Tag Archives: Sortides

Les alumnes de Cultura Clàssica 3r visitem l’exposició “CAPUT AUT NAVIS” al MEP

El dia 15 de desembre el grup de Cultura clàssica de 3r ESO vam poder gaudir d’una sortida al Museu de l’Estampació de Premià de Mar. El nostre guia va ser en Ramon Coll. Allà vam aprendre un munt de coses.

Primer el Ramon ens va fer una breu explicació de l’exposició Caput aut navis.

«Caput aut navis. A cara o creu» era el nom d’un dels jocs més populars en l’antiguitat, un joc amb el qual encara ens entretenim avui dia.  A través de 72 peces del fons del Museu de Granollers, l’exposició us convida a fer un passeig pel món del joc en temps antics. Aquest conjunt de peces de petit format, que normalment reposen en caixes als magatzems, prenen un nou protagonisme i ens expliquen com es jugava des dels temps dels ibers i dels romans fins a l’època medieval; però no només els infants jugaven sinó també els adults, que interessant!

Les alumnes de Cultura Clàssica 3r a l’exposició Caput aut navis amb en Ramon Coll

Després de contemplar els objectes de les peces de joc romanes, en Ramon ens va fer una explicació de l’exposició permanent del museu amb objectes trobats a les excavacions del jaciment de Can Ferrerons. Tot seguit, vàrem pujar al seu estudi  i vam poder tocar objectes  romans autèntics (com per exemple una moneda, una tros d’àmfora).

Ara, a avui en dia estem acostumats al fet que els adults només treballin, però en aquella època no, era l’habitual jugar i passar-ho bé.

Els comentaris de les alumnes i companyes de Cultura clàssica de 3r són aquests:

-Hola, soc la Martina, ha estat  divertit  perquè ens han explicat sobre coses antigues i hem jugat a jocs.

  Hola soc la Irene, la meva opinió sobre la sortida és que va ser molt interessant. I crec que he après molt sobre els jocs i les moltíssimes coses que ens va explicar en Ramon. La part que em va agradar més va ser jugar al jocs romans, sobretot al gronxador (el meu joc).

-Hola, sóc la Carla, la meva opinió sobre la excursió del museu és que em va agradar molt aquesta experiència, ja que he après nous jocs antics, i n’hem practicat alguns.Hi ha hagut coses que ens ha explicat en Ramon Coll que no esperava però m’han agradat bastant i tornaria a escoltar una explicació com aquella. La part que he disfrutat més ha sigut quan hem fet l’estona de practicar els jocs romans.

Hola, sóc la Jainabu i la meva opinió de la excursió del museu ha sigut una nova experiència que no m’he perdut gràcies a la insistència de la nostra professora, encara que no he entès molt bé el que ens han explicat però m’ha agradat molt. La part que més m’ha agradat ha sigut quan hem jugat els jocs.

Hola sóc la Maria, la sortida em va agradar molt va ser molt interessant i vaig aprendre molt, sobre temes que m’agraden, el que més em va sobtar va ser els ossets amb els que es jugava antigament per la quantitat de jocs que es poden fer amb tan poca cosa i an comentar-ho al meu pare em va dir que ell també hi jugava, però amb pedretes.

Hola sóc la Roberta i  la meva valoració és que la sortida va ser prou interessant i ens van explicar moltes dades sobre els jocs que no sabíem i vam obtenir informació sobre un tema que esta infravalorat.

Hola sóc l’Helena i la meva opinió sobre la sortida al museu es que ha sigut molt entretinguda i he après com jugaven el romans en aquella època. Tots els jocs han sigut molt diverits i ha sigut la meva part preferida.

Hola, soc la Sara i la meva opinió sobre la sortida és que va ser molt interessant i vam rebre molta informació, bona i important.

Hola soc l’Olivia, crec que la sortida va ser interessant i que ens van explicar molt detalladament  tota la informació. La part que em va agradar més és la dels nostres jocs, ja que va ser molt divertit!

Hola, sóc l’Ona i m’ha agradat anar d’excursió. Encara que en alguns moments on en Ramon explicava història, em vaig avorrir una mica, però va ser interessant poder tocar aquelles peces antigues. Quan vam jugar a jocs ja acabada la visita al museu, em va agradar molt i m’ho vaig passar molt bé.

Hola, soc la Paula i la meva opinió sobre la sortida al museu és que va ser molt interessant. Havia parts que es feien molt llarges, però vaig aprendre moltes coses.El que més em va agradar va ser jugar als jocs, va ser la millor part i m’ho vaig passar molt bé.Tornaria a anar, però no faria tan llarga l’explicació.

Hola, sóc la Marina i crec que va ser molt interessant i entretingut, em va agradar bastant. Va ser una sortida diferent a les altres.

I la meva és que el Ramon ho ha fet possible!

Al final, després de l’exposició, a fora, com que feia un dia assolellat, a la placeta, vam jugar els jocs romans, que uns dies abans els vam plantejar i ens van repartir.

Aquests són uns dels jocs que vam explicar i jugar.

Cinc ossos

Aquest joc és pot jugar de moltes maneres, es juga amb tabes, uns ossos de les cabres amb forma rectangular. Aquest joc és molt antic,i hi jugava la gent de camp, com els fills dels pastors.

 Es juga amb un petit grup de 3 a 5 persones encara que poden ser més, els jugador es posen en rotllana i comença un i agafa les cinc tabes, les tira a l’aire i posa la mà a sota i intenta que les tabes li caiguin a sobre,  si cau alguna li toca al següent fins que algú aconsegueix agafar totes.

Harpastum, també conegut com a harpustum, era una forma de joc de pilota durant l’Imperi Romà. Els romans també li donaven el nom a la bola petita amb què es jugava. La bola usada era petita (no pas gran com al paganica, o futbol) i dura, probablement de la mateixa mida i solidesa que la de softbol. La paraula harpastum és la llatinització del grec el neutre d’Aquest joc era pel que sembla una versió romanitzada versió d’un joc grec joc anomenat phaininda o d’un altre joc grec, Implicava una considerable velocitat, agilitat i esforç físic.

Poc se sap sobre les regles exactes del joc, però les fonts indiquen que era un joc violent i els jugadors sovint acabaven a terra. A Grècia, un espectador (de la forma grega del joc) podia acabar amb una cama trencada si quedava atrapat al mig del joc.

Hi jugaven els legionaris romans a la Bretanya l’any 43 dC

El terreny de joc era un rectangle delimitat amb cordes, l’objectiu del joc consistia a portar una pilota a l’altre extrem del camp, utilitzant tota la violència que fos necessària, excepte matar. El “punt o gol” es feia quan la pilota tocava la corda, llavors acabaven les baralles entre els jugadors. Aquest mètode d’entrenament enfortia el legionari, no el deixava pensar per ell mateix, sinó com una unitat conjunta, i l’obligava a una estricta disciplina, bàsica a les legions.

D’aquest esport deriva el calcio storico florentins, amb 27 jugadors per equip. Al joc romà n’hi havia 4 o 6 per equip, oficials contra soldats

Caput aut navis: Cara o creu

Ens agrupem en parelles. Una persona té una moneda i les dues han d’escollir si volen cara o creu. Tiren la moneda cap amunt i l’agafen sense que es vegi el resultat, per després destapar-ho i que es vegi si ha sortit cara o creu. Guanya la persona que ha escollit a l’inici la mateixa cosa que surt a la moneda.

 

Ocellatis: Bales

Va  sobre fer un cercle de 50cm i allà has de posar unes bales de fang a sobre i amb unes altres bales de fang has d’intentar que surtin del cercle i les que surten te les quedes i això es juga de 3 a 5 persones.

Digitis micare/ morra

El joc tracta sobre esbrinar el número que la teva parella està amagant a la seva esquena. Hem de fer parelles, i una d’elles ha de fer un número amb les mans, i l’altre l’ha d’esbrinar.

ANDABATE/ A QUI HE TOCAT?

El joc tracta que vàries persones amb els ulls tancats han de buscar una persona i si la reconeix ha d’aixecar la mà i, si endevina la persona, guanya el joc i es converteix en àrbitre.

La mosca de bronze:

ORBIS O TROCHVS / CÈRCOL

Aquest joc tracta de saber controlar un cercle.

S’ha de tirar el cercle de forma que torni a tu, i que no s’escapi. Pot semblar una tasca fàcil però no ho és pas.

 
S A L T A R   A   L A   C O R D A
 

Aquest joc romà és un de molt antic i es coneix encara avui en dia. És el joc de saltar a la corda.  L’origen és desconegut, però es creu que els nens i nenes d’aquella època es divertien saltant a cordes formades per trenes.

 
Els materials que es necessiten són molt simples; una corda (bastant llarga).
 
El joc comença amb dues persones a cada extrem de la corda, donant-li voltes, prou grans per què la gent pugui saltar i no es doni amb el cap, a un costat hi ha una fila de persones preparades per entrar. Quan decideixin, entra la primera persona corrents i es posa a saltar, quan porti uns quants salts, pot entrar el següent, i així fins batre el rècord de persones saltant.
 
Atenció! Si algú para la corda, es torna a començar de nou.
 
Funem traere / estirar la corda 

Es tracta  d’estirar la corda, ens repartim en dos equips. Cada persona es prepara per tirar la corda, per veure quin equip és el guanyador es pinta el terra amb 3 línies, una per saber la meitat de la corda i les altres dos per saber fins on en d’estirar la corda i qui atravessi la segona línia guanya.

 Llançament de disc. Vaig portar un frisbee, ja que un disc de bronze podia causar molts problemes i ho vaig substituir. La màxima distància va ser 29 metres.
Després vam jugar al pica paret. Fer el joc va ser fàcil de fer, ja que encara avui en dia es fa. Només calia portar de material un guix. Ens ho vam passar bé i va ser molt divertit.

 Tactere et devenire    Tocar i parar 

L’objectiu d’aquest joc és no ser l’últim a arribar a la paret.

El joc consisteix a anar saltant fins a la paret i intentar no ser l’últim a arribar.

Els jugadors es posen en una filera en línia recta i van saltant fins a la paret mentre canten “Serà rei el que ho faci bé i el que no ho faci, no ho serà”. Hi ha una persona que para i els hi contesta “La pesta prendrà al darrer en arribar”. Després el que para es gira i si veu algú que es mou, ha de dir el seu nom i al que li han dit ha de tornar cap enrere. L’últim a arribar ha de parar a la següent ronda. 

 

 

I com diu Plató «Es coneix més a una persona amb una hora de joc que en un any de conversa». 

Martina Lloret

Cultura clàssica 3r ESO.

De vacances: Aprenents de Plaute a Empúries

aprenents-de-plaute_large

A més a més de visitar les restes grecoromanes d’Empúries, aquest estiu podeu gaudir amb capvespres de teatre romà amb Aprenents de Plaute.

En plena època augustal el fòrum d’Emporiae pateix una reforma important. La ciutat ho celebra amb jocs i espectacles, entre ells una representació teatral per a la realització de la qual, es convoca un concurs. Agripina, filla de Caius Octavius Carbo, veu aquí l’oportunitat de complir un dels seus grans somnis: actuar en una comèdia. Però no ho pot fer sola…

En català:

Del 17 al 31 de juliol i de l’1 al 8 de setembre: cada dilluns, dimecres i divendres (* i excepcionalment el dia 27 de juliol)

De l’1 al 31 d’agost: de dilluns a divendres (excepte els dies 28 de juliol, 8 i 11 d’agost)

En castellà:

Del 3 al 31 d’agost: cada dijous

Horari: juliol a les 20h; agost a les 19.30h i setembre a les 19h
Preu: 10€. Menors de 8 anys gratuït.
Punt de trobada: Zona dels temples de la ciutat grega
Es recomana reserva prèvia al telèfon 972 77 59 76 II reservesempuries@gencat.cat

Un tomb televisiu per Bàrcino amb la Margalida

La nostra magistra ha sortit a la televisió! Al programa Va passar aquí de BTV la Margalida Capellà ens fa un recorregut per la Bàrcino romana a partir del temple d’August. Aprofiteu el reportatge per fer un tomb per la Barcelona romana i sorprendre els vostres familiars i amics!

[youtube]https://www.youtube.com/watch?v=_n12bGbnN2M[/youtube]

Tot seguit podreu visionar tot el programa Va passar aquí de BTV:

La ciutat dels morts d’Iluro

Mataró té història enterrada sota els seus edificis que encara no coneixem, i que potser mai no coneixerem. Pensar que vivim sobre tantes vides i esdeveniments passats que sovint oblidem pot ser un motiu per a somiar. Mataró és una ciutat amb una llarga història des dels seus orígens. Els romans van triar l’assentament per la seva situació geogràfica i van batejar la ciutat com a Iluro.

Fa poc nosaltres vàrem poder visitar el Museu de Mataró i gaudir de la seva exposició permanent, així com de l’exposició temporal. A mi, em va cridar molt l’atenció la part dedicada als morts. A principis de curs, per Tots Sants, havíem treballat el lèxic de la mort, havíem llegit els epitafis de Perennia, sabíem que els romans n’eren molt supersticiosos i per això retien culte als morts i no en parlaven malament (De mortuis nil nisi bonum)… Curiosament encara ens fascinen les seves històries de fantasmes, homes llops, lèmurs…

La llei i la tradició romana establien que els cementiris havien d’estar a fora de la ciutat, de manera que es generalitzà el costum de situar les tombes al peu de les vies principals d’accés a les poblacions. On es pon el Sol… Es pon la vida. Així ho van idear els romans per deixar als afores de la ciutat la necròpolis  (la ciutat dels morts en grec), just a l’oest de les portes de la ciutat. A la cantonada del carrer de Sant Josep amb la Riera s’iniciava el cementiri, que avançava en direcció a Barcelona al llarg de la Via Augusta que, com tots els camins, portava a Roma. Cal remarcar l’extraordinarietat que en aquest punt es va trobar un cementiri infantil i juvenil, un cas inèdit a Europa.

Aquest cementiri fou utilitzat des del segle I a. C. fins al segle IV d. C. El principal ritus funerari fou el de la incineració dels cadàvers. Principalment, a partir del segle II d.C., es va anar imposant el ritus de la inhumació que, amb la implantació del cristianisme, va ser l’únic utilitzat.

A Iluro s’han trobat urnes amb es restes de la incineració dipositades en petits nínxols  o columbaris, sepultures de fossa cobertes amb teules, inhumacions dins d’àmfores dipositades en tombes monumentals, individuals o familiars, en sarcòfags de plom, en monuments funeraris, etc.

Aquestes són unes de les imatges que vaig fer al Museu Romà de Mataró :

Captura

Fotografia feta per Chorouk Regrag en el Museu Romà de Mataró

Captura

Fotografia feta per Chorouk Regrag en el Museu Romà de Mataró

Aquesta és Medusa, en la mitologia grega fou un monstre femení que convertia la gent en pedra mirant-los fixament. Sabeu per què s’han trobat moltes meduses al voltant de les tombes?

Quin aspecte del museu us va cridar més l’atenció? Comenteu o obriu un apunt!

Visiteu els museus aquests dies i sempre!

Chorouk Regrag 1r de Batxillerat Llatí

 

El sexe a l’època romana, ara a Mataró

Com era el sexe a l’època romana? Ara al Museu de Mataró podreu veure aquesta exposició itinerant que fa anys va començar al Museu de Badalona. Nosaltres ja hi hem anat!Podeu comentar la visita i visitar i comentar El sexe a Roma, treball de recerca de l’Alma i la Paula.

[youtube]https://youtu.be/1FDFsWfBCQ4[/youtube]

Cypsela en una escultura de Carles Sentís!

Bonum Diem!!

L’altre dia vaig poder fer una escapadeta a la Costa Brava, un dels paisatges més espectaculars que té la nostra terra. Sempre que hi vaig recorrem un tros del ”Camí de Ronda” que porta de Calella a Tamariu, ho recomano si sou fans del mar i us agrada escoltar les onades trencar contra la roca.

Com tots sabeu els referents clàssics estan per tot arreu, i com us podeu imaginar jo també en vaig poder trobar! Segurament l’indret d’una antiga colònia grega, vora a tocar d’Empúries, Gypsela, Kypsela o Cypsela! Com? En una escultura!

El que em va cridar l’atenció d’aquesta escultura de Carles Sentís és el fet que siguin llibres sobreposats un sobre l’altre, com si es tractessin de tots els llibres que una persona hauria llegit durant la seva vida, tot el coneixement extret d’ells. Sincerament, vaig fer la foto abans de llegir-me el text. Després de fer-ho vaig trobar que a part de ser un monument curiós també era un text que proporcionava coneixements clàssics i que la pila de llibres ara tenia més sentit! Per què? Quins referents clàssics hi trobeu?…

Juls
1r Batxillerat Humanístic

El Columbari romà de Vila-rodona

Coneixeu Vilabella? És un petit poble de l’Alt Camp, situat a set quilòmetres de Valls i a divuit de Tarragona, prop del riu Gaià, on la meva família i jo passem una part de les vacances. Ja podeu imaginar que, tractant-se d’un lloc al voltant de l’antiga Tarraco, les restes romanes es troben escampades arreu. Doncs bé, fa uns dies, vam fer una visita a un poble veí de Vilabella, Vila-rodona, amb la intenció de veure un dels monuments romans declarats per la Unesco (2003) com a bé cultural d’interès local: el columbari. L’edifici es conserva en força bon estat i s’hi ha fet una restauració parcial respectuosa que permet veure el conjunt en la seva forma i estructura originals.

Vista general del Columbari de Vila-rodona, Alt Camp. [Font: Joan Molar]

El columbari (columbarium) és un monument funerari destinat a contenir les urnes amb les restes provinents de la incineració dels cossos dels morts; segons els experts, és probable que pertanyessin als membres d’una família de lliberts, que s’hauria instal·lat en una villa propera; el conjunt data dels segles I-II dC. Es tracta, doncs, d’un monument funerari familiar que no està isolat, sinó dins d’una propietat rural (heredium).

Crida l’atenció l’exterior de l’edifici, que és sovint l’únic que es pot veure, ja que a l’interior només s’hi pot entrar amb visita concertada. Com que el temps ha malmès la façana, alguna cara ha estat reconstruïda en època medieval. Les que es conserven mantenen alguns dels elements que hem estudiat en les unitats sobre art clàssic: veiem un podium (alguna font d’informació parla d’estilobat) decorat amb arcs cecs, i, al damunt, unes columnes, també cegues, molt senzilles, que són falses pilastres dòriques.

Vista del podium, els arcs i les pilastres de l’exterior del Columbari. [Font: Jaon Molar].

Per sobre dels capitells hi ha una cornisa que devia servir de suport a la teulada. La coberta de l’edifici descansava sobre la volta de canó de la cel·la, era a dues aigües, i segurament seguia la construcció característica de les teulades que tots coneixem, i que s’anomena de tègula i ímbrex (del llatí: tegula,-ae; i imbrex, –icis). El conjunt exterior és de planta rectangular i està construït amb tècnica d’opus vittatum, una combinació de blocs de tova i fileres de maó.

Vista d’una de les cares del monument, on s’aprecia la seva tècnica constructiva original. Al davant, la placa en què es declara el Columbari bé cultural d’interès local. [Font: Joan Molar].

L’interior del Columbari estava dividit en dues parts: una paret central separava el pòrtic (pronaos) de la cella (naos), que era el lloc sagrat. No es conserva res del pòrtic. La cella, -ae f. 1a decl. se situa al nivell del podium, -i n. 2a decl.,  és quadrada i té un absis semicircular, que és on es devia situar la figura o imatge de la deïtat a la qual estava dedicat el Columbari. En els murs de l’interior es conserven sis petits nínxols o fornícules (loculi: plural de loculus, que és diminutiu de locus: m., 2a decl.), on es dipositaven les cendres dels difunts. El que corresponia al pater familias devia estar en un lloc preeminent, mentre que els de la resta de membres segurament es distribuïen al seu voltant. S’han trobat restes de la pintura que devia decorar les parets interiors.

En conjunt, però, no es tenen gaires dades sobre l’origen, evolució i determinades característiques del monument. El rètol que se situa al davant de l’edifici dóna la informació bàsica del que fins ara s’ha pogut investigar i saber del Columbari:

Rètol informatiu per als visitants del Columbari de Vila-rodona. [Font: Joan Molar].

Ara bé, el monument es conserva com una mostra impressionant de l’art funerari romà, a casa nostra. Aquí us deixo un enllaç per si voleu conèixer més detalls del Columbari de Vila-rodona.

Qüestions

  • Quins elements arquitectònics i artístics s’han esmentat en l’article? Quins coneixíeu i quins són nous?
  • L’etimologia del mot columbari no es relaciona ni amb la mort ni amb els enterraments. Per què creieu que ha arribat a tenir aquest sentit?
  • Coneixeu altres monuments funeraris romans a Catalunya?

Pau Molar. 1r batxillerat. 1.2

Amb textos de Salvador Espriu per Arenys de Mar

El 27 de febrer, com a excursió de literatura catalana, vam emprendre els alumnes una ruta literària pel lloc que va veure créixer cada estiu al ja llegendari autor Salvador Espriu: Arenys de Mar. L’objectiu de l’excursió era conèixer els espais en els quals Espriu s’havia basat en algunes de les seves obres, situar-nos en l’ambient de l’escriptor i acabar d’enamorar-nos de l’assignatura.

Una col·lecció de poemes seus ambientats en aquest lloc, o, més aviat, ambientats en la realitat tangible d’una fictícia ciutat que va idear amb l’ajuda d’Arenys, Sinera, ens va servir de guia pels llocs emblemàtics en els quals pensava Espriu mentre empunyava la seva ploma.
Des de l’estació on va jeure mort el cos de la Esperanceta Trinquis fins al cementiri on segueix jaient el del nostre autor, passant pel jardí de la casa on jugava o les escales per les quals va baixar Tereseta.

[youtube width=”650″ height=”550″]https://youtu.be/xaOFwtdh8ck[/youtube]

2n Baxtillerat llatí, grec i literatura catalana

Álex Aguilera

2n Batxillerat llatí i literatura catalana

Estudis Clàssics a la UAB

DSC_0570

Sara Bernad

Recentment, els alumnes de 2n de Batxillerat vàrem assistir a les Jornades de Portes Obertes de la UAB (Universitat Autònoma de Barcelona), a Bellaterra. Jo, la Sara Bernad, no vaig necessitar ni dos minuts per decidir a quina primera conferència desitjava anar: Estudis Clàssics, xerrada a càrrec d’una persona que, de ben segur, la majoria coneixereu, en Sebastià Giralt, docent i coordinador d’aquest grau. Doncs bé, després de passar-me gaire bé mitja hora intentant trobar la Facultat de Lletres (el lloc és un autèntic laberint!), finalment vaig arribar a la sala en qüestió.

Una vegada dins, Sebastià Giralt repartí una fotocòpia als presents, on s’esmentava els principals objectius i estructura de la carrera.

De fet, una estona abans que comencés la xerrada, vaig trobar-me en Sebastià i, creieu-me, no sempre a un se li mostra l’oportunitat de conèixer d’una manera tan personal a un important professor de Clàssiques com ho és ell.

DSC_0577

Professor Sebastià Giralt

DSC_0579

Adrià Piñol (millor estudiant PAU) , Dra Gemma Puigvert i Dr. Sebastià Giralt

Com a conclusió, dir que aquesta conferència m’ha ajudat a perfilar més el meu futur, actualment una mica difús, ple d’incertesa. Després de tot, opino que l’experiència universitària, s’ha de viure. Sentir que formes part d’aquesta immensa comunitat, ha de ser, sens dubte, increïble. Tant de bo pugui complir el meu somni: estudiar Clàssiques.

DSC_0572

Sara Bernad

2n de Batxillerat Humanístic