Origen de les grafies: tendències enfrontades
General, Grec 2n, Llatí 2n febrer 12th, 2011Partint de l’article De l’alfabet grec, els alfabets europeus, el meu treball de recerca ha consistit en saber quin tipus d’alfabet fan servir les llengües indoeuropees actuals, veure quina és la diferència entre elles i esbrinar per què hi ha grafies modificades en cada llengua.
Es tractava de mirar llengua per llengua totes les grafies per crear unes taules de comparació i buscar quan i on van sorgir les diferències entre elles. Per dur a terme aquesta feina, vaig buscar informació a pàgines web d’Internet sobre diverses teories dels filòlegs actuals, i vaig agafar en préstec alguns llibres d’auto-aprenentatge per veure les regles bàsiques que segueixen i trobar la “naturalesa” de la llengua, ja que també s’ha de valorar la vessant fonètica com a possible responsable dels canvis gràfics.
Vaig començar la meva investigació amb les primeres representacions escrites dels sons produïts pels humans, datades de l’any 5.000 aC aproximadament, fins arribar a l’alfabet fenici (l’alfabet primitiu per excel·lència) i les variants grega, ciríl·lica i llatina.
Imatges extretes de la pàgina especialitzada en l’origen dels alfabets guiada per la universitat de Maryland, a càrrec del professor Robert Fradkin.
Aquí us deixo la presentació del meu treball. Si voleu visualitzar-la més còmodament cliqueu el símbol de l’Slideboom.
La versió en PDF del meu treball es troba en aquest enllaç, espero que us agradi i que trobeu coses a comentar sobre les grafies i el seu desenvolupament! Trobeu alguna grafia que sigui impactant? Com veieu aquests canvis al llarg dels segles? D’on provenen la ñ i la ç, segons el que comento al meu treball?
Carla Asensio R.
2n Batxillerat
Institut Isaac Albéniz
Aquesta obra, a no ser que s'indiqui el contrari, està sota una Creative Commons Attribution-Noncommercial-Share Alike 2.5 Spain Llicència.
Web IPM
febrer 13th, 2011 at 10:52
Carla, l’enhorabona! Des de casa no he pogut accedir al teu treball però miraré d’accedir-hi des de l’institut. És possible que també me’l bloquegi; aleshores, si voleu, ja me’l fareu arribar que tinc ganes de llegir-me’l!
Gràcies per compartir aquí la teva interessant i actual recerca. A veure, què n’opinen els aràcnids i les aràcnides?
febrer 14th, 2011 at 10:43
Em sembla molt interessant el projecte, tot i que no l’he pogut visualitzar perquè se’m bloquejava l’ordinador i la presentació tampoc m’ha funcionat. Els objectius del treball s’assemblen una mica als del meu, que encara tinc pendent la publicació de l’article, però el contingut és similar,la diferència és que la Carla ha treballat amb l’alfabet de les llengües i jo, en canvi, amb les morfologies verbals, i finalment també comparar-les.
Suposo que com a les llengües, l’alfabet ha patit alguns canvis al llarg dels segles, per raons fonètiques, potser també han influït els escrits fets per diferents persones i per tant, amb lletres pròpies… A més a cada llengua es necessiten unes grafies i unes altres, ja que no totes tenen el mateixos sons, llavors no és estrany que cada llengua mantingui diferències d’alfabet.
febrer 14th, 2011 at 14:45
Bon treball!
De grafies impactants trobo per exemple la gamma grega, que la ralla de sobre està feta cap a la dreta i després passi a “mirar” cap a l’esquerra, i finalment dona una “C”. La veritat és que l’evolució de les grafies son totes força impactants, però la que més m’ha sobtat ha sigut aquesta.
Bé, aquests canvis han estat adaptats a cada llengua, com bé dius al teu treball. Jo trobo que cada cop, han simplificat més les lletres, és a dir, les més complexes son les primeres, trobo jo.
Respecte la ñ i la ç, cada llengua té la seva manera de representar-ho (per exepmle: en castellà escribim “castaña” i en català “castanya”. En italià per a representar aquest só fan servir “gn”, per exemple). Inclús hi han llengues que no afageigen grafias noves, sino que en convinen dues o més de les que ja tenen. Tot això ve des dels grecs (per exemple dues gammes formen el só “ng”), o crec que abans fins i tot.
Insisteixo a que el treball és molt bó!
febrer 14th, 2011 at 18:14
Aquest article, i el treball, en general, és molt interesant, ja que veure com una lletra es pot escriure de tantes maneres. Una de les coses que més m’ha sorprés, és que hi ha lletres, que s’han invertit, com la E i la F.
La lletr ñ, tal i com dius, ve del llatí.
Segons el treball, la ç ve de la ζ de grega, que amb la seva moernització ca pasar de sonar ts a s. A la presentació dius que la ç ve de l’alfabet ulfilà, quin és auest alfabet? Mai havia sentit a parlar.
febrer 14th, 2011 at 21:07
Hem canviat la ubicació de l’arxiu perquè tots ho pogueu obrir. Sé que la majoria a l’institut heu obert el PDF sense problemes i l’heu estat mirant, però a veure si ara també el poden visualitzar la Margalida i la Jéssica. Confirmeu-nos-ho, si us plau.
febrer 14th, 2011 at 23:02
Gràcies, Teresa! Gràcies, Carla! Ara sí que he pogut obrir l’arxiu. De seguida que pugui me’l llegiré.
febrer 18th, 2011 at 13:05
Molt bon treball Carla, penso que és un tema bastant interesant, ja que com en moltes coses, la llengua i la ortografia a endevingut molts canvis que han donat l’abecedari actual. és una recerca d’exel.lent “cum laude”.
Pel que fa a la Jessica esperem inpacientment la teva publicació del treball per comentar-ho!
febrer 18th, 2011 at 23:07
Ave!
Realment Carla penso que el teu treball de recerca te una feinada incebile i espero que hagis tret molt bona nota.
ës molt interessant veure com ha anat evolucionant l’alfabet al llarg dels segles i de les generacions. Hi ha moltes grafies que em criden l’atenció però com no sé com descriure-les ni com dir-les te les preguntaré en persona.
Com ha dit en Marc et mereixes un exel·lent “cum laude”
març 18th, 2011 at 13:38
Avee!
Molt bon treball de recerca Carla! Penso que es una molt bona recerca i suposo què has après molta etimologia!
Segons aquest treball la ñ prové de la unió de dues “n” què ha anat evolucionant, a partir del seu origen de les llengües romàniques: portuguès i gallec.
I també la Ç provè de l’alfabet ulfilà,del gòtic,de la minúscula carolíngia i de l’alfabet visigòtic, què ha anat evolucionant i s’ha convertit en aquesta grafia, que utilitzem nosaltres al català però no al castellà.
Carla, em podries explicar perquè al català si s’utilitza la grafia Ç i no al castellà? suposo que sortirà al teu treball, però m’ha quedat la curiositat!
Finalment, moltes felicitats! Espero que hagis rebut la recompensa que et mereixes i una gran satisfacció pel treball què has fet!
vale!!
març 21st, 2011 at 10:59
El castellà va eliminar la “ç” en el segle XVII a través d’una reforma de la RAE perquè ja hi havia un so equivalent per a la grafia, les paraules castellanes amb “ç” van adoptar la “z”. És fàcil d’observar comparant paraules del català i castellà: força/fuerza, plaça/plaza…
abril 4th, 2011 at 18:35
vaja, no me n’havia adonat! Gràcies pr l’explicació Carla!!