Author Archives: Teresa Devesa i Monclús

About Teresa Devesa i Monclús

Sóc professora de Grec i Llatí de l'INS Isaac Albéniz de Badalona.

Baetulo 15-16, una bona promoció!

 photo DSCN1655_zpsfkbeemjy.jpg

[Fotografia: Alfonso Campo]

Després de tants anys en la docència, cada nova promoció d’alumnat continua semblant-me una tripulació amb la qual he d’emprendre un viatge incert, mai se sap si arribarà a bon port! En el cas de les optatives, la sensació s’accentua, perquè cada trimestre el procés comença de nou.

Els intrèpids navegants de Cultura clàssica I: Baetulo del curs 15-16, no heu estat una excepció i encara recordo la primera sessió a l’aula d’informàtica, quan us demanava que comentéssiu la feina feta pels companys d’una promoció anterior. En aquell moment no teníem clar, ni vosaltres ni jo, si arribaríeu a fer una visita guiada tan sensacional com la d’ells.

Però fa uns dies va arribar l’hora de la veritat i, sens dubte, us vaig trobar convertits en uns guies tan bons o encara millors que els de fa dos anys. Per donar-ne fe, tenim el tríptic que van confeccionar les coordinadores.

I també les imatges que immortalitzen la jornada. M’he permès donar-los un to desenfadat, espero que us agradi i, a partir d’ara, reconegueu cadascun dels espais on s’amaga el passat de la vostra ciutat i, en definitiva, les vostres arrels.

 I per finalitzar, ja sabeu que us toca fer el mateix que els vostres companys en anys anteriors. Quina ha estat la vostra experiència en tots els processos de la recerca: preparació i realització in situ? Què heu après que no sabíeu i que potser no oblidareu? Quin consell donaríeu al grup que ve darrere vostre?

Penseu que, potser en part, pot dependre de vosaltres el funcionament de l’optativa Cultura clàssica II: Mitologia a Bètulo.

Valete. Fortuna segunda!

TERESA

Pluja de centaures aràcnids

Ja fa uns dies, la Margalida anunciava la concessió dels tres Centaures d’or, que atorga Chiron amb motiu del Dia Mundial d’Internet, a blocs relacionats d’alguna manera amb l’entorn d’Aracne fila i fila: Reconstrucció histórica. Un nou nivel d’empatiaEl fil del mite Grec   Siringa, la música de l’antiga Grècia

aureus_0

Enmig d’altres reconeixements per a blocs d’alumnes aràcnids, Edublogs, Esdelibro, Hèracles… -i d’altres que potser encara han de venir-, aquests auris homes-cavall podrien passar desapercebuts, si no fos que hi ha alguns elements que els donen una significació especial.

D’una banda, mostren experiències ben diferents pel que fa a l’origen, la finalitat i l’autoria.

  • El primer i el tercer són Treballs de recerca d’alumnes de segon de batxillerat que han triat aquest format digital en lloc del tradicional. Tenen, per tant, una autoria singular i la seva finalitat és sevir de plataforma per mostrar el procés de recerca i les conclusions obtingudes, tot i que en els dos casos els alumnes manifesten la voluntat de mantenir-los en actiu.
  • El segon és un espai col·lectiu, amb aportacions diverses -i per tant, autoria plural- nascut amb la voluntat d’esdevenir una annex temàtic de l’Aracne, com tants d’altres els darrers anys, seguint el camí obert per L’empremta d’Orfeu i més tard La cinta de Νίκη.

De l’altra, són una mostra de l’experiència compartida entre l’Institut Premià i l’Isaac Albéniz de Badalona que ens vam plantejar des del segon any de vida d’aquest bloc -d’això ja ha plogut molt- i que va ser acceptada com a Bona pràctica pel Departament d’Ensenyament.

 

  • Els dos primers blocs són obra d’alumnes de l’IPM. Des de Premià, sota la supervisió de la Margalida, l’Arnau Lario va confeccionant el mosaic de la reconstrucció històrica a Catalunya i els alumnes de l’ESO segueixen el fill que els ofereix la mitologia grega.
  • Siringa, la música de l’antiga Grècia prové de l’Albéniz de Badalona, on la Marina Salas s’endinsa en els orígens de la música, que tant li apassiona, mentre jo mateixa, meravellada de la seva sensibilitat musical, miro de guiar-la en el laberint digital.

El que us deia, aquesta pluja de centaures fa palesa la riquesa de l’experiència que compartim de fa temps i la diversitat de possibilitats que el format bloc ofereix al nostres alumnes. Tant de bo n’obtinguem més fruits i puguem reprendre també les experiències presencials inter-centres com l’excursió al Parc del Laberint, o els de Premià torneu a participar a la Magna celebratio, com ara fa 3 anys.

Orgullosa d’aquests reconeixements a nivell professional i personal, us animo a continuar perseguint i capturar centaures i d’altres figures mitològiques, que encara en queden molts rondant per l’univers clàssic digital, a l’espera de tenaços caçadors armats d’esforç, perseverança i enginy!

 TERESA

Antigone, el valor de la interdisciplinarietat

Quin sentit tindria la nostra tasca de divulgadors del món clàssic entre l’alumnat, si no fóssim capaços de fer-los entendre la seva pervivència al llarg dels segles i la seva vigència com a punt de partida de manifestacions artístiques i culturals de tots els temps?

Amb aquesta pregunta començava la comunicació que la Núria Valls, en qualitat de professora de Francès, i jo mateixa, com a docent de Grec i Llatí, vam presentar el passat divendres 13 de març a les IX Jornades de Didàctica de les Llengües Clàssiques que van tenir lloc a la Casa de Convalescència de l’Hospital de Sant Pau de Barcelona.

Crec que la resposta és evident i en aquest context aràcnid no paga la pena ni plantejar-se-la, per això ens vam centrar en una de les principals maneres de poder aconseguir la valoració i experimentació de la pervivència d’allò clàssic: la interdisciplinarietat. Pensem que cal fomentar-la i practicar-la com a eina bàsica de revaloració del llegat grecollatí. Per això vam posar diversos exemples de la tasca interdisciplinària a l’Institut Isaac Albéniz de Badalona, que va culminar l’any passat amb la representació d’una versió de l’Antigone de Jean Anouilh, premiada al concurs de l’Associació de Professors de Francès de Catalunya. I vam tancar la nostra exposició amb imatges de la inoblidable estada al Centre Mediterranéen d’études Françaises, que vam obtenir com a guardó.

Si voleu llegir la comunicació sencera o seguir alguns dels enllaços que la complementen podeu fer-ho aquí, però a continuació teniu la presentació amb què ho vam il·lustrar, que pot servir de resum del seu contingut.


Ara bé, amb aquest article voldríem anar més enllà. Ens agradaria que els vostres comentaris servissin per reflexionar sobre el valor de la interdisciplinarietat i posar en comú les experiències d’aquesta mena que heu reaitzat a diferents centres. No tinc cap dubte que els professors i professores coincidiran en la força d’aquesta mena d’actuacions que aprofiten les interseccions entre matèries per consolidar un coneixement més global, però ens interessa també l’opinió dels alumnes. Els que heu participat en algunes de les experiències de la presentació, feu-ne la vostra valoració. La resta, recordeu alguna experiència semblant que us hagi marcat especialment? Us semblen profitoses aquestes tasques compartides entre diferents matèries? Algú té alguna proposta al respecte? Potser els vostres professors i professores podrem recollir-ne alguna i aprendre, per tant, també de vosaltres. Jo no em canso de dir que un dels motius pels qual m’enamora la meva feina és que cada dia aprenc alguna cosa dels meus alumnes.

Vinga, us escoltem!

TERESA

Magna celebratio AD MMXV: Nou curs… nova Magna

Heu llegit l‘article d’El Fil de les Clàssiques en què la Margalida us convidava a afegir-vos a la Magna Celebratio 2015? Segur que sí, perquè el nombre de respostes confirma que molts de vosaltres ja heu sentit el tret de sortida que donava aquesta entrada.

Allà s’anuncava aquest apunt en què us plantejaré les novetats d’enguany. Els que ja fa cinc anys que participem activament en aquestes Jornades de reconstrucció històrica de Badalona sempre hem tingut clar que cada edició hem de fer un pas endavant, per tal que l’experiència sigui enriquidora per a alumnes i professors. L’any 2010 vam començar amb els Ludi, però ben aviat vam veure que se’ns quedaven curts. Què podíem fer, doncs? La solució era clara: no érem alumnes i professors de centres educatius? No n’hi havia també a l’antiga Baetulo? Doncs faríem de nosaltres mateixos; no ens caldria fingir gaire, perquè el nostre sistema educatiu no és tan diferent del romà. I així, el 2011 va nèixer l’Schola, que vam combinar amb els Ludi a partir d’aquell moment.

L’edició del 2012, potser l’aposta més ambiciosa per part nostra, vam tenir dos col·laboradors de luxe: Albert Anglès, amb un taller sobre les tauletes de Vindolanda, i Josep Fuentes, que ens va ensenyar a fer papirs.

La del 2013 va ser una edició especial, ja que la visita de la pluja ens va obligar a aixoplugar-nos als espais interiors del museu. La veritat és que les inclemències del temps ens van permetre viure una experiència inoblidable: ludi a sobre mateix del decumanus, ludus rhetoricus a la vora del peristil de Quint Licini… Tot un luxe, irrepetible, sumat a un guió nou de trinca on, a proposta d’una alumna, la Júlia, es potenciava la tasca de la presentadora i la demostració oratòria del ludus Rhetoricus quedava reduïda a mínima expressió.

I el curs passat ens vam plantar al 2014, amb continuïtat de guió, però amb més moviment, ja que les conductores esdevenien una mena de cicerone, conduint el públic per les diferents etapes del nostre espai de recreació.

ludus rhetoricus 2014

Després d’aquest recorregut, ¿no ens aturarem pas, ara, oi? Πάντα ῥεῖ…, efectivament, com deia Heraclit, tot flueix i res no roman quiet, així doncs, en la nostra sisena participació hi ha previstes novetats:

  • Ens hem proposat fer un material didàctic ad hoc, per apropar millor les llengües clàssiques als nens i nenes. Els alumnes de Grec de l’Albéniz ja hem començat a fer unes targes grans amb cadascuna de les lletres de l’alfabet, que contenen majúscula, minúscula, un substantiu que la tingui com a inicial i el dibuix il·lustratiu corresponent. Tenim una coordinadora i tot (oi Anna?) que vetallarà pel la cohesió de totes les fitxes. Esperem que tot surti com esperem, a patir de les decisions que prenem entre tots.
  • A partir del que vam parlar amb el Jordi, estaria bé que els tripulants del Vaixell d’Odisseu féssin un cartell gran amb les lletres per tal de penjar-lo a la zona del ludus grammaticus com a complement del joc de targes que utilitzarem a la taula. N’heu parlat?
  • D’altra banda, què us semblaria als de llatí, als de 4ESO per exemple, confeccionar també targes amb llatinismes o expressions llatines, potser partits per proposar de completar-los? És una altra de les possibilitats que vam contemplar a la reunió del museu. Aquest material romandria als centres i també es podria utilitzar a classe. Ja sabeu, qualsevol proposta de confecció de material didàctic per al tallers serà benvinguda!
  • Pel que fa al contingut de la presentació, tenim dues alumnes interessades pel Dret, l’Alba i la Cristina, que han proposat integrar a la nostra escola alguna activitat relacionada amb l’ius Romanum, com a mitjà per aprofundir elles mateixes en els orígens de la disciplina a què es volen dedicar. L’explicació del ludus rhetoricus ens ha semblat el lloc ideal, ja que l’oratòria era important no només en l’àmbit polític, com escenificàvem fa uns anys, sinó també en el judicial. A hores d’ara tenen endegada una proposta de diàleg, que completarà l’explicació de la darrera etapa educativa. O sigui que ja sabeu, futurs advocats/advocades…, esperem els vostres oferiments per interpretar el paper dels alumnes participants a la controvèrsia.
  • Es probable que, per complementar la dramatització oferim un petit taller de llatinismes i aforismes jurídics amb un format semblant al que demanàvem als de 4t. Coneixem la bona tasca de les autores del De iure, si us voleu involucrar en tot l’aspecte jurídic, ens ho comenteu en aquest mateix article i ho podem gestionar amb la Margalida.
  • Per acabar de reblar aquesta darrera proposta, tenim la sort de gaudir de l’assessorament de Francesc Sánchez, advocat i estudiós del dret romà, aficionat a la reconstrucció històrica i difusor de la cultura clàssica a través de l’associació Arraona Romana de Sabadell.
  • La ubicació de les nostres carpes també ha canviat d’un any a l’altre, ja sigui per raons alienes a la nostra voluntat en uns casos (la pluja del 2013), o per intentar trobar el lloc més confortable i adient per a la nostra activitat. De l’asfalt de la plaça Assemblea de Catalunya vam passar eventualment al subsòl del museu, per traslladar-nos sota els arbres de davant de Correus. Enguany continuarem en la mateixa zona, però allunyats de l’aigua de la font que l’any passat dificultava l’accés a la zona.

En fi, ja veieu que els aràcnids i els tripulants del Vaixell d’Odisseu, no sabem estar-nos quiets i volem que cada nova edició de l’Schola sigui una nova travessa. De vosaltres depèn que superem les dificultats, eludim els cants de les sirenes i arribem a bon port. Si encara no t’hi has enrolat, t’animes a acompanyar-nos?

TERESA

Siringa i els clàssics a les Jornades Científiques de Badalona

Què hi fem els clàssics en unes Jornades de vocació científica, com el seu nom indica? Cal agrair al Centre de Recursos per al Professorat de Badalona que, en organitzar any rere any les Jornades Científiques d’Ensenyament Secundari,  hagi mostrat des del principi un gran interès en la interdisciplinarietat de la mostra, des de tots els àmbits del saber. Els Treballs de recerca que s’hi presenten tenen en comú no et tema, sinó el plantejament científic de la investigació, és a dir, que tot partint de d’uns objectius clars i unes hipòtesis prèvies, els alumnes arriben a conclusions pròpies i ben fonamentades.

En l’edició d’enguany, la vintinovena (aviat és dit!), una aràcnida de l’Institut Isaac Albéniz, la Marina Salas, hi ha participat amb l’exposició a l’auditori del BCIN (Badalona Centre Internacional de Negocis) del seu treball en bloc Siringa, la música de l’antiga Grècia. No és la primera a fer-ho, ja que la Carla Asensio hi va participar fa quatre anys amb Origen de les grafies: tendències enfrontades, però sí que és precursora en aquesta mostra pel que fa al format bloc. De fet, enguany era l’únic treball en aquest suport, si més no de la sessió de dijous, en què nosaltres vam participar.

Imatge de previsualització de YouTube

Queda demostrat, doncs, que les lletres i les arts, tenen el seu lloc en aquesta mena de congressos científics, però deixeu-me que afegeixi que em va complaure veure que les clàssiques en concret hi van ser molt presents. El tercer dia de les jornades, acompanyaven la nostra Siringa dos treballs amb referents clàssics:

  • La Laura Aixut, del centre Maristes Champagnat, va presentar Set de venjança. La còlera del déus a “Les Metamorfosis” d’Ovidi. 
  • La Marta Gràcia, de l’Escola d’Art i superior de Disseny Pau Gargallo, ens va adelitar amb el seu Femen Olimp, una actualització de cinc divinitats femenines gregues materialitzada en un vidoclip de promoció d’un grup musical. Fantàstiques, les seves il·lustracions!

Fent un cop d’ull als resums dels treballs presentats els altres dies, hi he trobat també, en la segona sessió, una exposició sobre L’alimentació a l’antiga Roma, a càrrec de Maria Lapuente del Col·legi Badalonès.

Si tenim en compte que cada centre de la ciutat només pot presentar un màxim de cinc treballs -tres per exposar a l’auditori i dos per presentar al vestíbul- i que no tots els centres els presenten tots, ¿no trobeu que la presència clàssica no està gens malament?

Per acabar, aquí teniu un muntatge amb tots els participants de l’Albéniz, per tal de contextualitzar el que s’ha dit fins ara, id est, que els treballs de lletres conviuen amb els de ciències en perfecta harmonia.

TERESA

Carles Riba, llatinista

Al suplement Cultura diari EL PUNT AVUI publicat divendres 13 de març, que casualment es titula “Duel de Titans”, hi he trobat un fantàstic article que no puc deixar de presentar i recomanar. Es tracta d’un avançament editorial del llibre Resum de literatura llatina, de l’eminent poeta i hel·lenista Carles Riba, a cura d’Eusebi Ayensa. Aquest doctor en filologia romànica, segons l’article, però també llicenciat en filologia clàssica, ha reeditat l’opuscle que servia per apropar la literatura llatina a les alumnes de l’Escola Superior de Bibliotecàries i hi ha incorporat una tria de textos per il·lustrar el que s’hi explica.

Portades del “Resum de literatura llatina” i “Nocions de literatura llatina” de Carles Riba [Font: Historias no académicas de la literatura]

En la versió en paper s’ofereix el pròleg íntegre del llibre, però amb la versió digital que aquí us enllaço n’hi ha prou per fer-se una idea del seu contingut i respondre les qüestions que us proposo a continuació.

  • Què us sembla que diria Tit Livi si llegís les paraules de Riba amb què comença l’article?
  • Repassem Història? Què era la Mancomunitat?
  • En quina obra lloava Virgili “la primavera perpètua”?
  • Destaqueu, de tots els autors i obres esmentats al llarg de l’article, aquells que coneixeu per haver-los treballat en un o altre moment del curs. No es tracta de buscar informació externa, sinó de buscar-la en la vostra pròpia ment.

Per complementar-ho, aquí teniu un destacat del diari en paper, que expressa tan bé les idees que des de principi de curs us intento comunicar en relació a la literatura llatina, que m’agradaria que ho llegíssiu i em diguéssiu quines són. Si me les sintetitzeu i em poseu exemples del que s’hi diu, em fareu contenta va… I, alumnes de Premià, estic segura que la Margalida coincidirà amb mi.

TERESA

Projecte de recerca classico-plàstic

A l’institut Isaac Albéniz de Badalona fa dos anys que els departaments de Clàssiques i Visual i plàstica es donen la mà per proposar a l’alumnat de 4t un Projecte de recerca interdisciplinari. Els alumnes que cursen Llatí i/o Visual i plàstica han pogut triar la tasca que la Cristina de Visual i plàstica i jo mateixa els hem proposat:

  • després de triar un mite ovidià, dels que llegim a 4t, els demanem que aprofundeixin en la descripció de l’episodi que ens explica Ovidi a partir d’una traducció del text original,
  • a continuació repassem la seva pervivència al llarg de la història de l’art,
  • i finalment es llencen a l’aventura de la recreació pròpia seguin els dictats i el format proposat pel professorat de Visual i plàstica.

Tot el procés queda plasmat en un document compartit i un reportatge fotogràfic que serveix de suport visual de la presentació oral.

El curs 12-13 el nostre objectiu va ser la malaurada Dafne. Quin sentiment d’indefensió enfront de la intensitat de la llum apol·línia! Com ho han reflectit els artistes al llarg del temps? Com ho reflectiríem nosaltres al segle XXI? Doncs ens vam decidir per trobar un punt intermedi en el temps i crear una mena de llibre medieval, d’aquells que els monjos il·luminaven amb paciència als monestirs. Encapçalat per la Praefatioredactada amb la màxima cura els primers dies, un desplegament d’imatges van sorgir a partir dels mots i els símils ovidians. Els dos incunables resultants, els tenim desats com tresors, un a cadascun dels departaments implicats. A la presentació que van fer servir per a la presentació oral, veureu com descriuen el procés el mateixos alumnes.

El 13-14 va continuar l’aventura, altre cop amb un personatge femení a mercè de la divinitat: Europa. Què fer quan un déu et sedueix i se t’endú ben lluny? Artistes de totes les èpoques s’han interessat per l’escena del rapte de la bella donzella per un toro blanc, metamorfosi de Zeus. I nosaltres vam optar per fer un mosaic d’imatges de tot el procés, del qual m’agradaria destacar el moment mateix de la metamorfosi. El resultat va estar exposat força temps al plafó més visible del centre, el del replà de l’escala, però com l’any l’anterior, els alumnes van deixar testimoni gràfic de tot el procés previ i fins i tot van fer-ne un dietari.

[Per veure millor aques document, cliqueu aquí]

Puc assegurar-vos que per a les professores han suposat dos cursos de descobertes i d’admiració davant de la vostra imaginació i sensibilitat. Què ens espera el 2015? Estic segura que altre cop traureu el millor de vosaltres mateixos i ens deixareu bocabadades com els nois i noies dels cursos anteriors…

TERESA

Descobreix la mitologia de Bètulo amb la Cultura clàssica de tercer!

El curs 13-14 va ser certament fructífer per als de tercer de Cultura clàssica de l’Albéniz. Tres grups ben diferents van realitzar una matèria optativa que anava agafant forma a força d’il·lusió i treball de l’alumnat.  Al primer trimestre, un magnífic grup de guies turístics em van oferir una visita guiada a la Badalona clàssica de la qual vaig poder esdevenir espectadora d’excepció. Al segon, uns publicistes improvisats, una mica més moguts, van descobrir sorpresos a final de trimestre tot el que havien après i en van deixar constància en un magnífic mural col·lectiu que encara mostra els tresors de Baetulo a tot aquell que entra a la biblioteca.

I com a colofó, un tercer trimestre intens en què crec que es va arribar a crear un sentiment de tasca conjunta, de grup de treball organitzat. Els déus ens hi degueren ajudar, perquè el tema eren els mites relacionats amb la Badalona romana.

Només cal mirar la foto del darrer dia. Sembleu tan orgullosos de la feina ben feta!

CC3 II 13-14 photo Nuevaimagen1_zps629c2154.png

I llegir amb atenció el document final, fruit d’una tasca ben coordinada.

Com a colofó, val la pena no perdre’s els exercicis de recreació que van fer alguns grups, com el dels encarregats de Venus, que va arribar a posar-se en el lloc de l’eminent arqueòleg Joaquim Font i Cussó.

Com a mínim, del que estic segura és que, mai més, quan passeu per la plaça que du el seu nom, sereu desconeixedors de la relació que l’uní amb el museu que rau molt a prop…

Imatge de previsualització de YouTube

[Les presses d’última hora van fer que quedessin algunes faltes en els textos, espero que no els ho tingueu en compte…]

A tots, tant els que heu agafat el camí científic, com els que continueu el camí clàssic a Llatí de quart, us desitjo de tot cor:

Fortuna secunda!!

TERESA

Lectures d’estiu: Le Voyage d’hiver d’Amélie Nothomb

Com cada estiu, paga la pena desempolsar els coneixements d’altres llengües i anar ampliant, amb la lectura, la competència lingüística en llengües estrangeres, per exemple, el francès. Una ràpida incursió a la biblioteca pública en va fer caure a les mans una col·lecció de llibres de novel·la negra d’Amélie Nothomb i, tot i que no sóc una amant d’aquest subgènere narratiu, vaig decidir agafar-ne un.

Aliena a la sorpresa que m’esperava entre les seves pàgines, vaig obrir el volum sense cap esperança de trobar-hi referències clàssiques i les primeres petges van sortir-me a l’encontre en altres títols de la mateixa autora publicats en la col·lecció Le Livre de Poche (Editions Albin Michel, 2009): Les Catilinaires, Mercure, Péplum. “Casualitats”, vaig pensar, “tot i que aprofitaré per demanar a l’alumnat el perquè del meu interès per aquests títols.

Des de la primera pàgina, em surt a l’encontre un personatge torturat, de nom Zoïle, que es disposa a dur a terme un atemptat aeri més sonat que el de les torres bessones. Queda clar que tota la novel·la serà una explicació dels motius que l’han portat a aquest forassenyat propòsit, totalment allunyats de qualsevol fanatisme religiós.

Ben aviat descobreixo un desacostumat interès del protagonista per l’etimologia del seu nom i m’enlluerna la utilització del fantàstic tecnicisme hapax, que estaria bé que interpretéssiu etimològicament:

Ils [mes parents] trouvèrent Zoïle et me l’atribuèrent sans même s’intéresser a la signification de ce qui me condamnerait à être un hapax.

J’ai appris par coeur les six lignes consacrées à Zoïle dans le “Robert des noms propres”: “Zoíle (en grec Zôilos). Sophiste grec (Anphipolis où Éphese, ∼IVsiècle). Fameux surtout pour sa critique passionée et mesquine contre Homère, il fut surnommé “Homeromastix” (le Fléau d’Homère). C’était, dit-on, le titre de son ouvrage, où il essayait de prouver, au nom du bon sens, l’absurdité du merveilleux homérique.

[…] Dans une encyclopedie de philologie, j’ai même appris que Zoïle serait mort lapidé par une foule de braves gens écoeurés par ses propos sur l'”Odyssée”

[…] Tant qu’à me donner le nom d’un sophiste, je n’aurais rien eu en contre de Gorgias, Protagoras ou Zénon. dont les intelligences n’ont pas fini d’intriguer. (pàg. 14)

Com podeu comprendre, aquest exhaustiu estudi etimològic que -sospito- es troba en la base del trastorn d’una ment torturada capaç de dirigir el personatge a la realització d’una acció execrable, desperta el meu interès per una lectura, en principi, poc “clàssica”. I encara més, quan, agafant el toro per les banyes, un Zoïle de catorze anys es proposa “retraduir” la Ilíada i l’Odissea, en un gest de rebel·lió contra el seu homònim i les seves teories en contra d’Homer. Evidentment, la frustració per no poder reeixir en aquesta ingent tasca i la indiferència dels companys d’institut en explicar-los les seves aventures filològiques (que n’hauríeu dit vosaltres?) agreugen la patològica frustració del nostre heroi. Pobret, mireu com descriu l’experiència gairebé mística que experimenta durant el seu retir d’ermità traductor:

Ma surexcitation survécut à l’écoulement des jours: la résistance du grec renouvelait “ad libitum” la sensation d’une conquête amourese de premier ordre. [pàg. 18]

Penseu-hi, quan el grec se us resisteixi, i penseu que es tracta d’una mena de conquesta amorosa. No obstant, si no us serveix de consol, aprofiteu per comentar totes les referències clàssiques presentades, així com el llatinisme que s’hi amaga.

Després d’aquests passatges tan intensos, difícils de superar, aquí us deixo d’altres fragments amb algunes de les moltes referències que, de manera ja més transversal, ens apropen, des de diferents àmbits, al món clàssic.

Aliénor [una escriptora discapacitada mental] parlait comme l’inspirée de Delphes et déversait cette prose pythique tour a tour lentement et convulsivement. (pàg. 70)

-J’essaie simplment de te montrer l’absurdité de ta régle.

-“Dura lex sed lex.”

-Rien ne t’empêche de changer cette loi. (pàg. 78. Parlen Zoíle i Astrolabe, la seva estimada)

Mais je serrerai les dents, ja n’écouterai pas cette effusion qui me pousse vers toi.[…] Et puis, je me suis juré de tenir. Ulysse ne cédant pas au chant de la sirène me comprendrait.(pàg 114. Zoîle parla a Astrolabe)

En fi, no us explicaré el final de la història, per si algú es decideix a llegir-la, però no em puc estar d’esmentar la paràfrasi que apareix a la darrera pàgina, a veure qui me la pot explicar.

Me voici à bord. Les stewards qui vont mourir me saluent.

TERESA

Baetulo i la mitologia

Després del magnífic treball realitzat per l’alumnat del primer trimestre de Cultura clàssica, i del mural dels del segon trimestre sobre el passat romà de la nostra ciutat, Badalona, que guarneix el passadís de la biblioteca, el curs acaba amb un treball molt diferent. Els nois i noies de l’optativa del tercer trimestre han culminat la tasca amb un recorregut pels mites que ens surten a l’encontre durant la visita al Museu de Badalona i els jaciments que en depenen: el Jardí de Quint Licini, la domus dels dofins…

Com a avenç del treball definitiu, aquí teniu el Google map que han confeccionat el Pol i l’Àlex, on es recullen tots els topònims que han anat sortint en els apunts de classe. Us demano que visiteu tots els llocs que ha editat i comenteu en quin apartat hem esmentat cadascun. A continuació, expliqueu tot que sapigueu sobre el tema en qüestió, especialment si es tracta del que heu treballat en el vostre grup i, per tant, en sabeu més que la resta. Afegiu també d’altres topònims que apareguin en el vostre apartat i no constin en aquest mapa.

Nueva imagen (24).jpg

 [Cliqueu a la imatge per poder accedir al mapa interactiu i entrar als llocs ubicats]

Finalment, escriviu un paràgraf sobre la vostra experiència en l’elaboració del document compartit LA MITOLOGIA EN El PATRIMONI ARQUEOLÒGIC DE BAETULO: dificultats, avantatges i desavantatges de la plataforma Drive; funcionament del sistema de treball en grups subdividits, amb coordinadors grupals i coordinadors generals; satisfacció envers el resultat obtingut, el descobriment del passat arqueològic de la vostra ciutat i i el tractament rigorós del tema mitològic.

Com que el curs s’acaba, el document serà publicat a posteriori, i vosaltres ja haureu acabat les classes, però espero que igualment visiteu l’Aracne per recordar la bona feina que heu realitzat a l’optativa. Si més no, la foto de grup que hem fet avui, segur que valdrà la pena veure-la i comentar-la… Sigui com sigui, els alumnes de l’any vinent, podran prendre-us com a model!

TERESA