Category Archives: Grec 2n

“Vist per a sentència”: A Grècia, els judicis públics van fer entrar en crisi el teatre clàssic

El Matí de Catalunya Ràdio del 15 de juliol va tractar sobre la justícia a Grècia en el seu espai “Vist per a sentència“, presentat per David Melgarejo, periodista de TV3 especialitzat en informació de tribunals.

Gaby

Per què volem estudiar grec?

Avui dia, encara conservem una gran part de la cultura grega en nosaltres i la nostra societat. Durant tota la història, pintors, pensadors, arquitectes i, en general, tota classe d’artistes, han utilitzat com a model tot el que ens van deixar els grecs, tant en els mites, com en els llibres, la seva forma de fer art, els seus filòsofs, la seva forma de pensar, i fins i tot la seva manera de viure en societat. Inclús la nostra democràcia no es tan nostra, sinó que ells en van ser els creadors.

L’època clàssica ha marcat un abans i un després en l’evolució de la humanitat. Per exemple, van ser els primers en plantejar-se d’on venim, què fem aquí, i a raonar el per què de tot. Han aportat conceptes dins de l’àmbit de la biologia, la geografia, la filosofia, la física, la música, el teatre, la medicina, etc.

Si no fos per ells, el curs de la nostra història hauria estat totalment diferent, ens han canviat, i han inspirat a milers de persones a l’hora d’actuar d’una forma o d’una altra. No hem de perdre consciència d’això, no hem d’oblidar d’on venim, quines són les nostres arrels, i hem de donar les gràcies a la civilització grega per tot allò que ens han transmès generació rere generació.

Per tot això i més, volem estudiar grec!

Lola

2n Batxillerat Humanístic

Memory de Preposicions Gregues

Som l’Alba Moreno i la Paula Gijón, dues alumnes de Grec de segon de batxillerat de l’IPM. Per facilitar l’aprenentatge de les preposicions en grec, hem creat un joc molt visual i senzill.
El nostre joc consisteix a aconseguir emparellar les cartes que tenen la preposició en grec amb el dibuix corresponent.

Memory de Preposicions Gregues

Guanya qui encerta més parelles, i es pot jugar individualment o en equips.
A nosaltres ens ha estat bastant útil, i esperem que també ho sigui per a vosaltres.

Jugant al Memory de Preposicions gregues

En acabar, us recomenem el vídeo de les preposicions gregues de Cinestèsia:

XXIV Triumvirat Mediterrani

La fira grecoromana del Triumvirat Mediterrani permet conèixer el nostre passat a través de diverses activitats que ens acosten a la vida a l’antiguitat amb activitats i propostes repartides pel conjunt arqueològic d’Empúries i el nucli de l’Escala al llarg de tot el cap de setmana (4 i 5 de maig): visites guiades, tallers didàctics i infantils, parades d’antics oficis romans, activitats de reconstrucció històrica, fira i espectacles ambientats en l’antiga Roma.

El dissabte 4 de maig durant tot el dia i fins les 19h, hi haurà portes obertes al jaciment d’Empúries, i a l’audiovisual i 3D del criptopòrtic de la Domus dels mosaics. Totes les activitats són gratuïtes.

Eusebi Ayensa: ‘Eliminar les places de grec i llatí és un suïcidi cultural, perdrem les nostres arrels’


Entrevista Eusebi Ayensa

Exposició: “Luxe. Dels assiris a Alexandre el Gran”

Del 5 d’abril fins a l’11 d’agast de 2019 es podrà visitar a CaixaForum Barcelona l’exposició  “Luxe. Dels assiris a Alexandre el Gran”.

Ivoris, joies, relleus, vidre, or i metalls de totes les parts del Pròxim Orient antic ens mostren la importància del luxe en les relacions de comerç i poder de les antigues civilitzacions. Els antics objectes de luxe aportaven plaer i benestar. La distància o la dificultat que suposava aconseguir-lo o adquirir-lo feia que un objecte fos considerat de luxe. En aquesta exposició es fa un extens recorregut per la producció, varietat i valor d’aquests objectes preuats, des del 900 fins al 300 aC.

Els antics imperis assiri, babilònic, fenici i persa van tenir en comú amb Alexandre el Gran el propòsit i la cobejança d’estendre el seu poder més enllà dels seus propis límits. Aquests imperis ocupaven una àrea compresa entre les actuals Espanya i Índia, i formaven un corredor de comunicació i una zona de pas indispensable entre el món mediterrani i Àsia. Aquests territoris van ser l’escenari de lluites incessants, conquestes i saquejos de tota índole, però també d’un intens comerç de matèries primeres, metalls preciosos i objectes manufacturats. De tot això, ens n’ha quedat un testimoni fefaent en l’excepcional qualitat i refinament dels objectes de luxe adquirits per les elits al llarg de centenars d’anys.

La bella col·lecció d’objectes fascinants que recull aquesta exposició i que prové dels fons del Bristish Museum ens ajuda a entendre les cultures antigues, que competien i alhora interactuaven les unes amb les altres mitjançant el consum d’objectes de luxe. Aquestes civilitzacions van dur a terme interaccions complexes i en àmbits diversos les unes amb les altres, fins al punt de generar una època de dinamisme i de gran prosperitat en una extensa regió, que, a la llarga, va constituir un gran premi per a un governant extraordinàriament ambiciós, Alexandre el Gran.

“Bacus, les màscares del déu” al Museu de Badalona

Saps qui era el déu Bacus? Quin nom rebia en grec? De què era déu? Quins eren els seus atributs?…

Bacus (segle I) trobat a les excavacions del lateral de l’autopista el 2018

A partir del 28 de març i fins el 9 de juny de 2019 al Museu de Badalona s’inaugura l’exposició Bacus, les màscares del déu. Aquesta exposició aprofundeix en la figura del déu del vi i dóna a conèixer aspectes més desconeguts, com la seva vinculació amb el teatre, la rauxa o el pas del temps en relació a les estacions; a més de les grans gestes en què participa i els rituals que li dediquen. Equivalent al déu grec Dionís, recull també tradicions molt antigues i aglutina altres divinitats, com l’itàlic del Liber Pater.

L’exposició, dissenyada i produïda pel Museu de Badalona, compta amb la col·laboració de diversos museus catalans que conserven en els seus fons elements relacionats amb Bacus i el seu món. La mostra  subratlla la relació entre Bacus i la ciutat romana de Baetulo que, a més de disposar d’un teatre, tenia la principal font de riquesa en el conreu de la vinya i la producció i comercialització del vi. Inclou peces del Museu de Badalona, algunes de qualitat excepcional, i una cinquantena d’objectes procedents d’altres museus catalans, que testimonien l’arrelament d’aquesta divinitat en la societat de l’època romana i que permeten descobrir totes les màscares d’aquest déu polièdric i complex. Així s’exposen, entre altres peces, els hermes bàquics dels museus de Badalona, Empúries i Tarragona.

Aquesta exposició és una bona oportunitat per poder contemplar a la planta baixa del Museu l’escultura del déu Bacus trobada a les excavacions arqueològiques prèvies a la construcció del lateral de l’autopista C-31 en un nivell d’enderroc de la Casa del Larari, una de les dues domus localitzades durant les excavacions.

Bust de Bacus trobat en les excavacions del lateral de l’autopista C-31 

La peça,  segurament la còpia d’una escultura de l’etapa hel·lenística,  té trets orientalitzants i porta sobre el cap una corona amb dues flors. El marbre utilitzat per l’escultura, conegut com a giallo antico, era un dels més preuats per les classes altes de l’imperi, fet pel qual es va esgotar l’única pedrera d’on s’extreia, situada a Chemtou (Tunísia). L’anvers de la peça és completament pla per a la seva funció com a hermao peça ornamental que se situava encastada en un moble o en una paret. El Bacus de Baetulo estava, possiblement, en un espai obert i molt proper a un brollador, ja que la cara presentava concrecions produïdes per l’aigua.

Activitats

Dijous 28 de març, 19h Inauguració

Dijous 4 d’abril, 19 h Bacus a través dels textos clàssics. Irene Barea Ustrell, especialista en textos clàssics.

Diumenges 7 i 21 d’abril, 5 i 19 de maig 11:30 h Visita guiada a l’exposició: Bacus i Baetulo. Activitat amb inscripció prèvia.

Dimecres 10 d’abril, 19 h El vi entre els romans: univers material i simbòlic d’un producte quotidià. Mònica Miró Vinaixa, filòloga i professora de la UOC.

Dijous 25 d’abril, 19 h Bacus no tan sols el déu del vi. Isabel Rodà, catedràtica de la UB.

Divendres, 26 d’abril, 19 h* Els orígens del vi a Catalunya. Daniel López Reyes, responsable de Recerca i Projectes d’ArqueoVitis.

Dissabte, 27 d’abril, 20 h* Ètica per a la immortalitat: el símbol de les quatre estacions i el vi. Joan Gómez Pallarès, catedràtic de la UAB.

Dijous 9 de maig, 19 h La importància del vi de Baetulo. Montserrat Comas, arqueòloga i col·laboradora del Museu de Badalona.

Activitats infantils

Diumenge 19 de maig, 11:30 h Les màscares del déu Taller amb inscripció prèvia.

Diumenge 2 de juny, 11:30 h Mites i llegendes de Bacus Visita a l’exposició amb inscripció prèvia.

El Museu de Badalona és obert de dimarts a divendres de 17 a 20 h; dissabtes de 10 a 14 h i de 17 a 20 h i diumenges de 10 a 14 h.

Totes les activitats són gratuïtes. *En el marc de la Magna Celebratio.

Si ets un apassionat o apassionada de la mitologia, no t’ho pots perdre. L’entrada és lliure.

Bacus