La temporada de reconstrucció històrica del 2016 ja ha començat!

3

El mes d’abril, com és habitual, ens ha portat els primers esdeveniments de reconstrucció històrica romana, donant inici a la successió de festivals i actes amb aquesta disciplina com a protagonista.

En el meu cas, a part de la ja habitual col·laboració de Barcino Oriens a la Magna Celebratio de Badalona (30 d’abril i 1 de maig), vam actuar a Premià de Mar, el meu poble, per celebrar l’aniversari de la inauguració del Museu Romà (17 d’abril). Va ser en aquest esdeveniment on em vaig estrenar en la meva nova faceta: la gladiatura. El fet de posar-me a la pell d’un gladiador (s’ha de tenir en compte que els combats són reals, sang a part) m’ha obert la possibilitat d’entendre una mica més la tumultuosa i morbosa mentalitat de la societat, tant l’actual com la romana. I és que, per molt que pregonem la civilització pròpia de ciutadans del primer món, la nostra part més salvatge ens empeny a gaudir d’espectacles amb un cert grau de violència, ja siguin pel·lícules d’acció, el rugby o els combats de gladiadors. Vist des de fora, la transformació que pateix el públic quan es submergeix en la història per seure a les grades d’un amfiteatre romà és fascinant perquè és natural i espontània.

I tornant al passat més recent, acabo de tornar de la nostra escenificació a Empúries, ni més ni menys que dins el jaciment greco-romà. Barcino Oriens s’ha convertit en el primer grup de reconstrucció històrica que actua dins el recinte, cosa que constitueix un gran honor, tractant-se del lloc per on la civilització romana es va estendre a la resta de la península ibèrica. A més, pel costat del públic devia ser impactant veure com el conjunt arqueològic prenia vida per un dia, donant-li la vitalitat perduda segles enrere, amb la presència de la Legio II Traiana Fortis (Barcino Oriens), de tallers d’oficis (cortesia del grup de reconstrucció històrica de Badalona) i de bellesa (gràcies a les noies de Barcino Oriens).

Malgrat que Júpiter Optimus Maximus no ens està sent gaire propici aquesta temporada pel que fa a la meteorologia (l’actuació de Premià va ser posposada pel mal temps), la pluja va donar una treva el dissabte i ens va permetre mostrar als turistes la panòplia dels legionaris, les tàctiques militars romanes i els tractaments de bellesa corporal (pentinats, maquillatge, manicura…). A continuació us mostro algunes fotos del nostre pas pel municipium Emporiae/’Εμποριον: 

Premi de Recerca Jove 2015

3

portada

Fa justament una setmana (2 d’abril de 2016) aquest bloc/treball va rebre, juntament amb molts altres nois i noies, el Premi de Recerca Jove, un reconeixement a la qualitat d’una investigació, generalment un treball de recerca (com en el meu cas). A la cerimònia, celebrada a l’Auditori de Barcelona, van assistir, a part de la família i tutors dels premiats, autoritats com el conseller d’Empresa i Coneixement, l’honorable Sr. Jordi Baiget i Cantons. Aquest guardó, pensat per fomentar l’esperit científic del jovent, consisteix en una beca de 750 i el que és més important per a mi el reconeixement més rellevant a un treball de Catalunya, ni més ni menys que de la Generalitat.

diploma

Malgrat la marcada preferència pels projectes científics i tecnològics, les humanitats hem tingut el nostre raconet en els PRJ, tant en el meu cas com en el d’un company de classe meu, que també ha guanyat el premi amb un treball sobre el patrimoni arqueològic. Juntament amb el que el diploma representa pel meu curriculum, el fet que ens haguem fet lloc entre cèl·lules i cables és el que més valoro d’aquest reconeixement.

twitter peixos grossos

Per acabar, voldria agrair a tothom qui ha tingut participació en el treball, per més ínfima que hagi estat, com la meva família, la tutora del treball, la Margalida Capellà, els entrevistats i entrevistades, i a Barcino Oriens (i en concret a en Ricard Llop), que a més de facilitar-me les coses m’ha proporcionat el material que he necessitat en tot moment per a fer didàctica de la reconstrucció històrica.

Participo a les III Jornades de reconstrucció històrica de la UAB!

0

Aquest dimecres dia 16, la Facultat de Lletres de la Universitat Autònoma de Barcelona va rebre una visita peculiar i especial per part de cinc grups de reconstrucció històrica d’èpoques diferents: Ibercalafell (ibèrics), Athenea Prómakhos (grecs), Evocati Apri Scipioni (romans republicans), Barcino Oriens (romans imperials), Tarraco Ludus (gladiatura romana) i els Hereus de la història, que recreaven l’equipació de dos soldats germànics del segle V dC.

Cartell de l'acte

Cartell i programa de l’acte

Aquí dalt us deixo el programa, on podreu trobar informació sobre les activitats que es van dur a terme aquell dia, així com sobre els grups que hi van participar (si bé en aquest bloc teniu informació sobre els d’època romana). Malgrat això, voldria remarcar que la informació que es dóna sobre nosaltres (Barcino Oriens) en la propaganda no està gens actualitzada, i informa sobre activitats que el grup va dur a terme fa més de quatre anys, quan durant els últims dos anys hem fet actuacions bastant més rellevants, com les de Mallorca (Festival Antiga Mediterrània) o les nostres pròpies jornades (Barcino Colonia Romae). Podeu trobar informació actualitzada tant en aquest bloc com en el de Barcino Oriens.

10309033_757423411025868_458850389845582302_n

Conferència prèvia a les demostracions a la sala d’actes de la Facultat de Lletres de la UAB

Jo hi vaig assistir com a representant de Barcino Oriens juntament amb deu companys, i vam mostrar al públic assistent (tant a la conferència com a les demostracions en viu) com funcionem i en què consisteixen les nostres seccions principals (en aquest cas només vam dur l’exèrcit i la cosmètica, malgrat que no són les úniques). Modèstia a part, el resultat va ser prou bo, tant en el nostre cas com en la resta de companys “recreadors”, i vam oferir un bon espectacle al mateix temps que ensenyàvem història.

Foto de l'ambaixada de Barcino Oriens a la UAB

Foto de l’ambaixada de Barcino Oriens a la UAB

Però per a mi, el més important no va ser difondre la reconstrucció històrica per se, sinó el fet que aquesta estigui introduint-se a les universitats, i, per tant, en el món acadèmic. Com a mostra cito un paràgraf del programa: “Conscients del paper cada vegada més important que tenen els grups de recreació en la divulgació històrica i en la promoció del patrimoni historicarqueològic, creiem que la Universitat no se’n pot quedar al marge, no només per l’important eina pedagògica que suposen aquest grups, sinó també i especialment pel seu potencial en relació a l’arqueologia experimental. Esperem que aquestes jornades suposin el començament d’una profitosa col·laboració.”

Per acabar, i a risc de demostrar massa orgull, voldria afegir que la meva universitat, la UB, també s’està obrint a la reconstrucció històrica, tant amb la creació d’un màster (dirigit per en Francesc Xavier Hernàndez Cardona) com amb l’organització d’activitats de demostració. Com a exemples, d’aquí a poc faré una pràctica en la qual un grup de recreació històrica (els Propugnatores Barcinonenses) ens mostrarà l’equipació d’un soldat baix-imperial. També voldria anunciar que Barcino Oriens farà una demostració de totes les seves seccions el dia 13 de maig a la Facultat de Geografia i Història de la UB.

El castell de Guédelon, o com construir un edifici medieval a la vella usança

0

Porto un temps seguint el desenvolupament d’un projecte que té un cert simbolisme per a mi: va néixer el mateix any que jo. Aquest projecte consisteix ni més ni menys que en construir un castell medieval (estil·lísticament datable entre els segles XII i XIV) seguint escrupolosament tècniques i mètodes de l’època.

Posem-nos en context. El 1994, el propietari del castell de Saint FargeauMichel Guyot, va quedar impressionat per l’èxit de l‘espectacle de reconstrucció que ell organitzava per explicar la història del lloc (que té més de deu segles!). És per això que va començar a reunir un equip d’especialistes, incloent l’arqueòleg Nicolas Faucherre i el castellòleg Christian Corvisier (que ja treballaven a Saint- Fargeau) i Maryline Martin, que es converteix en la directora executiva del projecte. L’elecció del camp va assenyalar el lloc actual del Castell de Guédelon causa de la seva posició (en una lleugera prominència del terreny ideal per a la vigilància) i abundància de recursos naturals , com era costum en l’època medieval.

google earth

Foto des de satèl·lit de l’emplaçament del castell

Així, amb un pressupost d’uns 600.000 euros i diversos patrocinis, el 1997 es va començar a construir el castell. Hi treballaven 35 persones, seguint escrupolosament les tècniques medievals, tant en l’elaboració del material de construcció com en la seva instal·lació en l’estructura de l’edifici. A partir d’aquest moment, l’edifici va continuar construint-se, part per voluntaris, part per treballadors. Aquests últims eren (i són) joves en risc d’exclusió social, a qui se’ls dóna feina i un sou per la feina feta, fent així una tasca social important pels habitants de la la zona.

El 2014 es va acabar de construir el molí, un element essencial en la infraestructura de qualsevol castell, ja que aquest proveïa els seus habitants de la farina necessària per a fer pa, un element omnipresent a qualsevol taula medieval. Aquest edifici està inspirat en un que es va trobar a la localitat francesa de Thervay, de la mateixa cronologia.

A continuació trobareu una galeria amb fotos que il·lustren el procés de construcció, des del 2000 fins l’actualitat:

L’objectiu principal de la construcció d’aquest edifici és mostrar als visitants com era un castell medieval des del moment de la seva construcció, amb una arquitectura i ambientació genuïna, sense les modificacions que la majoria dels quals pateixen al llarg del temps. Els organitzadors del projecte en van plantejar uns quants:

  • Turisme: El lloc on s’està construint el castell pot ser visitat. S’organitzen visites diàries, i a més el recinte compta amb un restaurant medieval per als visitants. Ja avui en dia es tracta d’una gran atracció turística, de fet és la més gran de tot Yonne (la regió on es troba), amb més de 300.000 visitants el 2010.
  • Educació: El projecte està obert i adaptat per recollir grups i excursions escolars. Els visitants poden conèixer les condicions de treball en l’edat mitjana i les diferents professions de l’època.
  • Ciència i coneixement: L’equip del projecte fa servir i posa a prova el coneixement sobre tècniques de construcció medieval de científics i historiadors.
  • Humà: En aquesta àrea rural aïllada, el projecte ha creat 55 llocs de treball i ha atret uns 200 voluntaris.
  • Social: El lloc dóna feina a joves que tenen a dificultats, iniciant-los en el treball professional. A més, a través d’ell poden rebre certificacions professionals de picapedrer.
  • Memorial: El projecte pot ser vist com un gran memorial que ofereix el somni d’enllaçar el buit que es va deixar entre el present i el passat medieval.
220px-Plan_du_château_de_Guédelon.svg

Plànol en alçat del castell. Hi podem veure les estances del Senyor, sis torres circulars de maons (quatre en les cantonades, dues que formen la porta d’entrada), connectades entre sí per murs coronats amb una passarel·la que farà un total de 150 metres de perímetre.

A part de tot el que puguin dir els directors del projecte, per mi el més important és que encara hi ha gent disposada a invertir en aquest tipus d’iniciatives, que la reconstrucció històrica pot esdevenir una part important de la difusió de la cultura i de la història, que a tots ens afecta i a tots ens hauria d’importar. Si, a més, té impacte social i genera llocs de treball, encara millor, ja que l’objectiu últim hauria de ser que la reconstrucció històrica (i la cultura en general) es mantingués sense patrocinis ni donacions, només a partir de l’activitat econòmica generada pel turisme.

Pel que fa a aquesta magnífica iniciativa, encara li queda molt camí a recórrer, i espero que progressi fins que el castell de Guédelon estigui completament construït i apte per a que els francesos coneguin millor el seu passat medieval.

De ruïna a monument, val la pena?

2

A continuació, trobareu un article d’en Pol Bragulat, creador del bloc d’opinió “El corcó.cat“, que us convido a visitar. En Pol, estudiant de Relacions Internacionals, és un company l’opinió del qual tinc en gran estima, i, per tant, la seva col·laboració en aquest bloc és tot un plaer.

“Quan un és convidat a escriure un article al espai de difusió d’una altra persona dóna la

sensació de ser un intrús en la casa d’un altre. Més encara si es tracta de l’espai d’una

persona a la que li guardes un profund respecte i afecte. Per tant, és un honor per mi.

Primer de tot, cal dir que no sóc ni especialista ni tinc grans coneixements de com

funciona la reconstrucció històrica. Tanmateix, sí que tinc experiència amb el contacte

de restes arqueològiques i exposició divulgativa de la història, de la mateixa manera que

procuro ampliar constantment els coneixements que tinc sobre la matèria. És per això

que plantejo la següent qüestió: què fer amb les restes en ruïnes de llocs amb interès?

Llocs com les restes de Pompeia o Emporiae han estat excavats de sota terra després de

que restessin una pila de segles amagats per a delit de la informació que ens

proporcionen ara. El resultat de les excavacions és espectacular, però aquestes no

cobreixen el cost de la excavació en si, la qual ha de confiar el seu pressupost al govern.

Tenint en compte la seva despesa en cultura, ja sabem que les activitats de restauració i

preservació de la majoria d’espais d’interès històric avancen amb una lentitud

exasperant. Tant, que fins hi tot un setanta per cent de la ciutat romana d’Emporiae

encara no ha estat excavada!

A més a més, Pompeia és un clar exemple dels problemes que poden derivar-se si no es

té en compte els efectes de deixar a la intempèrie restes tan antigues. Ja hi ha hagut dos

esfondraments de parets i trencament dels terres en només dos anys, després del temps

que porten desenterrades i per la falta de pressupost del govern italià durant la crisi.

No existeix cap solució màgica ni fàcil a la situació en qüestió, com amb la majoria de

casos, però bàsicament se’n poden veure dues sortides. La primera és aconseguir

l’augment de la despesa en manteniment i restauració de tots els espais que es

considerin necessaris. Hem de tenir en compte que aquesta despesa serà un cost fix que

s’allargui al llarg dels anys per a que no degeneri la situació de les restes.

La segona i a considerar a llarg termini és la de invertir en la reconstrucció de tots

aquestes ruïnes que resten malmeses. D’aquesta manera es milloraria permanentment la

solidesa de les restes i milloraria l’interès públic del lloc. Es tracta però d’un projecte a

llarg termini i de difícil realització, amb una mirada de futur per al nostre patrimoni.

Prenc com a exemple hipotètic les restes arqueològiques d’Emporiae per descriure la proposta.

En un principi, es podria fer una prova reconstruint solament una petita secció de la ciutat,

com la del fòrum –que ja té una cantonada feta. Llavors s’hauria de vincular aquest

espai renovat a diverses activitats de divulgació, passant per explicacions teatrals (com

les que comencen a fer-se) a tallers per a grups escolars. L’atractiu del lloc augmentaria

i, per tant, podria esperar-se un augment de les visites, amortitzant a mitjà o llarg termini

la inversió. Si funciona, podria ampliar-se a altres seccions de la ciutat incorporant als ja

reconstruïts d’altres activitats relacionades amb les ruïnes. D’aquesta forma, s’arribaria a

tot el conjunt a llarg termini. A partir d’aquell moment, podria involucrar-se, fins i tot,

en activitats culturals i d’art, ja que seria un espai magnífic per a la realització

d’activitats com aquestes. En ser un atractiu més ampli que no pas unes ruïnes, la visita

podria allargar-se a tot el dia, amb la possibilitat d’afegir al voltant negocis de

restauració derivats de la fundació encarregada. En resultat, no només adquiriria un

valor cultural i de divulgació més gran sinó també un prestigi com a espai arquitectònic.

Tanmateix, el problema més gran que s’enfrontaria el projecte és el del finançament,

tenint en compte que el benefici que es pot treure és mínim o nul. Però sempre es poden

trobar vies de finançament per les quals no es malmeti el valor professional i qualitatiu

del projecte. Un és l’augment del preu de l’entrada en la mesura en què l’atractiu del

lloc és més gran. Un altre és el lloguer dels espais per a les activitats culturals i/o

artístiques o la concessió dels negocis de restauració. L’últim seria el de buscar

inversions privades de donants o altres fundacions o del govern, atorgant crèdits amb

bones condicions o emetent bons específics per a aquestes inversions.

Finalment, presenta un dilema ètic per als qui es dediquen a aquest món. Tot i que les

restes es conservessin al mateix lloc i no es malmetessin, l’activitat seria a costa de la

modificació de les ruïnes del seu estat actual. Caldria veure si el projecte realment val la

pena a través d’estudis financers i tècnics sobre la matèria, a més d’un debat paral·lel

sobre l’ètica d’aquesta decisió o no.”

Entrevista a José Miguel Gallego

0

A principis de setembre vaig entrevistar en José Miguel Gallego, gerent de l’empresa ARTIFEX, dedicada a la conservació i recreació del patrimoni arqueològic i organitzadora de la VIA SCIPIONIS i VIA ANNIBALICA…

Per començar, va respondre a la pregunta que sempre faig als entrevistats: Què és la reconstrucció històrica per tu? Per ell, aquesta disciplina, clarament diferenciada de l’arqueologia experimental, és una eina excel·lent per apropar el nostre passat a la gent a partir de la reproducció d’eines o de teories, de manera que els arriba un coneixement complex que altrament no haurien rebut. D’altra banda, ell considera que l’arqueologia experimental és una disciplina científica que té el valor afegit d’agafar dades obtingudes mitjançant l’arqueologia, reproduir un seguit de característiques i demostrar empíricament una hipòtesi plantejada sobre la resistència d’un material, una tècnica constructiva o l’elaboració d’una recepta culinària de segles d’antiguitat, per exemple.

Pel que fa a Artifex, és una jove empresa de plantilla reduïda però experta que abarca tots els àmbits de l’arqueologia i la gestió del patrimoni: elaboració d’estudis de museïtzació, reproduccions de peces, excavacions d’urgència, projectes d’arqueologia experimental… Entre aquests últims, que conformen la faceta més visible de l’empresa, podem trobar la “Via Scipionis”, una iniciativa en la qual més de mitja dotzena de persones relacionades amb el món de la història van recrear la ruta que van fer els soldats d’Escipió l’Africà des del riu Ebre fins l’actual Cartagena en el marc de la segona guerra púnica. Una proesa i una innovació en el camp de la reconstrucció històrica que va assolir una gran expectació allà per on passava, i que va aportar, segons l’entrevistat, nombroses dades que més tard serien estudiades (no hem d’oblidar que la finalitat d’aquesta iniciativa era, en gran part, científica), tant sobre la despesa calòrica com el desgast físic que van patir els participants, entre els quals trobem el mateix Gallego.

L’estat actual del patrimoni arqueològic és una de les preocupacions de l’entrevistat, que, com podreu veure al vídeo, manifesta la necessitat dels jaciments arqueològics de ser humanitzats, és a dir, de ser apropats al públic d’una manera més dinàmica que l’actual, amb activitats que l’atreguin a conèixer el nostre passat. Un exemple podria ser la reconstrucció històrica, l’èxit de la qual ha quedat àmpliament demostrat en diverses ocasions.

Però això no és tot, sinó que “Artifex” té a la cartera un projecte molt més ambiciós i atractiu que la “Via Scipionis”: la “Via Annibalica” . Tot i que no sembla que hi hagi diferència entre els dos projectes, les diferències són moltes, ja que la segona no constitueix un estudi científic, sinó que pretén dinamitzar el patrimoni arqueològic romà situat a la zona on es desenvolupi aquesta. El problema és que la “Via Annibalica” requereix un finançament important per part de grans organitzacions, tant públiques com privades, cosa que dificulta la realització de la mateixa. Malgrat aquests inconvenients, el senyor Gallego veu factible la seva realització, com podreu veure al vídeo de l’entrevista:

Imatge de previsualització de YouTube

Val a dir que aquest resum per escrit no reflecteix la totalitat de l’entrevista, que recomano veure sencera o, com a mínim, us animo a buscar el moment en què es parla d’un tema en concret si voleu aprofundir-hi.

Per acabar, vull agrair a l’entrevistat l’atenció i l’amabilitat que vaig rebre per part seva, així com l’agradable conversa que vam mantenir, tant dins com fora de càmera.

Go to Top