Per a Èdip rei no passen els segles

Representació d'”Èdip rei” al Festival de Lugo 2011 SEECGalicia. Grupo S.V. Producciones de Madrid, dirigit per Susana Verdú.

“Èdip ha mort, però segueix viu avui en dia en el món de l’espectacle”

Èdip ha mort, però segueix viu avui en dia en el món de l’espectacle. S’ha convertit en un paradigma de l’home en tots els temps i no pel fet que hagi estat un rei que va haver d’enfrontar una gran crisi. Tampoc perquè hagi comès incest amb la seva mare i engendrat fills-germans. Èdip va ser, és i seguirà sent l’home tràgic per excel·lència, simplement perquè no va poder canviar el seu destí.
Èdip Rei és una obra mestra de Sòfocles, qui, a diferència d’Esquil i Eurípides, va ser un creador innat de caràcters o personatges. D’aquesta manera, les ombres d’Antígona i Èdip es projecten sobre la civilització actual i són imperibles en la literatura universal.
I tot això per què? Les causes? Doncs per aquest sentit tràgic que els enfronta a l’inevitable. Antígona, a les lleis del poder. Èdip, al seu inamovible destí.
Abans de néixer, Èdip està predestinat a matar el seu pare, el rei Laios. Ho diu l’oracle. Per aquesta causa -que determina la seva prematura sentència de mort, de la qual aconsegueix escapar-, Èdip es veu despullat de la seva herència. Però després de molts anys, el protagonista compleix amb la profecia: comet parricidi sense saber-ho. No obstant això, un altre vaticini, el que determina que aquell que desxifri l’enigma de l’Esfinx ocuparà el tron de Tebes, li retorna el seu llegat i li lliura la mà de la reina, que resulta ser la seva mare, Iocasta. Un altre cop el desconeixement de la realitat.
Amb la reina i la seva futura descendència, Etèocles, Polinices, Antígona i Ismena, Èdip viu feliç i en l’opulència fins que la pesta cau sobre Tebes.

Una altra profecia, en boca de Tirèsias, l’home savi, el vident que és no vident (i és alguna cosa més que un joc de paraules), el s’aproximarà a la veritat: la pesta cessarà quan sigui castigat l’assassí de Laios. Llavors, Èdip, entestat qual investigador de novel·la policial, es compromet a descobrir el criminal sense sospitar que les pistes que va trobant el porten a la seva pròpia destrucció, és a dir, a desvetllar tota la veritat.

Paradoxalment, quan Èdip veu la veritat, decideix llevar-se els ulls, una mica a l’estil quixotesc. Així es tanca el cercle del seu drama. El dolor que pateix i el càstig que s’autoimposa (la ceguesa, el desterrament, el menyspreu de tots, la separació dels seus fills) commouen a la pietat. D’aquesta manera s’elabora una altra paradoxa, la consagració d’Èdip al dolor pels seus pecats l’aproxima als déus i el separa de la resta dels homes.

Per què Èdip continua viu? Per què Èdip rei encara és vigent? Per què encara es representa als nostres teatres? Per què per a Èdip no passen els segles?…

Clàudia Pérez

1r Batxillerat Humanístic

Publicat dins de Actualitat, Article d'opinió, Foment lectura, General, Gènere dramàtic, Mitologia, Personatges, Pervivència, Teatre, Tragèdia | Etiquetat com a , , | 2 comentaris

El teatre grec fet thinglink

El teatre grec té l’origen en les celebracions religioses populars i el culte dels déus. Les representacions teatrals es feien a l’aire lliure.

Parts del teatre grec:

Els teatres més destacats de l’antiga Grècia: Aquí us deixo el kahoot de la meva companya Laia Costa per tal que poseu en pràctica els vostres coneixements sobre el teatre a l’antiga Grècia.

Quins altres teatres grecs podríeu afegir a Grècia? Explica el que sàpigues sobre algun dels teatres esmentats. Com és l’arquitectura del teatre grec? On es construïen els teatres grecs? En quin context té lloc el teatre grec? Quines són les parts principals d’un teatre grec?Per què es conserven tants teatres grecs? Quins us agraden més? Heu visitat mai un teatre grec? Us agradaria?…

Chorouk Regrag i Laia Arcas. 1r Batxillerat Humanístic 2016

Publicat dins de General, Gènere dramàtic, Teatre | Etiquetat com a , , | 1 comentari

Textos: Llucià de Samòsata sobre Homer

Bust imaginari d’Homer, còpia romana d’un original grec del segle III aC.

Tot just havien passat dos o tres dies quan em vaig acostar fins i tot al poeta Homer, ja que ambdós estàvem sense fer res. Li ho anava preguntant tot i també d’on era, car, li vaig dir, entre nosaltres encara avui això és tema de debat. Em va dir que ni ell mateix ignorava que uns creuen que és de Quios, uns altres d’Esmirna i molts de Colofó. Tanmateix, ell deia que era de Babilònia… Quan em va haver contestat tot això, aleshores li vaig preguntar per què havia posat al principi del seu poema la còlera i ell em va dir que li havia sortit així, sense proposar-s’ho. També desitjava saber si havia escrit l’Odissea abans que la Ilíada, com diuen molts, però
ell ho negà. D’altra banda, vaig saber de seguida que no era cec, com molts diuen
d’ell, ja que hi veia, de manera que no em va caler preguntar-li-ho.
Després de llegir amb molta atenció aquest text de les Històries verídiques de Llucià de Samòsata en què es fa esment del poeta Homer, deixeu en comentari una redacció (entre cent cinquanta i dues-centes paraules) tenint en compte les qüestions següents:
— Què sabem exactament de la vida d’Homer?
— A què es refereix quan diu: «havia posat al principi del seu poema la còlera»?
— Expliqueu la relació argumental entre la Ilíada i l’Odissea. Diferències i semblances.

 

Publicat dins de Èpica, Foment lectura, General, Selecció de textos | Etiquetat com a , , | 4 comentaris

Preparats per fer un kahoot sobre el teatre grec!

A classe de grec 1 hem començat la unitat 9 del nostre llibre que ens parla del teatre a l’Antiga Grècia. Per això, he decidit fer un Kahoot per posar en pràctica tot el que hem après: el seu origen, l’arquitectura del teatre, els actors… i começar a aprofundir en el gènere dramàtic.

Espero que en gaudiu !

Sense títol

Laia Costa,

1r Batxillerat Humanístic

Publicat dins de Comèdia, General, Gènere dramàtic, Kahoot, Teatre, Tragèdia | Etiquetat com a , , , , | 6 comentaris

Pervivència d’Edip i Antígona en l’art: “Èdip a Colonos”, de Jean Baptiste Hugues i “Els primers freds” de Miquel Blay

Aquest any a Literatura catalana hem llegit l’Antígona de Salvador Espriu inspirada en l’Antígona de Sòfocles.

Reprenent el mite grec d’Antígona, Salvador Espriu va escriure la peça tot just acabada la Guerra Civil Espanyola encara sota l’impacte de la desfilada de les tropes franquistes per Barcelona. L’obra presenta, un clar paral·lelisme entra la guerra fratricida de la tragèdia grega i la situació creada arran de la guerra amb l’enfrontament de les dues Espanyes.

Hem decidit buscar la pervivència del mite en algunes obres d’art que hem fet durant el curs a l’assignatura d’història de l’art.

Un dels escultors que es va inspirar en aquest mite va ser Jean Baptiste Hugues amb la seva obra Èdip a Colonos.

Èdip a Colonos, de Jean Baptiste Hugues (Museu d’Orsay, París)

Aquesta escultura està inspirada en la tragèdia homònima de Sòfocles. L’Èdip a Colonos és una obra pòstuma que fou representada el 401 aC a instàncies del seu nét, Sòfocles el Jove.  És, segons la cronologia dels fets dramatitzats, la segona tragèdia del cicle tebà, entre Èdip Rei i Antígona. i l’última segons el lloc de la cronologia de Sòfocles (Antígona, Èdip Rei i Èdip a Colonos). Hi trobem el tema de la lluita fraticida i el de la maledicció d’Èdip als seus fills. L’escultura plasma el moment en què Èdip seu amb Antígona, just després de ser expulsat de la ciutat per Creont, el nou rei de Tebes. Antígona acompanya el seu pare ancià que se’n va de la ciutat i es dirigeix cap a Atenes, a Colonos, on serà finalment acollit per part del cor.

ANTÍGONA: Sí, pobre pare meu, Edip, veig torres que cobreixen una vila -lluny, el que és dels ulls; i aquest paratge, no hi ha dubte, és sant, tofut de llorer, d’oliu, de vinya; i dins, sota el fullam, hi ha, que refilen, tot un vol de rossinyols. Au, vincla els membres sobre aquest groller pedrís; que has fet una jornada llarga, per a un vell.

EDIP: Instal·lam, doncs, i vetlla per aquest ceguet.

ANTÍGONA: Si, el temps ensenya, ben après ho tinc, això.

SÒFOCLES, Èdip a Colonos (traducció de Carles Riba)

En aquest grup escultòric format per un home i una dona, veiem representada Antígona amb  Èdip. La noia s’asseu al costat del seu pare  i  recolza suaument el cap a la seva espatlla. Èdip passa el seu braç al voltant del cos d’Antígona, que mira al cec amb una adorable expressió de tendra tristesa, treballada per Hugues mostrant un alt grau de realisme.

L’escultor ens mostra el clar contrast entre el cos d’Èdip ja vell i arrugat amb el de la seva filla jove i delicada, potenciant al màxim l’expressió del sofriment i de la resignació.

Aquesta obra va inspirar a una altra més posterior anomenada Els Primers Freds de Miquel Blay, una de les escultures més representants del segles XIX.

MAM-22

Els Primers Freds de Miquel Blay (1892)

El conjunt representa un ancià amb una nena. Podem trobar paral·lelismes entre aquesta obra de Blay i la d’Hugues, com per exemple en el material utilitzat que és el marbre o els personatges que es troben asseguts sobre un banc on el protagonista femení s’inclina cap el personatge central masculí. També hi trobem semblances en l’expressivitat i en la sòbria bellesa.

En aquestes dues obres, els autors, a partir del mite, reflecteixen la metàfora de la vulnerabilitat de l’ésser humà en les dues etapes de la vida,  la infantesa i la vellesa, amb la intenció de convidar l’espectador a reflexionar sobre les dificultats i cruesa de la vida, amb l’expressivitat de l’ancià Èdip, sobretot a través de la mirada, i en cas de la segona escultura, en la nuesa.

Els autors a partir d’una escena tendra i commovedora, representen una idealització del sofriment humà.

Iria Rael i Chaymae Zaouaghi

2n BAT. B Humanístic

Publicat dins de Adaptació literària, Art, Foment lectura, General, Gènere dramàtic, Mitologia, Personatges, Pervivència, Selecció de textos, Teatre, Tragèdia | Etiquetat com a , , , , , , | 2 comentaris

És un atac al teatre grec antic?

De ben segur, heu sentit aquesta falca de Bankia que ha generat polèmica. Què n’opineu? Creieu que va en contra del teatre i que és un atac al grec antic? Justifiqueu la vostra opinió.

http://blocs.xtec.cat/literaturagregaaescena/files/2016/04/bankia_grec2.mp3
Publicat dins de Actualitat, Article d'opinió, General | Etiquetat com a , , | 3 comentaris