Textos: Llucià de Samòsata sobre Homer

Bust imaginari d’Homer, còpia romana d’un original grec del segle III aC.

Tot just havien passat dos o tres dies quan em vaig acostar fins i tot al poeta Homer, ja que ambdós estàvem sense fer res. Li ho anava preguntant tot i també d’on era, car, li vaig dir, entre nosaltres encara avui això és tema de debat. Em va dir que ni ell mateix ignorava que uns creuen que és de Quios, uns altres d’Esmirna i molts de Colofó. Tanmateix, ell deia que era de Babilònia… Quan em va haver contestat tot això, aleshores li vaig preguntar per què havia posat al principi del seu poema la còlera i ell em va dir que li havia sortit així, sense proposar-s’ho. També desitjava saber si havia escrit l’Odissea abans que la Ilíada, com diuen molts, però
ell ho negà. D’altra banda, vaig saber de seguida que no era cec, com molts diuen
d’ell, ja que hi veia, de manera que no em va caler preguntar-li-ho.
Després de llegir amb molta atenció aquest text de les Històries verídiques de Llucià de Samòsata en què es fa esment del poeta Homer, deixeu en comentari una redacció (entre cent cinquanta i dues-centes paraules) tenint en compte les qüestions següents:
— Què sabem exactament de la vida d’Homer?
— A què es refereix quan diu: «havia posat al principi del seu poema la còlera»?
— Expliqueu la relació argumental entre la Ilíada i l’Odissea. Diferències i semblances.

 

Publicat dins de Èpica, Foment lectura, General, Selecció de textos | Etiquetat com a , , | 3 comentaris

Preparats per fer un kahoot sobre el teatre grec!

A classe de grec 1 hem començat la unitat 9 del nostre llibre que ens parla del teatre a l’Antiga Grècia. Per això, he decidit fer un Kahoot per posar en pràctica tot el que hem après: el seu origen, l’arquitectura del teatre, els actors… i começar a aprofundir en el gènere dramàtic.

Espero que en gaudiu !

Sense títol

Laia Costa,

1r Batxillerat Humanístic

Publicat dins de Comèdia, General, Gènere dramàtic, Kahoot, Teatre, Tragèdia | Etiquetat com a , , , , | Deixa un comentari

Pervivència d’Edip i Antígona en l’art: “Èdip a Colonos”, de Jean Baptiste Hugues i “Els primers freds” de Miquel Blay

Aquest any a Literatura catalana hem llegit l’Antígona de Salvador Espriu inspirada en l’Antígona de Sòfocles.

Reprenent el mite grec d’Antígona, Salvador Espriu va escriure la peça tot just acabada la Guerra Civil Espanyola encara sota l’impacte de la desfilada de les tropes franquistes per Barcelona. L’obra presenta, un clar paral·lelisme entra la guerra fratricida de la tragèdia grega i la situació creada arran de la guerra amb l’enfrontament de les dues Espanyes.

Hem decidit buscar la pervivència del mite en algunes obres d’art que hem fet durant el curs a l’assignatura d’història de l’art.

Un dels escultors que es va inspirar en aquest mite va ser Jean Baptiste Hugues amb la seva obra Èdip a Colonos.

Èdip a Colonos, de Jean Baptiste Hugues (Museu d’Orsay, París)

Aquesta escultura està inspirada en la tragèdia homònima de Sòfocles. L’Èdip a Colonos és una obra pòstuma que fou representada el 401 aC a instàncies del seu nét, Sòfocles el Jove.  És, segons la cronologia dels fets dramatitzats, la segona tragèdia del cicle tebà, entre Èdip Rei i Antígona. i l’última segons el lloc de la cronologia de Sòfocles (Antígona, Èdip Rei i Èdip a Colonos). Hi trobem el tema de la lluita fraticida i el de la maledicció d’Èdip als seus fills. L’escultura plasma el moment en què Èdip seu amb Antígona, just després de ser expulsat de la ciutat per Creont, el nou rei de Tebes. Antígona acompanya el seu pare ancià que se’n va de la ciutat i es dirigeix cap a Atenes, a Colonos, on serà finalment acollit per part del cor.

ANTÍGONA: Sí, pobre pare meu, Edip, veig torres que cobreixen una vila -lluny, el que és dels ulls; i aquest paratge, no hi ha dubte, és sant, tofut de llorer, d’oliu, de vinya; i dins, sota el fullam, hi ha, que refilen, tot un vol de rossinyols. Au, vincla els membres sobre aquest groller pedrís; que has fet una jornada llarga, per a un vell.

EDIP: Instal·lam, doncs, i vetlla per aquest ceguet.

ANTÍGONA: Si, el temps ensenya, ben après ho tinc, això.

SÒFOCLES, Èdip a Colonos (traducció de Carles Riba)

En aquest grup escultòric format per un home i una dona, veiem representada Antígona amb  Èdip. La noia s’asseu al costat del seu pare  i  recolza suaument el cap a la seva espatlla. Èdip passa el seu braç al voltant del cos d’Antígona, que mira al cec amb una adorable expressió de tendra tristesa, treballada per Hugues mostrant un alt grau de realisme.

L’escultor ens mostra el clar contrast entre el cos d’Èdip ja vell i arrugat amb el de la seva filla jove i delicada, potenciant al màxim l’expressió del sofriment i de la resignació.

Aquesta obra va inspirar a una altra més posterior anomenada Els Primers Freds de Miquel Blay, una de les escultures més representants del segles XIX.

MAM-22

Els Primers Freds de Miquel Blay (1892)

El conjunt representa un ancià amb una nena. Podem trobar paral·lelismes entre aquesta obra de Blay i la d’Hugues, com per exemple en el material utilitzat que és el marbre o els personatges que es troben asseguts sobre un banc on el protagonista femení s’inclina cap el personatge central masculí. També hi trobem semblances en l’expressivitat i en la sòbria bellesa.

En aquestes dues obres, els autors, a partir del mite, reflecteixen la metàfora de la vulnerabilitat de l’ésser humà en les dues etapes de la vida,  la infantesa i la vellesa, amb la intenció de convidar l’espectador a reflexionar sobre les dificultats i cruesa de la vida, amb l’expressivitat de l’ancià Èdip, sobretot a través de la mirada, i en cas de la segona escultura, en la nuesa.

Els autors a partir d’una escena tendra i commovedora, representen una idealització del sofriment humà.

Iria Rael i Chaymae Zaouaghi

2n BAT. B Humanístic

Publicat dins de Adaptació literària, Art, Foment lectura, General, Gènere dramàtic, Mitologia, Personatges, Pervivència, Selecció de textos, Teatre, Tragèdia | Etiquetat com a , , , , , , | 2 comentaris

És un atac al teatre grec antic?

De ben segur, heu sentit aquesta falca de Bankia que ha generat polèmica. Què n’opineu? Creieu que va en contra del teatre i que és un atac al grec antic? Justifiqueu la vostra opinió.

http://blocs.xtec.cat/literaturagregaaescena/files/2016/04/bankia_grec2.mp3
Publicat dins de Actualitat, Article d'opinió, General | Etiquetat com a , , | 2 comentaris

Kahoot de l’Odissea

Ets un expert sobre l’Odissea o ets un novell?

Entra al meu kahoot sobre l’Odissea i ho sabràs

Captura

Espero que us agradi!!

Robert Cepeda Machuca

Primer de batxillerat humanístic

Publicat dins de Adaptació literària, Èpica, General, Mitologia, Personatges | Etiquetat com a , , , | 6 comentaris

Les aventures d’Ulisses i El racó de Penèlope

INTRODUCCIÓ
Les aventures d’Ulisses és un llibre que narra les aventures del famós heroi grec Ulisses, del poema èpic l’Odissea atribuït a Homer.

El racó de Penèlope de Pasqual Alapont tracta d’un adolescent (Zinc Peris) que comença una nova vida en un poble costaner. Allà, els seus pares obren un restaurant (El racó de Penèlope) i en Zinc descobreix el seu talent per la cuina. Gràcies a la recomanació del cuiner i amic d’en Zinc, l’Àlex, comença a llegir l’Odissea i compara tot el que li passa amb la vida dels herois i déus grecs

COMPARACIÓ

Hem extret oracions del llibre Les aventures d’Ulisses i hem  apuntat les que tenen una mínima relació amb l’altre llibre, El racó de Penèlope. N’hem apuntat les pàgines, i, paraula per paraula, hem anat copiant tot allò que ens recordava  la vida dels personatges del llibre de Zinc.

PÀGINA 34: “-Em fas pensar en un gran amic -va contestar Nèstor-. Durant deu anys vam estar junts al setge de Troia i, sempre d’acord, guiàrem els aqueus amb els nostres consells.”
Nèstor i Ulisses donaven consells com l’Àlex i l’Anaclet.

PÀGINA 36: “Nèstor va voler retenir els hostes a casa seva durant la nit: mai no hauria permès que el fill d’Ulisses dormís sobre el banc d’una nau.
És com la família d’en Zinc, quan Menja-mocs i Àlex aparegueren en el restaurant, ells els van deixar dormir dins del restaurant perquè no tenien cap lloc on anar.

PÀGINA 38: “Però, sobretot, em sap molt greu per un, em refereixo a Ulisses, que ha sofert tant i el qual potser ploren com si fos mort el seu ancià pare Laertes, la seva discreta esposa Penèlope i el jove Telèmac, a qui va haver de deixar a casa acabat de néixer.
És com quan tota la família d’en Zinc plora per la suposada mort del tiet Anaclet.

PÀGINA 38: “En aquell moment, la bellíssima Hèlena…
L’Helena, amiga d’en Zinc, té el mateix nom i a més és molt maca, com l’Hèlena d’Esparta que raptada per Paris provoca la guerra de Troia en què Ulisses participa.

PÀGINA 46: “Va anar a buscar Ulisses, que estava assegut sol a la platja, enyorant la seva pàtria i els seus, mentre observava el mar amb els ulls plens de llàgrimes.
Ulisses va fer com fa en Zinc sempre. Va a la platja, seu a la costa i comença a pensar en coses seves.

PÀGINA 52: “En contemplar-lo, la jove i les seves donzelles sentiren una gran estupefacció i admiració.
La Xuxi i l’Helena també s’enamoren d’en Zinc de la mateixa manera.

PÀGINA 58: “I agafant un disc de pedra, massís i més pesat que els altres, el féu girar a l’aire i el va llençar lluny, molt més enllà que els que havien tirat, abans, els joves feacis.
En Zinc pensava que jugar al frisbee era d’idiotes, però al final resulta que era bo llençant el plat volador.

MOLTES PÀGINES: A l’Ulisses sempre el conviden a menjar. Ell menja el que cuina l’altra gent, i en Zinc cuina el que mengen els seus clients.

PÀGINA 61: “-Estranger -va dir-, veig que aquests relats s’entristeixen i el meu desig és que estiguis content, ja que l’hoste és com un germà. Valdrà més que em diguis qui ets, quina és la teva pàtria, d’on véns, quines aventures has viscut i per què t’afligeixes escoltant les vicissituds dels aqueus al peu de les muralles de Troia“.
És com quan en Zinc interroga l’Àlex. A més, quan la família agafa confiança amb el cuiner, el tracten com un més de la família.

PÀGINA 66: “En acabat, completament begut, es va posar a dormir, moment que vaig aprofitar per treure el tronc de l’olivera, posar-ne la punta al foc i, després, clavar-la-hi de cop a l’únic ull que tenia.
Això em recorda quan en Zinc va ficar el dit a l’ull de l’Adrià, i precisament en Zinc portava caca de gos en el dit.

EN VÀRIES OCASIONS: L’Atena té el paper de guia i ajudant i quan a en Zinc li surt alguna cosa bé, ja que llegeix el llibre homèric, es pensa que també ha estat gràcies a ella.

PÀGINA 86: “Havent dit això, la deessa va fregar-lo amb la seva vareta i Ulisses es veié convertit en un vell decrèpit, cobert per una basta túnica i un mantell esparracat, amb un bastó a la mà i un sarró fet malbé al coll.”
Les aparences enganyen. La família d’en Zinc també van pensar coses desagradables quan van veure l’Àlex per primer cop, però després van veure que s’equivocaven.

PÀGINA 113: “Això no obstant, tot just va agafar entre les seves mans i destapà una de les cames de l’estranger, la va deixar caure novament espantada, ja que havia reconegut prop del genoll la cicatriu de la ferida que Ulisses havia rebut feia temps d’un ferotge senglar.”

L’Euriclea descobreix que el vell és Ulisses per la cicatriu que té al genoll. És com quan en Zinc reconeix l’Antonella en la foto de la actriu i sap que aquella Antonella no existeix i és un personatge inventat, com el vell Ulisses, que representa que és un foraster.

A més de situacions que relacionen tots dos llibres, també n’hem trobat noms.

Les aventures d’Ulisses  El racó de Penèlope
Nèstor Rei de Pilos, fill de Neleu i pare de Pisístrat. És un ancià molt prudent i loquaç. Pare d’en Zinc i germà de Anaclet. És l’amo del restaurant.
Hèlena Filla de Zeus i Leda, germana de Clitemnestra i esposa de Menelau. Va ser raptada per Paris, fet que va provocar la guerra de Troia. Noia adolescent que agrada a tots els nois de l’institut. És maca i intel·ligent. Comença sent amiga de Zinc però al final es la seva xicota.
Penèlope És l’esposa d’Ulisses i mare de Telèmac. És bonica i al mateix temps intel·ligent. Nom del restaurant de la família d’en Zinc. El nom va ser escollit pel cuiner (Alex).

Encara que dins de El racó de Penèlope surtin més noms (com per exemple Atena), només hem posat els noms de persones dins del llibre i en el cas de Penèlope el del restaurant.

Ester, Gerard, Lara  i Marina
Alumnes de 2n d’ESO de Llengua i Literatura Catalana
Professor: Joan Marc Ramos

Publicat dins de Adaptació literària, Foment lectura, General, Literatura catalana, Mitologia, Pervivència, Pervivència en la literatura Universal | Etiquetat com a , , , | 4 comentaris