El passat 2 i 3 de març de 2018 van tenir lloc al Jaciment d’Empúries (Girona) les XII Jornades de didàctica de les llengües clàssiques, in memoriam Bàrbara Matas i Bellés i amb un record especial també per a Montserrat Ros; enguany organitzades per l’Equip de cultura clàssica “Dolors Condom” de l’ICE de la UdG i l‘Equip de Clàssiques de l’ICE de la UAB, juntament amb la col·laboració del Departament d’Ensenyament, el  Col·legi de Llicenciats de Catalunya, l’Ajuntament de l’Escala i el Museu d’Arqueologia de Catalunya-Empúries.

Al llarg de dos dies, una vuitantena de professors de clàssiques (segons dades dels organitzadors és rècord d’assistents! Enhorabona a tots!), vam poder, no només gaudir de les vistes i el jaciment arqueològic, acompanyats d’amics, coneguts i amfitrions experts, sinó també conèixer les noves troballes arqueològiques, reinterpretar l’espai i compartir experiències didàctiques i recursos per a l’aula.

A un quart de cinc de la tarda del divendres, a la sala d’exposicions del jaciment, Rosa Maria Artigal (Directora general d’Educació Secundària Obligatòria i Batxillerat del Departament d’Ensenyament), Víctor Puga (alcalde de l’Escala) i Joan Domènec (delegat a Girona del Col·legi de Llicenciats) van donar el tret de sortida de les Jornades de didàctica de les llengües clàssiques del 2018.

L’acte inaugural va ser cobert per Canal 10 Empordà:

Vídeo: XII Jornades de Didàctica de les Llengües Clàssiques https://t.co/fRDBjCKJ52

— Canal 10 Empordà (@canal10emporda) 6 de març de 2018

L’acte inaugural va seguir amb una conferència per part de la directora del MAC Empúries, Marta Santos, i dels arqueòlegs Joaquim Tremoleda i Pere Castanyer, els quals van presentar-nos les noves troballes arqueològiques, principalment procedents de la zona de la Necròpolis.

Van comunicar-nos també que encara queden zones del jaciment per excavar i, per tant, molta informació pendent per conèixer, que ens ajudi a entendre el que ja tenim i desmentir o confirmar les hipòtesis ja existents.

En acabat vam poder degustar un prandium (aperitiu a la romana) que l’equip de cultura clàssica de l’ICE de la UdG va preparar-nos per agafar forces abans d’anar cap als tallers simultanis. Per picar, hi havia mala (pomes), panis et caseum (pa amb formatge), nigrae olivae (olives negres) i el cèlebre i desitjat garum, això sí, aquest últim una mica adaptat als gustos moderns. Per fer baixar la teca, els més agosarats van poder tastar un faeniculi vinum (vi macerat amb fonoll) i un emporitanum vinum (vi “modern” de l’Empordà). Els que no ho són tant van poder gaudir de l’opció no alcohòlica de sucs i aigua (aqua).

Ara el Prandium (aperitiu) a carrec dd l’equip de l’ICE de la UdG pic.twitter.com/iSRKa5KC4H

— Revista Auriga (@RevistaAuriga) 2 de març de 2018

A les sis, descansats i amb la panxa plena, vam repartir-nos pels 3 tallers simultanis. El primer, impartit per Mònica Miró (UOC), tractava sobre la figura de la dona en l’obra d’Ovidi, la qual es pot tractar des d’òptiques molt diverses, com ara, la perspectiva de gèneres o els models de dones romanes, però també des d’altres aspectes relacionats amb l’autor com, per exemple, fins a quin punt el de Sulmona pretén fer didàctica sobre l’art d’enamorar o la nova visió de dona que aporta i com les presenta a través de les seves obres. La majoria de temes i problemàtiques actuals, doncs, poden relacionar-se amb els seus mites o creacions i tractar-se, de diverses maneres, dins l’aula.

El segon taller, Latin fun in English, va ser a càrrec de José Luis Bartolomé Sánchez, catedràtic jubilat d’anglès i col·laborador habitual de la revista Auriga, el qual va presentar alguns dels referents clàssics que podem trobar a la cultura anglosaxona, cercant promoure el caràcter interdisciplinari de la llengua i la cultura llatina i anglesa i fer-ne també un enfocament lúdic a través de diferents recursos, com el cinema, l’esport, la història, la geografia, etc.

El tercer, presentat per Miracle Sala, versava sobre la dualitat a la comèdia de Els germans de Terenci, enguany lectura obligatòria a les P.A.U. Després d’una presentació de les característiques de l’autor i les diferències d’aquest amb Plaute i el tipus de comèdia palliata de cadascun, es van tractar les dualitats dels caràcters i de les escenes que apareixen a l’Adelphoe.

Per tal de fer germanor, aquest any, els organitzadors van programar un sopar oficial i, opcional, perquè, qui ho desitgés, pogués apuntar-s’hi i compartir així tots junts l’àpat. Cal dir que va tenir molt bona rebuda ja que vam ser gairebé una seixantena de comensals!

A les deu del vespre, ens esperava, a una de les sales del bonic edifici històric de l’Alfolí de la Sal (L’Escala), l’esperat concert i recital poètic del cantautor escalenc, Josep Tero,  titulat: Josep Tero canta Grècia: Una passejada per la literatura grega, antiga i moderna, presentat, conduït i comentat per Eusebi Ayensa, filhel·lènic per excel·lència i un dels organitzadors d’aquestes jornades.

Tero va oferir un recull de 12 poemes grecs, de totes les èpoques, musicats. L’única dona i també l´única representació clàssica de la llista va ser Ànite de Tègea (s. III a.C.)  amb el poema Per a un dofí (traducció de Maria Àngels Anglada):
Emergint per la mar que solquen vaixells,
ja no llançaré a l´aire el meu
cap des de l´aigua profunda…,
ni al voltant dels bells llavis
de la nau m´estarrufaré
encisat amb la meva figura:
La marea de porpra em dugué a la riba,
i reposo en aquesta platja suau.

El recital va seguir amb dues creacions pròpies, Àguion Oros i Jo, Rocaniguinarda; 7 poemes de Konstandinos P. Kavafis: Al Moll, Nits de gener, Lluny, El gat, A la taverna del mar, De dins del calaix i Cos meu, recorda; l’himne comunista grec Quan trucaràs a casa i el poema L’aigua de Iannis Ritsos, el qual va escriure quan era empresonat en el camp de concentració de Leros, l’any 1967, durant la dictadura dels Coronels.

A banda de la bonica tria poètica, cal destacar la qualitat dels traductors (i les traduccions) dels textos seleccionats: Maria Àngels Anglada (també l’única dona), Joan Ferraté, Carles Riba, Alexis Eudald Solà i el mateix Eusebi Ayensa, el qual amb els seus profunds coneixements hel·lènics i comentaris literaris va enriquir-nos encara més el concert.

A les deu del matí de l’endemà, dissabte 3, ens vam dividir en dos grups per tal de dur a terme les dues activitats sincròniques. Per una banda, l’Eusebi, aquest cop parlant com a director del Camp d’Aprenentatge d’Empúries, ens va presentar els canvis, les novetats i els recursos didàctics que ofereix el jaciment, així com altra informació de caire logístic i econòmic.

Pel que fa als diferents itineraris purament relacionats amb les llengües i la cultura clàssica que s’hi poden dur a terme, tenim, per a l’E.S.O, el Jaciment grecoromà d’Empúries i Museu, en el qual es fa una visita a les ruïnes contextualitzada prèviament amb la lectura de les narracions d’activitats quotidianes d’en Màrius, un noi del s. I d.C. que hi habita, i Empúries, de la mà dels déus, itinerari que inclou el museu i en el qual es coneixen les ruïnes gregues, i parcialment les romanes, a través de mites relacionats amb l’espai. Per als alumnes de 4t que cursen llatí i els dos cursos de batxillerat, es presenta la proposta Ciutat romana i taller d’inscripcions llatines al museu o bé l’opció La paraula en el vent: itinerari històrico-literari, on es combina la tradicional visita guiada a les dues ciutats amb el recitat, per part dels alumnes, de textos d’escriptors catalans i d’autors grecs i llatins en traducció catalana.

L’altra activitat sincrònica que hi havia planificada va ser la visita al criptopòrtic i a algunes novetats del jaciment, acompanyats dels arqueòlegs Pere Castanyer i Joaquim Tremoleda, que ens van il·lustrar amb les seves explicacions.

Com a sorpresa i noves fresques ens van explicar que la forta llevantada que el municipi de l’Escala havia patit uns dies abans, amb fortes destrosses al front de mar (de les pitjors que es recorden), ha aixecat un gran gruix de sòl que ha deixat al descobert una part del port hel·lenístic del segle VI a C., època propera a la fundació d’Empòrion. Es tracta d’una zona fins ara desconeguda, ja que era un espai natural protegit. Gràcies a aquesta llevantada, que els ha fet bona part de la feina i, el més important, sense danyar l’entorn, podran treballar-hi i començar imminentment amb les excavacions.

Finalment, Maria Dolors Martí i Eusebi Ayensa van cloure les XII Jornades de didàctica de les llengües clàssiques 2018, celebrant i agraint el gran èxit de participació i, sobretot, encoratjant a tot el professorat clàssic a seguir amb la seva valuosa tasca (sovint menystinguda, arraconada i/o castigada pel mateix sistema educatiu i col·legues de professió) i proposant de cara a la següent trobada, la de 2019, a Baetulo, plantejar-nos, seriosament, entre tots, fer un front comú per tal de fer pinya i afrontar aquesta realitat que, malauradament, ja fa anys que patim i que si no ens posem les piles aviat ens acabarà anul·lant del tot fins fer-nos desaparèixer.

Des d’aquí volem agrair als organitzadors totes les hores de feina i d’energia que hi hagut darrere la preparació d’unes jornades d’aquests tipus, donar-los l’enhorabona pel resultat i, sobretot, les gràcies per haver-nos fet sentir com a casa.
Perquè ja ho sabeu: al principi de tot, hi ha Empúries.

Ens veiem a les següents jornades de didàctica de les llengües clàssiques!

Berta Cantó Gargallo, professora de clàssiques