Tag Archives: Mitologia

Comentem Degenerats: feminisme i mitologia

El proppassat dilluns 15 de novembre a l’hora de Grec 1 ens vàrem connectar des de la biblioteca de l’IPM a la videoconferència Degenerats: feminisme i mitologia de la professora de llatí de l’escola Aula de Barcelona, Montse Bastons, dins el cicle Diàlogos 2, organitzat per l’APLEC de Clàssiques.

Entre tots, la volem comentar aquí ja que va tractar tòpics encara presents avui dia: els abusos sexuals, l’emmudiment de les víctimes, l’homosexualitat, la transsexualitat… Totes aquests temes que ens semblen tan actuals ja es troben fa 2.500 anys a Grècia. Les Metamorfosis d’Ovidi contenen diferents aspectes d’aquests tòpics, com hem treballat a partir de Narracions de mites clàssics a Metamorfosejats i a El vol de Cenis.

MITES DE-GÈNER (ats)

Alumnes de Grec 1 seguint la videoconferència i aprenent apunts

Malgrat que la majoria dels mites comentats en la videoconferència ja els coneixíem, ens va agradar tractar-los de nou, tot i que també ens hauria agradat que es haguessin explicat algun mite nou o diferent.

La xerrada va ser interessant, planera i amena. Les paraules en negreta per ajudar a seguir el tema eren força interessants. En tots els mites trobem paraules semblants: por, segrestada, viola, cos, plaer sexual, silenciar… Estan relacionades, fent referència a l’assetjament sexual, la discriminació, l’amenaça, l’emmudiment i el rapte.

Ovidi parla dels diferents assetjaments sexuals de Júpiter. Ara bé, ens va sobtar que la Montse Bastons s’hi referís amb el nom grec de Zeus.

Un dels mites més interessants que vam trobar va ser el d’Ifis i Iante. Aquest mite parla sobre el canvi de gènere. Sorprèn perquè al passat ningú no esmentava la transsexualitat. Ifis va ser una noia, però criada com a noi. La família va demanar al déu, un canvi de sexe per a la seva filla per així poder-la casar amb una noia per obtenir interessos que beneficiarien a la família. Tenim un paral·lelisme actual en l’exemple d’Afganistan, on les noies són venudes per la situació econòmica que hi ha al pais, ja que allà ser un noi significa tenir un privilegi i sovint s’han de fer passar per nois per poder estudiar.

El mite de Tereu i Filomena és molt gràfic i molt dur alhora. Ovidi ho explica, ho delata, no podem callar. Però no diu si està bé o no, no jutja. En aquest mite veiem la violència cap a la dona. Filomena broda el missatge, la seva violació, perquè li han tallat la llengua. Hi ha violència vicària, canibalisme, maten el fill, Itis, i li donen per menjar al violador Tereu. La pervivència d’aquest mite es veu reflectida en “The handmaid’s tale”. A la protagonista li claven claus a la boca perquè no parlés dels fets.

Del mite de Pigmalió i Galatea ens va sobtar el paral·lelisme actual com s’han anat creant nines per a poder complaure sexualment els homes.

Els grecs parlaven més obertament: cos humà, sexualitat… Les esglésies van cap enrere, les religions monoteistes. Ens ha sobtat l’avançament de pensament.

Casar-se amb algú del mateix sexe, per exemple, era malvist, era pecat, podies ser homosexual però el més important era tenir descendència.  No s’unien en matrimoni per amor, era un acord per tenir fills legítims.

En l’actualitat encara es veuen aquests temes de les violacions, el maltracte cap a les dones… És curiós que hi hagi mites que expliquin això, des de fa tant de temps. Ens ha agradat que ens expliqués la relació amb avui dia, que ho trobem present. I en un passat era normal, ara ens sobta quan passen aquestes coses.  La xerrada se’ns va plantejar des d’una perspectiva del segle XXI.

Ens va sorprendre el joc de paraules que feia amb la paraula rapte, en anglès rape significa violació. També que els temps han vanviat i en una escultura del  2019  Medusa de l’argentí Luciano Garbati  t’he agafat, davant el Tribunal Penal de Justícia de Nova York, el cap de Perseu, com si la història estigués explicada des del seu punt de vista arran del moviment Me too.

Des d’aquí volem agrair la xerrada a la Montse, l’organització del segon cicle Diàlogos a l’Aplec, l’hospitalitat a la nostra bibliotecària, la marta Cava, tot i que no anava bé ni la càmera ni el micròfon, i l’oportunitat a la nostra professora de Grec, la Margalida.

Cada setmana hauríem de tenir a l’institut una conferència!

Alumnes de Grec de 1r de Batxillerat

Cosa parliamo quando parliamo di mito, ovvero una riflessione sul significato del mito classico oggi, conferència a càrrec d’Andrea Marcolongo

Andrea Marcolongo

El passat divendres 30 d’abril, convidada per la Societat Catalana d’Estudis Clàssics, filial de l’Institut d’Estudis Catalans, Andrea Marcolongo va fer una videoconferència sobre el mite clàssic.

Nosaltres, occidentals del segle XXI, hem de fer un esforç per entendre què eren els mites clàssics. Segons Jean Pierre Vernant, són l’estadi salvatge, lliure, no domat, del pensament humà; per tant, Marcolongo insisteix que, per entendre’l, ho podem necessitar tot menys la racionalitat. Encara que ens pugui sorprendre, el mot mite no arriba a les llengües romàniques fins al segle XIX, com a préstec del grec clàssic. En llatí, se l’havia anomenat fabula “favola”, mot que en català ha evolucionat a “faula”. Però el mite no és una història, no té una data fixa. El mite no és religió, ni tampoc és llegenda com a superstició. El mite és la manera d’imaginar el món per part d’una societat.

Els grecs van crear un conjunt narratiu com a sistema de pensament, un gran patrimoni fet en poc temps, però d’una gran longevitat. Com s’ho van fer? Pensant en ells mateixos, amb una gran capacitat d’imaginar. Volien crear la seva societat i tots s’hi veien reflectits. El μῦθος, que en grec significava paraula, és l’horitzó del pensament grec, dona respostes sense proposar problemes. Els mites eren la manera d’imaginar el món per part de la societat grega, eren el que els cohesionava com a poble, diferent dels altres pobles.

Andrea Marcolongo em va descobrir aspectes que no sabia sobre els mites. Per començar, ja em va sorprendre que només fes 150 anys que la paraula mite existia en la nostra llengua. D’altra banda, em va fer veure els mites amb uns altres ulls. Des de petit me n’havien explicat i potser per això els veia com un conte, una història d’aventures. Ara he descobert que el mite és una manera de veure el món que es pot anar adaptant a les diferents societats. L’aventura és la part visible del mite, però al seu darrere hi ha la presentació d’una sèrie de valors i d’actituds humanes que les podem trobar en els nostres dies.

En la seva conferència de poc menys d’una hora, Andrea Marcolongo va mostrar els seus coneixements sobre el tema i l’interès d’apropar la cultura grega a l’actualitat, però sobretot, va transmetre amb les seves paraules la passió que sent pel món clàssic. Potser per això l’altre dia vaig anar a la llibreria a comprar-me un dels seus llibres, La lengua de los dioses. Nueve razones para amar el griego.

 Gerard Balduzzi

Grec 1r Batxillerat

Institut Premià de Mar

Chronos, el gran protagonista a “Lladres de temps”

El programa de TV3 Sense Ficció ha emès el documental “Lladres de temps” (“Time Thieves”), en què es pretén despertar entre els espectadors consciència de les moltes hores del nostre temps que regalem a executar processos productius de les diverses empreses amb què ens relacionem. En el reportatge la consultora en gestió del temps Magali Combal ens alerta que hem d’impedir caure en la dictadura del deu Cronos….

Podeu visionar el reportatge sencer a la pàgina del Sense Ficció

Qui són Chronos (en grec, Χρόνος), Kairós (en grec καιρός) i Aion (en grec, Αἰών)? Quina diferència hi ha entre ells? Qui representa el temps cronològic (present, passat i futur) o seqüencial? Qui representa un moment del temps indeterminat en què passa alguna cosa d’especial? Qui representa el temps il·limitat?

Quin déu del temps impera avui en dia i quins déus del temps ens caldria recuperar?

Creta (Montse Bastons)

Laberint de Creta

 Minotaure:

 Tinc el cos d’home i el cap de toro,

de dia bramo i de nit ploro,

voraç em jalo, forçosament,

tothom que creua la meva porta:

ningú m’aporta

altre aliment!

 Qui va donar-me aquesta vida?,

la meva mare per què m’oblida?,

quan em trauran del laberint?

Inquietants, denses, difuntes

són les preguntes

que em faig sovint.

De nit em fixo en les estrelles,

jo sóc tan lleig i elles tan belles,

valdrà la pena seguir vivint

si estic sol, cobert de cossos

trencats a trossos

i ple d’esplín?

Només espero que algú d’Atenes,

un gran guerrer valent de venes,

no fugi en veure’m i sense por

se m’aproximi i em clavi una arma

per deslliurar-me

de tant dolor.

Teseu:

Jo, fill d’Egeu, emprenc la gesta

desfent la troca, l’espasa llesta

per matar el monstre i retornar.

I, tanmateix, de mica en mica

tot es complica,

tot és menys clar:

cada cruïlla em desconcentra,

cada cadàver m’esventra el ventre,

la sang se’m gela, em trem el braç,

a cada tomb, una amenaça,

a cada passa,

sóc menys audaç.

La seva ombra és tan immensa,

negre el seu bram: com el puc vèncer?

I alço l’espasa ferma a la mà

i ell somrient em ve de cara,

m’ulla i es para

i em fa dubtar:

si és un monstre, per què no lluita?

La meva espasa, però, s’acuita

a penetrar dins del seu cor.

I contra el terra del cop va caure

el Minotaure

sagnant i mort.

 

VICTUS, un “room escape” de temàtica romana, la proposta d’oci clàssic per aquest estiu (i hivern?)

Aquestes alçades qui no ha sentit a parlar o ha fet mai alguna partida de room escape?

 Pels despistats o desconeixedors del tema, un room escape, com bé diu el nom, és un joc d’“escapisme”, que normalment es juga en grup, en el qual has d’aconseguir sortir d’una habitació a través del treball en equip, la cerca de pistes i la resolució d’enigmes, i tot en un temps límitat (sovint 60 minuts). Cal dir que en cap moment se sent claustrofòbia ni res semblant. Des de fora, un mentor controla els moviments via càmeres amb altaveu i us pot ajudar i guiar en cas que us encalleu.

 Estem de sort i, per fi, tenim la primera sala (coneguda fins ara) que s’ha atrevit a muntar una partida de room escape de temàtica i ambientació romana: Escapanimus.cat (Ronda Zamenhof, 79, Sabadell).

L’entrada principal de la sala

 Aquesta setmana, hi vam anar i en vam sortir molt contents i satisfets, tant pels enigmes i el muntatge del joc però també per la representació històrica de la decoració de l’habitació i la narrativa mitològica. Només comentar-vos que vam invocar Bacus i vam poder estar en contacte amb ell, que ens feia de guia. També dir que no cal saber cultura clàssica per sortir-ne, però tot ajuda i, si ho teniu fresc, podeu anar més ràpid a resoldre segons què… (és una bona manera de repassar el temari, s’hi podria dur els alumnes a final de trimestre o curs).

La “ianua” de la sala, darrere d’aquesta es desenvolupa tota la partida.

 

 No us vull explicar gaire més per no fer-vos spoiler i aixafar-vos la il·lusió de veure-ho i gaudir-ho vosaltres mateixos in situ. Us deixo, això sí, les quatre línies de presentació oficial de la partida per fer-vos dentetes:

 “Ens trobem al segle II abans de Crist. L’home ha comès un gran error, robar al Déu Júpiter un dels seus tresors més preuats: El pergamí del seu llinatge. Els Déus, farts de la supèrbia dels homes, han decidit alliberar el caos a la terra. L’Oracle ho acaba de vaticinar: S’acosta l’apocalipsi. Només una prova d’humilitat i submissió retornarà l’equilibri.”

No us recorda una mica el mite de Prometeu?

 Si voleu passar-ho bé una estona envoltats de coses romanes i clàssiques (i fresquets, tenen aire condicionat!), ara teniu una molt bona oportunitat! No la deixeu escapar (penseu en fer la reserva abans d’anar-hi). 

 Podeu explicar-nos com ha anat en els comentaris. Nosaltres vam aconseguir resoldre’l molt dignament! 😉 

Berta Cantó, professora de clàssiques

PS: L’amo ens va dir que uns col•legues n’estaven preparant un altre, també de temàtica romana però totalment diferent, a El Masnou. Caldrà anar-hi quan el tinguin llest!

Cuidem els arbres de l’IPM

Un projecte interdisciplinar entre el CFM de Jardineria i floristeria i Llatí i Cultura Clàssica de 4t ens va portar a fer una sortida al jardí del nostre institut i a conèixer el nom de les plantes en llatí, els mites ovidians que ens relaten la transformació d’éssers en arbres (Dafne, Ciparís, Filèmon i Baucis, Píram i Tisbe, les Helíades…), a reconèixer els arbres de les nostres fitxes… però sobretot a prendre consciència ecològica i a no llençar més papers al pati.

Què us va semblar la sortida conjunta del divendres? Quins arbres reconeixeu?…

Joan

Llatí 4t IPM

Un Sant Jordi de Clàssiques 2018

Enguany he decidit escriure un seguit de poemes per a celebrar Sant Jordi, aquesta festa tant catalana i especial. És el nostre deure commemorar tots els esforços que es varen fer en el seu moment per a recuperar les lletres catalanes. D’aquesta manera tots podem participar aportant escrits i poemes de collita pròpia. Us animo a unir-vos-hi i si pot ser amb referents clàssics!

Passió

Les dèbils guspires reviuen el foc,

el bategant cor esdevé roent.

El caliu embriaga poc a poc,

la sinuosa ànima, s’encén estrident.

L’ardent inconscient aflora,

afluent dels racons més profunds.

El sentiment de soledat no enyora,

renega, llençant-se al pou sense fons.

La sang, de rojos, brolla,

de vermells, el foc es tenyeix,

de corall, insinuen els llavis,

d’escarlata, l’au fènix reneix.

Inferno

La foscor s’apodera de la vista,

el cos esdevé com el gel,

la càlida llum s’apaga,

comença el viatge a l’infern.

Caront i la barca esperen,

la Llacuna Estígia, d’ànimes plena,

un cà de tres caps que vigilen,

guardià de temoroses ànimes en pena.

Un cel rogent i flamíger,

un terra erm i ardent.

Sulfurant, Hades fumeja,

torturant esperits, sàdicament.

Sense sortides la ment desespera,

la por, s’apodera del pensament,

ja res més alleugera,

eternament destinats al patiment.

Descriptio Puellae

Dorada, la sedosa cabellera, ondea,

llevada por la brisa primaveral.

Larga y rubia, rodea,

el bello rostro de porcelana oriental.

De finos rasgos, sus impávidos ojos interpelan.

Almendrados, sus pupilas de azabache esconden.

Chata, la pequeña nariz equilibra.

Suaves mejillas, calientes, se enrojecen.

Los tiernos labios húmedos, color coral,

presionados, un sinuoso beso ocultan.

Sonríe, dientes más blancos que el mármol.

Única, estos elementos la modelan.

Arnau Torres Nadal 2n batx B

Crònica de la I Trobada de Teatre Grecollatí de Secundària

Ela-ela TEATRE va proposar al mes de novembre passat la celebració d’aquesta Trobada, amb la intenció de reunir uns quants ensenyants de Llengües clàssiques que posessin en escena, en l’àmbit de la classe, obres de l’Antiguitat grecollatina, com a canal d’aprenentatge del pensament i de la cultura en general pròpies del món clàssic.

Finalment, vençudes les dificultats de calendari, ens vàrem trobar tres instituts: I. Pedraforca i I. Santa Eulàlia  de l’Hospitalet de Llobregat, i I. S’agulla de Blanes. L’espai destinat per a la Trobada va ser lAuditori Barradas, a l’Hospitalet.

L’Institut Pedraforca va presentar dues obres:      Una adaptació de l’Odissea  d’Homer amb alumnes d’ESO i una de  Lisístrata d’Aristòfanes amb nois i noies de Batxillerat. Com a responsable de l’activitat portava el grup la professora Marta Vázquez.

Des de Blanes va arribar un grup de 1r de Batxillerat,  amb la professora Mª José López . Van representar una obra titulada Mitus de butxaca. En un lugar de la Mancha, en part de creació pròpia. Un grup d’escolars catalans se’n va a la Mancha a representar tres mites: El judici de Paris,  Eco i Narcís, i Apol·lo i Dafne.

Alhora l’I. Santa Eulàlia hi va portar un grup d’alumnes com a públic i membres de la nostra entitat van omplir els temps  entre actuació i actuació amb exercicis d’improvisació teatral.

En acabar, vàrem fer una reunió de professores responsables de grup i membres de la nostra entitat, que havia organitzat la trobada. Es va parlar de la necessitat de crear i cercar textos adients a alumnes joves i la voluntat de continuar amb aquesta iniciativa.

El to de totes tres posades en escena era humorístic. Ens ho vàrem passar d’allò més bé perquè l’ambient va ser en tot moment cordial i distès. Hi tornarem el curs vinent!

                                   L’Hospitalet de Llobregat, 23 de març de 2018.

Carme LLitjós

VI Lectura de Textos Clàssics Anna M. Saurí Font. Referents de la mitologia grecollatina en els monstres de Harry Potter al MAC-Empúries

Salvete, família clàssica i fans de Harry Potter!

Aquest dissabte 16 de desembre de 2017, els alumnes de batxillerat de Grec i de Llatí de l’INS El Pedró, l’INS Montgrí i l’INS Bellvitge participaran a la VI Lectura de Textos Clàssics Anna M. Saurí Font, professora de Clàssiques que va impulsar, amb el suport de la llibreria vitel·la de l’Escala, aquesta activitat durant les quatre primeres edicions i que, any rere any, continuem celebrant en honor seu.

Enguany, com a homenatge als 20 anys de la publicació de la primera edició de l’original anglès de “Harry Potter i la pedra filosofal” (J.K. Rowling, 1997), la lectura versarà sobre les criatures mitològiques de tradició clàssica que apareixen en la saga de Harry Potter, com ara el fènix, el basilisc, el griu, l’hipogrif, l’esfinx, el centaure… i molts més!

L’acte, que és obert a tothom i gratuït, tindrà lloc a les 11 del matí a la sala d’exposicions del Museu Arqueològic de Catalunya d’Empúries (av. Puig i Cadafalch, s/n), L’Escala), una ubicació immillorable per llegir, tot envoltats de patrimoni grecoromà, fragments de textos clàssics i potterians que parlaran d’animals fantàstics. És una oportunitat única i segurament irrepetible, així que no us la perdeu! A més a més, hi haurà sorpreses!

Berta Cantó, professora de Clàssiques de l’Ins Bellvitge (L’Hospitalet).

PS: A la tarda, els que venim de lluny (i qui s’hi animi) podríem aprofitar per visitar, si voleu, el jaciment arqueològic d’Empúries i veure l’antiga ciutat grega i romana, que recordeu que és matèria de les P.A.U. i caldrà tenir-la fresca.

Pervivència de la Venus de Milos

afroditi_milou_003

Tothom coneix la Venus de Milos. Tanmateix, ara ús faré una petita explicació sobre què és la Venus de Milos.

Goal Setting de Maryama

La Venus de Milos és una escultura grega del final de l’època hel·lenística, feta per un autor desconegut, que representa a la deessa de l’amor Afrodita (Venus, pels romans) i que es diu així perquè es va trobar a l’illa de Melos (Milo), al mar Egeu. Actualment l’escultura de la Venus de Milos es troba en el museu del Louvre a Paris.

Si voleu aprofundir més, us deixo un article fet per una companya on ho explica tot sobre L’Afrodita o Venus de Milos i potser ara podreu endevinar el que ella pregunta.

Maryama Saho

1r Batxillerat Grec