L’Odissea de nou en mans de Joma: L’Ona Vinosa a Cervera

L’artista Joma, el Cresques de Cavall Fort, no abandona els poemes homèrics i el proppassat diumenge a Cervera, dins dels actes de Cervera Vila del Llibre va il·lustrar les estovalles amb una performància plàsticonarrativa sobre el vi a l’Odissea d’Homer.

Imatge de previsualització de YouTube

Quins personatges de l’Odissea reconeixeu en aquestes estovalles pintades per l’artista Joma a L’Ona Vinosa?

14725706_1220947647948709_7848492036968487343_n

L’Ona Vinosa a Cervera Vila del LLibre 2016. Fotografia de Joma

14642096_1217682918320115_6471776385032640629_n

L’Ona Vinosa a Cervera Vila del LLibre 2016. Fotografia de Joma

Publicat dins de Actualitat, Adaptació literària, Celebracions, Èpica, General, Pervivència | Etiquetat com a , , | 1 comentari

Odysseys al Museu Arqueològic Nacional d’Atenes

El Museu Arqueològic Nacional d’Atenes fa un segle i mig d’història i per tal de celebrar-ho ha organitzat una exposició sobre les Odissees humanesOdysseys, inspirada en les aventures de l’heroi Odisseu, més conegut com a Ulisses, protagonista de l’Odissea d’Homer.

Durant un any es podran veure 184 obres antigues per tal d’explicar l’aventura humana a través del temps amb totes les seves aventures. Tota una odissea al voltant de tres eixos: El viatge; les Ítaques i l’èxode.

El Dia Internacional dels Museus, 18 de maig, hi haurà una trobada de 24 rapsodes dirigits per Nikos Hatzopoulos, en el gran vestíbul de Vomos, des de les 10 del matí fins a mitjanit. L’entrada serà lliure.

Ja que hi sou, podreu continuar el vostre viatge de museus!

Publicat dins de Actualitat, Art, General, Mitologia | Etiquetat com a , , , , , | Deixa un comentari

Viu el teatre d’Aristòfanes amb el grecmetratge ΒΑΤΡΑΧΟΙ

Χαίρετε!

Si us agrada el teatre grec, encara us pot agradar més:
reuniu-vos i aneu a trobar aquell parlament, aquell diàleg que tant us atreu;
i (tot llegint-lo) digueu, com autèntics personatges de l’obra, els versos grecs.
Sí, reciteu en veu alta, per tal que es manifesti tota la força
i la gràcia del text, tota la gràcia i la força vostra.

Així ho han fet aquests companys de clàssiques de la UB,
que us animen des del nou grecmetratge ΒΑΤΡΑΧΟΙ
a riure amb Aristòfanes i a viure el seu teatre.

Publicat dins de Actualitat, Adaptació literària, Comèdia, General, Gènere dramàtic, Teatre | Etiquetat com a , , , | 1 comentari

Per a Èdip rei no passen els segles

Representació d'”Èdip rei” al Festival de Lugo 2011 SEECGalicia. Grupo S.V. Producciones de Madrid, dirigit per Susana Verdú.

“Èdip ha mort, però segueix viu avui en dia en el món de l’espectacle”

Èdip ha mort, però segueix viu avui en dia en el món de l’espectacle. S’ha convertit en un paradigma de l’home en tots els temps i no pel fet que hagi estat un rei que va haver d’enfrontar una gran crisi. Tampoc perquè hagi comès incest amb la seva mare i engendrat fills-germans. Èdip va ser, és i seguirà sent l’home tràgic per excel·lència, simplement perquè no va poder canviar el seu destí.
Èdip Rei és una obra mestra de Sòfocles, qui, a diferència d’Esquil i Eurípides, va ser un creador innat de caràcters o personatges. D’aquesta manera, les ombres d’Antígona i Èdip es projecten sobre la civilització actual i són imperibles en la literatura universal.
I tot això per què? Les causes? Doncs per aquest sentit tràgic que els enfronta a l’inevitable. Antígona, a les lleis del poder. Èdip, al seu inamovible destí.
Abans de néixer, Èdip està predestinat a matar el seu pare, el rei Laios. Ho diu l’oracle. Per aquesta causa -que determina la seva prematura sentència de mort, de la qual aconsegueix escapar-, Èdip es veu despullat de la seva herència. Però després de molts anys, el protagonista compleix amb la profecia: comet parricidi sense saber-ho. No obstant això, un altre vaticini, el que determina que aquell que desxifri l’enigma de l’Esfinx ocuparà el tron de Tebes, li retorna el seu llegat i li lliura la mà de la reina, que resulta ser la seva mare, Iocasta. Un altre cop el desconeixement de la realitat.
Amb la reina i la seva futura descendència, Etèocles, Polinices, Antígona i Ismena, Èdip viu feliç i en l’opulència fins que la pesta cau sobre Tebes.

Una altra profecia, en boca de Tirèsias, l’home savi, el vident que és no vident (i és alguna cosa més que un joc de paraules), el s’aproximarà a la veritat: la pesta cessarà quan sigui castigat l’assassí de Laios. Llavors, Èdip, entestat qual investigador de novel·la policial, es compromet a descobrir el criminal sense sospitar que les pistes que va trobant el porten a la seva pròpia destrucció, és a dir, a desvetllar tota la veritat.

Paradoxalment, quan Èdip veu la veritat, decideix llevar-se els ulls, una mica a l’estil quixotesc. Així es tanca el cercle del seu drama. El dolor que pateix i el càstig que s’autoimposa (la ceguesa, el desterrament, el menyspreu de tots, la separació dels seus fills) commouen a la pietat. D’aquesta manera s’elabora una altra paradoxa, la consagració d’Èdip al dolor pels seus pecats l’aproxima als déus i el separa de la resta dels homes.

Per què Èdip continua viu? Per què Èdip rei encara és vigent? Per què encara es representa als nostres teatres? Per què per a Èdip no passen els segles?…

Clàudia Pérez

1r Batxillerat Humanístic

Publicat dins de Actualitat, Article d'opinió, Foment lectura, General, Gènere dramàtic, Mitologia, Personatges, Pervivència, Teatre, Tragèdia | Etiquetat com a , , | 2 comentaris

El teatre grec fet thinglink

El teatre grec té l’origen en les celebracions religioses populars i el culte dels déus. Les representacions teatrals es feien a l’aire lliure.

Parts del teatre grec:

Els teatres més destacats de l’antiga Grècia: Aquí us deixo el kahoot de la meva companya Laia Costa per tal que poseu en pràctica els vostres coneixements sobre el teatre a l’antiga Grècia.

Quins altres teatres grecs podríeu afegir a Grècia? Explica el que sàpigues sobre algun dels teatres esmentats. Com és l’arquitectura del teatre grec? On es construïen els teatres grecs? En quin context té lloc el teatre grec? Quines són les parts principals d’un teatre grec?Per què es conserven tants teatres grecs? Quins us agraden més? Heu visitat mai un teatre grec? Us agradaria?…

Chorouk Regrag i Laia Arcas. 1r Batxillerat Humanístic 2016

Publicat dins de General, Gènere dramàtic, Teatre | Etiquetat com a , , | 1 comentari

Textos: Llucià de Samòsata sobre Homer

Bust imaginari d’Homer, còpia romana d’un original grec del segle III aC.

Tot just havien passat dos o tres dies quan em vaig acostar fins i tot al poeta Homer, ja que ambdós estàvem sense fer res. Li ho anava preguntant tot i també d’on era, car, li vaig dir, entre nosaltres encara avui això és tema de debat. Em va dir que ni ell mateix ignorava que uns creuen que és de Quios, uns altres d’Esmirna i molts de Colofó. Tanmateix, ell deia que era de Babilònia… Quan em va haver contestat tot això, aleshores li vaig preguntar per què havia posat al principi del seu poema la còlera i ell em va dir que li havia sortit així, sense proposar-s’ho. També desitjava saber si havia escrit l’Odissea abans que la Ilíada, com diuen molts, però
ell ho negà. D’altra banda, vaig saber de seguida que no era cec, com molts diuen
d’ell, ja que hi veia, de manera que no em va caler preguntar-li-ho.
Després de llegir amb molta atenció aquest text de les Històries verídiques de Llucià de Samòsata en què es fa esment del poeta Homer, deixeu en comentari una redacció (entre cent cinquanta i dues-centes paraules) tenint en compte les qüestions següents:
— Què sabem exactament de la vida d’Homer?
— A què es refereix quan diu: «havia posat al principi del seu poema la còlera»?
— Expliqueu la relació argumental entre la Ilíada i l’Odissea. Diferències i semblances.

 

Publicat dins de Èpica, Foment lectura, General, Selecció de textos | Etiquetat com a , , | 4 comentaris