Eusebi Ayensa: ‘Eliminar les places de grec i llatí és un suïcidi cultural, perdrem les nostres arrels’


Entrevista Eusebi Ayensa

Cursos alumnat secundària 2019 Adreçats a estudiants de secundària, batxillerat i cicles formatius.

Dins les activitats d’estiu,  l’ICE de la UAB ha preparat un paquet de cursos dissenyats amb la voluntat de facilitar el coneixement del món universitari i millorar l’orientació acadèmica de l’alumnat de 3r i 4t d’ESO, Batxillerat i Cicles Formatius.

Desxifrem les escriptures del Món Antic

Tauleta de Pilos escrita en Lineal B

Adreçat a: alumnes de 3r i 4t d’ESO, Batxillerat i Cicles Formatius.
Calendari: de l’1 al 5 de juliol de 2019.
Horari: de 9:30 a 14h., amb una pausa de 30 minuts. El dilluns 1 es convocarà l’alumnat a les 8:30h.
Professorat: Agustí AlemanyJoan Carbonell, Josep CervellóAntoni IglesiasJ. Antonio Iglesias, Marta OllerJordi VidalCarlos Varias.
Lloc de realització: Facultat de Filosofia i Lletres
Preu: 90€

Instruccions de registre i d’inscripció
Accès a la matrícula dels cursos de la setmana de l’1 al 5 de juliol

Presentació
El curs pretén oferir una introducció general als principals sistemes d’escriptura de la Mediterrània i del Pròxim Orient antics. La metodologia del curs alternarà les sessions teòriques, on es descriuran les característiques i el context històric de cadascun dels sistemes d’escriptura tractats, amb tallers sobre pràctiques d’escriptura que n’explicaran el seu funcionament.

Objectius

  • Descripció dels principals sistemes d’escriptura de la Mediterrània i del Pròxim Orient Antic.
  • Presentació dels diferents suports d’escriptura que foren emprats a l’Antiguitat.
  • Transmissió i pervivència de les diferents escriptures al llarg del temps.
  • Realització de tallers sobre pràctiques d’escriptures.
  • Metodologia
    Cadascuna de les sessions tindrà una presentació teòrica inicial en què s’explicaran els orígens i les característiques dels sistemes d’escriptura tractats, amb el suport de presentacions que amenitzin i exemplifiquin les explicacions. Tot seguit, es duran a terme diferents tallers de pràctiques d’escriptura en què els estudiants podran experimentar i conèixer diferents sistemes i instruments d’escriptura de l’Antiguitat.Observacions
    L’alumnat haurà de dur bata o davantal, tovalloletes humides i una samarreta blanca per pintar-hi a sobre.

El grec micènic. L’alfabet grec
1a Part: En aquesta sessió s’explicarà l’escriptura sil·làbica Lineal B, utilitzada pels palaus micènics de Grècia continental i de l’illa de Creta entre el 1400 i 1200 aC., i que constitueix la més antiga escriptura grega de la història. Explicarem el seu origen i relació amb altres dos sil·labaris: l’anomenat ‘jeroglífic’ cretenc i el Lineal A, emprats per la cultura minoica de Creta, el contingut dels seus textos i els diferents materials escriptoris (tauletes i segells d’argila, ceràmica).
2a Part: Aquesta sessió constitueix la segona part del bloc temàtic dedicat als sistemes d’escriptura en el món grec antic. En ella s’explicarà l’origen de l’alfabet grec, a partir de l’adaptació de l’alfabet fenici, i la seva evolució fins a l’època clàssica, tot fent esment dels diferents tipus de suport emprats per a l’escriptura i dels usos diversos que els grecs en varen fer, tant en l’àmbit públic com en el privat.
5è dia: L’alfabet llatí. Transmissió i pervivència de l’escriptura llatina

1a Part: La sessió dedicada a l’escriptura llatina constarà de quatre grans apartats. Primer estudiarem, des del punt de vista històric i lingüístic, els orígens de l’alfabet llatí. Tot seguit, farem un recorregut per la seva història, des del VII-VI segle aC fins a finals de l’edat mitjana, la qual cosa ens permetrà apropar-nos als principals estils gràfics del món antic i medieval. Després, descriurem els diferents suports escriptòrics que han transmès exemples d’escriptura llatina (tauletes encerades, volumina, còdexs, instrumenta domestica, etc.). Finalment, dedicarem també un apartat a parlar de les disciplines que, com l’epigrafia i la paleografia, permeten conèixer tant el seu contingut com el seu context històric.
2a Part: De la pedra al paper. La sessió estarà dedicada a explicar el procés i les causes per les quals els savis lletraferits dels segles XV i XVI van creure que valia la pena copiar les inscripcions antigues sobre pedra mentre viatjaven per Europa com a ambaixadors de reis i papes. Quin valor trobaven en uns textos que amb prou feines entenien i que sovint estaven trencats? Com confeccionaven els seus reculls d’apunts? …

T’hi apuntes?

La Cantània “A de Brossa” i l’enigma dels referents clàssics

Benvolguts aràcnids,

Un any més us escrivim des de l’Escola Bergantí del Masnou per anunciar-vos que els alumnes de 5è de primària hem tornat a trobar referents clàssics a la Cantània. Enguany els alumnes de 4t de Llatí i de Cultura Clàssica de na Margalida tindreu l’oportunitat de saber-ho de primera mà perquè us ho vindrem a explicar i cantar personalment! La trobada la realitzarem l’1 d’abril a l’INS Premià de Mar i l’estem preparant amb molta il•lusió! I la resta de lectors Aràcnids… no us preocupeu, perquè us prometem fer un article mostrant-vos els punts tractats en aquesta trobada.

La Cantània d’aquest curs es titula “A de Brossa” i està dedicada al poeta català Joan Brossa, enguany que es commemora el centenari del seu naixement i “L’any Brossa”. Trobareu informació sobre el personatge i l’obra i molt de material didàctic a la web de la seva Fundació. La cantata es basa en una proposta musical ben interessant a partir de nou poemes seus. El compositor és l’Eduard Iniesta. Els infants canten alguns dels seus poemes i entremig les dues narradores s’encarreguen de la part dramàtica, que ha estat creada per la Marta Gil. No només trobem interessant i atractiva la part musical de la cantata sinó també tot el treball interdisciplinari que es pot dur a terme a partir del poeta Brossa.

I així, estirant aquest fil… enguany ens trobarem a Premià!

Us deixem aquí amb tota la relació d’articles que hem publicat a Aracne els darrers anys:

La “Cançó grega” al Cantània 2011, Beceroles
Gaudeamus igitur a Cantània 2012
La flauta de Pan i la Cantània
“Rambla Llibertat” més referents clàssics a la Cantània
Referents clàssics en la Cantània 2016
Els mites de la Cantània 2016. Treball col•laboratiu INS Premià-Escola Bergantí
Cantània 2017: “La nit dels malsons”
La Cantània “Partícules”: més referents clàssics

Na Margalida també va publicar aquest article al bloc “El fil de les Clàssiques” a partir de la recerca que van fer les seves alumnes Mar Acien i Abril Ramos i que vam tenir l’oportunitat de presentar a l’Auditori de Barcelona l’any 2014.

Vint-i-cinc anys de Cantània amb referents clàssics

Fins aviat,
Xavi de música

Exposició: “Luxe. Dels assiris a Alexandre el Gran”

Del 5 d’abril fins a l’11 d’agast de 2019 es podrà visitar a CaixaForum Barcelona l’exposició  “Luxe. Dels assiris a Alexandre el Gran”.

Ivoris, joies, relleus, vidre, or i metalls de totes les parts del Pròxim Orient antic ens mostren la importància del luxe en les relacions de comerç i poder de les antigues civilitzacions. Els antics objectes de luxe aportaven plaer i benestar. La distància o la dificultat que suposava aconseguir-lo o adquirir-lo feia que un objecte fos considerat de luxe. En aquesta exposició es fa un extens recorregut per la producció, varietat i valor d’aquests objectes preuats, des del 900 fins al 300 aC.

Els antics imperis assiri, babilònic, fenici i persa van tenir en comú amb Alexandre el Gran el propòsit i la cobejança d’estendre el seu poder més enllà dels seus propis límits. Aquests imperis ocupaven una àrea compresa entre les actuals Espanya i Índia, i formaven un corredor de comunicació i una zona de pas indispensable entre el món mediterrani i Àsia. Aquests territoris van ser l’escenari de lluites incessants, conquestes i saquejos de tota índole, però també d’un intens comerç de matèries primeres, metalls preciosos i objectes manufacturats. De tot això, ens n’ha quedat un testimoni fefaent en l’excepcional qualitat i refinament dels objectes de luxe adquirits per les elits al llarg de centenars d’anys.

La bella col·lecció d’objectes fascinants que recull aquesta exposició i que prové dels fons del Bristish Museum ens ajuda a entendre les cultures antigues, que competien i alhora interactuaven les unes amb les altres mitjançant el consum d’objectes de luxe. Aquestes civilitzacions van dur a terme interaccions complexes i en àmbits diversos les unes amb les altres, fins al punt de generar una època de dinamisme i de gran prosperitat en una extensa regió, que, a la llarga, va constituir un gran premi per a un governant extraordinàriament ambiciós, Alexandre el Gran.