Referents clàssics a la cantània “El naufragi”

Els alumnes de 5è de primària de l’escola Sa Forcanera hem tornat a cantar la Cantània a L’Auditori de Barcelona i no volem deixar d’explicar-vos si hem trobat algun referent clàssic en alguna de les cançons.

La cantània d’enguany es titula El Naufragi i és obra del compositor Marc Timón i l’escriptor Jaïr Domínguez, i ens explica les aventures que tenen els dos protagonistes, en Biel i la Martina, després que hagin naufragat amb un creuer i vagin a parar a una illa deserta. Els diferents orígens familiars i les diferents maneres d’entendre el món dels protagonistes xocaran en la manera d’afrontar els problemes que vindran. Malgrat les idees d’ecologisme i autosuficiència que pregona en Biel, s’acabaran imposant les de la Martina, que fundarà l’empresa Cocos SA, amb la qual es faran rics i destruiran tots els recursos naturals de què disposen. Després que una tempesta arrasi l’illa, s’adonaran que tan sols podran sobreviure en aquest món amb una mirada de respecte vers el planeta.

La relació que hem trobat enguany entre la Cantània i els referents clàssics és el tema del viatge. Malgrat no ser aquest el tema central de l’argument ens ha donat peu a comentar que aquest és un tema recurrent en la literatura universal des de fa milenis, i que pot ser tractat des de múltiples punts de vista com vam poder comprovar en la cantània de l’any passat.

A la cançó 20 en Biel i la Martina decideixen construir un aqüeducte. En aquest punt us volem explicar que enguany els alumnes de 5è han dut a terme el projecte Descobrim la història que els ha dut a conèixer de primera mà el jaciment d’Empúries i el de Els Padrets, un jaciment romà que es troba a Blanes i que encara està en procés d’excavació i dignificació. La connexió entre l’aqüeducte de l’obra El Naufragi i la nostra realitat és que ara fa un parell d’anys, el blanenc Ovidi Alum va publicar a la revista Blanda un estudi on hipotèticament traçava la localització de l’aqüeducte romà que nodria d’aigua la ciutat romana de Blanda, l’actual Blanes. Per saber-ne més de com contruïen els romans els aqüeductes, podeu veure aquest vídeo.

Per molts anys de referents clàssics a la cantània! A reveure aràcnids! Bon estiu!

LA VIDA ÉS UNA ODISSEA

A vegades esperem alguna persona important, algú que estimem que ens importa. Esperem la seva arribada que no ho sabem quan arribarà, però saps que tornarà algun dia.

Has de tenir present que tot arriba en el seu temps, i mentrestant tocarà esperar, com Penèlope que teixia i desteixia de nit esperant el seu amor, el seu marit, Ulisses, mentre ell feia els viatges per arribar a la seva pàtria i aconseguir per fi estar amb el seu fill i amb la seva dona. Si ho mirem més a fons,  podem veure que cada etapa de la vida és una Odissea, petites aventures que hem de complir per arribar els objectius, hi ha objectius que són molt difícils d’assolir, però, no et desanimis, no et rendeixis.  Respira, inhala, exhala, digues carpe diem per centrar-te en el present i podràs arribar a la teva pàtria.

LA VIDA ÉS UNA ODISSEA

El dolor del passat,

l’espera del teu retorn

el far que t’il·lumina

 

el camí de tornada. 

Una gavina blanca vola

cap a ponent, a l’horitzó.

 

Les Aventures d’Ulisses

més de vint anys,

un llarg temps esperant

 

la teva abraçada.

Un vaixell esperant 

per arribar a bon port.

 

Un vaixell en cerca d’horitzons

horitzons d’aventures

a la recerca del tresor, 

 

un tresor preciós, 

ni joies ni diamants

una paraula: Temps.

 

El temps és el tresor, 

Tempus fugit, 

el temps vola per l’aire.

 

A vegades el perdem

sense adonar-nos-en

i no podem fer-hi res.

 

Respira, inhala, exhala, 

Carpe diem, digues,

per gaudir del moment.

 

El dolor desapareixerà 

aviat, s’anirà de dins teu.

Tanca els ulls

 

l’esperit guerrer s’obrirà.

Lluitarà per aconseguir

els objectius.

 

La vida és una Odissea

un nou començament

amb un far que t’il·luminarà.

 

Martina Lloret

Cultura Clàssica i llatí 4t ESO

Gran Glòria

Fa pocs dies vaig escriure un poema que es tracta de mitologia grega i romana. És fascinant saber el nostre passat, la nostra generació, per  saber qui som i d’on venim. La gent en general parlen que tant la mitologia com les llengües clàssiques estan oblidadess; però, per a mi no. Per a  mi viu al meu interior.

  GRAN GLÒRIA

No fallaré una altra vegada,

seré una guerrera,

una lluitadora de la pau.

Defensaré el bé,

et defensaré a tu.

Deixaré el meu nom.

El nom gravat pel món,

per les ciutats i pels pobles.

Defensaré la meva pàtria.

Seré Aquil·les, amb l’astúcia,

el seu coratge, el seu valor.

Amb la  fletxa clavada.

Seré Hèrcules,  la seva força

descomunal i amb la seva maça

faré els dotze treballs.

Seré Ulisses, la seva idea

enderrocà Troia,

i tots els seus habitants.

Seré Teseu, amb el fil,

travessaré el laberint,

i mataré el Minotaure.

Seré Atlas, el tità,

aguantaré el cel,

amb les meves pròpies mans.

Seré un gladiador, amb casc,

m’aplaudiran a l’amfiteatre,

tindré una gran glòria.

Conqueriré terres

les faré meves,

m’aniré expandint.

Jo no vull banquets,

no vull festes, no vull regals,

vull una gran glòria.

Soc una gran lectora, tinc un vocabulari bastant fluid. En aquest poema mostro alguns dels mites que he estudiat tant a Cultura Clàssica com a Llatí. Per a mi aquestes assignatures són molt importants.  I en un futur desitjo poder dedicar-me a les llengües clàssiques.

Confio que, entre tots farem  créixer aquestes llengües tan meravelloses que tenim.

Els romans i els grecs  van deixar una gran empremta a una bona part de la  terra. Nosaltres farem el mateix!

Martina Lloret

Cultura Clàssica i llatí 4t ESO