Benvinguts de nou! Disfruteu de l’última entrada d’aquest trimestre!

Suposem que aquest anunci tots l’haureu vist, el d’Aquarius, perquè s’ha fet bastant popular aquests dies, i la veritat és que és bastant especial, o almenys això vol transmetre!

En el vídeo s’explica com el compositor de la BSO d’El último Mohicano prepara un himne pel sentiment d’emocionar-se gràcies a l’Aquarius, i va preguntant a determinada gent que després de prendre aquesta beguda els hi ha vingut ganes de fer coses que sense ella, mai se’ls hi hauria acudit.

Doncs bé a la imatge només surten els instruments i el compositor, a més, clar, de les persones que li intenten explicar aquell sentiment.

En el so podem escoltar l’himne, especialment al final de l’anunci on podem escoltar-lo quasi completament.

Per últim i ara sí, a la lletra, precisament quan parlen entre ells, acostumen a dir que es senten com déus i deesses gregues, com si estiguessin a l’Olimp, i aquest tipus de frases amb referents clàssics. Imagineu-vos com ho tenia de difícil el compositor per idear un himne amb aquestes grans característiques!

Aquest anunci parla del perfum Versace per a la dona, en el qual veiem un noi i una noia amb diferents referents clàssics.

A la imatge, el referent més obvi és el de Cupido. El noi se suposa que és ell i que vol enamorar a la noia, però, aquesta, que representa que és una nimfa d’aigua (les nàiades), l’enamora amb la seva insuperable bellesa (ja sabeu que les nimfes són tan boniques que els homes no poden ni tal sols mirar-les als ulls). Cupido, com veieu al vídeo, es queda sense paraules i no pot disparar la seva fletxa. La nàiade, en aquest moment, aprofita per treure-li la fletxa mentre ell està eclipsat amb la seva bellesa. Finalment, se’n va amb la fletxa i deixa al pobre Cupido sense acabar de finalitzar la seva tasca.

Al so escoltem una arpa, una arpa que ens porta cap a un lloc màgic de déus i on no et pot passar res dolent. Potser l’Olimp, sí. Després, quan la nàiade s’aprofita del seu do per agafar-li la fletxa a Cupido, escoltem una música que simbolitza l’erotisme.

Al text, no veiem res més que el nom del perfum.

Per una altra banda, ens agradaria remarcar que potser la marca que surt al perfum podria ser Medusa. No ho veiem molt bé, però podria ser ella.

He trobat, també l’anunci complementari de la fragància d’home, en el que també es veu al noi com a Cupido, sota una pluja penetrant i agafant l’arc per llençar una fletxa fins on el cel li deixi. I al pot que porta l’essència de Versace també sembla que surt-hi Medusa. El deixo aquí perquè el visualitzeu.

Bé, fins aquí l’anàlisi d’anuncis d’aquest trimestre. Volem acomiadar-nos de tots vosaltres, desitjar-vos que tingueu un estiu meravellós i esperem de tot cor poder continuar analitzant anuncis sempre que tenim repertori (que en tindrem!) Bones vacances a tothom i ja sabeu, comenteu i ajudeu-nos fent recerca dels anuncis que veieu amb referents!

Lucila Pérez Basso i Noelia Nistal García, de 4t. C. Optativa 3.

Ja estem aquí un trimestre més! Continuarem fent els anuncis seguint l’ordre de la presentació al Drive que ja havíeu vist amb anterioritat. Espero que els gaudiu!

“Plus ultra seguros”

Els tres anuncis que podem veure d’aquesta saga narren sempre el mateix espai: el protagonista es troba a diferents llocs de l’antiga Roma, afrontant diferents situacions.

Al primer, s’està enviant missatges amb alguna dona mitjançant l’ocell missatger, una ploma i un pergamí, amb les típiques frases de pel·lícula americana de gènere romàntic: “Penja tu. No, penja tu…”. Però quan es gira amb el crit d’algú al seu darrera, se li ha enfonsat la casa. Però no de la manera habitual que nosaltres recordem o podrem reconèixer, sinó de la manera romana: amb taurons nedant per arreu.

Per tant, a la imatge trobem el tant explicat món clàssic, amb aquesta escena tan peculiar del colom missatger.

Al so, encara que és poc, podem escoltar el que semblen arpes, cosa que fa que tot el conjunt aconsegueixi un aspecte romàntic i molt bonic.

El text és molt pobre, només veiem el “penja tu” escrit al pergamí.

Al segon, el protagonista i una dona estan en el que sembla un semàfor, però molt especial: amb les paraules “sooooo!” i “alto” que canvien segons el moment. Entre els dos comencen a lligar fins que la dona el sorprèn tallant-li les cordes que el lligaven amb els seus cavalls i anant-se, deixant-lo allà tirat.

Així que podem descriure un fet que m’agrada especialment de la imatge d’aquest anunci: la parella està recalcada amb uns colors determinats. L’home, amb colors foscos i cavalls negres. La dona, amb colors pastel i cavalls blancs. No sé si ho recordareu, però és exactament igual que el Johnny i la Baby de Dirty Dancing.

El so només és la cançó de “Me siento seguro” que tant bé coneixem.

I, per últim, no hi ha text.

[youtube]https://youtu.be/r1o_v6vKC-8[/youtube]

El tercer i últim, podem veure un combat a l’interior del que sembla un castell, i el nostre protagonista estès sobre la sorra del sòl. El que mana decideix que el contrincant haurà de acabar amb el protagonista, i aquest ho passa malament en veure el seu final tan a prop.

La imatge té un clar referent clàssic, de l’antiga Roma, amb un bosc verd i un gran castell. Es juga amb la foscor per donar-li un aspecte més enigmàtic. Dins, veiem un interior clarament romà, molt ben recreat.

Aquí, les lletres fan referència al “me gusta” de Facebook, però d’una manera romana, òbviament, amb una ploma i amb una escriptura especial.

Per últim el so, altra vegada la coneguda cançó de l’assegurança.

“Frenadol”

En aquest anunci es veu com un home està malalt, però ha de fer una reunió de treball. Llavors, quan entra, veu els oients de la reunió com si fossin gladiadors.

El protagonista de l’anunci troba molt difícil la tasca que ha de fer, per això els presents a la reunió són representats com gladiadors, (els gladiadors eren uns guerrers de l’antiga Roma i la seva tasca era entretenir el públic amb lluites violentes, que podien ser mortals), ja que si no fa bé el seu treball, l’acomiadaran. El so del anunci ajuda també a crear ambient, els companys de treball, quan estan representats com gladiadors, fan crits forts com quan combatien per donar-hi més emoció.

Clarament tot això passa al seu cap, el soroll que fan els gladiadors seria el soroll que hi ha la seva ment, però quan es pren el medicament, quan es pren el Frenadol, se li passa el mal de cap, i tot allò que feia soroll i que el feia sentir malament, de cop es transforma en tranquil·litat i amistat amb tan sols un glop d’aigua més el medicament Frenadol. Gràcies a aquesta pastilla pot continuar fent la seva feina amb normalitat.

No penseu que això s’ha acabat ja! Aviat veureu un següent article amb els altres dos anuncis d’aquest trimestre! Comenteu i gaudiu.

Ariadna García, Lucila Pérez i Noelia Nistal, 4t. C. Optativa 3 Llatí.

Continuem analitzant anuncis! Esteu preparats? Comencem!

[youtube]https://www.youtube.com/watch?v=5m05ZDYBUG8[/youtube]

En aquest anunci, es pot veure com es juga amb el món clàssic i l’època contemporània. Fixeu-vos, el circ romà reflecteix l’opressió que l’emperador (interpretat per Enrique Inglesias) donava als gladiadors, ja que els tractava com a esclaus.

Una peculiaritat d’aquest anunci, és que les lluites normalment es feien entre homes, no entre dones —encara que sí que es podia donar el cas d’algun combat entre dones, com en aquest cas—. Les gladiadores, en no voler lluitar entre elles es posen a cantar (una cançó de l’època contemporània) per incitar al poble a revolucionar-se contra l’emperador i contra aquesta opressió de la que ja hem parlat. Utilitzen la beguda Pepsi com a símbol d’inici d’aquesta revolta. Una vegada més, trobem l’erotisme dins d’aquest anunci.

A la imatge, el més important que veiem, és el colosseu romà. També trobem molta gent mirant l’espectacle i l’emperador amb els seus súbdits a la vora. I per últim les gladiadores, que són tres de les grans cantants actuals: Beyoncé, Pink i Britney Spears.

Creiem que el més important d’aquest anunci és el so, pel fet de barrejar la música contemporània amb l’escenari del món clàssic. La música que interpreten les tres cantants és We will rock you, de Queen. El missatge de la cançó també està clar, la revolució.

I per acabar, veiem que, com a l’anterior anunci, no hi ha text.

[youtube]https://www.youtube.com/watch?v=DkotR63eo2c[/youtube]

Aquest anunci té una part còmica, i és que, com encara no existia el clàxon, utilitzen la veu per cridar l’atenció als dos carros aturats enmig del camí. Aquí podem veure com era de singular el tràfic a aquesta època.

Com podeu veure, els dos carros són d’aqua i jugus, i és això el que utilitza l’autor per que la gent entengui l’origen de l’Aquarius. Amb això també ens estan dient que l’Aquarius es va començar a beure des de fa molt temps.

La imatge és el típic paisatge d’una vila romana. Es poden veure carros amb cavalls, i persones vestides amb les togues, que són els «vestits» propis dels romans.

A la música, al principi es pot sentir el so de la típica trompeta romana, i després se sent un narrador, que barreja l’espanyol amb paraules llatines. Al final també se sent parlar, en llatí, a un romà.

El text que podem visualitzar en aquest anunci són les paraules abans mencionades, aqua (aigua) i jugus (que creiem que és una paraula inventada amb la terminació -us, pròpia del llatí), escrites en els dos carros que xoquen. I al final de l’anunci també es pot llegir Alegra al populum, que vol dir “alegra a la gent” ja que en llatí populus és “poble, gent”.

Com heu pogut apreciar, ja havíem vist més anuncis amb referents del món clàssic dels que creiem, i no ens havíem adonat de que és la viva imatge d’aquest món. Els déus, els poders, l’amfiteatre, les vestimentes… fins i tot hi ha referents als gladiadors i gladiadores!

Amb això esperem que, des d’aquest moment, cada cop que veieu algun anunci amb referents cap aquest grandiós món perdut, pugueu fixar-vos encara més en els detalls i, si podeu, enviar-nos l’enllaç del vídeo per analitzar-lo!

Fins el trimestre que ve!

Ariadna García, Lucila Pérez i Noelia Nistal, 4t. C. Optativa 3.

Com ja us vam prometre a l’última entrada al blog, anem a analitzar els dos primers anuncis de la nostra presentació Drive.

[youtube]https://www.youtube.com/watch?v=Q8lxGGx0R04[/youtube]

L’home protagonista assumeix el poder de Zeus,—déu grec considerat pare dels déus i dels homes— i es veu com una persona poderosa, que ho pot tot, com un heroi, fins i tot. Es pot veure la clara prepotència (de Zeus), i l’erotisme de les deesses (per Afrodita/Venus), per tant Zeus li dóna la força amb la qual guanya el nostre protagonista, i Afrodita/Venus l’atracció eròtica.

Al final del vídeo, podem veure l’explotació del món de les deesses gregues, i també de l’erotisme, com eina útil per a la publicitat.

El missatge que l’anunci ens vol transmetre és que la persona que utilitzi aquesta colònia tindrà la força dels déus i l’atractiu de les deesses.

A la imatge del vídeo tenim el món clàssic i, com hem dit anteriorment, la força de Zeus i l’atractiu de les deesses, especialment de la dea de l’amor i el sexe.

Al so, trobem una cançó que ens fa veure la força, el fet de que sigui un guanyador, i per suposat, tot gràcies a la colònia. La lletra de la cançó encara ens deixa més clar que és millor que ningú, i que és ell el que guanyarà.

I per últim, al text, la paraula llatina invictus, que en anglès també vol dir «invicte», la qual es refereix a un equip o lluitador que no ha perdut cap lluita.

[youtube]https://www.youtube.com/watch?v=cMGhXqAtrWQ[/youtube]

A aquest anunci de colònia per a home, el protagonista està en un colosseu romà. Recordem que en el colosseu romà es feien lluites entre gladiadors, i que, per tant, aquest home ens indica indirectament que ha guanyat, que és ell el que mana aquí, el que té el poder. L’erotisme juga aquí també una part força important, ens diu que aquesta colònia és per a homes força forts i amb una bellesa inqüestionable.

A la imatge, trobem el colosseu romà, sense cap ànima, com si s’estigués preparant per un combat imminent.

Al so, podem escoltar un tambor de fons, per donar-li intensitat. Aquesta balada instrumental sembla dir-nos que tot està a punt per a la lluita.

La lletra és inexistent, en aquest anunci —obviant el nom de la fragància—.

¿Us ha agradat? ¿Què penseu que aquests anuncis tinguin tants referents clàssics? ¡Comenteu tot el que vulgueu!

Ariadna García, Lucila Pérez i Noelia Nistal, 4t. C. Optativa 3.