Category Archives: Classical Culture

DIA DE LA DONA A L’IPM. Dones de l’antiguitat

 

Aquest any, els alumnes de Cultura Clàssica de 4tB han fet un gran mural pel 8 de març, tot celebrant el dia de la dona. El mural el vam començar a fer a les hores de cultura clàssica a l’aula corresponent. Tots els alumnes vam fer diversos grups per enfocar-nos en parts diferents. El meu grup es va voler enfocar en la línia del temps on dones importants per la història i cultura clàssica es veuen implicades. Per data de naixement vam organitzar-les començant per Cornèlia i acabant per les meves companyes, la Paula, la Laura, l’Alma i jo, sense oblidar-nos abans de la nostra professora Margalida.

El grup del meu company Guillem, contenia molta informació de dones científiques. Ells van agafar sis dones meravelloses que van fer una gran aportació per a nosaltres. Ells han sabut com compartir-nos totes aquestes dones amb diferents imatges amb petits textos. Una manera molt especial de fer-nos veure que les dones encara que hagin tingut moltes dificultats, han fet grans aportacions.

En canvi, el grup de la Stephany va fer un mural visual totalment diferent del nostre. Elles van buscar informació sobre les dones de l’Odissea ja que havíem llegit Les aventures d’Ulisses (ed. Teide).

Tot seguit van saber com estructurar-lo tot perquè fos molt ordenat visualment i molt fàcil d’entendre.

A nosaltres ens agrada fer murals i al nostre company Marcel  li agrada fer les lletres del títol i ens ha agradat fer aquest per visibilitzar les dones de l’antiguitat que han fet que nosaltres tinguin ara les coses una mica més fàcils.

Alma i Judith

4t B Grup 3 de Cultura Clàssica

 

 

 

 

Les principals peces gregues del museu d’Empúries

No és fàcil fer una selecció de les principals peces gregues del museu d’Empúries, perquè la importància del jaciment (que algú ha definit, ben encertadament, com l’ànima grega de Catalunya) està en consonància amb les troballes que s’hi han fet. Heus ací, doncs, una selecció de set peces excepcionals, que serveixen alhora per reinvindicar un cop més les arrels gregues de la nostra cultura. A aquestes set peces n’afegim una vuitena (el mosaic d’Ifigènia), que, tot i ser pròpiament romana, il·lustra la fascinació que van sentir sempre els romans per la cultura grega, que amb el seu esclat va acabar subjugant el seu ferotge conqueridor, en la famosa frase d’Horaci:  Graecia capta ferum victorem cepit et artis intulit in agresti Latio.

 

  ESTÀTUA GREGA D’ASCLEPI (segle II a.C.)

Estàtua de marbre, de 2’20 m. d’alçada, que representa una divinitat masculina amb barba i mantell, identificada tradicionalment amb Asclepi, déu grec de la medicina. Fou esculpida en dues parts que encaixen pel tors: la part inferior, amb el mantell i les sandàlies, és de marbre del mont Pentèlic (Atenes). La part superior, amb el bust nu, el cap i el braç dret, estan fets en marbre de l’illa de Paros, d’igual manera que l’avantbraç esquerre, fixat amb perns al cos. Procedeix d’un taller hel·lenístic de la Mediterrània oriental i hauria arribat a Empúries a les darreries del segle II a.C.

Les diverses parts es van trobar, a Empúries, l’any 1909, a la terrassa superior dels santuaris, situats al sud de la Neàpolis de la ciutat grega, juntament amb altres restes escultòriques. Els trets iconogràfics i, sobretot, el fet que es trobessin fragments de la representació d’una serp, van fer que s’identifiqués amb el déu grec Asclepi, l’Esculapi romà. També s’ha proposat que aquesta estàtua pugui representar una divinitat protectora de la ciutat (Agathos Daimon), o bé el déu alexandrí Serapis, el culte del qual està documentat a Empúries. L’estàtua formaria part d’un temple ubicat en un àrea sacra de la ciutat relacionada amb el culte a divinitats protectores i sanadores.


DRACMES EMPORITANES
(Segona meitat del segle III a.C.)

Empúries fou la primera ciutat de la Península Ibèrica que va encunyar moneda pròpia, la qual cosa constituïa un senyal de prestigi i d’identitat. Empúries va encunyar moneda de plata des del segle V a.C. fins al segle II a.C. A partir d’aleshores, només va emetre monedes de bronze seguint la metrologia romana, primer amb la llegenda ibèrica UNTIKESKEN i després amb la llatina MUNICI(PIUM) EMPORIA(E).

El període d’activitat més important de la seca grega d’Empúries va ser el segle III a.C. Les diferents emissions de dracmes emporitanes, amb els seus divisors, són d’una gran bellesa artística, fet que demostra la qualitat tècnica dels gravadors que treballaven a la seca. A partir de mitjan segle III a.C. resta fixada la simbologia representativa de la ciutat. A l’anvers, es representa el cap de la nimfa Aretusa envoltat per tres dofins. Al revers, es representa el Pegàs, el cavall mitològic alat, amb la llegenda grega EMPORITWN, que vol dir: “dels emporitans”.

Aquestes monedes, inspirades en encunyacions de la colònia grega de Siracusa (Sicília), van tenir una gran dispersió i acceptació tant a la Península Ibèrica com al sud de la Gàl·lia, com demostra la seva circulació i les nombroses imitacions identificades. La seva importància va ser fruit del resultat de les activitats econòmiques dels emporitans i del dinamisme del seu comerç, així com del paper polític que va desenvolupar Empúries al llarg del segle III a.C. en les relacions establertes entre cartaginesos i romans pel control de la Mediterrània.

  CARTA GREGA SOBRE PLOM (s. vi a.C.)

Carta comercial grega escrita amb incisions sobre làmina de plom. Es va trobar enrotllada i juntament amb materials ceràmics, durant les excavacions de l’any 1985, al sector nord de la Neàpolis d’Empúries, dins d’una habitació. És de forma rectangular i amb els dos costats molt malmesos, per la qual cosa es desconeix la llargada exacta que tenien les línies. La  part central, en canvi, es llegeix perfectament. La lectura de les 14 línies conservades ha permès poder afirmar que es tracta d’una carta privada de caràcter comercial en què un comerciant de parla jònia, dialecte de la zona de Focea o d’alguna de les seves colònies, encarrega la compra i el transport de determinades mercaderies al seu consignatari a Empúries. En definitiva, li dóna instruccions perquè directament ell o bé a través de tercers realitzi una sèrie d’operacions comercials. Hi surten citats per primer cop els emporitans, també una ciutat –probablement Sagunt (Saiganthe)– i un personatge ibèric (Basped).

La podem datar entorn al darrer quart del segle VI aC, per la qual cosa esdevé un document d’un interès excepcional per al coneixement de l’escriptura de la llengua jònica d’època arcaica i la seva influència sobre l’alfabet ibèric.
L’original es troba exposat al Museu d’Arqueologia de Catalunya – Empúries i les seves dimensions són: 9,5 cm d’alçada, 14’2 cm d’amplada i 0’1 cm de gruix.


ÀMFORA CORÍNTIA (s. v-iv a.C).

Àmfora importada de Corint i utilitzada per al transport de vi.

Les àmfores —que van aparèixer per primera vegada al Líban i Síria fa més de tres mil anys— són recipients de terrissa de cos ovalat i coll estret flanquejat per dues nanses, usades per guardar-hi i transportar-hi productes agraris com els cereals o aliments manufacturats com oli, vi o salaons.

La forma de la base acabada en punta servia per clavar l’àmfora a la sorra o establir-la a les bodegues dels vaixells en suports de fusta amb forma d’anells. Les nanses facilitaven que es poguessin lligar amb cordes per tal de traslladar-les o manipular-les. Un cop plenes, podien superar els 50 quilos de pes, de manera que eren necessàries dues persones per transportar-les.

Sabem que Empúries fou un important centre de distribució d’oli i vi —procedents de diverses ciutats gregues com Lesbos, Quios, Atenes, Clazomene i la Magna Grècia, així com de Marsella— per tota la costa de la Península Ibèrica.

KERNOS (segle V a.C.)

Vas grec d’ofrenes o kernos (κέρνος o κέρχνος) trobat a les excavacions realitzades l’any 2008 al barri portuari de la ciutat grega d’Emporion.

Format per una base de ceràmica de forma anular, amb l’interior buit, a la qual s’afegeixen diversos vasets, destinats a rebre les ofrenes, que es comuniquen amb la base a través d’un forat situat al fons. Es tracta de representacions en miniatura de peces que formaven part del parament de la llar, en aquest cas tres hídries amb dues nanses horitzontals i una de vertical. També són freqüents les miniatures de craters o, més rarament, de representacions zoomorfes, antropomorfes o de motius vegetals. Tant la base com els vasets anaven decorats amb motius pintats de diversos colors.

Aquests vasos s’utilitzaven per fer libacions amb líquids com ara vi, aigua, oli, llet o mel, en funció de la disponibilitat i de la divinitat a qui s’adreçava el ritual. La troballa de nombrosos kernoi en aquest sector d’Empúries permet suposar l’existència d’una àrea de culte vinculada, probablement, a l’activitat marinera i comercial.

  CRATER ÀTIC DE FIGURES ROGES (s. v a.C)

Peça de ceràmica àtica de figures roges atribuïda a l’anomenat pintor d’Agrigent (460-450 a.C.), de 45’5 cm d’alçada. Era el tipus de recipient en què els grecs barrejaven l’aigua amb el vi abans de servir-lo, ja que no el bevien mai sol. Tot i que no es coneixen els detalls de la troballa, sembla haver-hi acord sobre la seva procedència emporitana. La peça, fabricada en els tallers ceràmics d’Atenes, va arribar a Empúries a través del comerç marítim. És d’una gran qualitat artística, plena de detalls decoratius. La vora i el coll presenten una decoració de sanefes formades per poncelles de lotus entrellaçades i per línies de petits punts. A les nanses hi ha ornamentació de palmetes i fulles d’heura. Destaca la decoració figurada de la seva part central, amb una escena a cada cara, emmarcada  per un fris amb petites llengües a la part superior, per sanefes de punts i ratlles als laterals, i per una línia horitzontal a la part inferior.

Les imatges representades estan relacionades amb escenes de festa i dansa (komós) en honor del déu del vi Dionís. A l’anvers, hi ha una dona, vestida amb quitó i himàcion (túnica), que toca la flauta doble. Al seu davant, hi ha un home ebri amb mantell que dansa i porta un bastó en una mà i una copa a l’altra. Darrera la dona, hi ha un altre home amb túnica que també porta un bastó i aixeca el braç com si volgués aturar els altres personatges. Al revers, hi ha una escena formada per tres joves vestits amb himàcion, dos dels quals porten bastó i un tercer aixeca una copa de vi amb la mà dreta.

FORNER DE TERRACOTA (segle V-IV a.C.)

Figura de terracota, de 10,7 cm d’alçada per 4,7 cm d’amplada, trobada l’any 2010 a la necròpolis del sud de la ciutat grega d’Empúries.
Aquesta terracota representa un forner assegut en un tamboret. Amb la mà dreta sosté el mànec d’una pala circular d’enfornar que recolza sobre el braç esquerre. La pala conté cinc panets rodons i una barreta que conserven restes de pintura blanca. En la figura són ben visibles els trets facials, ulls, nas i boca; té els cabells pintats de color negre, ha perdut una orella i conserva restes de pintura vermella als peus i al davantal.
Aquesta peça formava part del conjunt funerari d’una tomba d’una criatura grega. El conjunt estava format, a més, per una nina articulada i una gerra decorada amb bandes pintades.
És la primera vegada que es troba, a Empúries, una terracota amb representació d’oficis.
Aquest tipus de figures, habituals en època grega, s’anomenen terracotes beòcies i solen representar músics, forners amassant pa o enfornant-lo o dones fent la bugada, entre d’altres.

  MOSAIC DEL SACRIFICI D’IFIGÈNIA (s. i a.C.)

Emblema de mosaic, de 56’7  x 60 cms, trobat l’any 1849 en una casa de la ciutat romana que encara no ha estat excavada. Decorava el paviment central d’una de les sales de la casa destinada a celebrar-hi banquets (triclini). Està format per tessel·les de colors de petites dimensions (opus vermiculatum), que permeten obtenir grans qualitats pictòriques. Fou realitzat en un taller de la Mediterrània oriental. Es pot datar en el segle I a.C. i reprodueix una pintura grega, del segle iv a.C., que representa el mite del sacrifici d’Ifigènia, sobre el qual versa la tragèdia d’Eurípides Ifigènia a Àulide.

En el mosaic es representa l’escena culminant d’aquest mite: els grecs es troben en el port d’Àulide, al Peloponès, disposats a salpar per anar a a conquerir Troia, però no poden sortir del port per la falta de vents favorables. Agamèmnon, cap de l’exèrcit grec, havia ofès Àrtemis en ferir un cérvol consagrat a la deessa, la qual, per contrarestar aquella ofensa, havia decretat que fos sacrificada en honor seu Ifigènia, una de les filles d’Agamèmnon. El mosaic representa aquest moment concret del sacrifici, amb Ulisses, vestit amb una túnica marró i una llança a la mà, que condueix Ifigènia cap a l’altar de pedra situat en primer pla on serà sacrificada. A la seva esquerra, Agamèmnon, afligit pel dolor, es tapa la cara amb la mà dreta. Sobre la columna hom pot distingir les imatges d’Apol·lo i Atenea, i a l’angle superior dret apareix representada Àrtemis amb un cérvol destinat a substituir, en el darrer moment, Ifigènia com a víctima del sacrifici.

 Eusebi Ayensa Prat

Director del Camp d’Aprenentatge d’Empúries

Recuperen un centenar d’àmfores plenes d’oli, vi i gàrum d’un vaixell romà trobat aquest estiu a Palma

Arran de la descoberta d’un vaixell romà per un bussejador a começament d’estiu a Palma, entre Can Pastilla i S’Arenal, durant el mes de juliol, s’ha fet una intervenció arqueològica d’urgència i s’han recuperat un centenar d’àmfores plenes i precintades per assegurar-ne la conservació. Els arqueòlegs subaquàtics del Consell amb l’ajuda de l’armada n’han fet l’extracció amb una mànega de succió que ha retirat la sorra acumulada sobre les restes.

L’embarcació, de la segona meitat del segle III dC, havia sortit d’algun port del sud de la península Ibèrica en direcció, molt probablement, a Roma. La nau transportava un carregament bastant heterogeni de productes com ara oli, vi i gàrum, la procedència dels quals també sembla que era diversa.

Àmfores dins un vaixell romà trobat a Palma
Foto: Consell de Mallorca

L’excel·lent estat de conservació de les restes arqueològiques assenyalen que no es tractaria d’un naufragi violent provocat per un fort temporal, ja que les àmfores d’aquest vaixell estaven perfectament col·locades al celler. Les primeres hipòtesis apunten que fa uns 1.700 anys es va produir una via d’aigua a la barca provocada per una mala maniobra o, fins i tot, que un cop de mar per damunt la coberta va ocasionar un enfonsament ràpid de la nau.

Sota el mar ara queda l’estructura d’aquesta embarcació del Baix Imperi esperant una nova operació de rescat. Als laboratoris hauran d’obrir les àmfores que ara són a les piscines dins un procés de dessalinització als dipòsits del Museu de Mallorca a Son Tous i examinar-ne el contingut per saber què portaven i quina era la seva procedència.

El material arqueològic recuperat formarà part en un futur del fons del Museu de Mallorca. És un dels derelictes més ben conservats de tota la Mediterrània.

Casc del vaixell romà de Palma. Foto: Consell de Mallorca

Chronos, el gran protagonista a “Lladres de temps”

El programa de TV3 Sense Ficció ha emès el documental “Lladres de temps” (“Time Thieves”), en què es pretén despertar entre els espectadors consciència de les moltes hores del nostre temps que regalem a executar processos productius de les diverses empreses amb què ens relacionem. En el reportatge la consultora en gestió del temps Magali Combal ens alerta que hem d’impedir caure en la dictadura del deu Cronos….

Podeu visionar el reportatge sencer a la pàgina del Sense Ficció

Qui són Chronos (en grec, Χρόνος), Kairós (en grec καιρός) i Aion (en grec, Αἰών)? Quina diferència hi ha entre ells? Qui representa el temps cronològic (present, passat i futur) o seqüencial? Qui representa un moment del temps indeterminat en què passa alguna cosa d’especial? Qui representa el temps il·limitat?

Quin déu del temps impera avui en dia i quins déus del temps ens caldria recuperar?

MAGNA CELEBRATIO 2018

[youtube]https://youtu.be/xztUMcwgf7Q[/youtube]

El darrer mes d’abril la ciutat de Badalona va celebrar, un any més, un dels festivals de reconstrucció històrica més considerable a Catalunya, la Magna Celebratio 2018. Entre els dies 26 i 29 d’abril, podies gaudir de l’aventura de convertir-te en tot un romà, passejant per l’antiga via Augusta o bé gaudir les mil experiències que el museu de Badalona oferia, per il·lustrar com es vivia a l’antiga ciutat de Baetulo.

Personalment, considero que és una molt bona oportunitat de gaudir del món romà, de la reconstrucció històrica i del patrimoni romà a prop de casa.

Si enguany us ho heu perdut, reserveu l’últim cap de setmana d’abril i gaudiu de la propera edició de la Magna Celebratio 2019.

Jonathan Romero, estudiant de Periodisme a la Universitat Autònoma de Barcelona

Mireia Sánchez, col·laboradora dels blocs de Clàssiques de l’IPM i editora de IVSTITIA

Es troben restes romanes a Badalona amb la re-construcció de la C-31!

 A Badalona, s’han trobat restes romanes a partir d’un estudi arqueològic realitzat abans de la construcció de les millores al lateral de l’autopista C-31. L’estudi, elaborat per l’empresa d’arqueologia ATICS S.L., ha aportat uns resultats positius pel coneixement de l’antiga Baetulo romana.

El passat mes de maig la Generalitat de Catalunya va licitar aquesta excavació per a valorar el nou projecte sobre les restes romanes que formen part del Bé Cultural i d’Interès Nacional de Badalona (BCIN).  Amb un pressupost de 270.000 euros i després de tres mesos de constant estudi, els investigadors han pogut obtenir uns grans resultats que, per la seva banda, no es veuran afectats per les properes obres, ja que quedaran per sota del camí viari.

Els principals descobriments d’aquest patrimoni arqueològic són alguns murs i paviments relacionats amb l’àmbit industrial i domèstic, 8 sitges, més de 170 rases de vinya d’època romana i època moderna i altres estructures arqueològiques que s’han trobat fins al límit de l’àrea del BCIN. Però la identificació més important que s’ha fet ha sigut la del traçat del cardo maximus, que ajudarà a aclarir la distribució urbana de l’antiga Baetulo.

Ara, i després d’aquestes excavacions, s’espera que es faci un informe per a cada resta abans de portar-les al Museu de Badalona, on se situen les termes. Pel que fa a les obres dels laterals de l’autopista es té previst començar-les a principis de la primavera, entre els mesos d’abril i maig, segons ha pogut confirmar l’Ajuntament de Badalona.

 

Obres realitzades a la C-31

Obres realitzades a la C-31

Restes romanes a Badalona.

Restes romanes a Badalona.

Jonathan Romero, estudiant de Periodisme a la Universitat Autònoma de Barcelona

Mireia Sánchez, 2n Batxillerat Humanístic

Renoir entre dones. De l’ideal modern a l’ideal clàssic.

renoir_0

Renoir entre dones. De l’ideal modern a l’ideal clàssic. Fundació Mapfre

Pierre-Auguste Renoir va néixer el 25 de febrer de 1841 i va morir el 3 de desembre de 1919. Era un artista impressionista amb una inclinació  a pintar dones. La dona sempre va ser el seu principal tema d’inspiració, etern objecte de seducció i encarnació viva de l’art i la bellesa. Va pintar la seva esposa, les seves amigues, les seves amants,  models professionals o noies al carrer, actrius i grans dames burgeses…. En el seu període marcadament impressionista el pintor retrata una dona de ciutat, moderna, feliç, plena d’optimisme, tant al carrer com en els salons o en els espais domèstics més íntims.  Més endavant, a partir de la dècada del 1880,  després d’un viatge a Roma, es produeix la seva aproximació a  la pintura d’Ingres, Rafael o Ticià, i la seva trajectòria el porta cap a camins més propers al classicisme. També llavors la dona té un paper important en la seva pintura amb la introducció molt freqüent del nu femení imbuït d’una forta sensualitat.

El judici de Paris

Aquest és el Judici de Paris, una de les seves millors obres.

El jove artista gironí, Ricard Guinó, l’autor del bust de Prudenci Bertrana que presideix la plaça de Catalunya de Girona, en una rèplica, ja que l’original s’exhibeix al Museu d’Art de Girona, va ser una colla d’anys “les mans” de Pierre-Auguste Renoir quan el pintor francès va decidir, a la dècada de 1910, a una edat avançada, i amb problemes motrius per l’artritis, deixar-se temptar per l’escultura. Aleshores, el marxant d’art Ambroise Vollard va presentar a Renoir el jove artista català Ricard Guinó (Girona, 1890 – Antony, França, 1973), el qual va modelar nombroses obres seguint les indicacions i partint dels dibuixos i pintures del gran pintor impressionista, com corrobora l’exposició de la Casa Garriga Nogués del carrer Diputació de Barcelona, seu de la Fundació Mapfre.

Les cinc obres de Guinó exhibides són l’altrelleu en guix patinat Le jugement de Pâris (1914), el bust en morter policromat Madame Renoir (1916), el rellotge de sobretaula en bronze fos Hymne a la vie (1914), l’estatueta en bronze fos Les feu ou le petit forgeron (1916) i l’estàtua de bronze fos L’eau o la grande Laveuse accroupie (1917). Les obres són a més reproduïdes a tota pàgina al corresponent catàleg de la mostra.

L’artista noucentista gironí firma conjuntament amb Renoir aquestes peces, que formen part del Museu d’Orsay de París, i que la Fundació Mapfre exposa al costat de conegudíssimes pintures de Renoir, com Bal du Moulin de la Galette (1876), la peça estrella, o Le dejuner des canotiers (1880-81), entre altres teles de grandíssims com Picasso, Casas, Rusiñol, Maillol, o Bonnard.

El treball de Ferlier Bovat crida especialment l’atenció per la seva ambició, ja que planteja si l’autoria d’una obra correspon a qui la concep i la imagina, o, pel contrari, pertany a qui en realitza l’execució material. L’estudiosa afirma que “la col·laboració Renoir-Guinó va participar en la renovació de l’escultura del segle XX” i explica que el gironí va passar dies sencers elaborant aquestes obres lluny del control de Renoir, de manera que “la visió maniquea que Guinó va ser només ‘la mà’ de i l’alumne obedient de Renoir, únic inventor de l’obra, està allunyada de la realitat”. Aquest text de tesi, titulat Un artista català junt a Renoir: Ricard Guinó, inclou una prou detallada biografia de qui es va formar a l’Escola de Belles Arts de Girona i va ser un gran col·laborador de l’escultor Arístides Maillol entre 1910 i 1913. L’article, il·lustrat amb fotos del jove Guinó i amb la reproducció d’alguns dels seus esboços, sosté que el català, com Miquel Àngel, tenia un “mètode escultòric” per alliberar la forma com una escultura que surt del seu bloc de marbre. La trobada entre Guinó i Renoir es va produir el 1913 a Essoyes, a través de Vollard. Maillol era qui havia de ser “les mans” de Renoir, però l’escultor de Banyuls estava massa ocupat en aquella època i va cedir l’encàrrec al gironí. Maillol freqüentava els ambients artístics de la Girona del moment.

Aquest quadre, que podem contemplar en l’exposició, és, per a mi, el millor quadre d’aquest artista, en què  veiem  Gabrielle Renard, la seva dona, amb el seu fill, Renard. Gabrielle va ser la seva musa durant més de quinze anys, podríem dir que ella va tenir molt a veure amb la carrera de l’artista.

Bal au Moulin de la Galette (Ball en el Moulí de la Galette, 1876)

La màxima expressió d’aquest artista la trobem en aquest quadre, considerada l’obra més important que torna a Barcelona 100 anys després que el 1917 fos presentada al Palau de Belles Arts de la ciutat en una exposició promoguda per artistes catalans per demostrar la importància de l’art francès des de finals del segle XIX fins llavors.

Tots aquests quadres i molts més, fins arribar a 60, a l’exposició de la Fundació MAPFRE. L’exposició s’anomena Renoir entre dones“De l’ideal modern a l’ideal clàssic. Colleccions dels museus d’Orsay i de l’Orangerie”, tot i que hi ha quadres de Picasso, Van Gogh, Pierre Bonnard, Degas i Maurice Denis per tal de veure com Renoir va influir en els seus contemporanis i en la generació moderna.

I vosaltres nois, que coneixeu a algun d’aquests artistes? I algun quadre? Vos agradaria anar a veure l’exposició? Si és així no dubteu en dir-li a la Lida. Fins  al 8 de gener de  2017 es pot visitar a Barcelona i sempre podrem fer aquest recorregut virtual.

Sala Garriga i Nogués, Fundación Mapfre
Carrer Diputació, 250
Entrada: 3€
www.fundacionmapfre.org
@fmafre | #renoirentremujeres

Jordi Álvarez

LLatí 4t ESO

Visitem les vil·les romanes! VILLA ROMANA TORRE ÁGUILA DE BARBAÑO

Què sabeu de les vil·les romanes? Quines coneixeu vosaltres? Completem aquest Google map de vil·les romanes? Visiteu-les!

Des d’Extremadura ens proposen de visitar Torre Águila de Barbaño (Badajoz)

[youtube]https://www.youtube.com/watch?v=fynH8M1mur8[/youtube]

Més informació sobre l’excavació feta per Germán Rodríguez Martín

L’Ajuntament de Barbaño (telèfon 92444943 ayuntamiento@barbano.es) i l’Asociación de amigos de la Villa Romana de Torre Águila tenen cura de la conservació de la vil·la i ofereixen visites guiades prèvia trucada al telèfon 924449431. Tots els anys celebren el Festival Romano Amnis Callis per tal de promocionar la Villa de Torre Águila, oferint visites guiades durant el Festival.
Al jaciment romà de la Villa de Torre Águila, a Barbaño (Badajoz) s’hi arriba amb facilitat per la carretera asfaltada des de l’autovia Madrid-Lisboa, sortida 365 (Montijo- Puebla de la Calzada) i en creuar el pont sobre el riu Guadiana, agafar la primera desviació a la dreta, que condueix fins a Barbaño, tot d’una s’arriba al jaciment.

Facebook Villa Romana Torre Águila

De vacances: mosaic de Bacus

Mercè Otero i Coloma Jofre ens acaben d’enviar el mosaic de Bacus del museu de la universitat de Pennsylvania (500+ peces Jigsaw Museum PA Art Puzzlefet 1969). La Mercè el va comprar fa 40 anys als Estats units i amb uns dies de vacances ja l’han tornat a fer!

Què en sabeu de Bacus? Quin altre nom rebia? On es troba el mosaic original?…

Si voleu fer un mosaic de Bacus i no teniu el de la Mercè, podeu provar de fer aquest de Complutum!

I vosaltres, com us van aquestes vacances d’estiu? Quins petjades del món clàssic trobeu arreu?