Tag Archives: Didàctica

Crònica de les XII Jornades de didàctica de les llengües clàssiques 2018. Arqueologia, poesia i recursos didàctics clàssics

El passat 2 i 3 de març de 2018 van tenir lloc al Jaciment d’Empúries (Girona) les XII Jornades de didàctica de les llengües clàssiques, in memoriam Bàrbara Matas i Bellés i amb un record especial també per a Montserrat Ros; enguany organitzades per l’Equip de cultura clàssica “Dolors Condom” de l’ICE de la UdG i l‘Equip de Clàssiques de l’ICE de la UAB, juntament amb la col·laboració del Departament d’Ensenyament, el  Col·legi de Llicenciats de Catalunya, l’Ajuntament de l’Escala i el Museu d’Arqueologia de Catalunya-Empúries.

Al llarg de dos dies, una vuitantena de professors de clàssiques (segons dades dels organitzadors és rècord d’assistents! Enhorabona a tots!), vam poder, no només gaudir de les vistes i el jaciment arqueològic, acompanyats d’amics, coneguts i amfitrions experts, sinó també conèixer les noves troballes arqueològiques, reinterpretar l’espai i compartir experiències didàctiques i recursos per a l’aula.

A un quart de cinc de la tarda del divendres, a la sala d’exposicions del jaciment, Rosa Maria Artigal (Directora general d’Educació Secundària Obligatòria i Batxillerat del Departament d’Ensenyament), Víctor Puga (alcalde de l’Escala) i Joan Domènec (delegat a Girona del Col·legi de Llicenciats) van donar el tret de sortida de les Jornades de didàctica de les llengües clàssiques del 2018.

Les autoritats inaugurant l’acte. D’esquerra a dreta Joan Domènec, Víctor Puga, Rosa Maria Artigal i Marta Santos (Fotogtrafia: Xavier Yañez)

L’acte inaugural va ser cobert per Canal 10 Empordà:

L’acte inaugural va seguir amb una conferència per part de la directora del MAC Empúries, Marta Santos, i dels arqueòlegs Joaquim Tremoleda i Pere Castanyer, els quals van presentar-nos les noves troballes arqueològiques, principalment procedents de la zona de la Necròpolis.

Van comunicar-nos també que encara queden zones del jaciment per excavar i, per tant, molta informació pendent per conèixer, que ens ajudi a entendre el que ja tenim i desmentir o confirmar les hipòtesis ja existents.

En acabat vam poder degustar un prandium (aperitiu a la romana) que l’equip de cultura clàssica de l’ICE de la UdG va preparar-nos per agafar forces abans d’anar cap als tallers simultanis. Per picar, hi havia mala (pomes), panis et caseum (pa amb formatge), nigrae olivae (olives negres) i el cèlebre i desitjat garum, això sí, aquest últim una mica adaptat als gustos moderns. Per fer baixar la teca, els més agosarats van poder tastar un faeniculi vinum (vi macerat amb fonoll) i un emporitanum vinum (vi “modern” de l’Empordà). Els que no ho són tant van poder gaudir de l’opció no alcohòlica de sucs i aigua (aqua).

A les sis, descansats i amb la panxa plena, vam repartir-nos pels 3 tallers simultanis. El primer, impartit per Mònica Miró (UOC), tractava sobre la figura de la dona en l’obra d’Ovidi, la qual es pot tractar des d’òptiques molt diverses, com ara, la perspectiva de gèneres o els models de dones romanes, però també des d’altres aspectes relacionats amb l’autor com, per exemple, fins a quin punt el de Sulmona pretén fer didàctica sobre l’art d’enamorar o la nova visió de dona que aporta i com les presenta a través de les seves obres. La majoria de temes i problemàtiques actuals, doncs, poden relacionar-se amb els seus mites o creacions i tractar-se, de diverses maneres, dins l’aula.

Mònica Miró explicant la figura de la dona en l’obra d’Ovidi (Fotografia Xavier Yañez)

El segon taller, Latin fun in English, va ser a càrrec de José Luis Bartolomé Sánchez, catedràtic jubilat d’anglès i col·laborador habitual de la revista Auriga, el qual va presentar alguns dels referents clàssics que podem trobar a la cultura anglosaxona, cercant promoure el caràcter interdisciplinari de la llengua i la cultura llatina i anglesa i fer-ne també un enfocament lúdic a través de diferents recursos, com el cinema, l’esport, la història, la geografia, etc.

José Luís Bartolomé ensenyant referents clàssics en el món anglosaxó (Fotografia Xavier Yañez)

El tercer, presentat per Miracle Sala, versava sobre la dualitat a la comèdia de Els germans de Terenci, enguany lectura obligatòria a les P.A.U. Després d’una presentació de les característiques de l’autor i les diferències d’aquest amb Plaute i el tipus de comèdia palliata de cadascun, es van tractar les dualitats dels caràcters i de les escenes que apareixen a l’Adelphoe.

Miracle Sala explicant les dualitats de “Els germans” de Terenci (Fotografia de Xavier Yañez)

Per tal de fer germanor, aquest any, els organitzadors van programar un sopar oficial i, opcional, perquè, qui ho desitgés, pogués apuntar-s’hi i compartir així tots junts l’àpat. Cal dir que va tenir molt bona rebuda ja que vam ser gairebé una seixantena de comensals!

A les deu del vespre, ens esperava, a una de les sales del bonic edifici històric de l’Alfolí de la Sal (L’Escala), l’esperat concert i recital poètic del cantautor escalenc, Josep Tero,  titulat: Josep Tero canta Grècia: Una passejada per la literatura grega, antiga i moderna, presentat, conduït i comentat per Eusebi Ayensa, filhel·lènic per excel·lència i un dels organitzadors d’aquestes jornades.

L’Alfolí de la sal ple a vessar (Fotografia Lina Vilamitjana)

Tero va oferir un recull de 12 poemes grecs, de totes les èpoques, musicats. L’única dona i també l´única representació clàssica de la llista va ser Ànite de Tègea (s. III a.C.)  amb el poema Per a un dofí (traducció de Maria Àngels Anglada):
Emergint per la mar que solquen vaixells,
ja no llançaré a l´aire el meu
cap des de l´aigua profunda…,
ni al voltant dels bells llavis
de la nau m´estarrufaré
encisat amb la meva figura:
La marea de porpra em dugué a la riba,
i reposo en aquesta platja suau.

El recital va seguir amb dues creacions pròpies, Àguion Oros i Jo, Rocaniguinarda; 7 poemes de Konstandinos P. Kavafis: Al Moll, Nits de gener, Lluny, El gat, A la taverna del mar, De dins del calaix i Cos meu, recorda; l’himne comunista grec Quan trucaràs a casa i el poema L’aigua de Iannis Ritsos, el qual va escriure quan era empresonat en el camp de concentració de Leros, l’any 1967, durant la dictadura dels Coronels.

A banda de la bonica tria poètica, cal destacar la qualitat dels traductors (i les traduccions) dels textos seleccionats: Maria Àngels Anglada (també l’única dona), Joan Ferraté, Carles Riba, Alexis Eudald Solà i el mateix Eusebi Ayensa, el qual amb els seus profunds coneixements hel·lènics i comentaris literaris va enriquir-nos encara més el concert.

Josep Tero en plena acció (Fotografia Xavier Yañez)

A les deu del matí de l’endemà, dissabte 3, ens vam dividir en dos grups per tal de dur a terme les dues activitats sincròniques. Per una banda, l’Eusebi, aquest cop parlant com a director del Camp d’Aprenentatge d’Empúries, ens va presentar els canvis, les novetats i els recursos didàctics que ofereix el jaciment, així com altra informació de caire logístic i econòmic.

Pel que fa als diferents itineraris purament relacionats amb les llengües i la cultura clàssica que s’hi poden dur a terme, tenim, per a l’E.S.O, el Jaciment grecoromà d’Empúries i Museu, en el qual es fa una visita a les ruïnes contextualitzada prèviament amb la lectura de les narracions d’activitats quotidianes d’en Màrius, un noi del s. I d.C. que hi habita, i Empúries, de la mà dels déus, itinerari que inclou el museu i en el qual es coneixen les ruïnes gregues, i parcialment les romanes, a través de mites relacionats amb l’espai. Per als alumnes de 4t que cursen llatí i els dos cursos de batxillerat, es presenta la proposta Ciutat romana i taller d’inscripcions llatines al museu o bé l’opció La paraula en el vent: itinerari històrico-literari, on es combina la tradicional visita guiada a les dues ciutats amb el recitat, per part dels alumnes, de textos d’escriptors catalans i d’autors grecs i llatins en traducció catalana.

L’altra activitat sincrònica que hi havia planificada va ser la visita al criptopòrtic i a algunes novetats del jaciment, acompanyats dels arqueòlegs Pere Castanyer i Joaquim Tremoleda, que ens van il·lustrar amb les seves explicacions.

Imatge de previsualització de YouTube

Com a sorpresa i noves fresques ens van explicar que la forta llevantada que el municipi de l’Escala havia patit uns dies abans, amb fortes destrosses al front de mar (de les pitjors que es recorden), ha aixecat un gran gruix de sòl que ha deixat al descobert una part del port hel·lenístic del segle VI a C., època propera a la fundació d’Empòrion. Es tracta d’una zona fins ara desconeguda, ja que era un espai natural protegit. Gràcies a aquesta llevantada, que els ha fet bona part de la feina i, el més important, sense danyar l’entorn, podran treballar-hi i començar imminentment amb les excavacions.

Finalment, Maria Dolors Martí i Eusebi Ayensa van cloure les XII Jornades de didàctica de les llengües clàssiques 2018, celebrant i agraint el gran èxit de participació i, sobretot, encoratjant a tot el professorat clàssic a seguir amb la seva valuosa tasca (sovint menystinguda, arraconada i/o castigada pel mateix sistema educatiu i col·legues de professió) i proposant de cara a la següent trobada, la de 2019, a Baetulo, plantejar-nos, seriosament, entre tots, fer un front comú per tal de fer pinya i afrontar aquesta realitat que, malauradament, ja fa anys que patim i que si no ens posem les piles aviat ens acabarà anul·lant del tot fins fer-nos desaparèixer.

Cloenda a càrrec de Dolors Martí i Eusebi Ayensa (Fotografia Lina Vilamitjana)

Des d’aquí volem agrair als organitzadors totes les hores de feina i d’energia que hi hagut darrere la preparació d’unes jornades d’aquests tipus, donar-los l’enhorabona pel resultat i, sobretot, les gràcies per haver-nos fet sentir com a casa.
Perquè ja ho sabeu: al principi de tot, hi ha Empúries.

Ens veiem a les següents jornades de didàctica de les llengües clàssiques!

Berta Cantó Gargallo, professora de clàssiques

Antigone, el valor de la interdisciplinarietat

Quin sentit tindria la nostra tasca de divulgadors del món clàssic entre l’alumnat, si no fóssim capaços de fer-los entendre la seva pervivència al llarg dels segles i la seva vigència com a punt de partida de manifestacions artístiques i culturals de tots els temps?

Amb aquesta pregunta començava la comunicació que la Núria Valls, en qualitat de professora de Francès, i jo mateixa, com a docent de Grec i Llatí, vam presentar el passat divendres 13 de març a les IX Jornades de Didàctica de les Llengües Clàssiques que van tenir lloc a la Casa de Convalescència de l’Hospital de Sant Pau de Barcelona.

Crec que la resposta és evident i en aquest context aràcnid no paga la pena ni plantejar-se-la, per això ens vam centrar en una de les principals maneres de poder aconseguir la valoració i experimentació de la pervivència d’allò clàssic: la interdisciplinarietat. Pensem que cal fomentar-la i practicar-la com a eina bàsica de revaloració del llegat grecollatí. Per això vam posar diversos exemples de la tasca interdisciplinària a l’Institut Isaac Albéniz de Badalona, que va culminar l’any passat amb la representació d’una versió de l’Antigone de Jean Anouilh, premiada al concurs de l’Associació de Professors de Francès de Catalunya. I vam tancar la nostra exposició amb imatges de la inoblidable estada al Centre Mediterranéen d’études Françaises, que vam obtenir com a guardó.

Si voleu llegir la comunicació sencera o seguir alguns dels enllaços que la complementen podeu fer-ho aquí, però a continuació teniu la presentació amb què ho vam il·lustrar, que pot servir de resum del seu contingut.


Ara bé, amb aquest article voldríem anar més enllà. Ens agradaria que els vostres comentaris servissin per reflexionar sobre el valor de la interdisciplinarietat i posar en comú les experiències d’aquesta mena que heu reaitzat a diferents centres. No tinc cap dubte que els professors i professores coincidiran en la força d’aquesta mena d’actuacions que aprofiten les interseccions entre matèries per consolidar un coneixement més global, però ens interessa també l’opinió dels alumnes. Els que heu participat en algunes de les experiències de la presentació, feu-ne la vostra valoració. La resta, recordeu alguna experiència semblant que us hagi marcat especialment? Us semblen profitoses aquestes tasques compartides entre diferents matèries? Algú té alguna proposta al respecte? Potser els vostres professors i professores podrem recollir-ne alguna i aprendre, per tant, també de vosaltres. Jo no em canso de dir que un dels motius pels qual m’enamora la meva feina és que cada dia aprenc alguna cosa dels meus alumnes.

Vinga, us escoltem!

TERESA

Fer pedagogia vestit de romà

 Avui he publicat un vídeo on llegeixo i interpreto el capitulum XII del llibre “Familia romana, que parla de l’exèrcit romà. Durant tot el text, el pare explica als seus fills tots els detalls de la vida legionària, des de la impedimenta dels soldats fins els campaments, passant per la jerarquia militar i els enemics (germànics, britans, gals…).

Per il·lustrar l’àudio i per ajudar a entendre el text he afegit diverses imatges al llarg del vídeo, algunes de les quals provenen de la reconstrucció històrica, com els vestits i armadures dels fragments audiovisuals dins d’aquest. Com podeu veure en altres vídeos que he fet, les imatges poden ser un recurs molt interessant per difondre la cultura clàssica i estudiar llatí i grec.

Imatge de previsualització de YouTube

Espero que us serveixi a vosaltres, alumnes de primer de batxillerat i quart d’ESO, per facilitar-vos la tasca de traduir i pronunciar bé el llatí, detalls que conformen una part molt important d’aquesta assignatura.

Què us ha semblat? Us ha ajudat el fet de llegir amb acompanyament audiovisual? Creieu que són útils aquest tipus de vídeos?

Arnau Lario Devesa

2n Batxillerat

Reconstruint les lletres gregues a la romana

El divendres, els alumnes de grec de 1r de Batxillerat (de l’Institut Premià de Mar) van realitzar una activitat diferent de les que estan programades al currículum escolar o al modus operandi  de la Margalida, tot i que ja en vaig organitzar una fa uns dies: un taller de panòplia i, a més, altres vegades s’han fet a l’IPM tallers d’escriptura, entre d’altres.

L’esmentada activitat tenia dues parts, la teòrica (on explicava el context del sistema educatiu romà) i la pràctica (quan els alumnes veien i tocaven el material del qual els havia parlat anteriorment).

La societat romana, sobretot durant el període republicà (509-27 a. C.), com en l’antiga Grècia democràtica (508-322 a. C.), les dates d’inici d’ambdós períodes poden no coincidir per mera casualitat, les decisions es prenien per concens i, per tant, era molt important la retòrica. Per aquest motiu, i sobretot després de la conquesta de Grècia (146 a. C), l’educació va passar a ser un element imprescindible en la vida d’un patrici (òbviament, només ells podien permetre-s’ho), i centenars d’esclaus grecs amb molts coneixements van ser enviats a la capital per fer de pedagogs, degut a la seva fama de savis.

Pel que fa al tema que ens ocupa, els alumnes utilitzaven diferents materials i superfícies d’escriptura:

  • La tauleta de cera:  Recipient de fusta de forma rectangular ple de cera, que feia la funció de “llibreta”, ja que era reutilitzable (amb la part plana d’un punxó calenta es fonia la cera).
Tauleta de cera

Tauleta de cera: Ha servit de forma regular des que es va inventar l’escriptura.

  • Làmines metàl·liques de plom i de bronze i especialment les d’aquest últim que van tenir gran relleu en la civilització romana.

Tauletes de Vindolanda (fusta)

  • Fulles i escorces d’arbres: diversos pobles de l’antiguitat les van aprofitar, a falta d’altres elements manuals.
  • Plaquetes de fusta: Encerada o blanquejada (àlbum ), van estar molt en voga entre grecs i romans si es va continuar usant-durant tota la Edat Mitjana.

 

  • El papir: Format per tires (anomenades philyrae pels romans) de la medul·la fibrosa ( biblos ) de l’arbust palustre papyrus enganxades en sentit longitudinal i transversal i després premsades i encolades amb engrut que des d’uns 3000 anys aC va constituir l’obligat material dels volums egipcis i l’ús es va estendre a Europa des del segle VI aC continuant més o menys fins al segle XI de l’era cristiana.

A continuació, vam passar a la part pràctica del taller, que consistia en escriure els primers versos de la Ilíada i l’Odissea, primer sobre paper, després pergamí i, al final, papir. Com podreu veure al vídeo a continuació, va ser, com a mínim, entretingut:

Imatge de previsualització de YouTube

Per acabar, què en penseu? Els que hi vau participar, us va agradar? Creieu que la reconstrucció dels materials d’escriptura us va ajudar a entendre com escrivien els romans?

Arnau Lario Devesa

2n Batxillerat

La reconstrucció històrica més didàctica

Avui, alguns dels alumnes de la Margalida heu viscut una experiència (espero) interessant i amena, diferent del que passa a les aules normalment. Més lluny de la presentació del meu treball de recerca, que segurament no ha estat més diferent de les que veureu quan exposin els treballs els de segon de batxillerat (toqui quan us toqui), el més interessant ha estat el fet que alguns alumnes s’han emprovat les armadures de legionari (i han pogut comprovar que no pesen tant).

Pels que no hagueu tingut l’oportunitat de venir, aquí teniu el muntatge que he fet amb parts de les dues sessions que he fet durant el dia d’avui:

Per cert, no oblideu d’omplir-me aquest qüestionari per al TR!


Moltes gràcies!

Arnau Lario Devesa
2n Batxillerat

Paideia. II trobada de didàctica dels estudis clàssics

Paideia. II trobada de didàctica dels estudis clàssics se celebrarà el divendres 6 i el dissabte 7 de setembre de 2013, organitzat pel Grup de Didàctica de les Llengües i la Cultura Clàssiques de la Universitat Autònoma de Barcelona. El primer dia les sessions tindran lloc a la Facultat de Lletres de la Universitat Autònoma de Barcelona, a Bellaterra, el segon a la Casa de Convalescència de l’Hospital de Sant Pau de Barcelona.

La primera edició de Paideia, el juliol de 2011, va esdevenir un espai de trobada dels estudis clàssics entre els diversos nivells d’ensenyament i les seves diverses perspectives. Les contribucions van aparèixer com a articles dins Methodos. Revista de didàctica dels estudis clàssics, publicació digital de la UAB. En el conjunt d’aquestes treballs trobem experiències adreçades a l’ESO, al Batxillerat, a graus universitaris i a màsters, així com propostes de llengua grega, llengua llatina, literatura, civilització i tradició clàssiques. S’hi evidencia que la presència de les llengües i la cultura clàssica no ha quedat fossilitzada en el sistema educatiu sinó que és més dinàmica i innovadora que mai.

Les sessions de la propera II Trobada inclouran ponències d’especialistes convidats i comunicacions en format Barcamp. La primera sessió (divendres 6) inclourà un seguit de ponències al voltant de mètodes actius en l’aprenentatge del llatí i del grec, complementades amb una taula rodona sobre la mateixa qüestió. La segona sessió (dissabte 7) se centrarà en la interdisciplinarietat en els estudis clàssics. Tots dos temes són de gran actualitat en el nostre camp, atès que es troben en la base de gran part dels esforços d’innovació educativa en l’àmbit de les llengües i la cultura clàssiques. També hi haurà la presentació de dues col·leccions de clàssics grecollatins en català, de les editorials La Magrana RBA i Adesiara, destinades a un públic general però que també poden ser aprofitades com a lectures escolars o universitàries.

Les sessions Barcamp acolliran les comunicacions lliurement aportades pel professorat de secundària o universitat que s’hagi inscrit a la trobada sobre experiències o propostes didàctiques relacionades amb qualsevol tema d’estudis clàssics. Les comunicacions tindran una duració de 15 min. i aniran seguides d’un espai del mateix temps obert a la intervenció dels assistents. Cal presentar el títol de la comunicació i un breu resum del contingut (200 paraules) entre l’1 de juny i 25 de juliol de 2013 omplint aquest formulari. S’acceptaran comunicacions en formats audiovisuals, multimèdia i pòster. Les comunicacions podran ser presentades en qualsevol de les llengües de la trobada: català, castellà, anglès, francès, italià, llatí i grec antic.

Com arribar a Paideia (PDF)

Programa descarregable (PDF) (pròximament)

Resum de les ponències (PDF)

Resum de les comunicacions (PDF) (pròximament)

 

DIVENDRES 6 

Mètodes actius en l’aprenentatge del llatí i del grec
Facultat de Filosofia i Lletres (Bellaterra)

Matí
8.30-9.00 Benvinguda i presentació
9.00-10.00 Sandra Ramos (Universidad de Cádiz): Sal Musarum: La ‘vía de los humanistas’ en la enseñanza de la lengua latina.
10.00-11.00 Carlos Cabanillas (IES Santiago Apóstol, Amendralejo): Vidē, audī, scrībe… et nōlī tacēre.
11.00-11.30 Pausa
11.30-12.30 Charles Delattre (Université de Nanterre): El Kúklos Hellenikós como experimento pedagógico
12.30-14.00 Taula rodona: Mètodes actius en l’aprenentatge del llatí i del grec amb Carlos Cabanillas, Mario Díaz, Charles Delattre i Sandra Ramos.
Tarda
16.00-16.30 Jordi Raventós (Adesiara): Presentació de la col·lecció de clàssics de l’editorial Adesiara.
16.30-17.00 Joan Carbonell (UAB): Presentació de la col·lecció de clàssics de l’editorial La Magrana RBA.
17.00-18.00 Mario Díaz (IES Enric Valor, Picanya): El nen grec: una proposta didàctica a l’aula.
18.00-20.00 Primera franja de comunicacions en sessions de BARCAMP.
DISSABTE 7 

Interdisciplinarietat en els estudis clàssics
Casa de Convalescència de l’Hospital de Sant Pau (Barcelona)

9.00-10.00 Gemma Puigvert (UAB): ClassicHum: el llatí i la cultura clàssica a la titulació d’Humanitats de la UAB: reflexions metodològiques.
10.00-11.00 Margalida Capellà (Ins Premià de Mar): L’univers clàssic dels nostres mots.
11.00-11.30 Pausa
11.30-12.30 Segona franja de comunicacions en sessions de BARCAMP.
12.30-13.30 M. Isabel Panosa (Arqueoescena): De les fonts antigues a l’escena contemporània. Arqueoescena: un pont entre el passat i el present.
13.30-14.30 Enrique Martínez (Associació Ludere et Discere): Sagunt com a referent didàctic de la cultura clàssica.
14.30 Cloenda.

Sessions BARCAMP

Activitats docents, materials didàctics o pràctiques docents innovadores, presentades en una comunicació de 15 minuts, que anirà seguida d’un debat amb els assistents de la mateixa duració. Un cop inscrits, podeu fer la vostra proposta de comunicació a través d’aquest formulari fins el 15 de juliol.

N.B.: Els horaris de les sessions de Barcamp es respectaran estrictament.

Documents per als que presenten ponències i comunicacions:

Acollida (PDF) (pròximament)

Normes d’edició (PDF)

Contacte: classiquesiceuab@gmail.com

Vid. 1a Circular i Programa