La pregunta utilitzada com a títol d’aquest text no és, de cap manera, una qüestió que m’ha rondat mai pel cap, però, com es demana resoldre tal interrogant, poc es pot fer a part de donar una resolució pròpia i personal.

El llatí per a què serveix? Per parlar, òbviament, és una llengua, i, com a tal, existeix per a transmetre informació, ja sigui en forma escrita o parlada. Amb aquest, i només aquest punt, la pregunta formulada en el títol es pot estudiar i concloure, doncs com a llengua, la seva raó de ser, més enllà de transmetre símbols i sons, és la gent i l’ús que en fa d’aquesta.

Amb una mentalitat un tant cínica i tancada, posicionada només de cara al progrés i a la utilitat dels objectes, la resposta és clara i concisa, el llatí no serveix per a res, les comunitats que l’utilitzen són molt menors i rellevants, demés, el parlen per un mer fanatisme estrany de l’antiguitat i les deïtats. Resumidament, és utilitzat per un gust intel·lectual que, al cap i a la fi, no té cabuda en el món actual.

A partir d’aquest punt, hi ha moltes formes de revocar aquestes afirmacions, ja sigui exposar l’existència de la catalogació dels noms científics dels éssers vius, composta exclusivament per noms en llatí. O la més usual de totes, la millora en l’aprenentatge de les llengües romàniques amb l’ús d’aquest idioma, doncs en els orígens es troben les facilitats.

Ja hi ha els dos fronts de batalla, ara ve la gran pregunta en un text assagístic com, espero, acabi sent aquest: Personalment, creus que s’ha d’estudiar llatí? A la qual jo responc: Quina classe de pregunta és aquesta? La millor part dels estudis opcionals no deixa de ser, efectivament, que són opcionals, i el fet d’escollir un camí o un altre no significarà la mort o la salvació, pel qual l’elecció és lliure (exceptuant certs casos que tothom coneix).

Per aquests motius, estudiar llatí, com a existència absoluta, no serveix de res, cadascú ha de plantejar-se què significa el llatí, quins pros i contres apareixeran en la teva vida si elegeixes estudiar-lo. Cultura, saviesa, formació professional, potser un destí que va més enllà dels gustos personals, doncs formaria part de la teva vida personal i externa, formar-te com a persona.

Com a opinió personal, no sé fins a quin punt influenciarà el llatí en el transcurs de la meva vida, per descomptat que he guanyat cultura general del nostre passat, i no va malament per entendre en profunditat llengües com el català i castellà. A més, i no menys important, em pondera en la selectivitat, però cal dir que vaig elegir l’assignatura abans de saber-ho.

Per finalitzar, s’ha de dir una gran veritat, que coi ha d’estar mort el llatí? Els morts no tenen ulls ni llengua, mentre que el llatí té mars sencers.

Raül Àlvarez
2n Batxillerat Llatí