VICTUS, un “room escape” de temàtica romana, la proposta d’oci clàssic per aquest estiu (i hivern?)

Aquestes alçades qui no ha sentit a parlar o ha fet mai alguna partida de room escape?

 Pels despistats o desconeixedors del tema, un room escape, com bé diu el nom, és un joc d’“escapisme”, que normalment es juga en grup, en el qual has d’aconseguir sortir d’una habitació a través del treball en equip, la cerca de pistes i la resolució d’enigmes, i tot en un temps límitat (sovint 60 minuts). Cal dir que en cap moment se sent claustrofòbia ni res semblant. Des de fora, un mentor controla els moviments via càmeres amb altaveu i us pot ajudar i guiar en cas que us encalleu.

 Estem de sort i, per fi, tenim la primera sala (coneguda fins ara) que s’ha atrevit a muntar una partida de room escape de temàtica i ambientació romana: Escapanimus.cat (Ronda Zamenhof, 79, Sabadell).

L’entrada principal de la sala

 Aquesta setmana, hi vam anar i en vam sortir molt contents i satisfets, tant pels enigmes i el muntatge del joc però també per la representació històrica de la decoració de l’habitació i la narrativa mitològica. Només comentar-vos que vam invocar Bacus i vam poder estar en contacte amb ell, que ens feia de guia. També dir que no cal saber cultura clàssica per sortir-ne, però tot ajuda i, si ho teniu fresc, podeu anar més ràpid a resoldre segons què… (és una bona manera de repassar el temari, s’hi podria dur els alumnes a final de trimestre o curs).

La “ianua” de la sala, darrere d’aquesta es desenvolupa tota la partida.

 

 No us vull explicar gaire més per no fer-vos spoiler i aixafar-vos la il·lusió de veure-ho i gaudir-ho vosaltres mateixos in situ. Us deixo, això sí, les quatre línies de presentació oficial de la partida per fer-vos dentetes:

 “Ens trobem al segle II abans de Crist. L’home ha comès un gran error, robar al Déu Júpiter un dels seus tresors més preuats: El pergamí del seu llinatge. Els Déus, farts de la supèrbia dels homes, han decidit alliberar el caos a la terra. L’Oracle ho acaba de vaticinar: S’acosta l’apocalipsi. Només una prova d’humilitat i submissió retornarà l’equilibri.”

No us recorda una mica el mite de Prometeu?

 Si voleu passar-ho bé una estona envoltats de coses romanes i clàssiques (i fresquets, tenen aire condicionat!), ara teniu una molt bona oportunitat! No la deixeu escapar (penseu en fer la reserva abans d’anar-hi). 

 Podeu explicar-nos com ha anat en els comentaris. Nosaltres vam aconseguir resoldre’l molt dignament! 😉 

Berta Cantó, professora de clàssiques

PS: L’amo ens va dir que uns col•legues n’estaven preparant un altre, també de temàtica romana però totalment diferent, a El Masnou. Caldrà anar-hi quan el tinguin llest!

La butlla d’or al lliurament de premis del Concurs Odissea

Divendres, 25 de maig, últim cap de setmana de Tarraco Viva, es va fer el lliurament de premis als guanyadors del concurs Odissea 2018. L’acte va tenir lloc a la sala d’actes de l’ICAC, a Tarragona.

Hi havia sis equips guanyadors de diferents instituts de Catalunya. Se’ls va donar a cadascun un premi en metàl.lic i llibres, entre ells “La butlla d’or”.

L’acte va ser breu, però important. Catalunya ha comptat, en aquesta edició, amb mes d’un miler de participants, el major nombre de tot l’estat. Podreu trobar la relació dels equips guanyadors al blog de l’Associació de Professorat de Llengües Clàssiques de Catalunya,

Cadascú dels que presidien la taula vam donar els premis i jo vaig tenir l’ocasió de poder-los dedicar el meu llibre.

El meu agraïment a la Meritxell Blay, presidenta de l’APLEC, per convidar-m’hi.

Endavant amb els Clàssics!

Neus Jordi

Aracne: filà, fila i filarà!

Ara que hem llegit Narracions de mites clàssics (Ed. Teide), és el moment de recordar el mite que dona nom al nostre blog i la feina digital d’aquest mite dels alumnes de clàssiques que ens han precedit i ens animen a continuar publicant als blogs.

Jena
4t ESO Llatí

Pedro Olalla, la vellesa i la democràcia

Pedro Olalla, escriptor, cineasta i hel·lenista, arran de De senectute política. Carta sin respuesta a Cicerón ha concedit una sèrie d’entrevistes als mitjans catalans molt interessants. Recordeu Por qué Grecia?, doncs ara va de democràcia.

Origen: Entrevista a Pedro Olalla, escriptor, cineasta i hel·lenista, que acaba de publicar ‘De senectute política. Carta sin respuesta a Cicerón’

De la vellesa, de la democràcia…Què n’opineu?

Gaby