a Atenes i aquests, per  aconseguir la pau, donen cada any set tributs per al minotaure del laberint de Creta. Un any Teseu, príncep d’Atenes, s’ofereix voluntari com a tribut, però Ariadna se n’enamora a primera vista i l’ajudarà a sortir viu del laberint. Representada per l’Institut el Calamot, i dirigida per Sandra Pla.

– Antígona (Antigone): (mireu-vos la introducció en francès)

La caixa de Pandora (La boîte de Pandore): Protagonitzada per Pandora, a qui els déus fan encarregada de guardar una caixa que, si s’atreveix a obrir, no se sap el que provocarà. Representat per l’Institut Frederic Martí Carreres i dirigida per Jaume Fernàndez.

– La bella i la bèstia (La belle et la bête): Protagonitzada per una noia i una bèstia que resultarà ser un príncep ideal. Representada per l’Institut Gabriel Ferrater i dirigida per Antoni-Daniel Prats.

Aquí us deixem un fotomuntatge de la Journée de Théatre Mythologique en Français!

[youtube]https://www.youtube.com/watch?v=0-CyzbSRPJ8&feature[/youtube]

(Fotomuntatge: Núria Valls)

Anna Ferrón, Mónica Martínez i Andrea Muñoz

1r batxillerat

Els barquers del Cafè naveguen cap a la Viquilletra!

Nosaltres, els alumnes de 2n de batxillerat de l’institut Issac Albéniz hem realitzat una sèrie de feines per participar a la Viquilletra. Aquestes han consistit en elaborar un seguit d’articles en els quals fem al·lusió a referents clàssics que trobem en l’obra de Jesús Moncada, El Cafè de la Granota. Aquesta obra és una lectura obligatòria en l’assignatura de Llengua catalana d’enguany, a segon de batxillerat.

Jesús Moncada, autor de l’obra “El Cafè de la Granota”. Imatge extreta d’una presentació a l’obra.

Els membres del grup “Els barquers del Cafè” hem redactat un total de tres articles. En aquests articles veiem com l’autor, Jesús Moncada, fa referències a alguns mites clàssics que trobem reflectits dins petites històries d’un poble prop del riu, on solen succeir aventures de tota mena. Els mites que podem trobar en aquest llibre són dos, a més d’expressions que podem relacionar directament amb el llatí litúrgic.

  • El mite de Sísif, que trobem en la primera història titulada: “Un barril de sabó moll”. Aquesta conte tracta sobre com un pobre peó, en Florenci, puja amb condicions adverses un barril de sabó moll fins a la botiga de l’Adelaida, que es troba a dalt de tot d’un carrer. Però a causa de les males condicions, el barril se li va esmunyir de les mans i va acabar esclafat a baix del carrer. En el seu article, les nostres companyes Carla i Irene, han buscat referents històrics i mitòlogics relacionats amb aquesta història i amb el mite de Sísif.
  • El mite i la figura de Caront la podem trobar en la setena història “Senyora Mort. Carta de Miquel Garrigues”. Aquesta història ens presenta la carta d’un home que escriu el seu desig per després de la mort. El seu desig està relacionat amb la seva vida, ja que ell és barquer i en veure un quadre on es representa Caront, vol fer de barquer en el més enllà, però sense destituir Caront. En l’article de les nostres companyes Judith i Claudia, com molt bé diu la nostra professora de català, Montserrat Vilà, en els comentaris, “han contemplat totes les cares possibles del mite: la mitològica, la filològica, l’artística”. A més, han fet un gran treball, ja que han aconseguit apropar-nos la figura de Caront i ajudar-nos a adquirir coneixements sobre aquest.

Mapa del poble de Mequinensa fet pel propi Jesús Moncada

Mapa del poble de Mequinensa dibuixat pel propi Jesús Moncada. Imatge extreta del blog oficial de l’autor

A part dels dos mites clàssics, trobem en un dels petits contes del llibre titulat “Absoltes i Sepeli de Nicolau Vilaplana”, unes referències al llatí litúrgic, és a dir, el que s’utilitza en celebracions religioses. En aquest capítol, veiem la crítica social de l’autor, ja que ens relata uns fets que succeeixen paral·lelament, com són l’enterrament d’una de les persones més estimades del poble i un important partit de futbol que se celebren a la mateixa hora, i la gent del poble dubta a quin dels dos esdeveniments assistir. Al llarg del capítol, com veiem en l’article de les companyes Núria i Laura, trobem algunes expressions llatines relacionades amb l’àmbit litúrgic. No us perdeu el fantàstic article de les nostres companyes.

En conclusió, ens presentem al concurs Viquilletra amb ganes de incentivar la gent a fer recerca de mites i referències clàssiques en les seves lectures, ja que si ens posem a analitzar cada obra, de ben segur que trobem una infinitat de relacions clàssiques!
Esperem que els nostres articles us agradin i us convidem a emprendre la lectura del Cafè de la Granota amb una visió clàssica!

Roger Navarro
Daniel Martín
2.2 Batxillerat
INS Isaac Albéniz

Tres premis per a un microrelat sobre l’excepcional planta octogonal de Can Ferrerons

DSC_0247 (1)

Arnau Lario Devesa, Sant Jordi 2014 IPM

L’Arnau Lario Devesa, alumne de Llatí i de Grec de l‘institut Premià de Mar, mentre aquest matí desfilava per la X Magna Celebratio de Badalona vestit de romà amb la Legio I Barcino i després d’haver guanyat el dia de Sant Jordi el premi de prosa amb referències clàssiques del Certamen de Sant Jordi de l’IPM, ha estat guardonat amb el primer premi del jurat i també amb el premi de popularitat dels microrelats del Concurs literari de Sant Jordi al Facebook de la Biblioteca Martí Rosselló. El lliurament de premis del Certamen Literari de Premià de Mar ha tingut lloc aquest diumenge dia 27 a les 12h al Teatre l’Amistat de Premià de Mar.
L’enhorabona, Arnau!

10290659_713790488664430_1266814442182868697_n

Arnau Lario Devesa, Magna Celebratio-Certamen Literari Premià de Mar 2014

Tot seguit teniu el seu microrelat sobre el jaciment romà de Can Ferrerons d’excepcional planta octogonal:

Sorolls. Llum. El pes dels segles em cau al damunt, i, només llavors, m’adono de la meva vellesa. De cop, dues siluetes es retallen sobre pedres cisellades milers d’anys enrere. No reconec cap dels dos. Sens dubte, no són els homes barbuts que em van deixar enrere fa tant de temps, ja que des de llavors em vaig quedar així, sota terra, sense vida, sense sol. Tampoc reconec els seus vestits. Tant de temps fa que estic aquí sota? Suposo, perquè l’home que vesteix roba de color blau i l’altre no semblen gaire confiats. A les mans duen unes barres metàl·liques que desprenen llum. Tot i això, de seguida se’n van, i tot torna a estar en silenci. Al cap d’uns dies, en tornen més, i s’hi estan més estona. Un altre cop foscor, si bé l’últim en sortir s’ha deixat una finestra oberta, per on s’escola un raig de llum. Mentre observo la trajectòria d’aquest, intento buscar als racons més remots de la meva memòria records de l’última vegada que Febus em va regalar la seva escalfor divina. Riures. Música. Les vivències floreixen com plantes enfiladisses i ocupen la meva ment. He vist passar els segles per la terra, religions pel cel i vaixells pel mar. El mar, com l’enyoro… He vist coses fabuloses, i alhora, he vist algunes les quals maldo per oblidar. Recordo, per exemple, l’entremaliat Luci, que dibuixava originals figures de cavalls, o la bellíssima Primília, la mort de la qual vaig plorar amargament. Durant molt de temps vaig pensar que era immortal, però, un dia, va arribar el principi de la meva fi. El meu final va arribar una nit d’estiu. Sempre he pensat que la meva maledicció és el silenci, perquè vaig haver de presenciar com moria tothom. Un lleu tremolor em torna al present. No sé quant temps ha passat. Des que em vaig enfonsar en la foscor he perdut la noció del temps. Per la posició del raig de llum, han passat setmanes, potser mesos. No em sorprenc en absolut. El temps se’m fa molt curt. Un mes és una part molt petita del total de la meva vida. De cop, comencen a caure els murs de l’edifici que fa molt de temps que em protegeix. Com esgotats gegants, es precipiten cap al terra, on podran descansar, per fi. Una explosió de llum m’encega. A partir d’aquest moment, desenes de persones, com fugissers lemures, m’ajuden a tornar a la vida. Al cap d’un temps, però, em tornen a privar del sol, i em tanquen en una presó de pedra, on continuen reparant-me. No entenc res del que diuen. Podrien ser nous invasors que van conquerir la regió als bàrbars peluts? No ho sé. Ara que m’han ressuscitat, tindré temps per a conèixer-los i, si més no, els haig d’estar agraït. Només sé que fa temps que ve gent, de tant en tant, i admira la meva estructura. Espero que segueixi així. Sóc la vil·la, i he tornat a la vida.

Planta octogonal de Can Ferrerons. Foto d’Actium, Ramon Coll

Oda per a una Llum Perduda

 

Si la llum és amor,

la meva vida és foscor.

 

Porto sis mesos al submón,

ja no recordo com són els raigs de Sol.

Vull tenir dins meu aquella tendra escalfor.

 

El Sol és com el cor,

ens guia com un déu tot poderós.

La llum com a batec,

la llum com a llampec.

 

Hades eclipsa el Sol,

em condemna a anar de dol.

 

El cor sense amor,

és com un Sol sense llum.

El meu patiment interior

és fosc, intangible, com fum.

 

Recordo amb dolçor,

quan em llevava encara sent el cel fosc.

M’asseia vora el mar,

volia veure el Sol, la llum com de cristall.

 

Delia amb Hèlios recórrer el cel,

no podia arribar-hi, no podia tocar l’infinit.

De vegades plorava com Aurora en perdre el fill,

la deessa es planyia de la seva pèrdua cada matí.

 

Aurora feia pas a Hèlios, el seu germà.

Per la felicitat d’Aurora, jo pregava.

Pot ser una noia bonica i alegre a l’hora?

Llavors hauré de ser bonica, si sóc d’Hades l’esposa.

 

Hèlios era gallard, era esplendorós.

De bon començament em vaig enamorar.

Hèlios ens portava la llum, l’escalfor.

Porta’m la teva llum, estimat, vine’m a buscar.

 

El cor sense amor,

és com un Sol sense llum.

El meu patiment interior

és fosc, intangible, com fum.

 

Selene, la germana d’Hèlios i Aurora,

és bella, damunt una capa negra.

Selene, se m’escapa com la sorra.

Estiro els braços i se’n va, no m’espera.

 

Dóna’m una oportunitat, deixa’m ser Faetont.

Ajuda’m, vull fugir d’aquesta negror.

Castiga’m, però no em privis de la llum.

No m’estimis, però promet que sempre estarem junts.

 

El Sol com a llibertat,

la foscor com a pressó.

Hèlios, heroïcitat,

Hades, segrestador.

 

Amenaçada per un monstre com a marit,

confondre l’odi amb l’amor,

oblidar què és la claror,

plantejar-se que la vida no té cap sentit.

 

Vull respirar aire pur,

vull que les meves galtes agafin color,

vull escapar-me d’aquest destí injust,

vull córrer, sentir-me veloç.

 

El cor sense amor,

és com un Sol sense llum.

El meu patiment interior

és fosc, intangible, com fum.

El retorn de Persèfone de Frederic Leighton, 1891.


Laia Muñoz Osorio

2n Batx Llatí i Grec

Premis Blocs Catalunya 2012: Aracne fila i fila ha guanyat!

FELICITER, aràcnids i aràcnides d’arreu! Ahir es van lliurar a Reus els Premis Blocs Catalunya a l’Auditori Gaudí de les instal.lacions de firaReus. En l’acte de lliurament dels Premis Blocs Catalunya en la seva cinquena edició, Aracne fila i fila va ser la gran guanyadora en la categoria d’educació personal/professional. L’enhorabona a tots i a totes que ho heu fet possible!

Un cop tancat el període de votacions als Premis Blocs Catalunya 2012 amb 16.000 votacions, vàrem saber que Aracne fila i fila era un bloc finalista. Superat el torn del jurat, Aracne fila i fila ha guanyat en la categoria d’educació personal/professional! Enguany el jurat estava format pel Sr. Ferran Pallàs, guanyador de l’edició de 2011, la Sra. Iolanda Pàmies, guanyadora de l’edició de 2011, el Sr. Miquel Duran, comissionat 2.0 de la Universitat de Girona, el Sr. Jordi Iparraguirre, representant de la fundació PUNT.CAT, el Sr. Joan Ballester, director general de TICNOVA, el Sr. Benet Presas, president del Patronat de turisme de Salou, el Sr. Ernest Benach, expresident del Parlament de Catalunya, el Sr. Pere Condom, director general del parc científic de la UdG, el Sr. Marc Arza, regidor d’Innovació, Empresa i Ocupació de l’Ajuntament de Reus, el Sr. Joan Maria Piqué, cap de premsa i comunicació del president de la Generalitat de Catalunya, el Sr. Carles Flamerich, director general de Telecomunicacions i Societat de la Informació de la Generalitat de Catalunya i la Sra. Trina Milan, presidenta de STIC.CAT.

En la primera edició dels Premis Blocs Catalunya va guanyar El Fil de les Clàssiques, en la tercera El vaixell d’Odisseu i en la cinquena Aracne fila i fila i L’ombra d’un somni, com a bloc corporatiu. Val també a esmentar el blog de clàssiques, Premi Núria Tudela i Penya 2012, El teixit de Penèlope de Mònica López que va quedar finalista en la categoria de Cultura i tendències. Les clàssiques en particular i les humanitats en general són, sens dubte, les gran vencedores en educació d’aquest certamen de blocs en català. Per molts anys, aràcnids i aràcnides de diferents promocions, de diferents instituts i també d’escoles concertades, de diferents edats, alumnes de primària i professores jubilades, pares, mares, avis i àvies, la família aràcnida és molt gran i ara més que mai ens toca seguir filant.

També vull felicitar stic.cat per fer possible el lliurament d’aquests premis en època de crisi, així com tots els guanyadors i guanyadores de la cinquena edició de Premis Blocs Catalunya:

Aracne fila i fila, finalista Premis Blocs Catalunya 2012

 

FELICITER! Enhorabona, aràcnids i aràcnides! Gràcies a la votació popular en temps de vacances Aracne fila i fila acaba de ser finalista en la categoria d’educació de Premis Bloc Catalunya 2012:

“Educació (la gran majoria d’autors que s’han presentat amb perfil PERSONAL són mestres o professionals relacionats amb el món de la docència, a excepció de 2. Essent tan fina la separació entre “personal” i “professional” al final concorreran en categoria única: “PERSONAL / PROFESSIONAL” i els perfils CORPORATIUS per la seva banda amb normalitat)”:

PERSONAL / PROFESSIONAL

CORPORATIU

Acabat el període de votació popular, ara serà el Jurat que atendrà  a cinc aspectes dels blocs: disseny, estructura, continguts, periodicitat i interactivitat i ens haurem d’esperar fins dia 5 d’octubre del 2012 en l’acte de Reus per conèixer els guardonats. Molt bona sort, aràcnids i aràcnides! Moltes gràcies a totes les persones que heu invertit el temps de vacances en fer-ho possible, sense els vostres vots no seríem finalistes!

N.B.: Les clàssiques són imparables! L’ombra d’un somni de Laura Lucas també ha quedat finalista en l’apartat corporatiu, així com El teixit de Penèlope de Mònica Flores en la categoria de Cultura i tendències. L’enhorabona!

Vota Aracne fila i fila a Premis Blocs Catalunya 2012

El Fil de les Clàssiques va guanyar el 2008 el premi d’educació en la primera edició de Premis Bloc Catalunya, ressò que va provocar el naixement d’Aracne fila i fila perquè els alumnes en fossin els autèntics protagonistes:

Ara hem presentat el bloc Aracne fila i fila a la cinquena edició, però necessitem molts vots per passar a la final i aconseguir que el jurat el valori i decideixi si és mereixedor d’aquest preuat guardó. Falten pocs dies i ara que les vacances d’estiu s’acaben demanem el vostre vot fins el 10 de setembre.

Per fer-ho, primer cal registrar-te com a usuari a la web de STIC.CAT. El registre és molt senzill i es pot fer amb un email i password, o també amb l’usuari personal de Facebook o Twitter.

Un cop registrat, s’accedeix al panell d’usuari STIC.CAT des d’on poder veure el taulell de votació del Premis Blocs 2012, on hi ha les 15 categories temàtiques. Quan l’usuari selecciona una categoria, apareixen els blocs que hi ha inscrits, ordenats alfabèticament i per perfils (personal, professional i corporatiu).

L’usuari disposa d’un total de 15 vots per repartir a raó de 1 vot per categoria temàtica, independentment de si es tracta d’un bloc personal, professional o corporatiu. Un cop votada una categoria, el vot quedarà enregistrat i no es podrà canviar.

Pots votar Aracne fila i fila en la categoria d’educació.

Moltíssimes gràcies en nom de tots els aràcnids i aràcnides!